dimarts, 30 de desembre de 2014

En record de Juan Sánchez i de Juan José Ortega (Napo).

He volgut que el darrer escrit de 2014 sigui per a dos amics i companys d'Iniciativa que van morir a finals d'octubre: dos santfeliuencs de llarga trajectòria política i sindical (militants comunistes i de Comissions Aobreres des dels primers setanta) i de compromís inequívoc amb la millora de les condicions de vida dels seus barris, de la seva ciutat. En Juan Sánchez, santfeliuenc d'Almería, amb les lluites i l'AVV del barri de la Salut, i el Napo, santfeliuenc de Valladolid, al barri de Can Calders.

En Juan Sánchez va ser regidor de l'ajuntament des de la recuperació deLs ajuntaments democràtics fins 2003. 24 anys de responsabilitats diverses (salut, medi ambient, esports, policia, via pública i serveis municipals..) que li van donar un gran coneixement de la ciutat, les seves entitats, la seva gent. En Juan formava part d'un petit grup de persones a qui, fora de l'equip de govern, demano opinió o consell abans de prendre alguna decisió especialment rellevant. La seva mort, voltat dels seus i havent-se pogut acomiadar de tothom, va ser la seva darrera lliçó. Les darreres paraules que em va dir ja amb un fil de veu, van ser "Jordi, te quiero mucho. Todo lo que hemos hecho juntos me lo llevo grabado por siempre en mi corazón". Al seu comiat, al tanatori, va voler que el seu fèretre estigués cobert amb un domàs amb l'escut de la nostra ciutat.

El Napo va venir a Sant Feliu cap a la mateixa època, i va treballar a l'Alumini, on va participar en la creació de CCOO. Veí de Can Calders, va participar en totes les lluites per la millora del barri. Havia estat emigrant a França, i teníem llargues i divertides converses en francès. No va tenir una vida fàci, però sempre va saber i va voler transmetre alegria de viure: sempre recordarem les seves disfresses de Carnaval, fent al·lusió crítica sempre a la jerarquia religiosa que qüestionava l'homosexualitat. El Napo va ser una persona clau en la logística de moltes campanyes electorals del PSUC i d'Iniciativa, i va participar activament en moltes mobilitzacions, fins que la salut va començar a fallar-li. Encara va tenir forces, però, per assistir a la concentració per la III República que hi va haver a la plaça de la Vila al juny, quan va abdicar Joan Carles I.

Dues grans persones, dos grans companys que, com en Santi Junqué, la mort ens ha arrencat prematurament i injustament. Aquestes festes, les seves famílies sentiran intensament el seu buit. Amb aquest escrit, els vull transmetre novament el meu suport i afecte, i vull retre als dos Juans el reconeixement i homenatge que es mereixen.

dilluns, 29 de desembre de 2014

Resum del ple de desembre de 2014.

El darrer ple de l'any va tenir dues parts diferenciades en els pocs més de noranta minuts que va durar. En la primera mitja hora, vam debatre tots els temes de gestió municipal i temàtica local. Entre aquests, cal destacar tres punts:
- la definició de les característiques dels serveis del Centre Cívic les Tovalloles i que hauran de recollir les entitats interessades dn dur-ne la gestió cívica.
- diversos aspectes relacionats amb la consolidació de la situació econòmica del complex de piscines
- l'aprovació del pla de millores dels polígons industrials de Sant Feliu, amb una inversió d'1,6 milions d'euros (amb IVA), finançats el 70% per l'Àrea Metrpolitana de BCN i el 30% per l'ajuntament.

En la segona hora, es van debatre mocions de caràcter general, que fan referència al finançament de les escoles bressol, a la política sanitària de la Generalitat, a la lluita contra la pobresa energètica i a la defensa del model comercial de Catalunya.

Podeu llegir el resum que fem des d'ICV-EUiA aquí. I el resum oficial quan s'aprovi en el proper ple de gener, el primer dels únics quatre plens abans de les properes eleccions del 24 de maig.

dilluns, 22 de desembre de 2014

25/12/2014: Bon Nadal!!!

