dilluns, 31 d’agost de 2015

Enraonem... del Casal de Joves.

Aquesta comparativa de les dues imatges des del mateix angle mostra amb claredat el que és avui i el que serà d'aquí a dos anys el Casal de Joves. En aquest escrit explico dues coses: 1) què serà el nou Casal, i 2) quin és el sentit de tot el que farem al nou Casal.

Aquesta serà l'entrada principal al nou Casal: des de la plaça del seu nom i no des de la Carretera. Volem que el Casal miri cap a la plaça del 8 de Març i cap al conjunt d'equipaments de Can Bertrand, especialment al futur centre de formació professional que hi haurà a la Nau de les Sedes, just davant mateix del Casal. Mirant les dues imatges, és clar que el Casal ampliarà molt la seva superfície. Aquest plànol, en què es veuen les superfícies del vell i del nou Casal, és molt il·lustratiu:


Dins l'el·lipse de color negre, l'actual Casal, a la cantonada d'Anselm Clavé i Laureà Miró. Dins el requadre de color burdeus fort, la superfície (aproximadament cinc vegades més gran) del proper Casal de Joves.

Com faig habitualment, poso algun plànol que és rellevant, i al final adjuntaré la presentació completa que es va fer a les entitats de joves de Sant Feliu abans de l'aprovació del projecte pel ple de l'Ajuntament, el passat mes de març. Aquí es veu com serà la planta baixa del nou Casal:


Entrant per la carretera, s'accedirà a la nova sala de concerts del Casal. Aquesta sala millorarà enormement les possibilitats d'ús de la Sala Jhon Lennon. Tindrà les millors condicions de sonoritat (tant per aïllament exterior com per condicions interiors (equips de so, alçades, materials, etc)) i una capacitat per a unes 300 persones de peus. La intenció és que hi hagi concerts molts caps de setmana de l'any, bàsicament amb el gran nombre de grups i cantants de la nostra ciutat, que també tindran al Casal millores en els bucs d'assaig. A l'altre extrem, hi haurà un altre accés, directe al Punt d'Informació Juvenil, la cafeteria del Casal, i una bateria de lavabos. La planta baixa es podrà aïllar fàcilment, cosa que facilitarà l'ús continuat i regular de la sala de concerts que pretenem.

Així serà la primera planta:


A l'esquerra de la imatge, es pot veure com el sostre del futur bar serà una gran terrassa sobre la plaça, que permetrà un important ús a l'aire lliure d'un espai del que ara el Casal no disposa. Justament davant d'aquesta terrassa hi haurà un espai polivalent destinat a les arts plàstiques. A la primera planta hi haurà dues sales de reunions per a entitats i una aula d'estudi, en la façana que donarà a la carretera.

Finalment, a la planta soterrani, hi haurà dues sales polivalents de més de 70m2 i sis bucs d'assaig per als grups musicals de la nostra ciutat, un dels quals amb estudi de gravació. Tot plegat es pot veure en aquest powerpoint, que va acompanyar la presentació del projecte a les entitats juvenils de Sant Feliu, que han tingut un paper continuat i destacat en la seva elaboració.


Aquest és el projecte. Per acabar la informació, el pressupost inicial és de 2,8 milions d'euros i preveu un termini d'execució de 15 mesos, que començaran a primers de l'any que ve.

I el que més m'importa és explicar i aspirar a què sigui assumit el sentit del nou Casal, la seva raó de ser. Em vull remetre a dos escrits del meu blog: aquest de març de 2011 (Sant Feliu jove) i aquest de gener de 2010 (Què fer i on anar amb 14 o 15 anys?).

Les activitats i la dinamització del Casal de Joves han sortit sempre a concurs públic per períodes certament curts (de dos anys normalment). En els darrers quatre anys, amb el Roberto i la Núria, estic convençut que el Casal ha fet un pas important per recuperar protagonisme, credibilitat i presència tant a la ciutat com entre les entitats juvenils. Recentment, i també per dos anys, ha estat la Fundació Pere Tarrés qui ha guanyat el concurs i gestionarà el Casal en el període que durin les obres. Un període en què haurem de pensar també les bases del concurs per a l'entitat que gestioni el futur Casal.

Necessitem una política de joventut que, com es recull en el Pla Jove 2012-2016, atengui, des de la doble perspectiva dels joves individualment i del jovent com a col·lectiu, les diferents franges d'edat i les diferents necessitats dels nostres conciutadans i conciutadanes de 14 a 29 anys (arrodonint: 7.000 joves d'un total de 44.000 habitants), que són les edats en què es materialitzen les polítiques adreçades als joves.  El Casal ha de ser el punt de referència i de coordinació de les polítiques de joventut de l'Ajuntament, però la perspectiva jove ha de formar part de totes les polítiques municipals: educació, habitatge, cultura, ocupació, etc. La regidora de Joventut, la Lídia Muñoz, ho té molt clar i ho lidera amb convicció i eficàcia.

Aspirem a tenir un Casal que, en aquesta perspectiva, sigui un espai d'informació, de serveis i d'activitat, el principal punt de trobada del nostre jovent. Aspirem a què sigui un punt de referència per als adolescents dels instituts, amb activitats i horaris que prioritàriament s'adrecin a ells, especialment les tardes de divendres i de dissabte. Aspirem a què sigui el principal punt d'activitat musical de Sant Feliu, amb una utilització regular i continuada per a concerts, sobretot per part dels grups de música de Sant Feliu. Aspirem a què sigui un espai de creativitat i d'exposició en els camps de les arts plàstiques i audiovisuals, tant amb tallers com amb sales d'exposicions. Aspirem a què sigui un lloc de reunió. trobada i celebracions de la gent jove de Sant Feliu, fent ús de les sales que estaran disponibles per al lloguer (des de festes d'aniversari fins a reunions d'entitats o de projectes formatius o laborals). Aspirem a què tingui un ús important com a aula d'estudi, en coordinació amb la resta d'aules d'estudi de la ciutat. Aspirem a què tingui una oferta continuada, interessant i accessible a tothom d'activitats de formació i d'informació, d'activitats culturals i de lleure per a la diversitat d'interessos i realitats en aquesta franja de gairebé quinze anys. Aspirem a què esdevingui el lloc on tots els joves i totes les joves s'hi sentin vinculats i sàpiquen que sempre hi haurà algú o alguna cosa que els interessarà. Aspirem a què, sense necessitat de dir-ho, tothom sàpiga que el punt de trobada és el Casal.

De moment, el nostre Ajuntament hi posarà les instal·lacions i el personal. Aspirem a què el nostre jovent hi posi la vida!!!

dijous, 27 d’agost de 2015

A un mes del 27-S, un repàs a les sis darreres eleccions a Sant Feliu... i una porta oberta al debat.



Avui som a 27 d'agost. Just d'aquí a un mes, hi ha eleccions al Parlament de Catalunya. A 30 dies d'unes eleccions evidentment important, he volgut resumir i recollir els resultats de les sis darreres eleccions a la nostra ciutat, les que hi ha hagut després de la manifestació del 10 de juliol de 2010 que es considera com a inici del gir sobiranista de CDC i el que es coneix com "el procés".

He compartit el full de càlcul per al qui se'ñ vulgui descarregar i treballar-hi. Les dades estan agrupades per tot Sant Feliu, però en aquest arxiu es poden descarregar les dades de les sis eleccions per districtes (actualitzats als districtes avui vigents, que vam canviar a primers d'any per fer-los coincidir amb els barris de la ciutat).

