dimecres, 10 de juny de 2015

Un acord de govern basat en la majoria electoral de la nostra ciutat (3a assemblea de coalició)

Foto del company Benito Quero.
Ahir va ser la tercera i darrera assemblea de coalició després de les eleccions del 24 de maig. Vaig informar de la primera (26 de maig) aquí i vaig informar de la segona (2 de juny) aquí. Va ser una assemblea molt llarga (dues hores i tres quarts), amb moltes intervencions (22 persones van prendre la paraula) i, al final, amb 63 vots, 52 dels quals a favor de l'acord de govern amb el PSC. No han estat tres assemblees merament informatives: en assemblea hem decidit les prioritats i criteris de les negociacions (a la primera), el seguiment de la negociació sobre programes (a la segona) i les conclusions sobre cartipàs i política general (a la tercera).  Com sempre, aquesta tercera assemblea l'explico amb la intenció que se m'entengui tot i a la primera.

Els quatre factors que van comptar en la decisió.

1) Governabilitat.
En un ajuntament de 21 regidors com el nostre, la màxima tranquil·litat la dóna tenir 11 regidors o més. Aquesta xifra només la teníem amb l'acord amb ERC i CiU. Per contra, amb PSC arribem a 10 regidors. Per tirar endavant qualsevol acord, caldrà tenir, com a mínim, un vot favorable d'algun dels sis grups que no formaran part del govern. El factor "governabilitat" decantava cap a l'acord amb ERC i CiU.

2) Programa de govern.
Tant en la negociació amb ERC i CiU com amb la negociació amb PSC, vam presentar (dimecres 3 de juny amb ERC i CiU i divendres 5 de juny amb PSC) un document inicial de treball, que va servir de punt de partida a les converses sobre programa de govern. Amb tres grans apartats:
  • polítiques socials.
  • política fiscal i IBI.
  • inversions.
Tant ERC, com CiU i com PSC van presentar també els seus documents inicials. En les segones reunions amb ambdós (divendres 5 de juny amb ERC i CiU i dilluns 8 de juny amb PSC), vam arribar a un nivell similar de coincidències en allò fonamental que plantejàvem ICV-EUiA, tot incorporant elements signficatius d'altres propostes, especialment d'ERC (en temes de transparència i govern obert, sobretot, i amb compromisos sobre el procés sobiranista) i constatant que hi havia canvis importants de plantejaments per part del PSC, especialment en el tema de l'IBI. De fet, el PSC no apareix en ferm com a possible soci de govern fins al dijous 4 de juny a mitjanit, quan publica al seu web un escrit reconeixent la victòria d'ICV-EUiA i oferint-se a governar-hi en minoria, que era, d'alguna manera, una exigència nostra de l'endemà de les eleccions que va trigar deu dies a fer-se efectiva. Amb posterioritat a aquesta nota, el PSC assumeix totes les propostes bàsiques del nostre programa, i nosaltres n'assumim alguna de les seves, que no entraven en contradicció amb nosaltres. En resum, el factor "programa de govern" no decantava la balança per a cap de les dues possibilitats avaluades.

3) Cartipàs.
Aquest és un tema delicat en totes les negociacions, ja que implica decidir els àmbits de govern i de responsabilitat i l'assignació a les forces que es plantegen arribar a acords. En principi, un acord entre tres implica més repartiment d'àrees i regidories que entre dos. Els equilibris i les prioritats en un govern amb ERC i CiU comportaven, per a nosaltres, afectar àrees de govern que considerem fonamentals: la divisió entre promoció econòmica i ocupació (que entenem que desvirtua el treball que cal fer en aquest àmbit, prioritari per a nosaltres), la divisió entre medi natural i medi ambient, la possible divisió entre organització i recursos humans que, per evitar-la, hauria comportat la cessió d'aquesta regidoria, etc. Durant la negociació (en la que no entraré en detalls, per raons evidents), vam arribar a la conclusió que això seria molt difícilment modificable. Per contra, l'acord sobre cartipàs amb el PSC respectava molt més el criteri que nosaltres poguéssim dirigir les nostres prioritats: continuïtat de promoció econòmica i ocupació com un sol àmbit de treball, unitat de totes les polítiques ambientals, i conservació de la regidoria d'organització i recursos humans. En l'acord amb el PSC, vam separar la part de planejament urbanístic de la part de projectes i obres, atribuint la primera al PSC i mantenint la segona. Pel que fa a la resta de responsabilitats, no hi havia diferències significatives, ja que tant ERC i CiU com PSC van acceptar que volíem dirigir l'àrea de polítiques socials i la regidoria de serveis socials, com a única "línia vermella" de la nostra posició com a força majoritària. En resum, el factor "cartipàs" decantava cap a l'acord amb PSC.

