diumenge, 29 de març de 2015

D'aquí a 8 setmanes, eleccions: com trobarà els comptes municipals el govern que en surti?


Doncs els trobarà bé, sanejats i equilibrats, complint tots i cadascun dels paràmetres a què estem sotmesos tots els ajuntaments i que ens revisa i tutela la Direcció General de Política Financera de la Generalitat de Catalunya i, posteriorment, la Sindicatura de Comptes de Catalunya.

Aquesta és la principal conclusió que presentarem demà (estava previst per dimecres passat, però es va ajornar pel dol oficial per l'accident de l'avió que feia la ruta Barcelona-Düsseldorf) al Centre Cívic les Tovalloles, informant dels comptes municipals als mitjans de comunicació, partits polítics, entitats de la ciutat i ciutadans i ciutadanes que vulguin tenir informació de primera mà.

Vull destacar que és la primera vegada que un equip de govern que tanca el seu mandat (ja només ens queda el ple del mes d'abril per prendre decisions) fa dues coses que Iniciativa i Esquerra Unida considerem fonamentals:
  1. Encarregar una auditoria externa que faci una anàlisi de la situació econòmica de l'Ajuntament independent dels serveis municipals i en el moment que l'equip de govern acaba la seva gestió,
  2. Donar comptes públicament i posar a disposició de tota la ciutadania els resultats complets d'aquesta auditoria externa i independent
És el primer cop que s'encarrega una auditoria externa, però és evident que els comptes anuals de l'ajuntament s'auditen internament i cada any, amb els propis serveis econòmics municipals i amb la supervisió de la Generalitat de Catalunya. Per llei, hi ha control intern i se'n dóna compte al ple  municipal. Per primer cop, hem volgut fer una auditoria externa i n'hem volgut donar compte públicament, en l'acte de demà a les Tovalloles i en un enllaç permanent al web municipal. L'auditoria l'ha fet la consultoria Uniaudit Oliver Camps.

Això té una importància molt gran, perquè dóna a totes les candidatures que es presenten a les eleccions i al proper equip de govern una informació completa i totalment fiable de la situació econòmica de l'Ajuntament. Evitarà, entre d'altres coses, que hi hagi sorpreses negatives (com ara una mala comptabilització d'ingressos) com les que vam trobar al prendre possessió del govern i que ens va obligar a fer el Pla de Sanejament 2012-2015.

L'estructura de l'anàlisi dels comptes a 31 de desembre de 2014 serà molt similar a la que ja vaig explicar en aquest escrit en relació al tancament dels comptes de 2013,  Analitza els cinc factors principals, que sempre han servit d'indicadors de la gestió municipal, i els dos factors complementaris que ha introduït el govern del PP per aconseguir l'objectiu de reducció del dèficit de les administracions públiques... i que sembla que només complim els ajuntaments. La definició i procediment de càlcul de cada factor està explicat l'escrit que acabo d'esmentar.

1) El resultat pressupostari de l’any 2014. L’any passat es va tancar amb un superàvit de 4,12 milions d’euros. En parlarà amb detall en un altre escrit, però avanço que aquesta xifra inclou un ingrés de 2,35M€ com a plusvàlua de la venda de l’empresa Sànson a Ciments Molins. Aquest ingrés no ha estat cobrat i ha estat recorregut per l'empresa que ha venut, Cemex. Aquest resultat inclou també els diners pendents de cobrament de la Generalitat. Hi ha hagut polèmica amb el PSC i amb el PP sobre la comptabilització d'aquests diners, però tant la Generalitat com l'auditoria mostren amb claredat que han estat ben comptabilitzats. Si tinc temps, explicaré amb més detall aquesta incomprensible polèmica, especialment mantinguda amb el PSC.
2) El romanent de tresoreria, que incorpora els comptes del 2014 i els anteriors. L’any passat es va tancar també amb un romanent positiu de 2,34M€, en gran part degut a l’esmentada plusvàlua.
3) La ràtio d’endeutament legal. La llei estableix que ha de ser inferior al 75% i a Sant Feliu estem en el 42%.
4) La ràtio d’estalvi net. La llei estableix que ha de ser superior a l’1% i a Sant Feliu estem al 9%.
5) El termini de pagament a proveïdors. Un cop acceptada la factura, la llei estableix que ha de ser inferior a 30 dies. A Sant Feliu, el termini mitjà de pagament després del reconeixement de la factura és de 13 dies.
6) Objectiu d’estabilitat.  El resultat (1) i el romanent (2) han de ser positius, i aquesta és la situació que tenim a Sant Feliu.
7) Regla de la despesa. La despesa ordinària d'un any no pot ser superior a la de l'any passat incrementada per un paràmetre establert per l'Estat i lligat al PIB. En aquest sentit, la despesa de 2014 compleix en relació a la despesa de 2013.

De tot això, i de molt més, parlarem demà a les Tovalloles. I, a partir de demà, l'informe complet de l'auditoria serà accessible en un enllaç al web de l'Ajuntament.

dissabte, 28 de març de 2015

La tarifació social: a Sant Feliu, aquests quatre anys, la millor iniciativa d'Iniciativa.

"Pels seus fets els coneixereu". La frase, que és de l'Evangeli de Mateu, 7 20, la va citar Joan Herrera repetidament en l'acte de presentació de la meva candidatura a renovar l'alcaldia de la nostra ciutat. En castellà diuen també "obras son amores y no buenas intenciones" y que "del dicho al hecho hay un trecho".

Tota aquesta saviesa bíblica i popular no és bla bla bla i ve totalment al cas: si Iniciativa i Esquerra Unida insistim en què el govern municipal s'ha de fonamentar en criteris d'equitat, igualtat d'oportunitats i justícia social i estem governant des de fa quatre anys, estem complint aquesta prioritat?

Aquest va ser justament el fil del meu discurs de divendres passat: què estem fent en termes d'equitat i justícia social des del govern de la ciutat. I ho vaig explicitar en dues grans realitzacions: les comissions socials existents als centres educatius, i la implantació de la tarifació social. Cap de les dues qüestions s'havien abordat mai a la nostra ciutat: abans de 2003, amb els governs anteriors d'ICV, perquè mancaven els instruments jurídics i tècnics per poder-les aplicar; entre 2003 i 2011, amb cinc anys de govern de PSC, CiU i ERC i amb tres anys de govern de PSC i CiU, perquè no era la seva prioritat.

Els antecedents i les raons de la tarifació social.