Per qui vulgui el resum ràpid i no vulgui descarregar l'arxiu i treballar amb les dades, aquest n'és el resum:

En el quadre principal, els tres colors indiquen, de més fort a més clar, els partits que van quedar en 1r, 2n i 3r lloc en cada elecció. Però el que per a mi és molt significatiu és el resum del final, en què he marcat en gris les dues eleccions al Parlament de 2010 i de 2012. He resumit el resultat d'aquestes eleccions en tres blocs: a) CiU+ERC+CUP+SI, favorables a la independència, b) PP+C's, amb un discurs "anti els anteriors", per entendre'ns, i c) l'esquerra no independentista (PSC, nosaltres i Podemos), tot i els matisos que tenim en relació a la necessitat d'una consulta (molt clara en el nostre cas, no tant en el del PSC). I crec que es veu molt clarament que el vot del primer grup ja està molt mobilitzat des de 2010 (creix molt poc entre 2010 i 2012 malgrat que la participació va pujar un 20%), però que quanta més participació hi hagi, més alt serà el nombre de votants del 2n i del 3r grup.

Que la batalla per la participació serà fonamental en aquestes eleccions estava bastant clar, però en el cas de Sant Feliu es veu amb una claretat indiscutible. Jo almenys ho veig així. I vosaltres?

Parlem de places (5/5): la plaça Francesc Macià.


Aquesta foto de 1932, dipositada a l'Arxiu Local i Comarcal, mostra el que van ser els terrenys on ara hi ha la plaça Francesc Macià fins a la dècada dels setanta: uns de tants horts que hi havia al voltant de la Rambla, punt des del qual es va fer aquesta foto. La foto aèria següent, de l'agost de 1974, feta per l'empresa SACE, mostra que l'actual plaça llavors eren encara horts:

A finals dels setanta, en aquell solar d'entorn de 3.500m2, es va presentar a l'Ajuntament (abans de les primeres eleccions municipals democràtiques) un projecte d'edificació que ocupava totalment l'illa. Feia poc temps que s'havia constituït l'Associació de Veïns Roses-Castellbell, i a la primavera de 1978 hi va haver les primeres mobilitzacions per intentar recuperar aquell solar per al barri. Se'n feia ressò la nostra revista, Entorn, en el seu quart número, de l'estiu de 1978, en un article que signava el nostre estimat i malaguanyat company Antonio de Oses:

Un any després d'aquelles mobilitzacions, a les primeres eleccions municipals democràtiques després de la II República, el PSUC va guanyar l'alcaldia, es va formar un ampli acord de govern amb el PSC i amb CDC, i el mateix Antonio de Oses es va convertir en regidor del primer ajuntament democràtic.

Un llarg procés de negociacions va acabar amb un acord amb la propietat del solar per edificar en la meitat del solar i per cedir com a espai públic a la ciutadania l'altra meitat, amb un aparcament subterrani privat en tota la superfícies de la illa. D'aquesta manera, es va acordar a primers dels vuitanta la creació de la plaça Francesc Macià. Els primers pisos es van habitar a l'any 1982. Formalment, la plaça es va inscriure al Registre de la Propietat com a espai públic al juny de 1985. El ple municipal va aprovar el nom de la plaça a la tardor de 1987. I aixì es va configurar una plaça que avui té aquest aspecte:

Amb els anys, el funcionament de la plaça ha mostrat algunes deficiències, posades reiteradament de manifest pels veïns, i recollides en una moció que el ple va aprovar per unanimitat el novembre de 2012.

Al meu entendre, els problemes d'origen que presenta arquitectònicament la plaça són bàsicament tres:
  • En primer lloc, problemes d'impermeabilització de la plaça que han provocat filtracions en l'aparcament subterrani, amb els consegüents problemes de deteriorament d'un aparcament privat causat per deficiències d'un espai públic, que evidentment cal corregir.
  • En segon lloc, presència de barreres arquitectòniques en tot l'àmbit de la plaça, començant pel fet que l'espai central té un nivell inferior al qual s'accedeix només per escales des de la major part de la plaça.
  • En tercer lloc, un desaprofitament de l'espai públic per una distribució de rampes, jardineres i els espais que ambdós delimiten que és clarament millorable.
Per solucionar-los, i atenent l'esmentada moció, al llarg dels anys 2013 i 2014 es va dur a terme un procés de participació dels veïns i veïnes de la plaça, que va acabar amb un avantprojecte que es va aprovar a l'abril de 2015. Des de la mateixa perspectiva, l'avantprojecte preveu una visió del que podrà ser aviat la nova plaça:




















I ara què? En l'acord de govern que hem subscrit ICV-EUiA i PSC, hem assumit el compromís que el ple va adoptar al novembre de fa tres anys i, per tant, pressupostarem la remodelació de la plaça en el mandat que acaba de començar.

El que fins ara és un avantprojecte s'haurà de convertir en un projecte executiu d'obres, acabant de tancar tots els detalls amb el veïnat de la plaça. Hem acordat també la incorporació del tram pendent de remodelar del carrer Doctor Brugarolas, amb els veïns i veïnes del qual també enraonarem. Tot aquest procés de tancar el projecte s'haurà de fer durant l'any 2016, de manera que les obres de la plaça es facin durant l'any 2017, màxim primera meitat de 2018.

Aquest és el calendari amb què elaborarem el Pla d'Actuació del Mandat que, en aquests moments, només està en fase inicial. La llarga lluita d'aquells veïns i veïnes de fa prop de quaranta anys haurà acabat, per tant, en un espai públic plenament renovat en un punt emblemàtic de la lluita veïnal de la nostra ciutat!

(Nota final: aquest cinquè article completa una sèrie que ha parlat:
Són les places que s'hauran remodelat completament entre els anys 2013 i 2019. A més, en aquests anys s'hauran acabat les places Dicià i de la Solidaritat i s'haurà reformat la plaça de l'Estació)

dimarts, 18 d’agost de 2015

A l'inici d'un nou mandat i a les portes d'un nou pressupost, quina és la situació econòmica actual de l'Ajuntament?

Foto de lemielestdoux a Instagram
Ahir parlava de la necessitat de millorar el procés d'elaboració del pressupost de l'Ajuntament. Qualsevol procés de millora, passa per tenir la màxima i millor informació disponible. La intenció d'aquest escrit és justament facilitar aquesta informació, en dos moments i en dos vessants. Els dos moments: el tancament del darrer pressupost, que és el document principal de la gestió municipal i el que és supervisat per la Sindicatura de Comptes de Catalunya (a 31/12/2014), i l'estat d'execució del pressupost actual, que s'aprova trimestralment a la Junta de Govern (a 30/06/2015). Els dos vessants: la informació oficial disponible al web municipal, i la meva pròpia visió en aquest blog.

Començo per la informació oficial al web municipal. Aquí teniu tota la informació sobre la gestió del pressupost de 2014: des de la preparació del pressupost a la tardor de 2013, fins a l'aprovació de la liquidació al juliol de 2015. Hi és tot, però la presentació de la informació admet millores que en permetin més comprensió per a més gent: aquest és un dels propòsits a què hem de fer front. Pel que fa a a l'estat d'execució del pressupost a 30 de juny, es va aprovar el dia 27 de juliol i l'acta estarà disponible així que s'aprovi, a partir de l'1 de setembre. També requerirà millores per millorar la seva comprensió i difusió. De fet, estem treballant per poder posar en funcionament una aplicació que permeti seguir en temps real (bé, un cop en tingui coneixement el govern, és clar) la gestió del pressupost municipal.