4) Política general.
En aquest apartat vam fer dues lectures:
  • a curt termini, pensant només en aquest mandat,
  • a mig i llarg termini, pensant en la configuració d'una majoria social i electoral de més abast i recorregut.
Pensant només a curt termini, per tal de tenir un mandat el més fàcil possible, l'opció ERC+CiU era la més fàcil: suma 11 i les confiances personals amb els regidors i regidores de CiU estan sobradament contrastades. Per contra, amb PSC, la suma és 10 i les confiances personals estan molt deteriorades amb algunes persones i això afecta a la resta. En aquest sentit, pesa molt la història de distanciaments entre ICV-EUiA i PSC gairebé des de sempre, només aparcades entre els anys 1996 i 2000, en què vam compartir govern, que es van reproduir entre 2000 i 2003 amb Merino, Vázquez i Messeguer al govern, i que van esclatar amb força el 2003, quan el vot decisiu de Messeguer va apartar a Merino i a ICV de l'alcaldia de Sant Feliu, tot i haver guanyat aquelles eleccions. Des de 2003, el gran beneficiari de les tensions inacabables entre ICV-EUiA i PSC ha estat CiU, que ha format part ininterrompudament del govern de Sant Feliu durant 12 anys. Si haguéssim mirat només a curt termini, l'acord decantava cap a ERC i CiU.

Però jo vaig insistir molt en la necessitat d'acabar definitivament amb el divorci entre ICV-EUiA i PSC quan els dos som els dos primers partits de Sant Feliu, els dos volem representar a la classe treballadora i els sectors populars, defensar els drets socials, els serveis públics i la lluita contra la desigualtat, quan el nostre electorat és indistint i s'indigna amb les nostres "baralles", i una vegada que el PSC ha admès públicament per fi que ha d'ajudar a fer un govern d'esquerres sota el principi de la llista més votada. Ara seria una irresponsabilitat que un partit com nosaltres, de llarga trajectòria unitària, no aparqués desconfiances personals per fer possible un govern de Sant Feliu que reculli el millor possible la majoria social i electoral de la nostra ciutat. Pensant a llarg termini, i per coherència amb els resultats històrics de l'esquerra a la nostra ciutat i la nostra voluntat d'enfortir processos de confluència dins l'esquerra, als quals incorporar possiblement nous partits o moviments en el futur, l'acord decantava clarament cap a PSC. 

Amb aquests paràmetres, van haver-hi vint-i-dues persones que van opinar i debatre amb tota llibertat abans de passar a la votació. Entre ells, la major part de regidors, molts candidats i persones tan importants per a nosaltres com en Cesc Baltasar, l'Àngel Merino, l'Aurora Huerga o en Jaume Bosch. El resultat de la votació ja és públic: 52 vots a favor de l'acord amb PSC i 11 vots d'abstenció o suport a l'acord amb ERC i CiU.

Aquesta és, per tant, l'explicació d'un llarg i intens procés de debat intern, profundament democràtic i transparent, que hem protagonitzat els homes i dones d'Iniciativa i d'Esquerra Unida de Sant Feliu. Jo no sé com es fan les coses en altres llocs, amb altres partits, en altres moments. Només sé que m'enorgulleixo enormement de com hem decidit lliurement, col·lectivament, conscientment, sobiranament, democràticament, un acord entre les esquerres de Sant Feliu per governar la nostra ciutat. I ara, a fer-lo funcionar!

6 comentaris:

Isidre ha dit...

Uff, Jordi, segur que us ho heu pensat molt, que heu votat i tot això de la democràcia de partit. Però res no us assegura no haver errat, vas obtenir uns quants milers de vots, força més que els 63 que vareu votar. La decisió que heu pres, sona més a pacte a la defensiva, a vella política. I és molt discutible que sigui un pacte d'esquerres.

