divendres, 31 d’octubre de 2014

Acords i votacions del ple d'octubre de 2014.


Pressupost de 2015 (3/3): el programa de treball i un resum aproximat sobre els teus 1.000€.

El programa de treball:

Aquest apartat completa els dos escrits anteriors, en què vaig explicar: 1) d'on surten i a què es dediquen els 37,4M€ del pressupost ordinari i 2) d'on surten i a què es dediquen els 7,5M€ d'inversions. En total, 44,9M€ que fan possible el que s'explica en aquesta presentació.

Un resum aproximat sobre els teus 1.000€:
Com acabo de dir, un total de 44,9 milions d'euros per a una ciutat de prop de 44.000 habitants. L'Ajuntament, que democràticament els representa, gestiona per tant uns 1.000€ per habitant. Per acabar aquesta sèrie de tres escrits, vull fer un resum de tot plegat en base justament a aquests 1.000€.
  • D'aquests 1.000€, en dediques 832 al funcionament ordinari de la ciutat i 168 a les inversions.
  • Dels 832€ que ingresses en el teu pressupost ordinari,
    • 307€ vénen de l'IBI
    • 198€ vénen dels pressupostos generals de l'Estat
    • 49€ vénen de l'impost de circulació
    • 47€ vénen de les plusvàlues, l'impost que grava les compravendes de propietats
    • 31€ vénen dels pressupostos de la Generalitat
    • 30€ vénen de l'impost d'activitats econòmiques (IAE)
    • 21€ vénen de l'Àrea Metropolitana de Barcelona
    • 20€ vénen de la taxa de residus
    • 100€ vénen de la resta d'impostos i taxes de l'Ajuntament
    • 15€ vénen de les concessions que té l'Ajuntament
    • 14€ vénen de les aportacions d'altres administracions
  • I aquests 832€ del teu pressuopost ordinari, els dediques així:
    • 335€ van a pagar els 330 treballadors i treballadores públiques que garanteixen els serveis públics municipals (255€ salaris i 80€ de Seguretat Social)
    • 66€ van a pagar l'amortització dels préstecs que financen les inversions.
    • 41€ van a transferències al conjunt d'entitats de la ciutat i de les entitats públiques de què formem part
    • 38€ van a pagar la neteja viària
    • 38€ van a l'Àrea Metropolitana de Barcelona (després ens en retorna 59: 21€ per al pressupost ordinari i 38€ per al pressupost d'inversions)
    • 32€ van a pagar la neteja dels edificis municipals i les escoles públiques de primària
    • 31€ van a la recollida de residus
    • 29€ van a pagar la factura de l'electricitat (enllumenat i equipaments públics)
    • 28€ van a la jardineria i l'arbrat viari
    • 25€ van als serveis d'atenció domiciliària i altres serveis socials
    • 17€ van al pagament dels càrrecs públics i del personal directiu de l'Ajuntament
    • 13€ van al pagament d'interessos bancaris i altres despeses financeres
    • 139€ van al pagament de múltiples serveis i despeses de funcionament diari.
  • Dels 168€ que aconsegueixes ingressar per a inversions:
    • 66€ vénen de préstecs que subscriurem durant el 2015,
    • 54€ vindran quan es formalitzin els acords que en aquests moments estem treballant amb altres administracions, però són de cobrament segur i els comptem.
    • 38€ vénen de l'Àrea Metropolitana de Barcelona
    • 9€ vénen de la Diputació de Barcelona.
  • I aquests 168€ que destinaràs a inversions, els dedicaràs així:
    • 37€ van a la remodelació del Mercat municipal
    • 14€ van al nou edifici de vestidors i de serveis de la Piscina de l'Escorxador
    • 12€ van al pla de millora urbana i a l'enllumenat públic
    • 11€ van a la part que farem el 2015 de la remodelació de la Biblioteca Montserrat Roig
    • 11€ van a la primera fase del Pla director del Centre
    • 11€ van a la primera fase del pla de millora dels polígons industrials
    • 10€ van a la part que farem el 2015 de la remodelació del Casal de Joves
    • 25€ van a un conjunt de petites inversions en els equipaments públics municipals
    • 28€ van a un conjunt de petites inversions en la via pública
    • 10€ van a imprevistos i altres petites inversions.
No és un detall exhaustiu ni ho pretén, però espero que aquest breu resum serveixi per entendre una mica d'on vénen i a què es dediquen els 1.000€ que, per dir-ho d'alguna manera, "et pertoquen" i gestionem en el teu nom.

dimecres, 29 d’octubre de 2014

Ple d'octubre: molts temes i molt importants. Pressupost de 2015, pla estratègic de cultura, aprovació de projectes d'obres, soterrament,...