Vaig, per tant, al meu resum i la meva visió personal. No faig res més, de fet, que continuar el que estic fent des de fa anys, i en aquest escrit sobre el compte general de 2014 explico gairebé el mateix que en aquest de fa un any, quan vaig comentar el compte general de 2013. Els comptes de 2014 són els del darrer any complet de l'anterior mandat, en què Manel Carrión va ser el regidor d'Hisenda. Li vull expressar aquí novament el meu agraïment pel gran valor de la seva tasca en els departaments en què va tenir responsabilitat entre 2011 i 2015, i molt especialment en l'àmbit econòmic.

Com tots els comptes generals a final d'any, tenim dos apartats: el resultat estricte de l'any (liquidació del pressupost) i el resultat acumulat incorporant tots els anys anteriors (romanent de tresoreria). I els números són aquests:
  • la liquidació del pressupost de 2014 és positiva, amb un superàvit de gairebé 4,2 milions d'euros. La causa és que hi ha hagut 3,3 milions més d'ingressos i hi ha hagut gairebé 0,9 milions menys de despesa. El major ingrés es concentra en la plusvàlua de la venda de la Sànson dels antics propietaris (Cemex) als nous (Ciments Molins), que puja a gairebé 2,2 milions d'euros. Aquesta plusvàlua ha estat recorreguda als jutjats per Cemex i encara no s'ha resolt judicialment ni ingressat a la tresoreria. L'altre milió de majors ingressos es deu a les aportacions d'Estat, Generalitat, Diputació i Àrea Metropolitana, especialment per a inversions, cosa que va reduir encara més la petició de préstecs per finançar-les. La menor despesa es concentra en aquest apartat d'inversions.
  • el romanent de tresoreria de 2014 també és positiu, amb un import de poc més de 2,3 milions d'euros, bàsicament per la plusvàlua de la venda de la Sànson que he explicat en el punt anterior.
Amb aquestes dues xifres, l'ajuntament compleix l'objectiu d'estabilitat pressupostària, que obliga a les corporacions locals a mantenir una posició d’equilibri o de superàvit, que s’ha de calcular en termes de capacitat de finançament d’acord amb la definició del sistema europeu de comptes. Per llei, els pressupostos s’han d’elaborar i, sobretot, s’han de tancar, amb superàvit. Amb les dues xifres que acabo d'exposar, es compleix amb claredat aquest objectiu.

Hi ha tres xifres més de les que cada any tots els ajuntaments ens "examinem": són les ràtios d'endeutament, d'estalvi net i de pagament a proveïdors. A data de 31/12/2014 són les que segueixen (es poden comparar amb les de 31/12/2013 en l'escrit dels comptes de 2013):

1) Ràtio d’endeutament.
Per definició, és el quocient entre el deute total que una administració té amb les entitats financeres en relació als seus ingressos ordinaris. Per llei, ha d’estar per sota del 75%.
A Sant Feliu, les dades són les següents:
Deute total a 31/12/2014: 17,98M€
Ingressos ordinaris de l’any 2014: 41,85M€
Ràtio d’endeutament del nostre ajuntament: 42,9%.
L'any anterior ja era baix, però encara l'hem reduït més: del 49% al 43%. Vull recordar que "el llum àmbar" s'encén al 75% i "el llum vermell" al 110%. Som un ajuntament amb un endeutament raonable i controlat.

2) Ràtio d’estalvi net.
Per definició, és el quocient entre aquests dos conceptes: 1) ingressos ordinaris de l’Ajuntament i 2) despeses ordinàries de l’Ajuntament, afegint l'anualitat de tots els préstecs que l’Ajuntament té contractats i ha de pagar a l'any següent. Per llei, ha de ser superior a l'1%.
A Sant Feliu, les dades són les següents:
Ingressos ordinaris de l’any 2014: 41,85M€
Despeses ordinàries de l’any 2014: 35,27M€
Import dels préstecs per pagar a l’any 2015: 3,1M€
Ràtio d’estalvi net del nostre ajuntament: 9,1%.


3) Pagament a proveïdors.
Per definició, és el termini de temps que transcorre entre la data de conformitat a una factura i la data de pagament d’aquesta factura. Per llei, ha de ser inferior a 30 dies.
A Sant Feliu les dades són les següents.
Termini de pagament a proveïdors a 31/12/14: 13,4 dies. 

Aquestes són les dades que vam debatre en el darrer ple del mes de juliol. Va ser el punt més debatut, com es pot veure al resum que en va fer el Fet a Sant Feliu. El vam votar a favor els tres partits que o bé governem ara o bé vam governar en el mandat anterior: ICV-EUiA, PSC i CiU. Manel Carrión i Josep Maria Rañé van fer dues molt bones intervencions defensant uns comptes que, en el cas del Manel havia gestionat en els quatre anys anteriors i del Rañé haurà de gestionar en els propers quatre. S'hi van abstenir ERC i Junts per Sant Feliu, i hi van votar en contra els tres grups restants:  vull reiterar el meu agraïment i la meva confiança a tots dos. Ciutadans, PP i Veïns per Sant Feliu, al·legant el que ja havien dit al ple de febrer passat (aquí podeu accedir al resum d'aquell ple) en relació a la situació que es va generar en relació a l'informe de la llavors interventora municipal.  En tot cas, 2014 va acabar amb una situació econòmica sanejada que es va reflectir en l'auditoria que es va presentar el passat 30 de març a les Tovalloles.

dilluns, 17 d’agost de 2015

Amb el pressupost de 2016, un objectiu important: aconseguir que més gent l'entengui i s'hi impliqui. I que surtin els números. és clar.

Un dels temes que més ha sortit en les converses amb tots els grups municipals després de les eleccions del 24 de maig, és la necessitat que hi hagi més coneixement i implicació en el pressupost municipal, amb els números que són de tots. Cal reconèixer que cada any fem el pressupost d'una manera que es coneix poc des de fora de les parets de l'Ajuntament i que no facilita ni l'interès ni la participació de la ciutadania. I, amb vuit grups al consistori, i amb una voluntat de major consens i de major implicació en els assumptes principals de la ciutat, aquest és un tema que és imprescindible millorar.

Conceptualment, el pressupost del nostre ajuntament no és difícil d'entendre. Es pot resumir en aquests dos quadres, un primer d'explicació general, i un segon de xifres concretes:

En diversos articles del meu blog, he volgut explicar-ho tot plegat de manera entenedora. D'una banda, intentant explicar quins són i d'on surten els ingressos de l'Ajuntament, i, de l'altra, intentant explicar quines són les despeses a què es dediquen aquests ingressos. D'altra banda, i per primer cop al nostre ajuntament, abans de cada pressupost hem explicat amb un powerpoint el que pensem fer, i després d'acabat l'any hem tornat a explicar amb un powerpoint el que hem fet efectivament. Per primer cop, al desembre de 2011 explicàvem així el que ens proposàvem fer el 2012, i també per primer cop, al juny de 2013 explicàvem què havíem fet realment durant l'any 2012.