Tots els ajuntaments tenim equipaments i serveis que no són obligatoris per llei i que van néixer, amb els primers anys de la democràcia local i dels ajuntaments d'esquerres, amb la voluntat que siguin accessibles a tota la ciutadania. Estic parlant de serveis educatius (escoles bressol, de música,...), esportius (piscina, estadi, pavellons,...), culturals (tallers i cursos de molts tipus,...), per a gent gran (teleassistència, serveis d'atenció domiciliària, de cura personal i de la llar,...), per a gent jove (casals d'estiu, d'hivern, tallers i activitats diversos,...). Molts serveis que intentem que tinguin tres condicions: a) de qualitat, b) sostenibles econòmicament i c) amb una clara funció social.

Però la realitat és que, amb el temps, aquesta tercera pota s'ha anat desdibuixant i molts serveis públics municipals s'han anat convertit en accessibles només a les franges amb més poder adquisitiu dels nostres pobles i ciutats, també de Sant Feliu. Per verificar-ho, quan encara estava a l'oposició, vaig considerar necessària l'elaboració d'un informe sobre el que diem "públics presents i públics absents" als nostres equipaments. Un cop al govern, la UAB va guanyar el concurs públic per fer l'esmentat estudi, i la conclusió va ser clara: als nostres equipaments educatius i esportius, hi ha una participació de les famílies de renda mitjana i baixa molt per sota del seu pes demogràfic a la ciutat. I la raó que exposen els autors de l'estudi és molt clara: el preu és el principal factor que actua com a barrera d'accés a molts serveis i equipaments municipals. Aquí es pot accedir a l'esmentat informe de la UAB. Trencar aquesta barrera, com es veu en la imatge que he triat per a aquest escrit, era, és i serà un compromís prioritari per a Iniciativa i per a Esquerra Unida.

Tan prioritari que, per a mi personalment, eren una doble línia vermella. En primer lloc, política: va ser la condició per formar pacte de govern després de guanyar les eleccions de 2011. I s'ha vist amb claredat: quan vam debatre la tarifació social de les escoles bressol al ple municipal, el PSC va votar en contra i CiU hi va votar a favor. Crec que no cal donar cap més explicació de per què governem amb uns i no amb els altres. En segon lloc, personal: si no me n'hagués sortit amb la tarifació social, no m'hauria tornat a presentar a les eleccions del proper mes de maig. Era la condició que em vaig autoimposar, la prioritat amb què jo mateix m'avaluaria.

En alguns moments del debat, algunes persones ens deien que la tarifació social ha existit a Sant Feliu des de sempre, que Iniciativa i Esquerra Unida estaven descobrint la sopa d'all. I ho hem repetit fins a cansar: el que hi havia abans a Sant Feliu era caritat, i el que hem implantat ICV i EUiA és equitat. Hem volgut canviar la beneficiència per la igualtat d'oportunitats, per la justícia social.  Per què ens diuen que ja existia? Doncs perquè quan hi hviaa un preu únic (abans de la tarifació social, 160€/mes), les persones en situació econòmica més extrema podien anar a demanar ajut als serveis socials municipals. A això li deien "tarifació (?) social (?)", però és merament caritat: una ajuda als pobres de solemnitat que la demanen. Aquest model té dos grans problemes que creen desigualtat d'oportunitats. El primer, expulsa a les famílies (la immensa majoria!) que no eren prou "riques" (perdoneu la simplificació) per poder pagar 160€/mes i sovint més de 300 si els infants es quedaven al menjador i que tampoc eren tan "pobres" (torno a demanar perdó per la simplificació) per poder rebre "l'ajut" municipal. El segon, expulsa a les famílies que, perquè tenien feina encara que fos amb salari baix o per desconeixement, vergonya o autocontenció, no volien o creien que seria inútil anar a demanar ajut als serveis socials. Amb aquestes dues grans franges de població, un servei públic amb vocació social havia acabat apartant (evidentment sense proposar-s'ho, però també sense atrevir-se a canviar de rumb) les nostres famílies de rendes mitjanes o baixes. I a ICV-EUiA vam marcar la prioritat de recuperar-les: tot a l'abast de tothom.

El contingut de la tarifació social.

El criteri és senzill d'entendre: suprimir el pagament únic corregit amb els ajuts atorgats pels serveis socials, i canviar-lo per una taula de preus variables ajustats als ingressos familiars i sense haver de passar pels serveis socials. El procediment administratiu és senzill també: la persona no ha d'aportar cap document en el moment d'inscripció al servei, només ha d'omplir una casella en el web o en el paper en què autoritza l'Ajuntament a consultar la darrera declaració d'hisenda presentada.

Aquí hi ha un exemple molt clar amb el servei educatiu i de menjador de les quatre escoles bressol municipals, que va entrar en vigor el curs 2013-14:

Com es veu al quadre, es consideren els ingressos familiars i el nombre de persones de la família. Les franges s'estableixen en funció de la relació dels ingressos amb l'índex de renda de suficiència de Catalunya (IRSC), a partir del qual s'estableixen per llei les prestacions socials de la Generalitat.

Com es veu amb claredat, el preu únic de 160€/mes de servei educatiu i de 7,50€/dia per servei de menjador s'han substituït per set franges de preu en el primer cas (de 32 a 195€) i per quatre franges de preu en el segon cas (de 3,50 a 7,50€).

El mateix criteri s'ha aplicat el curs actual (2014-15) a l'Escola Municipal de Música: ho explico en aquest article de fa un mes i mig. Uns mesos abans que les escoles bressol, a l'1 de gener de 2013, vam introduir també la tarifació social als serveis d'atenció domiciliària i de teleassistència, per a les persones grans o amb dependència: ho vaig explicar en aquest article de fa dos anys. Val a dir que, en aquests serveis ens vam acollir no als criteris que acabo d'exposar, sinó als que té la Diputació de Barcelona amb caràcter general. És un tema que caldrà revisar en els propers mesos.

Els primers resultats de la tarifació social.

Per valorar com ha anat l'aplicació de la tarifació social des de 2013, hem de veure com ha evolucionat la quantitat i la tipologia (segons nivell de renda) dels usuaris dels serveis en què s'ha aplicat. Mirem-ho en tots tres casos:

Escoles bressol municipals:
a) Servei educatiu: aquest quadre mostra l'evolució del nombre de nens i nenes que hi havia a finals de gener de cada curs (el mes amb matrícula més estabilitzada), i el relaciona amb el conjunt de població de 0-3 en els cursos analitzats i amb la cobertura de la demanda en relació a l'oferta anual de places:


La conclusió és molt clara: en totes les escoles ha augmentat la inscripció d'infants, malgrat la davallada de la natalitat. No només no hem hagut de tancar aules, sinó que n'hem hagut d'obrir. L'increment d'infants es correspon amb un increment d'usuaris de les rendes mitjanes i baixes, que és justament l'objectiu de més igualtat d'oportunitats que ens proposem.

b) Servei de menjador: l'evolució d'infants que s'hi queden ha estat la següent:

La conclusió també és clara: s'hi queden el 60% més de nens que fa dos anys, amb tot el que això suposa de servei a les famílies que el necessitaven i abans no hi podien fer front.

