diumenge, 17 de maig de 2015

Amb l'IBI, tota la claredat: demanem un cara a cara amb Lourdes Borrell.

Capçalera de l'octaveta que el PSC està repartint des de dimarts passat.

Dimarts passat, 12 de maig, l'IBI va irrompre de manera inesperada i decisiva en la campanya electoral de les municipals de Sant Feliu. El més important dels quatre recursos presentats davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), el del PSC, va ser dictaminat: aquí es pot consultar el text complet de la sentència. Els dos recursos que va presentar l'AVV Roses van ser desestimats al seu dia i només queda per resoldre un recurs presentat per un particular sobre l'IBI d'una de les seves propietats.

Al PSC li va faltar temps per intentar treure tot el profit polític d'aquesta sentència. Està clar que, en la campanya més aviat de baix nivell que fan a la nostra ciutat. aquesta sentència els ha donat ales. Però han fet una aposta molt arriscada: la sentència anul·la efectivament l'ordenança, però no perquè sigui il·legal respecte a la decisió presa, sinó pel que fa al calendari en què es va prendre. Ho explicaré tot seguit. Però el que ha fet el PSC és treure una conclusió precipitada: diu que hem cobrat 1,2 milions d'euros de més als veïns i veïnes, que s'han de retornar. I això justament és el que no diu la sentència. Com que el PSC ha plantejat un conflicte judicial, ens hem d'atendre al que diu la llei en aquestes situacions de conflicte. I el que diu la Llei d'Hisendes Locals, en el seu article 19.2, als quals ens remeten els serveis jurídics de l'Ajuntament, és el següent (hi afegeixo tres notes meves, assenyalades en parèntesi): 
  • "Si por resolución judicial firme (1) resultaren anulados o modificados los acuerdos locales o el texto de las ordenanzas fiscales, la entidad local vendrá obligada a adecuar a los términos de la sentencia todas las actuaciones que lleve a cabo con posterioridad (2) a la fecha en que aquélla le sea notificada. Salvo que expresamente lo prohibiera la sentencia, se mantendrán los actos firmes o consentidos dictados al amparo de la ordenanza que posteriormente resulte anulada o modificada (3)".
  • (1): Cal dir que la sentència encara no és ferma, perquè hi estem clarament en desacord i hi presentarem un recurs, que aprovarà la Junta de Govern Local dimarts que ve, dintre dels 10 dies de termini que la mateixa sentència estableix.
  • (2): L'anul·lació afecta a totes les actuacions que es duguin a terme després de la data de la notificació de la sentència: no té efectes retroactius, i no afecta als rebuts generats al 2014.
  • (3): És a dir, hi ha d'haver una resolució expressa. I ni ho diu la sentència ni, atenció, el PSC ho va demanar quan va presentar el seu recurs al juny de l'any passat,
És a dir, el  TSJC fa una anàlisi jurídica (que considerem inadequada i recorrerem!) sobre un aspecte merament formal: la data d'aprovació d'una norma i no el seu contingut (com li interessa repetir una vegada i una altra a la senyora Borrell). En la meva opinió, el PSC es va equivocar al presentar fa deu mesos el seu recurs (tal com vaig explicar ja en aquest escrit del juliol passat: "Amb el seu recurs sobre l'IBI, el PSC obre la via judicial, tanca la porta política") i es torna a equivocar ara a l'intentar explotar, clarament a la desesperada, la resolució del TSJC en benefici electoral propi. I es torna a equivocar perquè compromet greument la possibilitat de pactes a l'endemà de les eleccions amb els dos partits a què acusa de prevaricar.

Intento explicar tot seguit les raons de la discrepància, Avanço que intento explicar de manera entenedora una situació complexa, i que potser pot requerir una segona lectura per part de qui en vulgui treure l'aigua clara. Tot parteix de l'argument bàsic del recurs del PSC, que és "L'ajuntament va aprovar definitivament l'ordenança de l'IBI el dia 11 d'abril de 2014, i ho hauria d'haver aprovat, com a tard, l'1 de març de 2014".

I hom es pot preguntar: Tan important és una qüestió de dates??? Venia d'un mes i mig perquè el govern no "ho féssim bé"??? Per què diu el PSC que hem cobrat un 9% de més.. quan és evident que si els rebuts haguessin tingut aquest increment l'any passat hauríem tingut "una bronca del copón"???

La situació a finals de l'any passat tenia dos components importants, que ja no es tornaran a repetir, i que van condicionar la nostra decisió sobre l'IBI: la rebaixa dels valors cadastrals a 31/12/2013 i la inexistència de criteri legal aplicable sobre dues legislacions que entraven en conflicte: la llei reguladora d'hisendes locals i la llei d'estabilitat pressupostària, sense que cap govern (ni de l'Estat ni de la Generalitat) donés als ajuntaments una instrucció sobre quina prevalia sobre l'altra. En aquestes circumstàncies, teníem dos possibles escenaris:

Primer escenari: el que marca la Llei d'Hisendes Locals, que diu que l'ordenança s'ha d'aprovar abans de l'1 de març. Per tant, hauríem hagut d'aplicar el tipus aprovat al desembre anterior (0,501%), abans de la rebaixa del 15% dels valors cadastrals. Aquell desembre, la darrera liquidació pressupostària aprovada (que és, per llei, la base que s'ha de prendre com a referència per a l'elaboració del pressupost i per a la tutela financera de Generalitat i Estat) hauria estat la del 2012, que vam tancar en dèficit i obligava legalment, per tant, a pressupostar al 2014 un import superior d'IBI per tal de sortir del dèficit. 