Dissabte, 20 de desembre, hi va haver al Palau Falguera, un concert de l'Orquestra de l'Òpera de Sant Feliu. Enguany, tindrem una nova temporada d'òpera a Sant Feliu, amb joves músics a l'orquestra i amb grans tenors, barítons, sopranos i contralts en viu i a preus molt populars a la nostra ciutat. L'òpera a Sant Feliu és el fruit d'un afortunat atzar que ha portat a la nostra ciutat dues grans persones, alhora grans artistes i grans promotors culturals, el colombià Carlos Muñoz i la ucraïnesa Alina Furman. Ella va emocionar a tothom que omplia l'auditori amb aquesta interpretació de l'"Adeste Fideles".

Serveixi aquesta magnífica interpretació per desitjar un bon Nadal, unes bones festes i un magnífic 2015 a tots els homes i dones que compartim vida a Sant Feliu... i arreu!






divendres, 19 de desembre de 2014

19, 20 i 21 de desembre: pessebres, concerts i altres activitats.

Divendres, 19/12/14, al Palau Falguera, la 62a Exposició dels Pessebristes, una exposició sobre la història de les tradicions de Nadal i Reis a la nostra ciutat, i un concert solidari amb l'entitat Àfrica Stop Malaria al Casal de la Gent Gran:





Dissabte, 20/12/14, a les 19:00, a l'Auditori del Palau Falguera, gran concert de Nadal amb valsos d'Strauss i molt més:

Diumenge, 21/12/14, al matí, tindrà lloc una de les coses bones que possibiliten les xarxes socials. El grup "Tú no eres de Sant Feliu si no..." organitza, amb la Creu Roja, una recollida d'aliments i joguines a la plaça de la Vila. I, a la tarda, també amb la mateixa finalitat, un concert de les corals de l'Ateneu i el grup de poesia Dones amb Veu a l'Auditori del Palau Falguera.


Sé que hi haurà dues activitats més, de les quals no he trobat cartell a internet, totes dues en dissabte:

  • A les 17:30, a la plaça de la Salut, arribada del Papà Noël i encesa de l'Arbre de Nadal reciclat.
  • A les 20:30, a la catedral de Sant Llorenç, concert amb El Poema de Nadal, de Josep M. de Segarra, a benefici de Càritas Diocesana.
Que tingueu un excel·lent primer cap de setmana d'activitats de Nadal!!!




Acords i votacions del ple de desembre de 2014.


dimarts, 16 de desembre de 2014

Municipals 2015: ICV i EUiA ensenyem totes les cartes.


Vídeo del company Pedro Gómez, que resumeix el camí fet i que volem continuar fent.

El dimecres 10 de desembre va ser un dia important de cara al nostre objectiu de tornar a guanyar les eleccions municipals que hi haurà el proper 24 de maig. A la nostra seu, vam aprovar en assemblea quatre grans decisions:
  1. Base i mètode d'elaboració del programa.
  2. Base i mètode d'elaboració de la candidatura.
  3. Calendari de precampanya (gener a abril)
  4. Pressupost màxim de precampanya i campanya.
Com que tenim plena consciència que els regidors i regidores només som ciutadans que representem ciutadans, i com que volem continuar sent la representació majoritària de la ciutadania de Sant Feliu, presento i resumeixo els documents debatuts i aprovats a l'assemblea de la coalició per al seu coneixement general.

1. Programa.
Tal com vam aprovar en assemblea el 5 d'abril, el nostre programa girarà entorn la concreció dels drets humans a la nostra ciutat a partir dels recursos i les competències municipals. Tindrà tres grans objectius i deu punts, que són aquests:

Per la igualtat de drets, deures i oportunitats, per la justícia social:
1. El dret a l'alimentació i a la salut
2. El dret a l'habitatge
3. El dret al treball
4. El dret a l'educació, la cultura i l'esport
5. L'atenció a les persones i famílies en situació o risc de pobresa crònica
Per un espai públic de qualitat a tots els barris:
6. Les inversions en equipaments i espai públic
7. Les polítiques de medi ambient
8. El manteniment i els serveis municipals
Per una gestió participativa i transparent:
9. Una fiscalitat equitativa i ajustada a la situació econòmica actual
10. Una gestió municipal transparent i participativa