Escola municipal de música:
L'evolució del nombre de persones inscrites a l'Escola a cada inici de curs ha estat la següent:

És a dir, la combinació de canvi de model pedagògic i de tarifació social ha permès que l'alumnat de l'Escola gairebé es dobli només en tres cursos.

Serveis a les persones grans o amb dependència:
a) Serveis d'atenció domiciliària: l'evolució de persones usuàries, en aquest cas referides al total de cadascun dels anys considerats, ha estat la següent:

En aquest mandat hi ha hagut un increment del 58% entre els usuaris de 2014 en relació a només tres anys abans.

b) Teleassistència: en aquest servei, l'evolució ha estat la següent:

Aquest és l'únic servei en què l'aplicació de la tarifació social no sembla haver tingut un efecte de creixement.

I ara què?

A punt d'acabar el mandat, tant ICV com EUiA fem una valoració molt positiva d'aquests primers anys de la tarifació social: les xifres que acabo d'exposar en són la raó més clara. 

Ara cal consolidar i estendre la tarifació social.  Consolidar-la, revisant i millorant els criteris tècnics i econòmics que convingui per millorar-ne la gestió i l'equitat. Estendre-la, fent que arribi al conjunt de serveis públics municipals que tenen associat un preu públic, exceptuant lògicament les entrades puntuals a un espectacle o activitat. Per tant, en el programa electoral que estem elaborant els homes i dones d'ICV i d'EUiA estendrem la tarifació social:
  • als equipaments i serveis esportius de titularitat municipal,
  • al conjunt de serveis a la gent gran,
  • als tallers, casals, colònies, i altres activitats no puntuals adreçades al jovent
  • als tallers, activitats, cursos, etc. que es facin en els equipaments cívics i culturals.
En resum, mantindrem ferm el nostre rumb i la nostra convicció en un Sant Feliu més equitatiu, on tot estigui a l'abast de tothom, i on fem tot el que estigui a les nostres mans per sortir tots endavant sense deixar ningú enrere!


divendres, 27 de març de 2015

28/03/15: inauguració de l'Arxiu Comarcal del Baix Llobregat, al Mas Lluí.


Tolerància zero amb el masclisme de baixa intensitat.

Imatge d'Ana Parrado, extreta de "Poesía visual contra la violencia de género"

Com cada mes, el ple de març va començar amb una intervenció de condemna de la violència masclista i de solidaritat amb les famílies que n'han tingut una víctima. Sempre intervé, per ordre alfabètic, un regidor o regidora en representació de tot el consistori. A mi em va tocar ahir, per segona vegada. També vaig intervenir a l'abril de 2013, amb un text que va escriure la Cèlia Cano, la meva dona.  Aquest va ser el text aproximat de la meva intervenció:

Aquest és el primer ple després de la commemoració del 8 de Març. En totes les intervencions amb motiu d’aquesta data, i especialment en el pregó que va llegir Gemma Lienas a la plaça de la Vila, es feia un èmfasi molt gran en la necessitat que la població jove reaccioni davant el que alguns estudis anomenen “micromasclisme”, “masclisme subtil” o “masclisme de baixa intensitat”.

A primers del mes passat, es va presentar un informe del Centro de Investigaciones Sociològicas (CIS) sobre la percepció de la violència de gènere en l’adolescència i la joventut, amb entrevistes a 2.500 nois i noies d’entre 15 i 29 anys de tot l’Estat.

En la presentació de l’informe, es va destacar el que es diu “la paradoxa dels joves i el masclisme”. Cada cop són més els que rebutgen el maltracte físic o verbal dins la parella, però també són cada cop més els i les joves que consideren inevitable o acceptable formes més subtils de masclisme, especialment el control abusiu per part de la parella.

És greu que gairebé un de cada tres joves admeti com a normal que el noi controli a la noia què pot fer o què no pot fer en els seus horaris i amb quines persones es pot relacionar.

L’acceptació del control abusiu situa a les noies en situació de dependència i d’inferioritat. La idealització dels mites de l’amor romàntic (on, per exemple, els gelos són una mostra d’amor i no de possessió) ratifiquen a moltes noies, a massa noies, en què és normal i desitjable sentir-se controlada (amb una perillosa identificació amb “sentir-se estimada”) per la seva parella.

La paradoxa dels joves i el masclisme mostra com, amb l’increment del rebuig a les mostres més visibles de masclisme, incrementa també l’acceptació d’aquestes situacions de “masclisme de baixa intensitat”.

Les persones que treballen en plans d’igualtat creuen que és imprescindible atacar l’acceptació del control abusiu. No només perquè és negatiu en ell mateix, sinó perquè anticipa l’acceptació o la resignació de possibles situacions de maltractament més greu, primer psicològic, després possiblement físic. Es pot començar –afirmen- acceptant el control del mòbil, i es pot acabar acceptant resignadament el control de la pròpia vida.

L’informe del CIS remarca la preocupació que l’acceptació del control abusiu és superior en les dones joves (prop del 33%) que en el conjunt de la població femenina (no arriba al 29%). Creix de manera preocupant, en definitiva, el nombre noies que no identifiquen aquest problema.

Per fer-hi front, les persones que treballen per a la igualtat defensen la necessitat d’una veritable educació per a la igualtat i de polítiques públiques per a la igualtat de gènere, que siguin continuades i que abracin tots els fronts. No n’hi ha prou amb campanyes puntuals que mostrin conductes que serveixin d’exemple, quan els missatges culturals de masclisme de baixa intensitat són permanents en multitud de missatges publicitaris o de programes de televisió.

L’aprovació en aquest mateix ple del III Pla d’Igualtat de Gènera 2015-19 és una mostra molt clara del compromís del nostre Ajuntament amb les polítiques públiques per a la igualtat. La seva línia estratègica 2 es diu justament “Accions contra la violència masclista” i parla específicament de la necessitat d’abordar i prevenir les situacions de “micromasclisme” o “masclisme subtil” entre la població més jove de la nostra ciutat, com de mantenir i potenciar la Xarxa d’Atenció a les dones víctimes de violència de gènere o el Servei d’informació i atenció a les dones (el SIAD).

Som conscients que calen polítiques públiques continuades impulsades tant des del govern de l’Estat com de la Generalitat. Amb la mateixa claredat que les organitzacions feministes les reivindiquen i proposen, amb la mateixa claredat l’Ajuntament de Sant Feliu hi reitera el seu compromís: el pla d’igualtat és un compromís de tots els partits de la ciutat i vol arribar al conjunt de la nostra ciutadania.

