dissabte, 28 de març de 2015

La tarifació social: a Sant Feliu, aquests quatre anys, la millor iniciativa d'Iniciativa.

"Pels seus fets els coneixereu". La frase, que és de l'Evangeli de Mateu, 7 20, la va citar Joan Herrera repetidament en l'acte de presentació de la meva candidatura a renovar l'alcaldia de la nostra ciutat. En castellà diuen també "obras son amores y no buenas intenciones" y que "del dicho al hecho hay un trecho".

Tota aquesta saviesa bíblica i popular no és bla bla bla i ve totalment al cas: si Iniciativa i Esquerra Unida insistim en què el govern municipal s'ha de fonamentar en criteris d'equitat, igualtat d'oportunitats i justícia social i estem governant des de fa quatre anys, estem complint aquesta prioritat?

Aquest va ser justament el fil del meu discurs de divendres passat: què estem fent en termes d'equitat i justícia social des del govern de la ciutat. I ho vaig explicitar en dues grans realitzacions: les comissions socials existents als centres educatius, i la implantació de la tarifació social. Cap de les dues qüestions s'havien abordat mai a la nostra ciutat: abans de 2003, amb els governs anteriors d'ICV, perquè mancaven els instruments jurídics i tècnics per poder-les aplicar; entre 2003 i 2011, amb cinc anys de govern de PSC, CiU i ERC i amb tres anys de govern de PSC i CiU, perquè no era la seva prioritat.

Els antecedents i les raons de la tarifació social.

Tots els ajuntaments tenim equipaments i serveis que no són obligatoris per llei i que van néixer, amb els primers anys de la democràcia local i dels ajuntaments d'esquerres, amb la voluntat que siguin accessibles a tota la ciutadania. Estic parlant de serveis educatius (escoles bressol, de música,...), esportius (piscina, estadi, pavellons,...), culturals (tallers i cursos de molts tipus,...), per a gent gran (teleassistència, serveis d'atenció domiciliària, de cura personal i de la llar,...), per a gent jove (casals d'estiu, d'hivern, tallers i activitats diversos,...). Molts serveis que intentem que tinguin tres condicions: a) de qualitat, b) sostenibles econòmicament i c) amb una clara funció social.

Però la realitat és que, amb el temps, aquesta tercera pota s'ha anat desdibuixant i molts serveis públics municipals s'han anat convertit en accessibles només a les franges amb més poder adquisitiu dels nostres pobles i ciutats, també de Sant Feliu. Per verificar-ho, quan encara estava a l'oposició, vaig considerar necessària l'elaboració d'un informe sobre el que diem "públics presents i públics absents" als nostres equipaments. Un cop al govern, la UAB va guanyar el concurs públic per fer l'esmentat estudi, i la conclusió va ser clara: als nostres equipaments educatius i esportius, hi ha una participació de les famílies de renda mitjana i baixa molt per sota del seu pes demogràfic a la ciutat. I la raó que exposen els autors de l'estudi és molt clara: el preu és el principal factor que actua com a barrera d'accés a molts serveis i equipaments municipals. Aquí es pot accedir a l'esmentat informe de la UAB. Trencar aquesta barrera, com es veu en la imatge que he triat per a aquest escrit, era, és i serà un compromís prioritari per a Iniciativa i per a Esquerra Unida.

Tan prioritari que, per a mi personalment, eren una doble línia vermella. En primer lloc, política: va ser la condició per formar pacte de govern després de guanyar les eleccions de 2011. I s'ha vist amb claredat: quan vam debatre la tarifació social de les escoles bressol al ple municipal, el PSC va votar en contra i CiU hi va votar a favor. Crec que no cal donar cap més explicació de per què governem amb uns i no amb els altres. En segon lloc, personal: si no me n'hagués sortit amb la tarifació social, no m'hauria tornat a presentar a les eleccions del proper mes de maig. Era la condició que em vaig autoimposar, la prioritat amb què jo mateix m'avaluaria.