Com vam quedar a l'assemblea, cadascun d'aquests punts tindrà un regidor o una regidora com a responsable de coordinar els treballs d'elaboració del programa, amb grups de treball sobre aquests deu punts. Els grups de treball estaran oberts a la participació de tots els militants, simpatitzants i dels ciutadans i ciutadanes que vulguin col·laborar en fer possible aquesta proposta des del govern de la ciutat. En aquest document hi ha els noms dels responsables i el mètode de treball. Si alguna persona hi té interès, es pot adreçar a qualsevol regidor/a, militant o a mi mateix per fer les seves aportacions per al Sant Feliu que volem.


2. Candidatura.
Farem un procés molt similar al que ja vam fer servir al 2011: una comissió de candidatures formada per set persones, que rebrà i valorarà les propostes de candidats i candidates que se li plantegin, i que farà una proposta final a l'assemblea d'ICV-EUiA per a la seva aprovació.

En aquest document es detalla la composició de la comissió de candidatures, les seves funcions i el seu calendari de treball. Està previst que aprovem la candidatura en una assemblea el proper 24 de març.


3. Calendari.
Així que passin els Reis, ja entrarem de ple en la precampanya (fins abril) i de seguida la campanya (al maig). Vam aprovar el calendari que adjunto, en què les dates més rellevants són:
  • al febrer, inicialment el 3 i el 10, fer dues tardes intenses de treball sobre els deu punts centrals del programa que he exposat més amunt. N'informaré i concretaré més endavant, ja que voldríem comptar amb la participació de tota la gent que ens vulgui ajudar a definir i concretar què hem de fer en termes de justícia social, qualitat de l'espai públic i gestió participativa.
  • al març, inicialment el 14 i el 24, aprovació en assemblea del programa i de la candidatura, respectivament.
  • abril: inicialment el 24, presentació pública de la candidatura, i
  • maig: campanya des del 8 al 22, treballant a fons i amb les màximes complicitats possibles per tal de guanyar les eleccions el 24 amb la màxima claredat possible. 

4. Pressupost.
L'assemblea va aprovar el sostre màxim de despesa de la precampanya i la campanya electoral. Vam acordar rebaixar el cost de la darrera campanya electoral (entorn de 35.000€) per situar-lo en un màxim de 25.000€.

Vam acordar també donar tota la informació sobre l'origen i la destinació d'aquests 25.000€, en el moment que la propera assemblea en conegui el detall. Crec que és convenient explicar, per a qui no ho conegui, que cada municipi es paga la seva campanya, que no hi ha aportació "del partit", i que normalment es basa en préstecs que posteriorment es retornen en base a les aportacions dels regidors i regidores del seu salari (entre un 10% i un 15%, segons les necessitats de finançament del partit).


A manera de conclusions:
El 10 de desembre vam fer molt bona feina. Continuem volent fer reviure Sant Feliu, fer-la més ben planificada, més ben gestionada, més dialogant, viva i equitativa, com ens vam proposar al 2011. I volem fer-ho amb la màxima informació, transparència i claredat possible.Aquest escrit n'és una mostra molt clara, que no sé si altres partits exposaran igual.

 Amb les municipals, parlarem de Sant Feliu i treballarem per i per a Sant Feliu. Hi hauran moltes candidatures, els resultats seran més incerts que mai, però esperem convèncer al màxim possible de ciutadans i ciutadanes que el millor programa, la millor candidatura i el millor alcalde surten d'una gent històricament activa, arrelada i present a tots els barris i a tots els sectors de la ciutat: la d'ICV-EUiA!

dilluns, 15 de desembre de 2014

25 anys de Consorci per a la Normalització Lingüística. Molts més de lluita per la nostra llengua. Gràcies a totes les joanes i a totes les adelas!