Per acabar, vull esmentar el títol d’un article que vaig llegir amb motiu del passat 25 de novembre, en relació al control abusiu, el masclisme de baixa intensitat, el micromasclisme o el masclisme subtil, li diguem com li diguem: “No había una vez un machismo chiquitito”

I dues idees amb què molts docents afronten aquest tema als instituts:
- Qui bé t’estima NO et farà plorar.
- A l’amor cap home li pot treure la R.

dimarts, 24 de març de 2015

De dol per les 148 persones mortes avui en l'accident del vol Barcelona-Düsseldorf.

Estic consternat per la mort de 148 persones avui als Alps francesos, provinents de Barcelona i amb destí a Düsseldorf. Pel que es va coneixent, algunes de les víctimes vivien o treballaven a la nostra comarca.

Avui a l'Ajuntament hem posat les banderes a mig pal i a primera hora del matí de demà decidirem el manteniment o l'ajornament dels actes institucionals previstos, en funció dels dies de dol decretats pels governs de l'Estat i de la Generalitat.

No puc ni imaginar-me avui el dolor i desconsol de les famílies afectades.

Descansin en pau.

dilluns, 23 de març de 2015

25/03/15: presentació del balanç de la gestió municipal entre 2011 i 2015. Un acte molt important a les Tovalloles.


A punt d'acabar el mandat (només queden dos mesos per a les eleccions municipals del 24 de maig), cal explicar, cal donar compte, de la gestió que hem dut a terme aquests quatre darrers anys en representació democràtica de la ciutadania de Sant Feliu, conjuntament amb CiU. Ho farem en dos vessants: les realitzacions, i la situació econòmica que deixem al govern que entri.

1.
Pel que fa a les realitzacions, donarem compte del Pla d'Actuació del Mandat (PAM), que vam aprovar a l'abril de 2012. El que vam planificar llavors, es pot consultar aquí.

Presentarem i difondrem una pàgina web en què es dóna compte de tot el que està acabat, començat o en cartera, en cadascun dels apartats del PAM. Com explicarem, es tracta d'una informació molt detallada de totes i cadascuna de les 408 actuacions previstes al PAM (cost, calendari, documents, fotografies, resultats, etc), amb un detall i contingut sense precedents a la nostra ciutat.

2.
Pel que fa a la situació econòmica amb què deixem l'Ajuntament a data 31/12/2014, presentarem els resultats de l'auditoria externa i independent encarregada a l'empresa Uniaudit Oliver Camps SL. Aquest era, justament, un dels compromisos del PAM (Punt 1.4.6.2: Sotmetre la gestió pressupostària a una auditoria econòmica externa).

Crec que és un acte profundament democràtic (explicar, explicar, explicar, una dèria que és a la base, per exemple, de la meva activitat en aquest blog i les xarxes socials), que les persones i entitats interessades en seguir de prop la gestió del seu ajuntament no s'haurien de perdre!

dissabte, 21 de març de 2015

Agustí Vilar: Premi Roc Boronat 2015, de l'ONCE. Un premi que reconeix a un ciutadà que ens enorgulleix (Medalla de la Ciutat, 2014).


1.
Va ser el dijous 12 de març de 2015, a l'Auditoria de l'ONCE a Barcelona. L'Agustí va guanyar el premi Roc Boronat, amb què l'ONCE vol premiar els escriptors i escriptores en llengua catalana. Ho fa amb dues categories: per a persones cegues i per a persones no cegues. Per primer cop, un escriptor cec, l'Agustí, ha guanyat la categoria general, per a persones que tenen visió. El jurat, de primera línia, garanteix que l'obra amb què l'Agustí s'hi ha presentat ("Grans abans d'hora") tindrà un alt nivell de qualitat. No podria ser altrament! Vaig tenir l'honor de ser al costat de l'Agustí durant tota la vetllada (honor d'alcalde de la seva ciutat, i honor d'amic que el conec des dels 7 o 8 anys) i sé la il·lusió i l'orgull amb què va rebre el premi. Més que merescut, Agustí!!! ENHORABONA!!!

En el programa diari de l'ONCE a TVE se´n va donar una breu informació, que va posar el nom de l'Agustí a totes les llars d'Espanya:

2.
L'Agustí Vilar és, a més, d'un gran escriptor, un gran ciutadà i una gran persona en tots els sentits de la grandesa. El 8 d'abril del 2014, vaig tenir l'honor d'imposar-li la Medalla de la Ciutat, atenent una proposta que un bon nombre de persones vinculades als móns de la política, de la cultura, de la lluita pels drets de les persones amb discapacitat i de la vida local en general.

D'aquell dia hi ha un magnífic vídeo, que torno a reproduir perquè crec que val molt la pena per recordar, a qui encara no el conegui, l'Agustí i totes les facetes que mereixen ser reconegudes i homenatjades:


Per la teva trajectòria personal i vital, per la teva obra literària i la teva lluita pels drets socials en totes les seves expressions, Agustí, GRÀCIES, MOLTÍSSIMES GRÀCIES!!!

divendres, 20 de març de 2015

Dissabte, 21/03/15: inauguració de l'ampliació del Parc Europa, al Mas Lluí.

Adjunto el correu electrònic que ha enviat l'Associació de Veïns del Mas Lluí als seus associats. Em sembla que explica molt bé el sentit del que celebrarem demà dissabte, darrera l'Escola Martí i Pol.

Benvolguts i benvolgudes,

El divendres 21 de març s’inaugurarà el Parc Central de Mas Lluí, que està format per espais del municipi de Sant Just i de Sant Feliu. A cadascuna d’aquestes parts els veïns de Sant Just l’anomena Parc Iulia Quieta i els de Sant Feliu Parc Europa 2. Ho deixarem en Parc Central de Mas Lluí.

Les obres van començar el 2013 amb la canalització de la riera que travessava l’espai de banda a banda en diagonal. Va costar molt que l’ACA l’autoritzés. Es va aconseguir així la continuïtat a tot l’àmbit.


A la zona de Sant Just s’han produït moviments de terres, condicionament dels tal·losos, s’han construït camins-passarel·les de fusta, una zona de jocs infantils, la pista poliesportiva. Últimament s’han plantat arbres i plantes ornamentals als tal·losos, tots amb instal·lació de rec. S’estan instal·lant bancs, papereres i la il·luminació. Creiem que està quedant un espai molt acollidor amb diversitat d’usos i plantació vegetal. També s’està acabant la pèrgola que està en la vorera més ampla del carrer.