Però, tot i aquest esforç explicatiu que vam fer per primer cop, el que està clar és que la informació i la participació pública s'ha reduït, fins ara, a una audiència pública una setmana abans del debat del pressupost al ple, i amb una possibilitat enormement limitada per incidir-hi.

I això és el que hem d'intentar si més no canviar a partir del proper pressupost. És un compromís de l'actual i de l'anterior equip de govern, que ara ja és ineludible que assumim, malgrat la dificultat que suposarà compaginar-ho amb un calendari electoral molt apretat des de setembre fins a novembre, just el període en què toca el debat pressupostari municipal. En aquest sentit, començarem una ronda de contactes amb tots els grups municipals que ens permetin avançar en un procediment més obert i participatiu per definir i aprovar els teus aproximadament 1.000€  que gestionem des de l'Ajuntament, des del teu Ajuntament.

dijous, 13 d’agost de 2015

Parlem de places (4/5): la plaça de la Salut.

(Nota prèvia: Aquest és el quart escrit dedicat a places que estan sent remodelades o ho seran entre els dos anys passats i els dos que vénen. Els anteriors fan referència a: 1) la plaça de Catalunya, 2) la plaça de Rafael Alberti i 3) la plaça de Lluís Companys. El cinquè farà referència a la plaça de Francesc Macià. També he fet un altre escrit sobre la plaça de l'Estació, que no he inclòs en aquesta sèrie perquè s'hi han fet un seguit de millores, però no una remodelació completa de l'indret).

Sant Feliu, a les primeries dels anys seixanta, era un poble eminentment rural que acabava d'arribar a deu mil habitants, bàsicament entre el carrer Falguera i la via del tren, entorn la carretera. Però en quinze anys, va passar dels menys de 10.000 habitants de 1960 als més de 27.000 habitants de 1975. En aquella època, la Salut, Can Calders, Falguera i Roses van créixer a un ritme frenètic i sense cap mena de planificació ni serveis.  En un primer moment, amb carrers de cases baixes d'autoconstrucció (Lluís Rius, Francesc Mestres, Ramon y Cajal o Ramon Ribas, respectivament als barris abans esmentats), però ràpidament amb grans blocs de pisos en els quatre barris esmentats: la plaça de la Salut, la plaça de les Roses, la plaça Falguera o els edificis de la Cooperativa, davant de l'institut Olorda, són d'aquella època: finals dels seixanta, primers dels setanta.

A aquella època pertanyen aquestes fotos. Les dues primeres, de l'Arxiu municipal a través de la més que interessant pàgina de Facebook Viatjant per Sant Feliu, i la tercera del Butlletí Municipal de febrer de 1982. No he trobat cap foto anterior, amb les primeres edificacions al que abans havien estat vinyes, justament les de Cal Puntaire. De fet, "La Vinya del Puntaire" va ser el nom d'una revista del barri (que va impulsar l'Àngel Merino!) i és el nom de la plaça interior que hi ha a l'interior dels edificis que popularment es van anomenar de "l'ONU" (París, Londres, Viena,...):

He volgut posar aquesta foto, malgrat la seva inferior qualitat, perquè s'hi pot veure amb claredat el que estava previst fer a la plaça en aquella època: la paret que es veu, correspon a l'edifici ubicat al carrer Picasso, 18. Doncs bé, a continuació estava previst edificar un altre bloc, i en la part restant fins al carrer Sagrament (on es veu aquesta pilona per evitar l'aparcament), una gasolinera. El darrer ajuntament franquista ja havia donat els corresponents permisos, però les associacions de veïns i els partits clandestins hi van presentar batalla i s'hi van oposar frontalment. Van aconseguir frenar i endarrerir les obres, però l'empresa promotora va arribar finalment a tenir-los i va iniciar la construcció de la gasolinera. Un diumenge de mitjans de maig de 1977, però, una gran mobilització popular a la plaça va aconseguir paralitzar les obres, llançant fins i tot una formigonera al sot on s'havien fet ja els dipòsits de combustible. La promotora va parar les obres, l'ajuntament franquista ja va entrar en un període d'inactivitat i les eleccions de 1979 van portar els comunistes del PSUC a l'alcaldia, amb el compromís de frenar la gasolinera i fer la plaça. En aquella època, jo era professor de català a l'escola Gaudí (de 1976 a 1981) i vaig col·laborar amb l'associació de veïns en diferents actes reivindicatius. Aquí, en un concert en col·laboració amb l'AVV i l'Esplai Ceia d'aquella època, amb en Kiko Sánchez i el Josep Antoni Picón, just al peu d'aquest edifici:

El procés de construcció de la plaça va ser una de les prioritats del primer govern de Francesc Baltasar, que va formar unitàriament amb PSC i CiU. Al desembre de 1979, l'Ajuntament va acordar la compra del solar, que passava per tant a ser públic. Al novembre de 1980, es va presentar als veïns un avantprojecte de la plaça i el seu procediment de finançament: 43 milions de pessetes, pagades a mitges amb el pressupost municipal i amb contribucions especials als veïns. Les obres no van començar fins a 1982, amb una important oposició veïnal a les contribucions especials que va comportar fins i tot disturbis a primers de 1985.  La plaça com avui la coneixem es va acabar a l'any 1986, amb una petita remodelació posterior deu anys després.

Aquest és el plànol de la plaça que avui tots coneixem:

Amb els anys, la plaça ha anat presentant problemes: espais molt poc utilitzats (entre els edificis Espanya i Colon, de manera molt clara), barreres arquitectòniques (en aquest mateix espai o en la mateixa plaça), massa racons entorn del porxo, problemes de canalització i arbrat, etc. Tot això va portar que, per unanimitat, el ple municipal acordés, a l'octubre de 2012, la voluntat d'una reforma integral de la plaça, que s'havia de fer amb la participació i l'acord dels seus veïns i veínes. Es va iniciar així un llarg i profitós procés de participació, amb diversos tallers a la plaça i presentacions al Centre Cívic les Tovalloles en què es va anar perfilant una plaça amb els requeriments següents:

  • eliminació de barreres arquitectòniques
  • ampliació i millor distribució dels jocs infantils
  • millor aprofitament dels bancs i espais de descans
  • incorporació de tota la illa (inclòs el carrer Europa)
  • conservació d'un espai amb porxo, però eliminació dels problemes de l'actual porxo,
  • millor aprofitament de l'espai central de la plaça
  • millora de l'arbrat
  • millora del manteniment.
Tot això es resumeix en el plànol següent:
Tots dos plànols formen part de la presentació final debatuda amb els veïns i veïnes a finals de febrer al Centre Cívic de les Tovalloles:


Finalment, després de tot aquest procés, el ple municipal va aprovar per unanimitat la reforma integral de la plaça de la Salut en el darrer ple de l'anterior mandat, el 28 d'abril d'enguany, amb un pressupost d'1,78 milions d'euros.. Ara tocarà el procés administratiu de pressupostar i concursar l'obra a primers de 2016, de manera que es puguin començar les obres cap a la meitat de 2016, amb una durada inicial previsible de quinze mesos.

La nova plaça de la Salut s'inaugurarà, per tant, quaranta anys després que els seus veïns i veïnes es mobilitzessin contra l'especulació i en defensa del seu barri i del seu espai públic. Crec que aquest esdeveniment s'ha de reflectir clarament en aquell moment: la lluita social i veïnal és un dels nostres trets d'identitat i la seva memòria ha de tenir presència en l'espai públic de la nostra ciutat.