Foto de Pere Martí Guasch.
Dimecres passat (10 de desembre) vam commemorar al Centre Cívic les Tovalloles els 25 anys de Consorci a la nostra ciutat. A l'acte hi van ser els regidors que porten normalització lingüística als ajuntaments que formen part del CNL Roses: Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Esplugues i nosaltres. També hi va assistir la directora general de Política Lingüística de la Generalitat i també presidenta del Consorci, la Sra. Esther Franquesa. Vam fer una visita al nou centre i vam acabar amb un seguit de petites intervencions a la sala d'actes. En aquest escrit vull fer un petit resum del que vaig dir, perquè considero que és just reconèixer i agrair la feina dels qui van fer possibles els 25 anys que commemoràvem.

Vaig proposar al públic que ens situéssim 40 anys enrera, per comprendre i valorar la tasca enorme que entre tots hem fet possible. Vaig recordar que, a principis dels 70, Sant Feliu acabava de passar, en una dècada, de 10.000 habitants a 35.000, i que una multitud enorme d'infants no tenien escoles a la nostra ciutat i havien d'anar en autobús, en aules plenes a vessar, a l'escola Isaac Peral, a la Zona Franca. I així a tota Catalunya. Vaig explicar una vinyeta del Pèrich que mai més no he sabut trobar i que recordo d'aquells temps: un paleta amb bicicleta i un cartell penjat al seient que deia "¡Queremos escuelas!" al costat d'un cotxe amb un adhesiu a la finestra que deia "Volem català a l'escola!". A principis dels anys 70, hauríem corregut el risc d'una Catalunya dividida per raó d'origen i de llengua, segregada físicament i socialment.

Vaig recordar també la feina del Congrés de Cultura Catalana. I la feina enorme i valuosa de les associacions de veïns que, en els nous barris sorgits en aquella dècada de 1960 a 1970 a tota Catalunya, van lluitar frontalment contra les mancances urbanístiques i de serveis i contra tota discriminació lingüística, cultural o social, i també van saber i voler lluitar per la democràcia. I la feina enorme i valuosa del PSUC, que va saber liderar i fer confluir les dues imatges de la vinyeta del Pèrich: la que reclamava escoles, i la que reclamava català a l'escola. I vaig voler personalitzar, en dues dones de Sant Feliu, la imatge enormement valuosa d'aquell moviment, d'aquella confluència: la Joana Raspall, i l'Adela Barquín. La primera, lluitadora com poques per salvar la nostra llengua, la segona, "la Pasionaria de la Salut", lluitadora com poques per la llibertat, la democràcia i la justícia social, que havia d'incorporar necessàriament la recuperació de la llengua catalana.

Vaig recordar i posar de manifest les tres grans eines que, com a país (govern i municipis!) vam saber posar ja en els primers anys de la democràcia recuperada:

  • l'escola en català, amb el nostre model d'immersió lingüística, que defensarem a ultrança davant els atacs del Partit Popular,
  • el Consorci per a la Normalització Língüística, amb tots els seus precedents de Cursos de Català per a Adults, de Serveis Municipals de Català, etc. Vaig recordar la pròpia inauguració del CNL Roses a juny de 1987, amb la sra. Aina Moll com a directora general de Política Lingüística (l'Aina, que va impulsar aquella magnífica campanya de "El català, cosa de tots"), i jo mateix com a primer director, amb en Cesc Baltasar com a alcalde i amb l'Àngel Merino com a regidor de Cultura. Justament va ser l'Àngel qui em va venir a buscar per a aquest lloc, quan jo era professor de l'Escola Monmany.
  • la formació reglada de persones adultes, que ha sabut incorporar també l'ensenyament del i en català en els programes de formació bàsica per als milers de persones que, per culpa del desinterès de la dictadura per l'educació i per la imperiosa necessitat de treballar des d'infants, no van poder accedir a l'escola, i també en els programes de millora educativa i professional, que permeten també la millora continuada en el coneixement de la nostra llengua.
Vaig voler posar també una anècdota personal per veure l'enorme salt que el país ha fet en quaranta anys. Vaig voler recordar el meu primer dia de classe a l'Escola Gaudí, al 15 de setembre de 1976. Vaig saludar a un nen de 8 o 9 anys a la porta de l'escola, tocant-li el cap i dient-li "hola, maco!", a la qual cosa ell em va respondre "moco lo será tu padre". L'enorme salt d'un barri i una escola en què gairebé ningú ni tan sols entenia el català, a un barri i una escola que no tenen res a envejar a cap altre barri o escola de la ciutat, que no es diferencien dels altres barris o escoles de la ciutat.

