dimarts, 30 de desembre de 2014

En record de Juan Sánchez i de Juan José Ortega (Napo).

He volgut que el darrer escrit de 2014 sigui per a dos amics i companys d'Iniciativa que van morir a finals d'octubre: dos santfeliuencs de llarga trajectòria política i sindical (militants comunistes i de Comissions Aobreres des dels primers setanta) i de compromís inequívoc amb la millora de les condicions de vida dels seus barris, de la seva ciutat. En Juan Sánchez, santfeliuenc d'Almería, amb les lluites i l'AVV del barri de la Salut, i el Napo, santfeliuenc de Valladolid, al barri de Can Calders.

En Juan Sánchez va ser regidor de l'ajuntament des de la recuperació deLs ajuntaments democràtics fins 2003. 24 anys de responsabilitats diverses (salut, medi ambient, esports, policia, via pública i serveis municipals..) que li van donar un gran coneixement de la ciutat, les seves entitats, la seva gent. En Juan formava part d'un petit grup de persones a qui, fora de l'equip de govern, demano opinió o consell abans de prendre alguna decisió especialment rellevant. La seva mort, voltat dels seus i havent-se pogut acomiadar de tothom, va ser la seva darrera lliçó. Les darreres paraules que em va dir ja amb un fil de veu, van ser "Jordi, te quiero mucho. Todo lo que hemos hecho juntos me lo llevo grabado por siempre en mi corazón". Al seu comiat, al tanatori, va voler que el seu fèretre estigués cobert amb un domàs amb l'escut de la nostra ciutat.

El Napo va venir a Sant Feliu cap a la mateixa època, i va treballar a l'Alumini, on va participar en la creació de CCOO. Veí de Can Calders, va participar en totes les lluites per la millora del barri. Havia estat emigrant a França, i teníem llargues i divertides converses en francès. No va tenir una vida fàci, però sempre va saber i va voler transmetre alegria de viure: sempre recordarem les seves disfresses de Carnaval, fent al·lusió crítica sempre a la jerarquia religiosa que qüestionava l'homosexualitat. El Napo va ser una persona clau en la logística de moltes campanyes electorals del PSUC i d'Iniciativa, i va participar activament en moltes mobilitzacions, fins que la salut va començar a fallar-li. Encara va tenir forces, però, per assistir a la concentració per la III República que hi va haver a la plaça de la Vila al juny, quan va abdicar Joan Carles I.

Dues grans persones, dos grans companys que, com en Santi Junqué, la mort ens ha arrencat prematurament i injustament. Aquestes festes, les seves famílies sentiran intensament el seu buit. Amb aquest escrit, els vull transmetre novament el meu suport i afecte, i vull retre als dos Juans el reconeixement i homenatge que es mereixen.