Aquesta zona més enjardinada es complementa amb l’espai de Sant Feliu, que està pensat com una prolongació del Parc Europa, amb una superfície de pradera diàfana. S’han respectat els arbres que ja existien i se n'han plantat de nous, alguns de fulla perenne i d’altres de fulla caduca. També s’han posat uns quants bancs. Entenem que falta la terra vegetal i la hidrosembra per aconseguir el verd de la pradera.
Aquesta és la imatge real, dies abans d'inaugurar-la, de l'ampliació del Parc Europa.


Els veïns de Sant Just i els de Sant Feliu ens hem de sentir satisfets i orgullosos d’aquest gran espai que podrem gaudir indistintament sense pensar si estem en un municipi o en l’altre.

Sobretot pensant que s’ha aconseguit la desestimació de la Modificació del PGM, aprovada pel govern anterior, que preveia la construcció d’un bloc de 95 habitatges en la zona de Sant Feliu. Construcció que treia una part important del parc que ara s’inaugurarà i que perjudicava tant als veïns de Sant Feliu com als de Sant Just.
Aquesta és la imatge sobreposada del que podria haver estat i que, per la lluita veïnal, no serà.



Hem de fixar-nos com a objectiu el bon ús de l'espai, gaudint amb respecte de les instal·lacions que ara es posen al nostre abast. El dia 21 de març serà un dia molt importat per Mas Lluí!.

Us hi esperem!

AVV Mas Lluí
Sant Feliu de Llobregat
http://avvmasllui.blogspot.com

Demà dissabte al migdia, l'Ajuntament de Sant Just ha previst la inauguració del Parc Iulia Quieta, que enllaça amb el nostre Parc Europa i configura una gran zona verda que compartirem els dos municipis. Una mica abans, a les 11:30, farem un recorregut per la zona acompanyats de l'Associació de Veïns i farem una roda de premsa conjunta. En aquesta compareixença davant els mitjans, recordarem el que ha dit en el seu correu l'Associació de Veïns: la lluita veïnal ha recuperat el caràcter d'espai verd que tenia aquesta zona. I també explicarem la continuïtat d'aquesta ampliació d'espai públic amb la que tindrà lloc, a la segona meitat de l'any, a l'altra banda de l'Escola Martí i Pol, amb una zona de lleure pensada especialment per als adolescents i joves.

I deixeu-me que, en un blog que és estrictament personal meu, faci una reflexió en veu alta, ara que s'acosten eleccions, tant en relació al 2010 com al 2015.

Pel que fa a l'aprovació provisional de la primavera de 2010, la posició política dels vuit candidats i candidates que ens presentarem a les eleccions del maig que ve, va ser la següent: van aprovar el planejament que comportava la pèrdua d'espai verd públic i la construcció de pisos els candidats Lourdes Borrell (PSC), Xavier Alegre (Ciutadans), Rosa Maria Martí (CiU) i del PP, que encara no té designat candidat/a. Vam votar en contra: ERC i jo mateix com a portaveu d'ICV-EUiA. Pel que fa als altres dos candidats, Silvestre Gilaberte  també va presentar al·legacions contra la pèrdua de sòl verd públic i Luis Serrano, no se'l va veure mai en les mobilitzacions de l'AVV Mas Lluí contra la pèrdua de zones verdes i d'equipaments al Mas Lluí.

Pel que fa al desistiment d'aquella aprovació inicial en el darrer ple de febrer de 2015, la posició política dels candidats i candidates va ser la següent: vam votar a favor de recuperar definitivament l'espai verd públic i ampliar el Parc Europa: jo mateix, que torno a ser candidat d'ICV-EUiA i Rosa Maria Martí (CiU, que va rectificar respecte al 2010, com jo mateix havia rectificat el 2010 respecte a l'aprovació inicial de 2008). Es van abstenir Lourdes Borrell (PSC) i el PP. Va intervenir Xavier Alegre, que va dir que havíem fet malament de deixar fer obres en el Parc abans d'aprovar el desistiment, però jo no vaig poder deduir si estava a favor o no d'abandonar el planejament que ell mateix havia impulsat com a anterior regidor d'Urbanisme. Que jo sàpiga, finalment, ni Silvestre Gilaberte ni Luis Serrano han dit res sobre el tema.

En definitiva i per acabar. Només entrar d'alcalde, ja vaig escriure aquí la meva intenció que les coses hagin anat com han anat. Fa uns mesos, vaig fer un escrit que es deia: "Més parc allà on altres volien més pisos". Això és el que realment ha acabat passant, i això és el que, afortunadament, celebrarem demà.

dijous, 19 de març de 2015

20/03/2015, 18:00, Torre del Roser: assemblea de debat i aprovació del programa electoral d'ICV-EUiA.


El proper 20 de març tancarem el procés d'elaboració del nostre programa electoral. Completem així un procés que va començar ja fa mesos, que ha tingut moltes reunions de treball en petits grups i que es va començar a perfilar en jornades obertes de treball a la nostra seu, de les que ja vaig informar aquí.

Estem, en definitiva, complint el calendari de treball que vam adoptar el 10 de desembre de 2014, del que també vaig informar aquí, i en què ja vaig exposar amb quins tres grans objectius i amb quines deu prioritats hem volgut elaborar el nostre programa

Aquests deu criteris bàsics del nostre programa electoral es debatran a l'assemblea de divendres, a partir d'un document que, per tal que sigui conegut amb temps suficient, es pot descarregar aquí. Jo me n'he fet un resum, que em serveix de guió a les meves intervencions públiques, i que és aquest:

Divendres farem una assemblea oberta a les persones que tinguin interès en conèixer el que proposarem per a la nostra ciutat per als propers quatre anys. I, evidentment, per als següents. No som una candidatura de curta volada: venim de lluny (quin orgull que les dues primeres regidores de la ciutat, a la II República, Maria Noguera i Neus Pérez ja fossin militants del PSUC!) i les nostres propostes de justícia social, espai públic de qualitat i democràcia local participativa seran, sens dubte, les bases de molts programes electorals en el futur. En tot cas, per parlar del Sant Feliu dels quatre propers anys, divendres que ve, a la Torre del Roser, hi tens les portes obertes!

dilluns, 16 de març de 2015

70 dies i 5 consideracions.

Imatge extreta del Diari de Sant Feliu, número 37.
Avui, diumenge 15 de març de 2015, queden exactament 10 setmanes per al diumenge 24 de maig de 2015. Només 70 dies per a les properes eleccions municipals. Tot fa pensar que hi haurà vuit candidatures encapçalades per les vuit persones que aspirem a ser l'alcalde de la ciutat entre maig de 2015 i maig de 2019 i, més enllà, a marcar el rumb de la nostra ciutat a mig i llarg termini. La imatge del Diari de Sant Feliu és suggerent, i recomano també la lectura de l'article de què forma part. D'altra banda, aquestes consideracions que avui faig lliguen amb les que ja vaig fer fa poc més d'un any en aquest escrit.