I ho vaig voler reivindicar perquè no m'agrada que de vegades fem una lectura superficial del passat. Com si no s'hagués fet res fins ara, com si tot estigués per fer, com si ara haguéssim de fer un país nou sense adonar-se que el país nou el van fer l'afortunada conjunció de les lluites de totes les joanes i totes les adelas, les de Sant Feliu, les de Sant Joan, les d'Esplugues, les de Sant Just, les de tota Catalunya, la gent treballadora que va saber construir una Catalunya sense fractura social per raó d'origen o de llengua.

I no ho vaig dir, però em preocupa. De vegades tinc la sensació que, en molts moments i en molts aspectes del procés que vivim, sense valorar el passat recent que hem sabut construir, una part del país vulgui construir el seu projecte de futur prescindint que Catalunya és la suma de milions de joanes i de milions d'adelas, i que totes, totes, totes han de ser protagonistes de la construcció del futur que volem. I de vegades tinc la sensació que, en molts moments i en molts aspectes, algú no té prou presents a persones com les adeles, als barris treballadors on viuen, a les escoles públiques que van lluitar per fer possibles.

En tot cas, i això sí que ho vaig dir al meu discurs, gràcies, milers de gràcies, al professorat de les nostres escoles bressol, de primària i instituts, dels nostres cursos de català, de les nostres escoles de formació de persones adultes, gràcies als voluntaris i voluntàries per la llengua, gràcies a les aines molls, cescs baltasars i angels merinos que han fet possible que el català sigui cosa de tots i, sobretot, gràcies, infinites gràcies, a les moltíssimes i anònimes joanes i adelas que han construït, colze a colze, amb una sola veu, encara que en dues llengües, la Catalunya i el Sant Feliu d'avui.

dimarts, 9 de desembre de 2014

Resum del ple de novembre de 2014.

Foto de Marc Rius al Fet a Sant Feliu.
El ple de novembre va arribar gairebé tres setmanes després del 9-N. I aquesta data va marcar dos punts del ple, En primer lloc, perquè no tenia precedents, la reprovació de l'actitud de la regidora del PP, Elisabet Ortega, per haver demanat a la Delegació del Govern la suspensió del procés participatiu. En segon lloc, per l'expressió de solidaritat amb el President Mas i les conselleres Ortega i Rigau davant la presentació d'una querella per part del govern del PP per haver organitzat l'esmentat procés.

Però hi va haver més coses:

  • la commemoració dels dies internacionals de la discapacitat, dels drets dels infants, de la SIDA i contra la violència masclista
  • l'aprovació del Pla Estratègic de l'Esport
  • l'aprovació de la remodelació dela plaça Rafael Alberti
  • conveni amb la Diputació per a un servei de suport a les famílies amb deutes per l'habitatge
  • convenis i subvencions a entitats de Sant Feliu.
Us podeu descarregar aquí el resum que fem des d'ICV-EUiA (4 pàgines). L'acta oficial del ple la penjaré un cop estigui aprovada.

dijous, 4 de desembre de 2014

Parlem (amb tota la informació i amb calma) del cementiri.

Fa uns dies, a "La Vanguardia", va aparèixer aquesta notícia sobre el cementiri de Sant Feliu:

La notícia sorgeix pocs dies després que, durant els dies 1 i 2 de novembre, a la porta mateixa del cementiri, membres de l'AVV Roses de Llobregat van donar aquests fulls informatius a les persones que anaven a visitar les tombes de les seves persones estimades:

Diverses persones m'han preguntat què passa amb el cementiri. I com que algunes persones han generat una certa confusió en aquest tema , crec que és convenient i important que doni la meva opinió amb la màxima claredat possible.

