dimarts, 25 de novembre de 2014

Resum del ple d'octubre de 2014.

Minut de silenci en honor i memòria de Juan Sánchez. Foto del Fet a Sant Feliu.
El ple del mes d'octubre va ser, a més del més llarg de l'any, també el d'un contingut més important: va ser el debat del pressupost de 2015 i del programa de treball a què es destina la gestió dels diners de totes i tots.

El ple va començar amb un minut de silenci en honor i memòria del regidor Juan Sánchez Carreño, que va ser representant de la ciutadania de Sant Feliu entre els anys 1979 i 2003, 24 anys de regidor que han deixat en qui el vam conèixer un record impagable i que han deixat a la ciutat un llegat extraordinari.

Els punts més importants del ple van ser:
  • presentació d'una esmena als Pressupostos Generals de l'Estat per demanar la inclusió del soterrament de les vies del tren.
  • ordenances fiscals per al 2015
  • pressupost per al 2015 (ho vaig explicar en aquest escrit). Inclou un petit comentari sobre la intervenció del previsible candidat a l'alcaldia, Silvestre Gelaberte, parlant en nom de l'AVV Roses.
  • pla estratègic de cultura
  • remodelació de la Biblioteca Montserrat Roig
  • remodelació del Mercat municipal
  • primera fase del Pla director del Centre (ho vaig explicar en aquest escrit)
  • conveni de col•laboració amb el Bisbat de Sant Feliu, per mitjà de la seva Fundació Laurentius.
  • diversos punts de gestió del Complex municipal de piscines.
  • conveni amb la Generalitat per al Pla educatiu d’entorn 2014-15.
  • set mocions diverses, entre les quals una sobre les banderes oficials a la façana de l'Ajuntament.
  • diversos convenis i subvencions amb entitats de la nostra ciutat.
Podeu llegir aquí el resum que cada mes fem des d'ICV-EUiA-ISF (7 pàgines). L'acta oficial (120 pàgines) la penjaré quan hagi estat aprovada pel ple del nostre Ajuntament.

dissabte, 15 de novembre de 2014

9-N: mai 12.000 persones havien participat en una mobilització a Sant Feliu.

El 9-N vaig anar poc després de les 9 a l'institut Olorda, el col·legi electoral que em pertocava. Entre quarts de nou i quarts de quatre, vaig ser a la taula que, amb altres companys d'ICV i d'EUiA, recollint signatures per denunciar a les institucions internacionals la negativa del PP a fer la consulta amb les garanties democràtiques necessàries. Només amb una breu interrupció  per baixar al Martí Dot per saludar als companys que també hi recollien signatures i als membres de totes les taules, com en totes les jornades electorals.

Però el 9-N no ho era. Per culpa del PP, és clar, però no ho era. I, per tant, cal seguir-la reclamant, amb les signatures que recollíem a les portes dels instituts, i en el debat polític. Coincideixo, per tant, amb el president Mas en què cal lluitar per una consulta "amb tots els ets i uts". I tot i que sé que és mooooolt difícil amb el PP, també sé que hi ha eleccions generals d'aquí a un any i que poden obrir un panorama polític a Espanya radicalment diferent a l'actual.

Així doncs, el 9-N no va ser el dia de la consulta amb tots els ets i uts que deia el president, sinó la jornada de mobilització que, a causa de la prohibició del PP,  la va substituir. I crec que la valoració s'ha de fer així: com a una jornada de mobilització en què, lliurement, molts ciutadans i ciutadanes s'hi van sentir cridats i, també lliurement, olts ciutadans i ciutadanes no s'hi van sentir. Com a jornada de mobilització, va ser un èxit rotund: cap mobilització a la història de Sant Feliu ha convocat a 12.000 persones. Impressionant. L'organització, impecable i la tasca dels voluntaris, valuosíssima també. I cal reconèixer-ho i agrair-ho. Jo formo part de les 12.000  persones que hi vam participar. Sóc també de les poc més de 2.000 persones que vam dir SÍ-NO.