I, parlant de memòria, us deixo una petita joia sobre la història de la Salut i Can Calders explicada pels seus propis veïns i veïnes, una de les bones realitzacions de Fem Barri:

Documental Històries dels Barris from Fem Barri on Vimeo.

dimecres, 12 d’agost de 2015

10 raons per al meu vot el proper 27 de setembre.




Per què votaré Catalunya sí que es pot?

1) Perquè, per a mi, és la proposta que millor analitza i aborda la triple perspectiva que exigeix aquest moment històric: la lluita contra la desigualtat social, la lluita contra la corrupció i el mal govern i la lluita pel dret a decidir democràticament el nostre futur.

2) Perquè, per a mi, és qui millor aborda el debat de l'articulació de Catalunya amb Espanya i Europa, mitjançant un procés serè i rigorós, amb informació plural i contrastada, que ha d'acabar amb un referèndum a on quedi expressada amb claredat la voluntat de la ciutadania. Un referèndum on es puguin debatre democràticament les possibles diferents sortides als tres problemes objectius de l'ofensiva centralista del PP: el finançament, la llengua i el respecte a les nostres institucions.

3) Perquè, per a mi, té la credibilitat de les persones i les organitzacions que més han lluitat contra les causes i els efectes de les polítiques de la dreta espanyola i catalana, sempre a una en les retallades de drets laborals i socials, dels serveis públics, en la lluita prioritària pel dret al pa, el sostre i el treball.

4) Perquè, per a mi, ajuda més que cap altra opció a construir i consolidar el que és fonamental per a Catalunya, Espanya i Europa: una majoria social i electoral articulada en una aliança clarament d’esquerres per a la democràcia econòmica, la justícia social i la sostenibilitat ambiental.

5) Per coherència amb la meva pròpia trajectòria política i personal.

Per què no votaré cap candidatura independentista?
6) Perquè, per a mi, Espanya no és ni l'adversari ni el principal problema. De la mateixa manera que Catalunya mai no ha estat Pujol i CiU, Espanya no és Rajoy ni PP. El principal problema de la classe treballadora a Catalunya, Espanya i Europa són les polítiques de retallades de drets socials i serveis públics que imposa la troika al servei del capital especulador, i que executen convençudament als seus respectius països els respectius governs de dretes (PP i CiU a casa nostra) o imposen salvatgement als governs que no les comparteixen, com hem vist recentment a Grècia.

7) Perquè, per a mi, simplifiquen i idealitzen un procés de trencament sense una anàlisi mínimament objectiva de les seves implicacions, la seva viabilitat i els seus costos. La fe cega en un líder o en una idea ja no és, per a mi, un argument polític rellevant.

8) Perquè, per a mi, simplifiquen i idealitzen un procés de construcció d'un país nou com si no haguéssim pogut construir, des de 1980!, allò que falsament es diu que començarà de zero. O és que, per exemple, no hem tingut temps en 35 anys i amb totes les competències per construir un sistema educatiu públic de qualitat, i no subsidiari del que CiU potencia amb concerts sovint discutibles sota l'eufemisme de la "iniciativa social de mercat"?

9) Perquè, per a mi, en el marc que prioritzo de construcció d'una Europa que recuperi democràcia econòmica i justícia social, no aconsegueixo a veure la influència positiva d'un marc de secessió.

10) Perquè, per a mi, en un marc de triple crisi (econòmica i social, de legitimitat democràtica i de relacions Catalunya/Espanya), centrar-ho tot a aquest darrer factor és intentar amagar importants responsabilitats de govern en els altres dos.

dilluns, 10 d’agost de 2015

Com si fóssim 100... i del primer a l'últim, tots de Sant Feliu (2/3)

Imatge extreta del centenari d'aquest institut de Badalona. Gràcies!
Reprenc el nostre retrat, per saber millor com som, per definir millor com volem ser. Fa uns dies vaig fer un primer escrit, que, com aquest, es basen sobretot en l'Estudi demogràfic de Sant Feliu de Llobregat a gener de 2015.

Som en aquell Sant Feliu imaginari, que tot i haver condensat la seva població en 100 habitants, continuaria conservant la mateixa estructura social.

Què podríem dir, doncs, dels nostres estudis? Dels 45 homes i les 46 dones que tenim més de 15 anys, el grup més nombrós seria els que no tenim estudis primaris: 11 homes i 11 dones, seguit dels qui no hem acabat aquests estudis primaris: 11 homes i 10 dones. Seguim els que tenim EGB, ESO o l’antic batxillerat elemental: 8 homes i 8 dones. 5 homes i 6 dones tenim Batxillerat Superior o BUP, i la Formació Professional l’haurien fet 6 homes i 6 dones. En el camp de l’educació superior, trobem que 7 homes i 7 dones som diplomats/des, llicenciats/des i doctors/es.

Si ho mirem per edats, comprovarem que l’educació ha anat guanyant sensiblement amb el temps. Fent aquest escrit, veig que l'evolució de la formació segons edats no està en l'estudi demogràfic de 2015 (la reclamaré). Em remeto a les dades de l'estudi demogràfic anterior, de 2006.

De les 84 persones de més de 15 anys, 16 serien ben joves (entre 15 i 30), 28 començarien a ser madurs (entre 30 i 45), 26 ja estarien granadets (entre 45 i 65) i 14 serien els més grans de tots (més de 65, i serien 8 dones i 6 homes). Dels 14 més grans, encara n’hi hauria 2 que serien analfabets, 5 no tindrien estudis, 6 haurien anat alguns anys a l’escola, i només 1 hauria acabat els estudis elementals. Entre els 26 granadets, la cosa ja canvia: cap analfabet, 15 encara tindrien estudis incomplets, 7 tindrien estudis elementals, 3 haurien fet batxillerat o FP i 1 ja seria diplomat o llicenciat. Entre els 28 madurs, només 4 no haurien acabat els estudis; 8 haurien acabat la, aleshores, EGB; 10 haurien fet batxillerat o FP, i 6 de nosaltres ja serien llicenciats o diplomats. Entre els 16 més joves, tenint en compte que les dades són una mica velles (INE, 2001): 2 no tindrien el graduat, 4 s’haurien quedat en el graduat, 7 haurien fet o estarien fent batxillerat o FP, i 3 serien llicenciats o diplomats.

I en quina llengua parlaríem a casa? Aquí també canviem molt amb l’edat. Com que aquest tema no està tractat en l'estudi demogràfic. la millor referència sobre la nostra llengua habitual és l'Enquesta d'imatge municipal (concretament, a la pàgina 49), basada en una entrevista a 800 ciutadans i ciutadanes de Sant Feliu al juny de l'any passat. Segons aquesta enquesta, 36 de nosaltres parlem habitualment a casa en català, 57 en castellà i 8 en totes dues llengües.

La llengua més freqüent a Sant Feliu és el castellà, però com hem avançat en el coneixement del català? Les millors dades sobre aquesta qüestió les tenim a l'Idescat,  Dels 16 infants i adolescents de 2 a 14 anys, tots entendem el català i 13 el sabem parlar. Només el sabem escriure 11, però és que 5 de nosaltres encara no hem començat primària.