Vaig votar-vos amb recança. Hagués tatxat uns quants noms de la vostra llista, llista que trobo poc valenta i poc oberta, però com que això no és possible en el nostre sistema electoral i les altres llistes tampoc m'agradaven gaire, vaig optar per votar-vos. I per primer cop des de que puc fer-ho, amb molts dubtes, pensant que éreu el menys dolent. Mala actitud, ja veus.

Ara començo a pensar que em vaig equivocar i que m'havia d'haver quedar a casa,fent cas al meu primer pensament.

Estic segur que ets una persona honesta, així que us desitjo que tingueu sort i que ho feu el millor possible. Teniu mals companys de viatge.

Oleguer ha dit...

Comentat per Oleguer al Fet a Sant Feliu:
"Com a votant d’IC, no puc entendre com han anat les coses.
Quina pressa hi havia a tancar un pacte amb dies d’antelació respecte a la data de constitució de l’Ajuntament? Segur que la negociació amb ERC i CiU, amb una mica més de paciència, no hagués acabat en acord? Segur que no?
Potser a CiU no han acabat de pair els pèssims resultats obtinguts i la negociació amb ells no deu haver estat fàcil, però anar-se’n a l’altra banda, amb aquestes presses, no s’entén. I menys encara quan la constitució de l’Ajuntament a Sant Feliu segurament no serà fins el 3 de juliol.
La justificació de Jordi Sanjosé explicada a l’article no aporta massa nivell a la decisió. Que el que inclini la balança sigui les propostes de repartiment de regidories ja indica que no hi ha gaire arguments de pes al darrere, ni polítics ni d’un altre caire.
La mala convivència d’IC amb els socialistes locals i les diferències substancials de tarannà entre ells han estat un clàssic dels últims anys. Ja va començar amb l’actitud absolutament deslleial dels socialistes amb el govern local en l’època que van governar junts, sent alcalde l’A. Merino. El cop de mà protagonitzat per Vázquez, Burgui i Massagué ja va ser antològic i l’oposició realitzada des del 2011, un cop van perdre l’alcaldia, junt amb la recent campanya electoral del 2015 són el colofó que faria pensar a qualsevol entenimentat que l’acostament és impensable.
Però, no. Ara l’opció de pactar amb els socialistes s’ha d’aprovar a corre-cuita en assemblea, perquè aquests de CiU s’han posat molt tontos...
Ja ho entenc que ideològicament IC i socialistes estan més a prop que IC i CiU. I tant! Però, no ens enganyem, estem parlant de política local i ves per on governar amb la gent de CiU no ha anat tan malament el darrer mandat. Perquè en el món local les persones compten molt i les diferències ideològiques porten a posicions divergents en temes de política local només de tant en tant. Aquesta és la realitat. Compten més altres coses, com les actituds personals i el sentit comú. I, en això, IC i socialistes són molt diferents. Arribats aquí, algú creu de veritat que la gent d’IC s’entendrà bé per governar amb els regidors socialistes que tots coneixem? Però quin negoci és aquest?
Des d’un altre punt de vista, què creieu que deu estar pensant el votant d’IC? És un votant d’esquerres, sense cap dubte. Però que ha votat l’esquerra IC, no la socialista. I això indica alguna cosa especial. Ha votat una força enfrontada des de fa anys a les maneres de fer del socialisme local. Veure com ara els seus representants es posen al costat dels coneguts socialistes santfeliuencs, crec que els costarà molt d’entendre. Per a una bona part dels votants, serà com empassar-se un gripau molt gros. I, a part, no crec que sigui la millor aposta per tal de mantenir viva la marca IC, de cara al futur.
Altrament, quina credibilitat comunica aquesta decisió? La que ja es veu en els comentaris d’aquest article. Abans, quan us enfrontàveu, fèieu teatre? No ens ho havíem d’haver cregut? Era una pantomima? És allò de “ja se sap, a les campanyes electorals es diuen coses...”? Si us plau, en plena crisi de credibilitat de la “casta” política, això és el que necessitem?
No ho puc entendre. I en aquests casos no puc evitar de buscar motius ocults. No serà que hi ha pressions de les respectives direccions generals de les dues formacions, IC i socialistes, per tal que a partir d’aquest acord es pugui arribar a pactes de govern en altres municipis? Si això fos cert, una altra vegada, qüestions alienes al nostre municipi tornarien a decidir el govern local. Quina pena!
Oleguer"

Jordi San José i Buenaventura. ha dit...