Les properes eleccions municipals estan més obertes que mai, i el context general les pot condicionar també més que mai. Per què estan més obertes que mai? La foto ho mostra clarament: només a les primeres eleccions municipals després de l'enyorada República, al 1979, havíem tingut vuit candidatures a les municipals. Vuit! Per què estan més condicionades que mai? Per dues raons bàsicament: pel descrèdit general de la política (que ja havia aparegut amb el 15-M fa quatre anys) i per la intenció de les forces independentistes de convertir les municipals en una primera volta de les eleccions al Parlament del 27 de setembre.

1.
Que estiguin més obertes que mai, podria portar a una distribució més repartida que mai dels 21 regidors i regidores del nostre ajuntament. Com es pot veure en aquest escrit, dels 36 anys d'ajuntaments democràtics, només 12 (entre 1999 i 2011) han tingut cinc partits al ple municipal, Un ajuntament fragmentat és, segurament, més difícil de gestionar i, segurament, obligaria a acords més fràgils entre més partits. Si les urnes decideixen això el 24 de maig, la seva decisió serà inapelable. Però crec que seria millor una majoria clara que no fes necessari acords previsiblement complicats. I a Sant Feliu tenim el precedent de 2003, quan l'Àngel Merino i ICV-EUiA vam guanyar les eleccions... i un acord dels tres partits restants (PSC, ERC i CiU) ens va fer fora de l'alcaldia.

Que el context ens condicioni més que mai, haurà de portar a dues orientacions clares del nostre treball polític en els propers 70 dies. D'una banda, municipalitzar les municipals. I, de l'altra, concretar els grans principis en el dia a dia de tothom.

2.
Per "municipalitzar les municipals" vull remarcar la necessitat de no votar en clau "independència sí o independència no", ja que el que votarem el 24 de maig són les polítiques socials del nostre ajuntament i no les del govern del país, les inversions del nostre ajuntament i no les del govern del país, les polítiques fiscals del nostre ajuntament i no la del govern del país, i així un llarg etcètera. El 24 de maig cal votar pensant en el que cadascú consideri millor per a Sant Feliu i després, el 27 de setembre, cal votar pensant en el que cadascú consideri millor per a Catalunya. Estic segur que la ciutadania de Sant Feliu sabrà diferenciar ben bé el que es decideix en cadascuna de les dues dates.

3.
Per "concretar els grans principis en el dia a dia de tothom" vull remarcar la necessitat de no votar en clau de "nova política contra vella política", de grans lemes generals que no tenen prou en compte les necessitats i les decisions concretes a què cal fer front des de l'Ajuntament. Recentment, hem vist com diferències de criteri sobre el procediment d'elecció de candidats o d'elaboració de candidatures han provocat divisions en alguns grups abans fins i tot de parlar del que Sant Feliu necessita. Per més que recorrin a discursos de la gran Política general (com encertadament fan els líders, per exemple, de Podemos en la política europea o estatal), cal exigir-los que parlin també de la "petita" (que no ho és!) política local, la del preu dels serveis municipals, la de les prioritats pressupostàries, la de la relació amb el teixit associatiu i econòmic de Sant Feliu, la de Can Bertrand, Can Calders, Can Maginàs, Can Nadal, Can Llobera, Falguera, les Grases, Mas Lluí, Roses-Castellbell o la Salut. Cal explicar amb claredat que la novetat per la novetat no aporta res de valor a la democràcia, i menys a escala local. I no es pot ser frívol: els propers anys caldrà fer front a polítiques socials amb més recursos per atendre a més famílies, i és frívol competir per veure si cal rebaixar l'IBI en un 5, un 9 o un 25% sense tenir molt clar el finançament imprescindible per les polítiques socials que seran claus els propers anys. Nosaltres som els primers que tenim les arrels ben fermes en els principis polítics de la justícia social o la sostenibilitat ambiental, però en les nostres propostes concretes per a Sant Feliu sabem que no té cap sentit enfilar-se per les branques i acabar no dient res que pugui donar fruits concrets. I, com diu sovint el Joan Herrera, "està bé ser la novetat i ser honrat, però és molt millor tenir una llarga trajectòria i ser honrat".

4.
Al costat de les consideracions precedents, els ciutadans i les ciutadanes de Sant Feliu decidiran el seu vot en base als factors de sempre: les prioritats i propostes dels vuit programes que es presentaran, i la credibilitat i confiança que els mereixin les vuit persones que aspirem a l'alcaldia. Pel que fa al programa, Iniciativa i Esquerra Unida ja fa mesos que hem fet públiques les nostres deu prioritats i estem treballant amb molta gent per concretar-les en propostes viables de govern. Ningú com nosaltres ha explicat el seu programa de treball. Pel que fa al candidat, ningú com jo mateix ha estat present a tants actes i moments de la vida local, i ningú com jo s'ha explicat amb tanta claredat, constància i continuïtat tant en actes públics regulars a tots els barris com en les xarxes socials (és el que jo dic "feet&FYT"). Tothom pot saber el que pensa el candidat d'Iniciativa i Esquerra Unida sobre qualsevol tema de política local, catalana o general, cosa que no es pot amb la mateixa claredat de cap dels altres set candidats i candidates a l'alcaldia. La gent d'Iniciativa i d'Esquerra Unida, humilment, amb encerts i també amb errors, diem el que fem i fem el que diem.

5.
I, per acabar, la necessitat de fer arribar a la gent la necessitat de votar a les municipals. Cal treballar molt i molt per incrementar notablement la participació a les municipals. Cal que el màxim de gent de la nostra ciutat entengui que, si bé la Política general no es canvia en cada ajuntament (això toca a les eleccions catalanes i, sobretot, a les espanyoles i europees) o només votant (com recordo allò del "PSUC, partit de lluita i de govern"), a les eleccions per a l'ajuntament es decideixen els criteris del dia a dia de tothom: l'accés als llibres de text o les beques menjador, el preu i l'horari de les piscines, la recaptació i la destinació dels impostos, les prioritats en les millores i el manteniment dels carrers, la manera com s'escolta i s'atèn a la gent gran, a les famílies sense cap ingrés, i un llarg etcètera. Cal que la ciutadania vagi a votar, especialment aquella a què aspirem a representar perquè és la nostra raó de ser i la nostra història: els homes i dones que viuen o voldrien viure del seu treball, la classe treballadora (la "classe mitjana" que viu d'un salari és classe treballadora, cal dir les coses pel seu nom!) de Sant Feliu

Altres.
Aquestes són les meves cinc consideracions a setanta dies d'intentar guanyar novament i àmpliament les eleccions del proper 24 de maig. Però n'hi pot haver d'altres, i m'agradaria molt debatre-les amb qui en tingui ganes. Crec que, en tot cas, enraonar i debatre sobre Sant Feliu només pot tenir conseqüències positives per a Sant Feliu!

diumenge, 15 de març de 2015

14 de març de 2015: la Ciutat de les Roses completa i millora el seu Roserar!