De qui és el cementiri? De qui són les tombes?
En el full que van repartir, l'AVV Roses diu "Des de 2006, ni l'Ajuntament ni els ciutadans som els amos del cementiri". Es tracta d'una afirmació falsa: els cementiris són un servei de competència municipal obligatòria, segons estableix la Llei de bases de Règim Local, i els ajuntaments en són els titulars. Per tant, el cementiri és de l'Ajuntament, és a dir, de tota la ciutadania de Sant Feliu.

El fet que els cementiris siguin dels ajuntaments respectius no obre les portes a què cada ajuntament els gestioni com millor pugui o sàpiga: hi ha legislació de caràcter general d'obligat compliment, agradi o no a qui l'hagi de complir o de fer complir.

Hi ha una data molt important pel que fa a la legislació municipal: l'octubre de 1988, que la Generalitat va aprovar el Reglament del patrimoni dels ens locals de Catalunya. Aquest reglament estableix un canvi radical: el canvi de propietat a concessió dels béns de domini públic de propietat municipal. I això ens afecta, i molt. Dos exemples: els aparcaments i el cementiri. Les places de l'aparcament de Can Maginàs encara es van fer en règim de venda, però els de després (sota el centre cívic les Tovalloles i a Can Bertrand) s'han hagut de fer en règim de concessió a 50 anys. De la mateixa manera, els nínxols ja no eren "propietat a perpetuïtat", sinó que passen a ser en règim de concessió pels períodes que estableixi cada reglament o ordenança municipal. És a dir, per llei, els nínxols no són dels particulars, sinó de l'Ajuntament, que els dóna en concessió als particulars. Si el títol de propietat era anterior a octubre de 1988, s'entén que "perpetuïtat" vol dir 99 anys. Després de 1988, les noves concessions es poden fer, segons la llei esmentada, fins a un màxim de 50.

El reglament municipal de cementiri es va aprovar per unanimitat el febrer de 2002, i recull el canvi legislatiu que acabo d'exposar. Aquell reglament es va fer després de les importants obres de millora i ampliació del cementiri que es van fer entre 1997 i 1998, i que va impulsar i dirigir l'estimat Juan Sánchez, el regidor que llavors portava els temes de via pública i cementiri. En aquells moments, la gestió del cementiri era directa i s'informava des del mateix Ajuntament del canvi de règim del nínxol (de perpetuïtat a concessió) a les persones que feien qualsevol tramitació en relació a aquest tema. Cal dir que, en conseqüència, les ordenances fiscals d'aquell any (2002) ja preveien la concessió a 10 anys que, en aquells moments, era de 525,88€ per a un nínxol. Vull remarcar que ningú va presentar al·legacions a aquest tema, quan és ben sabut que l'AVV té el sa costum de presentar al·legacions als impostos, taxes i preus públics que creu que no són correctes.

Els serveis funeraris de Sant Feliu es van ampliar al 2006 amb la inauguració del tanatori, la gestió del qual es va adjudicar (per unanimitat) a l'empresa Pompas Fúnebres de Badalona (PFB) per a un període de 40 anys. L'equip de govern del moment (PSC+CiU) va considerar que la gestió del cementiri havia de passar de ser prestada directament per l'Ajuntament a ser externalitzada (es va acordar a l'octubre de 2010, amb l'abstenció d'ICV-EUiA i d'ERC) i es va adjudicar al febrer de 2011 a PFB (també amb el nostre vot), la mateixa empresa que gestionava el tanatori, i també per a un període de 40 anys. A partir d'aquell moment, la gestió dels nínxols i de tot el que s'hi relaciona (transmissions, canvis de noms, etc) es fa des de PFB. Però, insisteixo, el cementiri i els nínxols, són propietat de la ciutadania de Sant Feliu i, en nom seu, del seu Ajuntament. Posteriorment, ja amb el govern actual, la normativa del cementiri es va completar amb l'aprovació, a l'octubre de 2013, del reglament de cementiri que avui està en vigor, i que concreta tots els aspectes tècnics i econòmics que formen part de la concessió del cementiri a PFB.