Bon dia, Isidre i novament Oleguer.
Transcric la meva resposta al comentari d'Oleguer al FetA, que és també la que hauria escrit a l'Isidre en aquest blog:
"Bon dia, Oleguer.
No pensava entrar en aquesta entrada del FetA, però el nivell i el rigor del teu missatge crec que s'ho valen. Anem per punts.
El primer: les presses. A pilota passada, avui sabem que l'ajuntament es constituirà el divendres 3 de juliol. Però dimarts, quan teniem convocada l'assemblea, no estava presentat el recurs del PSC i tot semblava indicar que finalment no es presentaria, amb la qual cosa vam fer l'assemblea i prendre la decisió sota la premissa que demà dissabte constituiríem l'Ajuntament. La decisió s'havia de prendre dimarts perquè, si l'assemblea replantejava alguna qüestió o demanava condicions diferents a les presentades, era imprescindible un temps de marge. D'altra banda, tothom coneixia el calendari i treballava amb les mateixes premisses.
El segon punt: el repartiment de regidories. Veig en aquests comentaris que aquest tema, segurament per desconeixement, es considera com un tema menor. I no no és. De la manera com es configurin les regidories, es facilita o dificulta, s'avança o es retrocedeix en les polítiques que es vol continuar portant a terme. Per exemple, dividir les regidories que afecten a Can Maginàs vol dir separar interlocucions i prioritats en temes que han d'anar de la mà. No és només "el nombre" de regidories del que es parla, sinó de la continuïtat de polítiques, de les seves prioritats, del seu futur treball diari per a quatre anys. No és, ni molt menys, un tema menor, només de "repartiment".
Tercer punt, la mala convivència d'ICV-EUiA amb els socialistes locals. És evident que ha existit i molt, i tu mateix en fas un repàs. Però també és evident que això no pot durar en tot i per sempre. Tinc molt present la intervenció de comiat de la regidora socialista Estrella Molina al darrer ple d'abril, gairebé exigint a les dues principals forces polítiques de Sant Feliu que fessin un esforç d'entesa i treball conjunt. Són molts els militants d'un i altre partit que ho reclamen, i també sóc molt conscient que hi ha militants nostres que estan indignats amb què ara pactem amb qui ens ha dit de tot i portat als tribunals. Però en aquest pacte jo no hi veig la història de retrets de la direcció socialista fins ara, sinó la veu clara de 3.700 ciutadans i ciutadanes de Sant Feliu que formen un electorat molt equivalent al nostre, amb plantejaments polítics més similars als nostres que cap altra força, que ens reclamen el mateix que Estrella Molina. Valorant a més les coincidències en programa i cartipàs, com he explicat al meu blog, ja em diràs com s'explicaria un nou acord que marginés al PSC.
Quart punt: la credibilitat. Fa quatre anys, per haver pactat amb CiU, un sector de població (llavors majoritàriament socialista, que se sentia injustament tractat) ja va expressar el seu rebuig a aquell acord. El bon funcionament del govern posterior, va esvair ràpidament les crítiques, molt limitades després a sectors molt militants. Ara està passant el mateix, només que amb el sector que avui se sent injustament tractat. El bon funcionament del govern que farem esvairà aquestes crítiques, que seguiran essent fortes fins a les eleccions del 27-S, i després, a mida que es visualitzi l'acció de govern, s'anirà limitant als sectors més militants de les respectives organitzacions. Com fins ara, tot s'expressarà democràticament, com toca, i d'aquí a quatre anys la ciutadania ens tornarà a valorar.
I cinquè i darrer punt: motius ocults i pressió de les direccions dels partits. Ni parlar-ne. Com fa quatre anys, és la nostra assemblea qui lliurement i amb un mètode democràtic i participatiu impecable ha decidit el que considera millor, amb tot el risc i el dret d'equivocar-se, però amb tota la consciència que aquesta és la millor decisió per al moment actual de la nostra ciutat.
Salut i República, Oleguer!"

Jordi ha dit...

Comentat per Jordi al Fet a Sant Feliu:
"Quina pena... Quin engany.. Quin ajuntament.. Quina gent.. Polítics, de tots colors però al cap i a la fi polítics."