En alguns moments del debat, algunes persones ens deien que la tarifació social ha existit a Sant Feliu des de sempre, que Iniciativa i Esquerra Unida estaven descobrint la sopa d'all. I ho hem repetit fins a cansar: el que hi havia abans a Sant Feliu era caritat, i el que hem implantat ICV i EUiA és equitat. Hem volgut canviar la beneficiència per la igualtat d'oportunitats, per la justícia social.  Per què ens diuen que ja existia? Doncs perquè quan hi hviaa un preu únic (abans de la tarifació social, 160€/mes), les persones en situació econòmica més extrema podien anar a demanar ajut als serveis socials municipals. A això li deien "tarifació (?) social (?)", però és merament caritat: una ajuda als pobres de solemnitat que la demanen. Aquest model té dos grans problemes que creen desigualtat d'oportunitats. El primer, expulsa a les famílies (la immensa majoria!) que no eren prou "riques" (perdoneu la simplificació) per poder pagar 160€/mes i sovint més de 300 si els infants es quedaven al menjador i que tampoc eren tan "pobres" (torno a demanar perdó per la simplificació) per poder rebre "l'ajut" municipal. El segon, expulsa a les famílies que, perquè tenien feina encara que fos amb salari baix o per desconeixement, vergonya o autocontenció, no volien o creien que seria inútil anar a demanar ajut als serveis socials. Amb aquestes dues grans franges de població, un servei públic amb vocació social havia acabat apartant (evidentment sense proposar-s'ho, però també sense atrevir-se a canviar de rumb) les nostres famílies de rendes mitjanes o baixes. I a ICV-EUiA vam marcar la prioritat de recuperar-les: tot a l'abast de tothom.

El contingut de la tarifació social.

El criteri és senzill d'entendre: suprimir el pagament únic corregit amb els ajuts atorgats pels serveis socials, i canviar-lo per una taula de preus variables ajustats als ingressos familiars i sense haver de passar pels serveis socials. El procediment administratiu és senzill també: la persona no ha d'aportar cap document en el moment d'inscripció al servei, només ha d'omplir una casella en el web o en el paper en què autoritza l'Ajuntament a consultar la darrera declaració d'hisenda presentada.

Aquí hi ha un exemple molt clar amb el servei educatiu i de menjador de les quatre escoles bressol municipals, que va entrar en vigor el curs 2013-14:

Com es veu al quadre, es consideren els ingressos familiars i el nombre de persones de la família. Les franges s'estableixen en funció de la relació dels ingressos amb l'índex de renda de suficiència de Catalunya (IRSC), a partir del qual s'estableixen per llei les prestacions socials de la Generalitat.

Com es veu amb claredat, el preu únic de 160€/mes de servei educatiu i de 7,50€/dia per servei de menjador s'han substituït per set franges de preu en el primer cas (de 32 a 195€) i per quatre franges de preu en el segon cas (de 3,50 a 7,50€).

El mateix criteri s'ha aplicat el curs actual (2014-15) a l'Escola Municipal de Música: ho explico en aquest article de fa un mes i mig. Uns mesos abans que les escoles bressol, a l'1 de gener de 2013, vam introduir també la tarifació social als serveis d'atenció domiciliària i de teleassistència, per a les persones grans o amb dependència: ho vaig explicar en aquest article de fa dos anys. Val a dir que, en aquests serveis ens vam acollir no als criteris que acabo d'exposar, sinó als que té la Diputació de Barcelona amb caràcter general. És un tema que caldrà revisar en els propers mesos.

Els primers resultats de la tarifació social.

Per valorar com ha anat l'aplicació de la tarifació social des de 2013, hem de veure com ha evolucionat la quantitat i la tipologia (segons nivell de renda) dels usuaris dels serveis en què s'ha aplicat. Mirem-ho en tots tres casos:

Escoles bressol municipals:
a) Servei educatiu: aquest quadre mostra l'evolució del nombre de nens i nenes que hi havia a finals de gener de cada curs (el mes amb matrícula més estabilitzada), i el relaciona amb el conjunt de població de 0-3 en els cursos analitzats i amb la cobertura de la demanda en relació a l'oferta anual de places:


La conclusió és molt clara: en totes les escoles ha augmentat la inscripció d'infants, malgrat la davallada de la natalitat. No només no hem hagut de tancar aules, sinó que n'hem hagut d'obrir. L'increment d'infants es correspon amb un increment d'usuaris de les rendes mitjanes i baixes, que és justament l'objectiu de més igualtat d'oportunitats que ens proposem.

b) Servei de menjador: l'evolució d'infants que s'hi queden ha estat la següent:

La conclusió també és clara: s'hi queden el 60% més de nens que fa dos anys, amb tot el que això suposa de servei a les famílies que el necessitaven i abans no hi podien fer front.

Escola municipal de música:
L'evolució del nombre de persones inscrites a l'Escola a cada inici de curs ha estat la següent:

És a dir, la combinació de canvi de model pedagògic i de tarifació social ha permès que l'alumnat de l'Escola gairebé es dobli només en tres cursos.

Serveis a les persones grans o amb dependència:
a) Serveis d'atenció domiciliària: l'evolució de persones usuàries, en aquest cas referides al total de cadascun dels anys considerats, ha estat la següent:

En aquest mandat hi ha hagut un increment del 58% entre els usuaris de 2014 en relació a només tres anys abans.

b) Teleassistència: en aquest servei, l'evolució ha estat la següent:

Aquest és l'únic servei en què l'aplicació de la tarifació social no sembla haver tingut un efecte de creixement.