Foto de l'audiència pública sobre el pressupost (Torre del Roser, 23/10/14)
Amb tota seguretat, el ple d'octubre serà el més important de l'any: és el de l'aprovació del pressupost municipal. I, com que és l'últim pressupost del mandat, és el que completa els quatre anys en què ICV-EUiA-ISF, amb CiU, ha tingut la responsabilitat de dirigir el govern de la nostra ciutat: per tant, és el darrer en què s'han d'aplicar els compromisos assumits amb l'aprovació del Pla d'Acció del Mandat (PAM) 2012-2015, que vaig explicar en aquest escrit.

Però l'aprovació del pressupost -essent el més important-, no és l'únic tema important que abordarem al proper ple. Els temes més importants seran:
  • Pressupost de 2015. Com es generen i a què es destinen 37,4M€ del pressupost ordinari i 7,5M€ del pressupost d'inversions.
  • Ordenances fiscals de 2015. Amb la previsió de rebaixar el rebut de l'IBI entorn d'un 2%, complint així amb el compromís d'ajustar l'IBI a l'IPC en el mandat. Ho reitero: entre 2012 i 2015, és previsible que l'increment del cost de la vida (IPC) se situï en el 6,50% i, tal com hem explicat sempre, l'increment de l'IBI se situarà en el 6,45%.
  • Esmena als PGE (pressupostos generals de l'Estat) per demanar que s'hi inclogui el soterrament. Sabem que és una esmena que es rebutjarà, però volem ser tossudíssims i no donar, ni per un moment, la impressió que afluixem en la nostra reivindicació unitària pel soterrament.
  • Pla estratègic de cultura. Després de mesos de debat amb les entitats culturals en el marc del Consell municipal de Cultura, es presentaran els àmbits, objectius i compromisos de futur (a deu anys vista) de la política cultural a Sant Feliu.
  • Projecte de remodelació de la Biblioteca Montserrat Roig. Amb obres que començaran a la segona meitat de 2015 i acabaran a la segona meitat de 2016.
  • Primera fase del Pla director del Centre. Amb obres que començaran a primers d'any i acabaran (en primera fase) a l'estiu de 2015. 
I molts altres temes importants: aquí us podeu descarregar l'ordre del dia complet. Com es pot veure, no són temes trivials: t'impliquen! No crec que calgui, però vull recordar, per acabar, que les portes de la sala de plens estan obertes a tothom, i que els debats i acords del ple arriben també a totes les cases per mitjà d'internet.

Pressupost de 2015 (2/3): 7,5 milions d'euros en el pressupost d'inversions.

En l'escrit anterior, vaig explicar la diferència entre el pressupost ordinari i el d'inversions, i d'on sortien i a què es destinaven els diners del pressupost ordinari. En aquest segon escrit, faré el mateix amb el pressupost d'inversions.

7,5 milions d'ingressos per a inversions:
Durant l'any 2015, tenim previst invertir 7,5 milions d'euros. D'aquests, 5,1M€ figuraran en el pressupost inicial i tenen aquest origen:

  • 2,98M€ seran de préstecs bancaris. Com que tornarem aquesta mateixa quantitat als bancs (mireu la fila 23 de les despeses del meu escrit anterior), el nivell d'endeutament de l'Ajuntament es manté baix i constant.
  • 1,7M€ vindran de l'Àrea Metropolitana
  • 0,4M€ vindran de la Diputació de Barcelona
Els 2,4M€ restants s'incorporaran posteriorment en el pressupost, un cop s'hagin formalitzat els acords en curs amb l’Àrea Metropolitana i la Diputació.