Jordi San José i Buenaventura. ha dit...

La primera part de la meva resposta al comentari de Jordi al Fet a Sant Feliu:
"Entenc que hi hagi maneres diferents de veure l'acord de govern que hem decidit a ICV-EUiA, atenent a què hi ha prioritats diferents a partir del qual valorar-lo. Però comença a haver-n'hi un gra massa en treure conclusions crec que fora de to a partir d'una pròpia visió individual. En concret:
1) vostè parla de pena a partir de la seva pena personal i respectable que no haguem pactat amb qui a vostè li agradaria. Però crec que un acord entre els dos partits amb més suport democràtic a Sant Feliu fent un esforç per tancar velles ferides no és motiu de pena per a la majoria dels seus i les seves votants, reiteradament majoritaris a Sant Feliu, i que demanaven també reiteradament que acabéssim amb les nostres picabaralles que, des de 2003, han apartat a un dels dos primers partits de Sant Feliu per beneficiar a CiU. Reitero un cop més el meu afecte i confiança personal en els quatre regidors amb qui he compartit govern de CiU, però ni els afectes ni les confrontacions personals no poden ser més la base sobre la qual construir majories de govern al nostre ajuntament que no siguin el reflex més fidel de la majoria social i electoral de la nostra ciutat.
2) vostè parla d'engany segurament sense coneixement de causa. Durant la campanya, vam dir que respectaríem el principi de respecte a la llista més votada i de no pactar ni amb PP ni amb C's. Hem pactat amb PSC que, després de nosaltres, és la llista més votada. Que potser vam dir que no pactaríem amb PSC??? On és l'engany??? Després, durant la negociació, la nostra assemblea va decidir obrir una doble via de negociació tant amb PSC com amb ERC i CiU, doble via de la qual vam informar (jo mateix puntualment al meu blog) i que tothom sabia. Vam donar compte a l'assemblea dels resultats d'aquestes negociacions i lliurement la nostra assemblea va votar recuperar l'entesa amb els i les socialistes a Sant Feliu. On és l'engany??? A quin tipus d'engany es refereix, tret del sentiment estrictament personal i respectable de sentir-se enganyat perquè les coses no han anat com vostè desitjava?

Jordi San José i Buenaventura. ha dit...

La segona part de la meva resposta a Jordi al Fet a Sant Feliu:
3) vostè diu "quin ajuntament" en un to injustament despectiu. Sap quin ajuntament? Doncs el que han triat ni més ni menys que els homes i dones de la nostra ciutat que lliurement van voler anar a votar avui fa tres setmanes. És evident que han triat un consistori fragmentat i amb diverses majories possibles, que després, amb els resultats a la mà, hem hagut de gestionar els partits. Que a vostè no li agradi el resultat a les urnes o el resultat de les negociacions, no l'autoritza a menystenir el vot dels seus conciutadans i conciutadanes ni els debats que, en el nostre cas, ha tingut la nostra assemblea i la decisió que democràticament va aprovar. O és com aquells demòcrates (tan abundants a les cavernes espanyola i catalana) que només voldria que anessin a votar els que pensen com ells?
4) amb "quina gent" la cosa despectiva puja de to i comença a agafar un sospitòs tuf de superioritat. A "quina gent" es refereix? A tota aquella que no és de la seva "corda", sigui aquesta la que sigui? A qui no és "dels seus"? Als deu regidors i regidores dels dos partits amb més vots i que formarem democráticament el govern d'esquerres de la nostra ciutat? Als votants i les votants d'ICV-EUiA i el PSC? Qui es mereix que vostè s'hi refereixi com "Quina gent..."?
I 5) i remata el to despectiu amb els "polítics". De tots colors, però al cap i a la fi, polítics. Referir-se en aquest to a les 21 persones "de tots colors" que representarem democràticament a tota la ciutadania a la sala de plens, em sembla que vol dir que vostè o no ha acabat d'entendre o no li acaba de fer el pes això de la democràcia i de la idea "d'una persona, un vot" en què es basa. Em sap greu, perquè tindrem democràcia per anys i panys, i intueixo que encara tindrà algun altre mal de panxa.
Salut i República (en el meu cas, federal i d'Espanya, l'Espanya alegre i roja que ens ha omplert d'alegria des de Cadis fins a Barcelona!)!"