I ara què?

A punt d'acabar el mandat, tant ICV com EUiA fem una valoració molt positiva d'aquests primers anys de la tarifació social: les xifres que acabo d'exposar en són la raó més clara. 

Ara cal consolidar i estendre la tarifació social.  Consolidar-la, revisant i millorant els criteris tècnics i econòmics que convingui per millorar-ne la gestió i l'equitat. Estendre-la, fent que arribi al conjunt de serveis públics municipals que tenen associat un preu públic, exceptuant lògicament les entrades puntuals a un espectacle o activitat. Per tant, en el programa electoral que estem elaborant els homes i dones d'ICV i d'EUiA estendrem la tarifació social:
  • als equipaments i serveis esportius de titularitat municipal,
  • al conjunt de serveis a la gent gran,
  • als tallers, casals, colònies, i altres activitats no puntuals adreçades al jovent
  • als tallers, activitats, cursos, etc. que es facin en els equipaments cívics i culturals.
En resum, mantindrem ferm el nostre rumb i la nostra convicció en un Sant Feliu més equitatiu, on tot estigui a l'abast de tothom, i on fem tot el que estigui a les nostres mans per sortir tots endavant sense deixar ningú enrere!


2 comentaris:

Javier Frias Peñalver ha dit...

Bona nit.

Per poder fer un comentari sobre aquesta entrada neccessitaria que expliquessos que significa cada columna de les escoles bressol

Una pregunta extra d'on extreus totes les dades que poses? perqué per mes que les cerco a la web de l'ajuntament no les aconsegueixo trobar.

x Sant Feliu de Llobregat ha dit...

Sr. Frías,

Seguro que el alcaldable, en pro de la transparencia municipal nos proporcionará los enlaces suficientes para que los ciudadanos de a pie podamos acceder a "sus" fuentes de datos, dado que todos son datos correspondientes a nuestro municipio, verdad?

Sr. San José,

En otras ocasiones ya le hemos dicho que lo suyo no son los números. Dado que como dice el Sr. Frías, los datos que presenta es muy difícil, por no decir imposible, que sean contrastados por cualquiera a partir de los datos que se publican en nuestra web, es decir, la web del ayuntamiento, desde La Crítica (“constructiva”) también queremos aportar unas cuantas conclusiones que se pueden extraer a partir de los datos (difícilmente contrastables) que usted pretende vendernos en relación al (mal atribuido) éxito de la tarifación social.

Conclusión muy clara respecto al servicio educativo de las EEBB: El % de solicitudes de plazas d’EEBB sobre el censo (siempre según los datos que usted presenta) fue del 25,23 % para el curso 2011-12, y del 25,64 % para el curso 2014-15. Es decir, prácticamente ha habido la misma demanda sobre el potencial del municipio con y sin tarifación social, por cierto, para el curso 2012-13 ese porcentaje se situó en el 24,77 %, pero en el 2013-14 bajó al 19,56 % y eso que según usted la tarifación ya era todo un éxito.

Conclusión muy clara respecto al servicio de comedor de las EEBB: El curso 2011-12 el % de matriculados que utilizaban el servicio de comedor, fue del 50,64 %, y para el curso 2014-15 es del 52,75 %, el aumento no es digno de admiración, ni mucho menos atribuible exclusivamente al sistema de tarifación social. En el curso 2013-14 ese porcentaje fue del 50,99 %. Lo curioso es que en el curso 2012-13, curso sin tarifación social para el comedor, el porcentaje fue del 34,19 %, ahí si que puede verse un descenso importante en el servicio, no será porque se dejaran de becar a las familias que lo necesitaban, verdad?

Y una conclusión general también muy clara: Después de todo el mandato, su gran propuesta de tarifación social abarca nada más y nada menos que a un total de 893 personas (436 alumn@s de EEBB + 457 alumn@s de la Escuela de música). Si consultamos en la web municipal el censo municipal a 1 de enero de 2015, (http://www.santfeliu.cat/common/misc/widget_container.faces?xmid=22896) obtenemos que en #SantFeliu la población total era de 43.807 personas, es decir su “tan fabulosa” tarifación social se aplica al 2,04 % de la población, no le parece un poco un ridículo intentar hacer bandera de esto?

Un saludo,

La Crítica ("constructiva")
http://xsantfeliu.blogspot.com
Twitter: @LaCriticaSF
Facebook: https://www.facebook.com/pages/La-Cr%C3%ADtica-constructiva/720678691334614