Ara mirem què passaria amb els que som més grans:

  • Entre les 15 persones que tenim més de 65 anys. 13 entenem el català i 2 no, només 6 el parlem habitualment, i només 2 el sabem escriure. 
  • Entre les 27 persones de 45 a 65 anys, l'entenem 26, el parlem 16 i l'escrivim 10.
  • De les 27 persones entre 30 i 45 anys, 26 entenem el català, 22 el sabem parlar, i 20 el sabem escriure. Entre nosaltres, doncs, ja es començaria a notar el procés de normalització lingüística!
  • Però on més es nota és entre les 16 persones que tenim entre 15 i 30 anys: tots l'entenem, i ja el sabem parlar i escriure gairebé tots. Només 3 no el parlem i a 5 encara ens costa escriure-hi.

En total, dels 98 que ja tenim edat d’enraonar, 94 entenem el català, 70 el sabem parlar i 54 el sabem escriure.

Avui m’he explicat sobre estudis i llengua. Un altre dia m’explicaré sobre treball i nivells de renda. Fins a la propera!

Enraonem... del mercat.



Totes les fotos són de la regidora Maria Cinta Daudé. Gràcies!

El 9 d'octubre de 1884 va obrir les seves portes el mercat municipal, "la Plaça". Aviat farà, per tant, 131 anys. Ho recordava en aquest escrit d'en fa sis.

És, sens dubte, un patrimoni de la nostra ciutat que cal conservar. Un patrimoni arquitectònic, artístic, cultural i comercial. També comercial. I les obres de remodelació pretenen rellançar l'edifici i l'activitat també des de les quatre perspectives. Especialment la comercial.

Durant molts anys, els mercats eren la primera responsabilitat dels ajuntaments i l'únic lloc on es podien vendre productes frescos. En el ple de juliol, la companya Maria Cinta Daudé, la regidora que ha portat magistralment les negociacions que han acabat amb el consens sobre el futur del mercat, recordava com, fins ben entrats els anys cinquanta, no es va poder vendre pollastres fora del mercat, essent els primers autoritzats la família Puertas, al carrer Sant Llorenç, a l'indret on els fills han creat l'empresa de disseny gràfic Opac. Avui, la situació ha canviat enormement. La distribució de productes d'alimentació està totalment liberalitzada i l'aprovisionament d'aliments (els "mercados de abastos", com en deia la legislació) ha deixat de ser una competència obligatòria dels ajuntaments, des de l'1 de gener d'enguany, en aplicació de la llei coneguda com LRSAL. Una llei, per cert, a la qual ens vam oposar frontalment, però que està en vigor.

Per què, doncs, l'Ajuntament ha acordat invertir més d'un milió i mig d'euros en el mercat? Ja fa uns anys que el mercat va entrar en una fase d'estancament i de poca inversió, que va esclatar fa ara justament quatre anys en un conflicte pel mal estat de les cambres frigorífiques, i que ja vaig abordar en un dels meus primers escrits com a alcalde. Aquesta baixa inversió es devia a la intenció de l'anterior govern (PSC+CiU) de traslladar el mercat a una nova ubicació, convençuts com estaven que les obres del soterrament es farien ràpidament. Amb el canvi de govern ara fa quatre anys, ens vam trobar amb la disjuntiva de mínimes actuacions per a un futur i hipotètic trasllat o bé fer les inversions necessàries per al manteniment i rellançament del mercat en la seva ubicació històrica. Vam optar ràpidament i clarament per aquesta segona opció. Amb l'aprovació de la LRSAL va aparèixer, al llarg de l'any passat, una tercera opció: tancar el mercat municipal, donat que ja no era legalment obligatori. També vam optar per renunciar a aquesta opció: volem mercat, i el volem en el seu lloc de sempre.

Una opció com aquesta és cara: el pressupost es va aprovar per unanimitat a l'octubre de 2014 per un import d'1,9 milions d'euros i es va adjudicar, després del corresponent concurs públic, per un import d'1.566.824€, amb IVA inclòs. I sé que és polèmica, com es va poder veure en el darrer ple de juliol: hi haurà controvèrsia (i demagògia...) sobre el per què invertir només per deu parades, en una obra que no es recuperarà mai el cost de la inversió. Però és una opció que valorem (i jo personalment també!) com a molt positiva i molt necessària. Certament no des del punt de vista estricta del "mercado de abastos" amb què es va crear al segle XIX, però sí des del punt de vista estratègic de construcció d'un centre de ciutat basat en el comerç i la cultura amb què imaginem el Sant Feliu del segle XXI, amb l'objectiu de destacar en tots dos àmbits en el nostre context metropolità. 

No tindrem, per tant, un mercat nou i gran amb un aparcament subterrani com hi ha a altres municipis. Un model de mercat, d'altra banda, també en crisi per la irrupció de les grans cadenes comercials i les seves estratègies "low cost". Però tindrem un mercat arquitectònicament atractiu  i comercialment capdavanter, comptant amb la professionalitat i l'empenta dels seus i de les seves paradistes; un mercat de superfície limitada, però que serà motor de la seva àrea d'influència: carrers de Laureà Miró, del Pou de Sant Pere, de Josep Maria de Molina i de Ramón y Cajal, bàsicament, que justament (i també en aquesta perspectiva!) ara són objecte de remodelació urbanística.

I acabo aquest escrit amb un seguit d'informacions que em semblen importants.
  • Durada de les obres? El mercat està tancat des de l'1 de juliol i ho estarà fins a mitjans d'octubre. Després tornarem a tenir unes setmanes d'obres finals amb el mercat obert, i quedaran definitvament acabades a finals de novembre.
  • Com serà el nou mercat? Tindrà, com he dit, deu parades, totes elles amb el seu magatzem i la seva cambra frigorífica. L'entrada principal serà a la cantonada dels carrers Falguera amb Ramon y Cajal. Tot el procés d'obres s'ha acordat amb els paradistes, que han treballat conjuntament amb els tècnics municipals d'urbanisme i de comerç. El projecte l'ha fet l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Vull agrair a tots els tècnics municipals i de l'Àrea, i a tots els paradistes del mercat un treball que ha estat llarg i algunes vegades tens, però que finalment ha arribat a bon port i ha valgut molt la pena.
  • Quins horaris tindrà? Quines parades hi haurà? El model comercial del nou mercat l'hem acordat també amb els paradistes amb l'assessorament d'un expert de l'Institut de Mercats de Barcelona, el Sr. Pere Sirvent, al qual aprofito per agrair també la seva feina. En el ple de juliol vam aprovar definitivament el reglament del mercat, que preveu l'obertura de totes les tardes, la millora de funcionament de la Junta de Venedors, les millores de funcionament i manteniment, els criteris de distribució de les parades en el moment que hi hagi baixes, etc. En el moment de la inauguració del mercat, hi haurà les parades habituals de producte fresc i elaborat que ha tingut sempre el mercat, amb alguna novetat que ara no és el moment de desvetllar.
La coberta centenària de la Plaça tindrà nova vida, per tant, a la propera tardor. Començarem una nova temporada, si em permeteu parlar en termes escènics. L'escenari serà magnífic i la seva ubicació tan magnífica com sempre. Confio molt en els actors i les actrius, els i les paradistes, que tenen un bon guió i un públic expectant i que estic segur que sabran conquerir i conservar, per moltes i moltes noves temporades. Sant Feliu, el comerç de Sant Feliu, hi tenim molt a guanyar!

divendres, 7 d’agost de 2015

4 d'agost de 2015: entrevista a El Punt Avui, amb Andreu Mas.