Una mobilització que convoca al 30% de la ciutadania és un èxit. Si fos una consulta o una jornada electoral, no ho seria ni de lluny. Per això és inadmissible que, els qui van prohibir la consulta, li treguin valor aplicant criteris de la consulta o elecció... que van prohibir. Quina barra! Però també crec que és inadmissible considerar que la consulta ja s'ha fet o estendre al conjunt de la població el que va ser l'expressió democràtica d'una part (evidentment important, però ni tan sols majoritària des del punt de vista demogràfic). Crec que tampoc no es pot fer una lectura interessadament triomfalista del 9-N.

Tinc molt presents alguns correus que em van adreçar molt bons companys d'ICV:  "conmigo no contéis para todo este circo, que os vaya muy bien con vuestro amigo Artur Mas" , "mi responsabilidad democrática me obliga a no participar en el sainete del 9N. La papeleta del 9N no es una respuesta al PP es una loa a Mas, Junqueras, Forcadell…". Milers de ciutadans com aquests companys, santfeliuencs lluitadors i valuosos com els que més, van decidir lliurement no mobilitzar-se diumenge passat. Ningú no està legitimat ni a menystenir-los ni a parlar en nom seu. No és que no tinguin veu, és que van decidir fer-la sentir en molt millors condicions.

Quines condicions? Les que va impedir el PP: amb cens oficial, amb meses presidides per ciutadans escollits a l'atzar, amb interventors,  etc. Però també les que no ha possibilitat el nostre Govern: mitjans que difonguin i respectin totes les opcions, debats públics sobre el model de país derivat de les diferents opcions  (un exemple: amb la independència es mantindria l'anacronisme d'un govern pagant una doble xarxa de serveis públics  i concertats en educació i sanitat, posem per cas?), etc. 

Mentre no es donen aquestes condicions, mentre no es fa la consulta o mentre no es facin eleccions,  hem de fer el millor Sant Feliu i el millor país possibles amb els caps, els cors i les mans de tots els nostres conciutadans i de totes  les nostres conciutadanes, de qui va viure el 9-N com un gran dia i de qui el va viure com qualsevol altre dia. Amb tothom per igual, sense ciutadans amb cap etiqueta segons la seva opció. I a l'endemà de qualsevol mobilització, consulta o eleccions, sigui quin sigui el seu resultat, també.

dimecres, 12 de novembre de 2014

Més parc allà on altres volien més pisos.

Foto feta des de la cruïlla de Rosa Luxemburg (Sant Just) amb Comte Vilardaga (Sant Feliu)




Foto feta des del mur de l'Escola Martí i Pol, des de l'altre extrem de la primera foto.
Aquestes cinc fotos estan preses al Mas Lluí, en el límit de terme amb Sant Just Desvern, darrera l'Escola Martí i Pol. La primera de les fotos està feta des del punt 1 d'aquesta foto aèria, i la darrera està feta des del punt 2:


Aquest solar va ser un dels punts més clars de confrontació entre el govern i ICV-EUiA en els vuit anys que l'alcaldia va ser del Partit Socialista. Per a Juan Antonio Vázquez, Lourdes Borrell i Xavier Alegre, en la part santfeliuenca d'aquesta foto, hi havia d'haver pisos. Per a ICV-EUiA, hi havia d'haver parc. Finalment, allà on altres volien més pisos, hi haurà l'ampliació del Parc Europa.

Fem una mica de memòria. En el planejament inicial del Mas Lluí (aprovat a finals dels 80), aquesta zona ja estava qualificada de zona verda i prevista com a ampliació del Parc Europa. No es va fer amb el Parc perquè encara s'havia de fer l'escola prevista, llavors només en projecte: l'Escola Martí i Pol, que es va inaugurar en el curs 2005-06. En aquell moment, primer govern de Juan Antonio Vázquez (PSC+CiU+ERC), es va abordar, en un altre punt de la ciutat, entre la carretera de la Sànson i el límit de terme amb Molins de Rei, l'anomenada "Modificació del Pla General Metropolità (MPGM) en l'àmbit del Torrent del Duc", amb una tramitació molt llarga i conflictiva que, contra tota lògica, va acabar afectant el Mas Lluí. Al 2008, recordem-ho, es volien requalificar més de 14.000m2 de zones verdes i equipaments a sòl residencial per fer-hi més de 300 nous habitatges.