Segon escenari: el que possibilitava la llei d'estabilitat pressupostària. En aquest escenari, podíem partir de la liquidació del 2013, que ja era positiva i, per tant, teníem la possibilitat de rebaixar lleugerament l'IBI (tant en el pressupost global com en els rebuts individuals), que era la voluntat tant d'ICV-EUiA com de CiU, atenent al nostre objectiu d'ajustar els increments de l'IBI al del cost de la vida en el conjunt dels quatre anys del mandat. Amb aquest objectiu, vam aprovar un tipus del 0,546%. Però com que els valors cadastrals ja s'havien rebaixat, el rebut que paguem els ciutadans va tenir la rebaixa d'entre l'1 i el 2% que buscàvem per poder complir l'objectiu del mandat.

Per tant, era més favorable per a la ciutadania poder partir d'una liquidació positiva del 2013 que no d'una liquidació negativa del 2012, ja que en el primer cas podíem fer una rebaixa dels rebuts de l'IBI  i, en el segon, hauria estat impossible. Vam optar pel calendari de l'11 d'abril i no de l'1 de març perquè era més favorable a la ciutadania i, per descomptat, perquè no vam tenir en cap moment ni una sola objecció, reparament o dubte ni del secretari ni de la interventora de l'Ajuntament. 

Aquestes raons és evident que no van convèncer al PSC,  que va decidir igualment portar-nos al TSJC, adduint que calia acollir-se tant sí com no a la Llei d'Hisendes Locals.

Ara la sentència li dóna la raó parcialment: sí, calia acollir-se a la Llei d'Hisendes Locals, i no a la d'Estabilitat pressupostària. Però sense efectes pràctics, com he dit més amunt: a ningú no se li ha cobrat un 9% de més, i a ningú no se li ha de retornar uns inexistents diners cobrats de més. Tot i això, com que estem absolutament segurs que vam fer les coses bé, el dimarts que ve aprovarem un recurs de cassació al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Personalment, hi ha un munt de coses que em saben greu i que m'allunyen personalment i políticament del nucli dirigent actual del PSC i de la seva candidata, Lourdes Borrell. N'hi ha tres que especialment em dolen més:

1) que ens acusin de prevaricar. Insisteixo: no hi havia cap informe jurídic ni econòmic negatiu, no hi havia cap reparament o objecció ni del secretari ni de la interventora, que tenen aquesta important responsabilitat. Acusar-nos de prendre decisions il·legals en aquestes circumstàncies és molt fort.

2) que enredin a la ciutadania. La senyora Borrell diu que hem cobrat un 9% de més a la gent. Em pot presentar un sol rebut que tingui aquest increment fals del 9% entre 2013 i 2014? Ens porta al TSJC per un increment inexistent del 9%... qui va incrementar el rebut real de l'IBI en un 36,7% en els quatre anys que va ser regidora d'Hisenda. Amb la lògica Borrell, l'hauríem hagut de portar al Tribunal de la Haia!

3) que a sobre en facin conya. Ens ha emprenyat molt que, a més, frivolitzi sobre aquest 1,2 milions d'euros que diu que hem cobrat conscientment i il·legalment de més... per fer quatre obres i quadrar la caixa. Ella, que després d'haver estat regidora d'hisenda, hauria de tenir més nocions sobre el funcionament bàsic de la gestió del pressupost ordinari i d'inversions, la disponibilitat de finançament i els processos de decisió i adjudicació. Com vaig dir a Can Calders, la senyora Borrell és ben bé, "como el Maestro Piñones, que no sabía de leer y daba lecciones".

Sóc conscient que, malgrat totes aquestes explicacions, molta gent encara pot tenir dubtes. Hi ha una manera molt fàcil d'esvair-los: un debat cara a cara entre la senyora Borrell, que m'acusa de prendre decisions il·legals "a sabiendas", i jo mateix, que tinc tot el dret del món a rebatre democràticament i públicament les seves acusacions.

Finalment, el PSC s'ha ficat en un  hortet que li serà molt difícil de gestionar. Atacant així a ICV-EUiA, el PSC fa molt difícil un escenari d'acord amb nosaltres, però també amb CiU. I si ja estigués pensant en un possible govern amb PP i amb Ciutadans a Sant Feliu? És evident que nosaltres farem tot el possible per evitar-ho!

3 comentaris:

Jordi Casanovas Saladrigas ha dit...

Ufff... escrits farragossos a primeres hores del matí, aquest dilluns no comença gaire bé.

Tan sols vull dir:

a) TEMA IBI. No ho veig clar, m'ensumo que son els del PSC qui diuen la veritat. He llegit la sentència dues vegades. Us condemna a pagar fins i tot les costes.

b) TEMA CEMENTIRI. Us heu ficat en un altre merder, dificil sol.lució l'altre dia al plé, algú parla de PREVARICACIÓ. Paraules gruixudes.

c) TARIFICACIÓ SOCIAL. És la vostra nineta i tampoc em convenç. Abans ( amb Vázquez) la meva mare no pagava rés per la TELEASSISTENCIA, cobra una pensió pírrica i ara li toca pagar. A Sant Joan, El Prat i Cornellá els serveis socials molt millor que a SF.

Jordi San José i Buenaventura. ha dit...

Farragós? Jo crec que no, que és molt senzill: demana també a Lourdes Borrell que accepti el debat que li estem demanant per clarificar tot el que calgui. Al seu blog, al Fet a Sant Feliu, etc

18 de maig de 2015, 8:27:00 CEST

José María Sánchez ha dit...

Me apasiona ver que SIEMPRE comentan los mismos (afortunados ellos que no tienen otra cosa que hacer en/con sus vidas) y SIEMPRE en la misma dirección. Me apasiona, también, como personas que se leen dos veces una sentencia judicial ya se creen Perry Manson.
Enhorabuena a todos.