Com s'han aprovat els preus? Són més alts, iguals o més baixos que en altres municipis?
D'acord amb el primer reglament de cementiri del 2002, com ja he exposat, aquell any es va preveure en les ordenances fiscals els preus per concessions de 5 i 10 anys, renovables fins a un màxim de 50. No va ser fins al 2013 en què, canviant les bases amb l'acord de la concessionària, es va establir el període de 20 anys amb una rebaixa del 15%. En les ordenances fiscals de l'any 2002 es va establir un primer preu de 525,88€ per a una concessió a 10 anys, que actualment és de 730€ (més 21% d'IVA, després d'un increment per part del PP quan abans el tipus era del 8%).

Els preus, per tant, han de ser coherents amb el reglament de 2002 i amb les bases del concurs públic de 2010. I només es poden modificar per dues vies: a) canviar les bases d'acord amb la concessionària, com es va fer amb la nova concessió a 20 anys, o b) rescatar la concessió si no hi ha acord amb la concessionària per a redefinir la política de preus.

La voluntat de l'Ajuntament és arribar sempre a acords amb la concessionària. En primer lloc, perquè entenem que el servei que presta PFB és molt bo (les obres de millora que ha fet a la tardor de 2014 en són una molt bona mostra). En segon lloc, perquè el rescat d'una concessió a 40 anys (de 2011 a 2051) o es fa per incompliment dels termes de la concessió (que no és el cas, pel que acabo de dir fa un moment) o per mutu acord sobre la base d'una indemnització milionària que ni tan sols ens volem plantejar.

El preu de la concessió és més alt o més baix que en altres municipis? Les comparacions es poden fer fàcilment perquè estem parlant de documents públics: les ordenances fiscals de cada ajuntament. Aquí en poso alguns exemples. En la major part d'ajuntaments, hi ha preus diferents segons l'alçada dels nínxols, cosa que no passa a Sant Feliu. La comparació és amb els nínxols del primer pis (primera columna), els anys de la concessió a més llarg termini (segona columna) i el preu per any resultant (tercera columna). Es pot veure clarament que estem en la mitjana dels municipis dels nostres voltants.

  • Sant Boi
5.323,4050106,47
  • Cornellà
1.892,552094,63
  • Roques Blanques
856,851085,69
  • L'Hospitalet
1.802,942572,12
  • Sant Feliu
1.3002065,00
  • Sant Just
1.536,422561,46
  • Esplugues
118,50259,25
  • El Prat
2.195,005043,90
  • Molins
2.136,175042,72
  • Martorell
1.989,335039,79
  • Sant Joan
1.7475034,94
  • Sant Vicenç
1.568,255031,37
Per tant, els titulars de nínxols al cementiri de Sant Feliu estan patint els mateixos canvis legislatius o fiscals que a tota Espanya, i estem en la mitjana de preus dels municipis que ens envolten. Tot i això, sóc perfectament conscient que fer un pagament d'aquesta envergadura és un pal per a moltes famílies i que respon a uns canvis legals més que discutibles. Per facilitar el pagament, es preveu el seu fraccionament sense interessos per a tothom que ho sol·liciti. Però espero que s'entengui que tots els ajuntaments ens veiem obligats a complir la legislació vigent en cada tema, i el nostre Ajuntament es veu obligat a complir les clàusules de la concessió que el propi Ajuntament va aprovar a l'octubre de 2010.

Informació i calma.
Amb aquest escrit, voldria donar informació i calma: sabem que és un tema delicat, que afecta als nostres sentiments més profunds, a les restes dels nostres éssers estimats. Per qui tingui dubtes o requereixi més informació oficial (i aquest blog personal ni pot ni vol tenir aquest paper), hem previst un servei d'informació personalitzat. Vull destacar també que, en aquests moments de dubte que es reflecteixen a la notícia de la imatge, l'empresa concessionària PFB està donant també la màxima informació i manté un tarannà de sensibilitat i flexibilitat, tot i que lògicament ha de donar les informacions de preus i calendaris que li pertoquen. Estic convençut que finalment, amb informació i amb calma, anirem donant progressivament compliment a tot: a la tranquil·litat de les famílies que tenim els nostres éssers estimats al cementiri, al compliment de les obligacions legals de l'Ajuntament i al bon servei de l'empresa concessionària en tot allò que sigui de la seva responsabilitat.