A aquella requalificació, l'AVV Mas Lluí i diverses plataformes s'hi van oposar frontalment. Van iniciar una lluita llarga i constant entre els anys 2008 i 2011, amb una actuació molt destacada de l'Associació de Veïns i de la Coordinadora d'oposició a la modificació del PGM. ICV-EUiA també vam participar en aquest moviment d'oposició a la requalificació. Ho he explicat en diversos articles en aquest blog: només per recordar-ne un, aquesta taula rodona que hi va haver a l'antic local de l'AVV Mas Lluí al febrer de 2010, o en aquest full d'ICV-EUiA de maig de 2009.

En el programa electoral que vam presentar al 2011, ens vam comprometre a tornar enrera aquesta decisió del govern anterior, a tornar a la qualificació inicial de zona verda i, en conseqüència, a ampliar el Parc Europa. Les fotos mostren com aquest compromís d'ICV-EUiA-ISF ja s'està complint.

Aquestes obres s'estan duent a terme en el marc d'un conveni amb l'ajuntament de Sant Just Desvern. Per sort, hi ha un bon marc d'entesa i col·laboració entre tots dos ajuntaments en diferents aspectes, especialment pel que fa al parc, al transport públic i altres serveis.

El proper 19 de novembre al vespre, diversos regidors de l'Ajuntament presentarem als veïns i veïnes del Mas Lluí el projecte d'ampliació del Parc i explicarem que, properament, aprovarem la retirada de la MPGM aprovada el 2008 i començarem un nou planejament que protegeixi Collserola, però que en res afecti al Mas Lluí. I es farà efectiva així una victòria d'una important mobilització ciutadana que haurà aconseguit, allà on altres volien més pisos, que finalment hi hagi més parc. Enhorabona a l'Associació de Veïns Mas Lluí i a la coordinadora per l'encert, la solidesa i la constància de la seva lluita i pels seus bons resultats!

dimarts, 11 de novembre de 2014

Dimarts, 11/11/14, 19:00. "Sant Feliu reviu pas a pas". Acte públic a les Grases (4/7)


Resum del ple de setembre de 2014.

Intervenció del portaveu de Podemos, Luis Serrano. Foto del Fet a Sant Feliu
El ple de setembre va tractar, entre d'altres, els temes següents:

  • Concessió del Mocador d'Honor 2014 a Manel Carpi. Es va aprovar per unanimitat.
  • Petició de cessament de l'alcalde per part de Podemos. No es va votar, perquè només els grups municipals existents poden presentar mocions de censura contra l'alcalde, segons la legislació vigent.
  • Primer acord sobre la gestió cívica del Centre Cívic les Tovalloles. Es va aprovar per unanimitat.
  • Moció de suport a la consulta sobre el futur polític de Catalunya que ha de tenir lloc el 9 de novembre. Es va aprovar amb el suport d'ICV-EUiA-ISF i de CiU, i el vot en contra de PSC i PP.
  • Festes locals per al 2015: dilluns 1 de juny (segona Pasqua) i el divendres 9 d'octubre (Festa de Tardor).

dimecres, 5 de novembre de 2014

03/11/14, Sant Feliu reviu pas a pas (3/7). Un acte públic al Centre Cívic Roses en què creia que tindria el primer cara a cara amb el candidat Silvestre.

El primer dilluns de novembre vam fer el tercer dels set actes públics de la nostra coalició als diferents barris de la ciutat. Va ser el torn del barri Roses Castellbell, al Centre Cívic Roses. Vam ser una quinzena de persones parlant, com és habitual, de tot. Vam parlar dels temes del barri (dels ficus, de les obres necessàries,...), de temes de ciutat (l'atenció a la gent gran, el soterrament,...) i de temes generals (el soterrament, sobre tot).