Els barris de la Salut i de les Grases comparteixen, des de la seva inauguració al 1997,  una de les joies de la nostra ciutat: el Roserar Dot-Camprubí. Conjuntament amb el Parc de Torreblanca, és la gran mostra permanent de les roses a la nostra ciutat, que completa amb el Palau Falguera (seu de l'Exposició Nacional de Roses) els tres grans espais de la rosa a la nostra ciutat. Vull comentar també que volem que cada cop hi hagi més roses als nostres espais públics: places, escoles i, recentment, les dues rotondes que acabem d'enjardinar al carrer del Pla.

Tornant al Roserar, aquest ha de fer front a dos grans perills. El primer, és que el seu sentit original de ser una mostra permanent de les roses i, sobretot de les roses dels nostres creadors locals, els Dot i els Camprubí, s'anés diluint i es convertís en un parc més de la ciutat. El segon, és el seu desconeixement per part de molta gent -massa encara- no només dels municipis de l'entorn, sinó de la nostra pròpia ciutat. Fa tres anys, ja feia un escrit plantejant les necessitats de millora del Roserar. Unes millores que, superades en escreix, s'han presentat avui, i que estic segur que ""conjuraran" els dos perills de què acabo de parlar.

Quines són les millores que avui hem presentat públicament, amb una gran assistència de públic?
  1. La més important sens dubte vol fer front al primer dels perills que esmentava: que decandís la mostra de rosers del Roserar. Per això, s'ha refet i recuperat la col·lecció de rosers, en uns parterres reformats i amb les replantacions que els experts han recomanat.
  2. Per incrementar-ne el coneixement i la funció social i formativa del parc, s'ha renovat i completat la senyalització i la informació pedagògica.
  3. Per millorar-ne el coneixement i l'ús, se n'ha canviat la porta principal, que serà la més propera al barri de la Salut, a la carretera de la Sànson, al costat de l'Escola Bressol Fàbregas. Per reforçar aquest caràcter, s'ha instal·lat una zona de jocs en aquesta entrada, per a infants de 6 a 12 anys, i se n'instal·larà properament una altra, per a infants fins a 6 anys, també al costat d'aquesta porta.
  4. Entrant per la carretera de la Sànson, i en una de les plataformes intermitges del Roserar, s'hi ha instal·lat una pèrgola de fusta de l'artista Jaume Plensa. Vull agrair al gran escultor (que té el seu taller a la nostra ciutat!) la donació de la seva obra a la ciutat. El punt en què s'ubica ha estat també remodelat, de manera que constituirà un dels espais més visitats i, amb tota seguretat, més fotografiats del Roserar.
  5. Per facilitar que el Roserar sigui un lloc que permeti fer activitats escolars o de divulgació del món de la rosa en un espai preparat per fer-ho, s'ha instal·lat un mòdul que conté una aula de formació totalment equipada perquè hi puguin treballar grups de fins a 30 alumnes o persones. 
  6. Per facilitar que el Roserar sigui un lloc d'estada i que siguin més coneguts i gaudits tant l'esplèndida terrassa que hi ha sobre el túnel de les Grases com el magnífic mirador que dóna a tota la plana baixa del Baix Llobregat, el mòdul conté també un bar, que properarment sortirà a concessió i que estarà obert en els horaris d'obertura del Roserar. 
Com ha dit a l'acte d'inaguració d'aquest migdia el regidor de Cultura, el nostre company Manel Martínez, amb aquestes millores es volen aconseguir quatre grans objectius:
  • Recuperar i divulgar el patrimoni roserístic santfeliuenc, català i espanyol.
  • Fer del Roserar un espai educador (coneixement del món de la rosa i de la flora en general, sensibilització de la riquesa del medi, relació de la cultura amb la natura, etc)
  • Fomentar l'atractiu del Roserar com a punt d'atracció i de referència de la nostra ciutat. Amb el temps, voldrem que sigui cada cop més un dels punts de captació de visitants i turistes a Sant Feliu.
  • Facilitar que sigui cada cop més conegut, utilitzat i estimat per tota la ciutadania: és un punt de trobada, d'estada, de prendre un vermut mentre els nens juguen, etc.
En resum, com he dit avui al meu parlament, amb el Roserar i el Parc de Torreblanca al costat de l'Exposició Nacional de Roses, Sant Feliu no és només Ciutat de les Roses sobre el paper o d'una manera honorífica, sinó que ho demostra i ho viu amb els fets. I en això hi ha una entitat que és fonamental i que mereix tot el reconeixement, agraïment i valoració de la nostra ciutat: l'associació Amics de les Roses, que podeu conèixer aquí en la seva pàgina web i aquí en el seu mur de Facebook. Gràcies a aquesta entitat, tota la ciutadania té al seu abast un coneixement quotidià i proper de les roses, i som cada dia una mica més Ciutat de les Roses.



Novament gràcies a tothom que ho ha fet possible, des de la regidora que va tenir la idea aquell 1997 (Maria Jesús Bono), fins als arquitectes municipals que el van dissenyar llavors i l'han completat ara (amb Isidre Viñas al capdavant), fins als jardiners que mantenen el Parc sota la direcció dels serveis de manteniment de la ciutat (Fundació Xamfrà Sant Miquel), a l'escultor Jaume Plensa per la donació de la seva obra i, novament, especialment, sincerament, als Amics de les Roses.

Ara, a gaudir el Roserar i, per tal que cada cop més gent el gaudeixi, a assegurar que els 44.000 habitants de la nostra ciutat el coneguin, en facin ús i se n'enamorin!!!

divendres, 13 de març de 2015

Resum del ple de febrer de 2015.

Intervenció de Ruth Monfort i Encarna Garcia celebrant la victòria ciutadana de desistiment de la MPGM.

El ple del mes de febrer va ser un dels més importants de la recta final del mandat 2011-2015. Els temes que s'hi van tractar, algun d'ells tractats en aquest blog, van ser els següents:

dimarts, 10 de març de 2015

20 anys sense l'Ovidi Montllor. La USLA el recorda i homenatja a Sant Feliu.