Edició de El Punt Avui del 4 d'agost de 2015.

UN ALCALDE D'ALÇADA
San José Buenaventura observa la vida des de dalt dels seus 1,94 m, tots carregats d'afabilitat. Sap tractar amb la gent, una habilitat que de ben segur va aprendre a les aules de secundària. Amb 58 anys tot just acabats de fer encara el seu darrer mandat municipal. El faig meditar, ara que plega, quina única cosa s'emportaria a una illa deserta.“Hi ha Wi-Fi?”, pregunta. Vinga, sí. “Doncs m'emporto l'Ipad!”

Al final d'aquest mandat haurà passat 28 anys de la seva vida al consistori, com a regidor i alcalde. Aquest és el seu darrer mandat, que afronta amb un pacte amb el PSC i sense majoria absoluta.

Com afronta el mandat?
Tindrà un contingut local important, però estarà marcat pel que passi a la tardor. Hem d'estar a l'expectativa de quins són els escenaris que hi haurà tant al Parlament com al Congrés, i el que això comportarà per al territori i les dinàmiques que hi generarà. En el nostre cas, les dinàmiques són socials i ambientals. Veurem si el govern català es creu el lloguer social, o impulsa les renovables, o la renda de garantia de ciutadania... Encara hi ha centenars de persones amb atur de llarga durada, que mengen del banc d'aliments, amb fills que depenen de les beques de menjador per tenir un àpat diari garantit. Tot això són els reptes que tenim al davant i els podrem afrontar amb més alegria o menys en funció de qui governi a Madrid, o si a la Generalitat hi ha un govern que no estigui encapçalat per algú que retalla la renda mínima d'inserció, com van fer els primers governs del president Mas. Nosaltres tenim molt clar que volem rescat social i polítiques socials, espai públic de qualitat i verd a tots els barris; un govern obert.

El canvi de soci de govern es produeix estrictament per una qüestió de suma numèrica a l'Ajuntament o té a veure amb les polítiques de Convergència a la Generalitat?
Té a veure amb dues anomalies que hi havia a l'Ajuntament i que en algun moment s'havien d'acabar. Per una banda, tenim una ciutat electoralment d'esquerres, vinculada a la gent que ve del PSUC i no és independentista. De deu eleccions, nou les hem guanyat el PSUC i Iniciativa. Només una de les deu l'han guanyat els socialistes. Als socialistes els ha costat molt entendre que a Sant Feliu són els socis petits. Aquesta dificultat d'entesa entre les esquerres ha beneficiat Convergència i Unió. Hem hagut de fer un esforç per aparcar desavinences personals entre socialistes i nosaltres. Hi ha regidors de Convergència amb els quals m'encantaria continuar fent govern, però sobre les avinences personals no es construeix un projecte polític. El que hem volgut és posar fi a aquestes dues anomalies.

ERC no va voler fer un tripartit, per què?
Per dir-ho d'alguna manera, el PSC no ha anat fent amics. No ha generat confiances.

En el discurs d'investidura parlava de la fragmentació del consistori amb la presència de vuit grups. Ho considera una situació transitòria?
Hi ha una part que ha arribat per quedar-se; hi ha una recomposició de l'espai independentista i ja veurem com acaba la correlació de forces entre Convergència i Esquerra. D'altra banda, a l'espai antiindependentista, Ciutadans se suma al PP. No sabem quines confluències hi haurà entre Iniciativa, Podem i Esquerra Unida amb Procés Constituent al municipi. Hi ha una candidatura veïnal que no sabem si es consolidarà. d'aquí a quatre anys és pura política-ficció, però intueixo que no hi haurà ni quatre grups ni tampoc vuit el pròxim mandat.

Han fet un esforç més que notori per adaptar els preus públics a les necessitats dels veïns. Són un exemple a seguir.
Estem molt orgullosos de la tarificació social, que vol dir preus en funció de la renda. Ja he anat a no sé quants llocs a explicar-ho. Tot és millorable, però el que ha caracteritzat el govern d'Iniciativa i d'Esquerra Unida aquests últims quatre anys ha estat l'obsessió perquè tot pugui estar a l'abast de tothom. Ho hem aplicat bàsicament als serveis per a la infància, a l'escola bressol, i a la gent gran. En el nostre sistema, el pare o mare, quan inscriu el seu fill, ens dóna permís perquè puguem consultar les seves dades fiscals. No han de fer res més i no han d'anar a Serveis Socials a dir que no poden pagar. Els preus de les escoles bressol a Sant Feliu van des dels 32 euros als 195. Ens quedava una franja important de la població que no és prou pobra per anar a Serveis Socials però que té dificultat per pagar-ho tot. D'aquesta manera tothom té al seu abast els serveis de la ciutat. Amb aquest mateix sistema funciona l'Escola Municipal de Música i els serveis d'atenció domiciliària per a la gent gran i persones amb discapacitat.

En el fons és una política de dignificació.
L'ajut, beca o bonificació ve de la idea de dir “mira, això val això, però com que tu no hi arribes jo et faré una caritat”. Això forma part de la manera de fer de l'altra banda de la plaça de la Vila: de l'Església. El que jo vull és que tu tinguis aquest servei i jo li posaré el preu que puguis pagar. Això és equitat.

Com garanteixen que aquesta política serà sostenible en el temps?
Ajustant la nostra despesa. Hi ha alguna cosa que haurem de deixar de fer. Però això ho estem fent contínuament. És prioritzar. En altres casos, com l'Escola de Música, hem abaixat preus però hem doblat el nombre d'alumnes. No hem tingut menys ingressos.

El 27-S ens pot passar de tot, fins i tot es pot inhabilitar el govern de la Generalitat. Si hi ha una ofensiva del govern espanyol al català, quina serà la posició de l'Ajuntament de Sant Feliu?
Estarem al cent per cent al costat del president de la Generalitat que surti de les urnes, sigui qui sigui. Qualsevol animalada que es faci des de fora, requerirà que estiguem tots al cent per cent al costat del president de la Generalitat.

Per Sant Llorenç, Festa Major!

dijous, 6 d’agost de 2015

Enraonem... de la Biblioteca.

Dibuixos a carbó del meu fill gran, Marc San José. 1996.

No he tingut cap dubte en triar la imatge que encapçala aquest article: dues làmines que el meu fill gran, en Marc, em va regalar el dia del meu sant de l'any 1996, quan ell en tenia 15, i que presideixen el meu despatx de treball a l'Ajuntament. Feia tres anys que la Biblioteca Montserrat Roig s'havia inaugurat. Ara fa dos anys, la Biblioteca va fer 20 anys. Aquest vídeo commemoratiu ho recorda:


Amb els anys, la Biblioteca Montserrat Roig ha anat incorporant prestacions i serveis, i se'ns havia quedat una mica petita. En el llarg procés de decisió i de trasllat de l'Arxiu Local i Comarcal a la seva seu definitiva del Mas Lluí, es va obrir la possibilitat d'ampliar i remodelar la Biblioteca, incorporant-hi tota la planta que l'Arxiu ocupava. En el mateix temps (2012-2014) es debat i s'aprova el Pla d'Equipaments (en recordo tres escrits: 1) presentació, 2) conclusions, 3) acord de ple), amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona, titular també de la Biblioteca en el marc de la seva Xarxa de Biblioteques.