Tenia curiositat per veure si, com sempre fins ara, hi hauria algun membre de l'Associació de Veïns. Tenia curiositat perquè, en el darrer ple de l'Ajuntament, de dijous passat, el seu president, Silvestre Gilaberte, va fer una intervenció que a mi em va semblar que era més pròpia d'un candidat a alcalde que d'un president d'associació de veïns. I així l'hi vaig dir, i l'hi vaig agrair: clarifica les coses, ja que va posar per fi rostre i propostes a la candidatura independent que alguns membres de l'Associació de Veïns Roses de Llobregat estan impulsant. En el ple, i quan ja s'havia votat el pressupost de 2015, no li vaig donar la rèplica quan ja s'havia acabat el debat del punt, perquè el ple no és el lloc de debat entre candidats. Però jo pensava que en un acte de la coalició i a la mateixa seu de l'Associació, aquest debat es produiria. Crec que hauria estat molt interessant i molt positiu. Però no passa res, amb el temps tindrem debats sobre la ciutat i l'Ajuntament amb el candidat Silvestre i amb la resta de candidats.

Però no em puc estar d'apuntar sobre què m'hauria agradat debatre. Evidentment, sobre els temes que preocupen a l'Associació, i que han exposat reiteradament al seu blog:
  • els ficus
  • el cementiri
  • l'IBI
  • el butlletí i els mitjans de comunicació
  • l'incivisme i els problemes amb alguns bars
  • les concessions municipals 
Però, com que per fer el pas de les reivindicacions d'una associació a les propostes d'una candidatura, cal tenir una visió de conjunt de tots els temes que afecten a una ciutat i al seu govern, hauria estat interessant també començar un debat sobre els temes de fons de la nostra ciutat, que al nostre parer fan referència a la política social, la qualitat de l'espai públic i la transparència en la gestió, i que, com vaig explicar a l'acte del Centre Cívic, concretem en deu punts que estem debatent amb la ciutadania i que seran la base del nostre proper programa electoral:
  1. El dret a l'habitatge
  2. El dret a l'alimentació i a la salut
  3. El dret al treball
  4. El dret a l'educació, la cultura i l'esport
  5. L'atenció a les persones i famílies en situació o risc de pobresa crònica
  6. Les inversions prioritàries en equipaments i espai públic
  7. Les polítiques de medi ambient 
  8. El manteniment i els serveis municipals
  9. Una fiscalitat equitativa i ajustada a la situació econòmica actual
  10. Una gestió municipal transparent i participativa.
Dilluns teníem una bona oportunitat per començar a debatre sobre els aspectes concrets i els aspectes generals sobre els quals construir un barri i una ciutat millors. Estic convençut que ben aviat tindrem noves oportunitats per fer-ho.

dimarts, 4 de novembre de 2014

9-N: especialment perquè el PP ho vol prohibir, diumenge aniré a l'Olorda a dir SÍ-NO.


Aquí vaig explicar les raons de la meva opció. I és que a mi no em cal marxar d'Espanya, però sí que em cal com l'aire que respiro és treure'm del damunt aquest PP.

"La desigualdad asesina la democracia". Anton Costas, "El País", 02/11/2014. Un article imprescindible: aquest és EL PROBLEMA.


La desigualdad económica se ha convertido en la enfermedad social de nuestro tiempo. Las diferencias en la distribución de la renta y de la riqueza dentro de nuestros países alcanzan niveles similares a los del periodo de entreguerras del siglo pasado. Estamos viviendo una segunda Gilded Age, una nueva época dorada en la que creación de riqueza y desigualdad van de la mano.
Esta enfermedad ha sido documentada de forma abrumadora, contundente y brillante por el joven economista francés Thomas Piketty en su reciente y exitoso libro El capital en el siglo XXII, un verdadero best-seller con más de 200.000 ejemplares vendidos de la edición francesa e inglesa.
Aunque el retorno de la desigualdad es común a todas las economías, la investigación de Piketty permite identificar diferencias significativas entre ellas. Por un lado, los anglosajones, con EE UU a la cabeza. Por otro, los países nórdicos y centroeuropeos en los que la desigualdad ha aumentado, pero de forma más moderada. En tercer lugar, los países del sur, como España, donde sin llegar a los niveles de los primeros es muy superior a los segundos. Todas son economías capitalistas, pero con diferencias tan significativas que permiten hablar de distintos sistemas capitalistas dentro del capitalismo.
Por otro lado, esta nueva Gilded Age no distingue entre sistemas políticos. Lo sorprendente a mi juicio, por lo que ahora diré, es que las democracias occidentales no se salvan de esta enfermedad.
¿Nos debe preocupar la desigualdad? Quizá la señal más reveladora de su gravedad es ver cómo instituciones nada sospechosas de arrebatos anti sistema como el FMI, el Banco Mundial, la OCDE, Financial Times, The Economist, Mckinsey, Morgan Stanley, Standard & Poor's o Credit Suisse están alzando su voz para advertir a los gobiernos de las consecuencias de la desigualdad. Cuando, por así decirlo, los “intelectuales orgánicos” del capitalismo manifiestan este dramatismo es que algo va mal en el sistema.
En contraste con esta preocupación, la desigualdad no está en las agendas de los gobiernos. O no les preocupa o por alguna razón temen hablar de ella.