A mitjans dels setanta, va ser la primera vegada que vaig veure l'Ovidi al Centre Parroquial, al costat del Toti Soler, com en aquest video d'aquella cançó que fa tants i tants anys que resona amb tendresa i força molt sovint al meu pensament. La tendresa i la força de la poesia de Vicent Andrés Estellés a la veu i la guitarra de l'Ovidi i en Toti. Senzillament impressionant, inoblidable, intensíssim, vital.

Avui, que fa vint anys que l'Ovidi va morir, s'inauguren unes jornades que la USLA, la nostra magnífica USLA dins el nostre magnífic Ateneu, organitza a la nostra ciutat:

No us perdéssiu pas el concert de divendres que ve a l'Auditori del Palau Falguera!!!!

I, per a qui vulgui saber més i recordar amb orgull en nom de què i de qui parlava i cantava l'Ovidi, adjunto el vídeo d'un concert d'homenatge públic de diversos cantants, a la seva mateixa i estimada ciutat, Alcoi. Possiblement l'última aparició pública de l'Ovidi:

divendres, 6 de març de 2015

Visca el 8 de Març!


“Dones en lluita, més feminisme, més justícia”

Sota aquest lema s’emmarca aquest any el conjunt d’activitats del Dia Internacional de les Dones, el 8 de març.

La nostra és una lluita quotidiana en dos escenaris imprescindibles: el públic i el privat. Al llarg del segle XX s’han produït canvis en el paper que desenvolupa la dona en aquests dos escenaris, però encara estem molt lluny: la situació de les dones al mercat laboral continua estant marcada per les desigualtats.

Ens hem anat incorporant al mercat de treball, a la feina remunerada (moltes vegades en clara desigualtat respecte dels homes) i en canvi la major part dels homes no han assumit com a pròpies les tasques domèstiques, de cura i de sosteniment de les llars i de les famílies. Un treball, d’altra banda, invisible, no remunerat per a les dones, que significa el 40% del PIB català.

Hem de reivindicar més fort que mai el feminisme. Hem aconseguit avançar gràcies al treball i la lluita de moltes dones feministes i aquests avenços no els hem de deixar perdre. Les nostres joves han d’agafar aquest testimoni i continuar treballant-hi.

Totes les activitats que us presenten han estat organitzades i consensuades des del Consell Municipal de les Dones.

Us animem a participar-hi, que formeu part activa de la visualització i la consolidació de la geneologia femenina, com a referent de la nostra història.

Conxita Fernández
Regidora de Dones i Polítiques d’Igualtat

Aquí podeu accedir i us podeu descarregar el programa complet d'activitats.

dimecres, 4 de març de 2015

Acords i votacions del ple de febrer de 2015.


3 de març de 2015: una bona entrevista de Rosa Maria Bravo a El Punt Avui.

Edició de "El Punt Avui" del dia 3 de març de 2015.
Jordi San José ha estat vinculat a l'Ajuntament com a regidor durant 24 anys, però aquest que acaba ha estat el seu primer mandat com a alcalde. Ara es torna a presentar com a alcaldable a la llista ecosocialista.

Aquest és el seu primer mandat com a alcalde. Ha estat difícil governar en plena crisi?
Aquest és un govern a qui ningú li donava gaire vida perquè és un govern d'ICV-EUiA amb CiU. Però no hem donat ni mig motiu de comentari. Vam acordar anar a una en els temes de Sant Feliu i ens els temes de fora, cadascú ha fet el que li ha convingut. No hem tingut cap dissensió en els moments crucials, com l'aprovació del pla d'acció del mandat, l'aprovació del pla d'inversions o els pressupostos cada any.

CiU va governar també amb el PSC en el passat.
El gran beneficiari de la lluita històrica entre ICV i el PSC a Sant Feliu ha estat CiU.

Era impossible pactar amb el PSC?
Jo pensava que en aquest mandat hauria estat possible, però no. La condició que vaig posar per pactar era la tarifació social, canviar la política de preus públics i ajustar-los al nivell de les famílies. I a això, increïblement, el PSC ens va dir que no i CiU ens va dir que sí.

A l'hora de fer pactes què prioritzareu?
El paquet de mesures que fem per a les famílies afectades per la pobresa crònica.

En què s'ha concretat la tarifació social?
Quan la Generalitat va suprimir la seva aportació a les escoles bressol el preu va pujar a 160 euros i això per a moltes famílies és prohibitiu. El preu de les escoles bressol va ara dels 32 euros als 195, dividits en set trams segons els ingressos familiars. I les famílies no ens han de portar cap document. Quan inscriuen el nen han de posar una creu en una casella que diu “autoritzo l'Ajuntament a consultar les meves dades fiscals”. Tenim un conveni amb l'Agència Tributària i li consultem la declaració. Segons els ingressos li atribuïm a la família un preu.

Per què es fa així?
Això evita que ningú hagi d'anar a serveis socials a dir “no puc pagar”. Això ho has d'estalviar a les famílies perquè les situa en una situació d'estigmatització. I evita la polèmica sobre a qui es donen els ajuts. Simplificant, qui té un sou de 1.000 o 1.200 euros no és prou rica per pagar 160 euros d'escola bressol ni prou pobre perquè l'ajudin els serveis socials.

Aquesta serà la base del programa d'ICV-EUiA?
Aquest l'he posat com un tema central, i totes les candidatures d'ICV impulsaran aquests elements de justícia social. El concepte de bonificar un preu únic té encara un vessant paternalista. És caritat i no és equitat. La caritat està a l'Església, l'equitat està a l'Ajuntament.

Quines seran les grans línies del programa?
Farem un programa que posarà l'èmfasi en els drets socials i la necessitat de fer costat a les famílies que estan en una situació de pobresa. Ens barallem amb la necessitat de generar ocupació pública i amb els límits que ens posa la llei d'estabilitat pressupostària. I defensarem l'urbanisme de la quotidianitat: la supressió de les barreres arquitectòniques, la il·luminació dels punts foscos, posar bancs perquè cap avi s'esgoti...

Si parlem de macrourbanisme cal parlar del soterrament. L'Ajuntament ha decidit finalment no aportar-hi diners.
Entenem que en una obra ferroviària l'Ajuntament no hi ha de posar diners ni hipotecar sòl públic quan hi ha acords d'inversió entre Generalitat i Estat.

Hi ha esperança que s'acabin fent subterrànies les vies?
Sí, perquè el trànsit ferroviari al sud de Barcelona necessita del soterrament per incrementar la freqüència de pas, ja que tenim un pas a nivell que s'haurà de suprimir.

Una bona entrevista de Rosa Maria Bravo i una bona fotografia de Juanma Ramos.