En aquest context, el ple de l'Ajuntament va aprovar en el ple d'octubre de 2014 el projecte d'ampliació i remodelació de la Biblioteca, amb els vots a favor d'ICV-EUiA, CiU i PP, i amb l'abstenció del PSC. És a dir, sense ni un sol vot en contra. El projecte es va aprovar amb un pressupost de 2,5M€.

Tot seguit va iniciar el procés de concurs públic per a la selecció de l'empresa constructora. S'hi van presentar més de vint empreses. El procés va acabar el passat mes de maig amb l'adjudicació de les obres a l'empresa Teyco per un import total d'1.967.3449€ (amb IVA inclòs), i una durada aproximada d'obres d'un any. Obres que, per raons bàsicament pressupostàries, començaran a finals d'aquesta propera tardor.

En què consisteix l'ampliació i remodelació de la Biblioteca?
Les dues grans millores que es planteja l'edifici són, d'una banda i com ja he explicat, la incorporació de tot el que era l'Arxiu i, de l'altra, la reubicació d'escales i ascensors a un lateral de les plantes, en comptes de la seva ubicació central actual, cosa que permet optimitzar espais que ara tindran més llum i amplitud.

Ho intento explicar amb dues imatges per a cadascuna d'aquestes dues grans decisions o millores:

Aquesta és una perspectiva des dels jardins de la Torre del Roser. Ara, a mà dreta, hi ha una porxada, sota la qual s'ampliarà també la biblioteca: s'hi ubicarà part de la zona infantil.
A l'espai on abans hi havia l'arxiu, se situaran espais de zona infantil, de treball del propi centre, i dues aules polivalents, una de 50m2 i una altra de 120 m2, que serviran per a activitats de la biblioteca i com aules d'estudi, ja que tindran un accés diferenciat i independent que en permetran l'ús en els horaris que s'estableixin. Aquest és el plànol, per a qui li interessi, de la futura planta baixa, mirant des dels jardins de la Torre:

Pel que fa al canvi d'ubicació del nucli d'escales i ascensors, aquesta és la perspectiva de la millora que comporta:
A part de fer més accessible i clar els recorreguts dins la biblioteca, elimina una part important de passadissos i permet una configuració molt més àmplia dels espais d'estada i de treball de les tres plantes a què afecta. El projecte també incorpora millores tecnològiques, tant en la prestació de llibres com en la connexió a les xarxes i la consulta dels usuaris i usuàries Adjunto només el plànol de la primera planta (o la baixa, si ho mirem des de l'accés actual de la plaça), en què es concentraran els espais de diaris i revistes, i de música i imatge, deixant totalment disponibles per a treball i consulta les dues plantes superiors:

Per tant, una biblioteca ampliada i millorada, que compleix amb els requeriments normatius d'un espai cultural tan important per a una ciutat com la nostra i amb les necessitats que avui té Sant Feliu en aquest àmbit. Caldrà donar resposta encara a dos reptes: un d'inicial, que és el de la provisionalitat de les obres. L'estem acabant de tancar amb el Servei de Biblioteques de la Diputació i passarà principalment per la utilització de l'edifici de la Torre del Roser. L'altre, de fons, que és la coordinació de la Biblioteca amb les biblioteques escolars d'una banda (per al desenvolupament dels plans de lectura) i amb el conjunt d'equipaments municipals de l'altra (per al desplegament d'aules d'estudi que calgui per atendre les necessitats dels nostres estudiants universitaris).

dimarts, 4 d’agost de 2015

Com si fóssim 100... i del primer a l'últim, tots de Sant Feliu. (1/3)

A Sant Feliu, a data d’avui, som una mica més de 21.400 homes i una mica més de 22.600 dones. Fa pocs mesos que hem superat la xifra dels 44.000 habitants: a data d'avui, 4 d'agost de 2015, som 44.105 habitants de Sant Feliu. Però... com seriem si només fóssim 100, conservant l’estructura social del Sant Feliu d’avui dia?

Per fer aquest escrit, partiré d'un treball important i recent, potser encara poc conegut: l'estudi demogràfic de Sant Feliu a gener de 2015.

Seriem 49 homes i 51 dones. Els homes, una mica més joves, amb una edat mitjana de 40 anys i 6 mesos. Les dones, amb una edat mitjana de 42 anys i 10 mesos.

Mirem-ho amb una mica més de calma. En aquest hipotètic Sant Feliu de 100 habitants, hi hauria 49 homes repartits així: 9 no arribarien als 15 anys, n’hi hauria 32 entre 15 i 64, i 8 serien més grans de 65. En el cas de les dones, n’hi hauria 8 de menors de 15 anys, 33 entre 15 i 64, i 10 que serien més grans de 65. Serien les dues conciutadanes que farien que, d'entre els 100 habitants, 49 fossin homes i 51 dones, ja que, per sota de 65 anys, hi ha el mateix nombre d'homes que de dones (41, en aquest hipotètic Sant Feliu de 100 habitants)

On viuríem? Estaríem molt repartits, i ens distribuiríem així: 19 persones viurien al barri de Roses Castellbell (9 homes i 10 dones). 17 viurien al Centre (8 homes i 9 dones), 16 viurien a Falguera (8 i 8), 14 a Can Calders, 12 al Mas Lluí i 10 a la Salut (tants homes com dones en tots tres barris). Les altres deu persones viurien en barris més petits: dos a Can Maginàs i a Can Bertrand, i tres a les Grases i a Can Llobera.

On hauríem nascut? 63 a Catalunya, dels quals 61 a la província de Barcelona; 26 haurien nascut a la resta d’Espanya -12 a Andalusia, 6 a les dues Castelles, 3 a Extremadura, 1 a Aragó i 4 a la resta de l'Estat; i 11 fora d’Espanya, dels quals 3 haurien nascut al Marroc, 2 a Xina, Romania i Equador, 1 a la resta d'Europa i l'altra a la resta de Sudamèrica.

Però no en totes les franges d’edat ens repartiriem per igual, com passa també al Sant Feliu real. Hi ha una diferència molt gran dels nostres orígens en funció de les nostres edats. Si fem un tall d'edat als 45 anys, veiem que per sota dels 45 som 55 persones i per sobre dels 45, som 45 persones. I els nostres orígens són totalment diferents. Dels 55 més joves, 45 ja hem nascut a Catalunya, 2 a la resta de l'Estat i 8 a l'estranger. Però això canvia totalment als 45 més grans: 18 han nascut a Catalunya, 24 a la resta de l'Estat i només 3 a l'estranger.

Com viuríem? Tots 100 ens repartiríem en 37 habitatges. 20 viuriem sols, 29 en parella, 23 en famílies de 3 persones, 23 més en famílies de 4 i només 5 en famílies de 5 o més persones. 40 ja tindríem el pis en propietat i pagat, 40 més estem pagant la hipoteca i 20 vivim en lloguer.

Quants treballem? En què? Quins estudis tenim? En què parlem? Quant guanyem? Moltes preguntes per conèixer-nos millor, per acceptar-nos tal com som, per saber quin és el nostre present i apuntar en la direcció que volem que sigui el nostre futur. Això sí, comptant amb tots 100 d'aquest Sant Feliu resumit de 100 persones!

Ras i curt: continuarà!