Las diferencias en la distribución de la renta está en el nivel del periodo de entreguerras del siglo XX
En todo caso, ¿por qué la democracia no frena el crecimiento de la desigualdad?
En principio, la democracia es el sistema político mejor dotado para que los ciudadanos puedan obligar a los gobiernos a tener en cuenta el interés general. La razón es que en democracia cada persona tiene un voto. Hay igualdad política. Y como los perjudicados por la desigualdad son mucho más numerosos que los que se benefician de ella, se podría pensar que sumarán sus votos para castigar a los gobiernos cuyas políticas incrementen la desigualdad.
Pero no es así. Al contrario, hay evidencia en estos años de que los gobiernos no sufren castigo electoral por este motivo. ¿Cómo explicar esta paradoja? Podemos plantear tres hipótesis.
Primera: porque la desigualdad económica produce desigualdad política. La desigualdad de renta y riqueza descapitaliza políticamente a los pobres. Hace que sus votos pierdan influencia. Si medimos la igualdad política en términos de capacidad de acceso al poder, vemos que los políticos son más sensibles a las preferencias de los ricos que a las de los pobres.
Segunda: los pobres, y en particular los excluidos, tienen poca propensión a votar, o no votan. Se autoexcluyen políticamente.
Tercera: las élites consiguen desviar la atención sobre la desigualdad. A lo largo de la historia vemos que cuando la desigualdad se agudiza, el discurso político introduce preocupaciones como el nacionalismo, el miedo a los inmigrantes o cuestiones religiosas de gran carga emocional para los pobres. La política populista sustituye a la política democrática.
Como vemos, la desigualdad asesina la democracia. Debilita la influencia de los votos de los que tienen pocos recursos económicos y reduce la igualdad política.
Llegados a este punto, ¿cómo reducir la desigualdad?
Podríamos pensar que los impulsos acabarán viniendo desde arriba. Las preocupaciones de las instituciones a las que hecho referencia acabarán surtiendo efecto. Surgirá un egoísmo inteligente, o un sentimiento compasivo de los ricos que favorecerá la reducción de la desigualdad. Es bonito, pero es improbable. Como dijo en los años de la primera Gilded Age el novelista norteamericano Scott Fitzgerald, autor de Las uvas de la ira, “los muy ricos son diferentes a usted y a mí”.
Una alternativa más plausible es fortalecer la democracia. Pero, ¿cómo?
Volvamos la vista atrás. ¿Cómo se logró en los años de postguerra acabar con la Gilded Age? Fortaleciendo la igualdad política. Mecanismos como el sufragio universal, instituciones sociales de control, salarios mínimos, liberalización de mercados cartelizados, nuevas oportunidades para los de abajo crearon un nuevo contrato social que dio lugar a tres décadas de relativa igualdad. Los mejores años de nuestras vidas. El miedo a repetir los errores de la Gran Depresión y la II Guerra Mundial actuó como un facilitador de ese New Deal. La colaboración de conservadores y socialdemócratas le dio soporte político y estabilidad.
¿Puede ahora el miedo a las consecuencias de la desigualdad económica ser un acicate para un nuevo contrato social y político que fortalezca la democracia y reduzca la desigualdad? Esperemos que así sea.
Antón Costas es catedrático de Economía en la Universidad de Barcelona.


Podeu llegir aquí l'article original a EL PAÍS.