7,5 milions d'euros de despeses d'inversions:
La inversió que té el pressupost més alt de l'any que ve és la reforma del Mercat municipal. Per a l'equip de govern, és una necessitat de present (el Mercat té unes condicions que fa temps que requeria una inversió important) i una voluntat de futur (volem un centre de ciutat basat en el comerç i la cultura, i el conjunt d'equipaments que tenim en aquesta zona requereix un mercat a l'alçada del centre de ciutat que volem). La previsió és completar tota l'obra al llarg de l'any 2015 (tancant només els mesos de juliol, agost i setembre) i poder-lo inaugurar a la campanya de Nadal de l'any que ve. Un altre equipament que s'acabarà al 2015 és l'edifici de serveis que ja s'està construint a la piscina de l'Escorxador, que incorporarà una nova entrada i uns nous vestidors, i un espai més adequat per a la Creu Roja de la ciutat.

El pressupost conté també dues grans obres de reforma d'equipaments de la ciutat: el Casal de Joves i la Biblioteca Montserrat Roig. Com que són obres que s'acabaran al llarg de l'any 2016, en el quadre anterior només hi consta la part que correspon a l'any que ve. Una cosa similar passa amb dues places: la de Catalunya té la part de 2015 (i una part ja està al 2014) i la de Rafael Alberti té també la part de 2015 i la resta estarà també en el pressupost de 2016.

Dues novetats també importants: la primera fase del Pla director del centre (explicada en aquest escrit) i la primera fase també del pla de millora de polígons industrials, el projecte del qual s'està elaborant en aquests moments. En l'apartat de millores de l'espai públic, hi haurà l'edició 2015 del pla de millora urbana, que continua els mateixos plans de 2012, 2013 i 2014.  Justament aquests dies s'està acabant el pla de 2014, amb la construcció de la nova escala que unirà el barri de Can Maginàs amb la porta principal de l'Escola Gaudí.

Finalment, com ja he dit en l'escrit anterior, estic a disposició de conversar amb qui vulgui preguntar sobre qualsevol dels ingressos o despeses que faran possible les inversions de 2015 a la nostra ciutat.

dimarts, 28 d’octubre de 2014

Pressupost de 2015 (1/3): El pressupost ordinari: 37,4 milions d'euros per al dia a dia.

Primer que tot, reenvio a aquest escrit en què vaig posar tretze enllaços a explicacions anteriors del pressupost de l'Ajuntament, per qui tingui interès en saber com s'estructura i què conté (especialment, els que hi figuren amb els números 10 i 11).

El pressupost té, lògicament, els dos grans apartats d'ingressos i de despeses. I també té dos enfocaments, amb la seva pròpia lògica interna:
  1. El pressupost ordinari, que finança el dia a dia del funcionament de l'Ajuntament i del conjunt de serveis municipals. Per al 2015: 37,4M€. Aquest és el contingut d'aquest primer escrit.
  2. El pressupost d'inversions, que finança bàsicament les obres que es fan a la ciutat o les compres de l'Ajuntament. Per al 2015: 7,5M€. Aquest és el contingut del següent escrit.
I un pressupost no té sentit per ell mateix, és el suport econòmic del pla de treball de l'Ajuntament, que es fonamenta en les competències que té per llei i en el desenvolupament del Pla d'Acció del Mandat (PAM) de l'equip de govern de cada moment. I aquest serà el contingut del tercer dels tres escrits sobre el pressupost de 2015: 3: El programa de treball de les regidories per al 2015.

37,4 milions d'ingressos ordinaris:

(Per comparar amb els de l'any 2014, cliqueu aquí)

Els ingressos ordinaris tenen quatre grans blocs:
  • els impostos municipals (19,9M€, 53,3% dels ingressos ordinaris)
  • els diners que ens vénen d'altres administracions (11,9M€, 31,8% dels ingressos ordinaris)
  • les taxes i preus públics per serveis municipals que no es financen només amb els impostos (4,9M€, 13,2% dels ingressos ordinaris), i
  • els ingressos derivats de la gestió per tercers del patrimoni municipal (0,65M€, 1,7% dels ingressos ordinaris).
Pel que fa als impostos, el més important és l'IBI. Enguany hi ha una previsió de rebaixa del rebut mitjà de l'IBI d'entorn del 2%, per tal de complir amb el compromís que l'IBI s'ajusti a l'evolució de l'IPC en aquests quatre anys que governem. En conseqüència, l'any passat vam pressupostar 14,4M€ per IBI i enguany en pressupostem 13,8. Una altra rebaixa important en l'apartat d'impostos és en l'Impost d'Activitats Econòmiques (IAE), que passa de 2M€ l'any passat a 1,35M€ enguany, degut al cessament de l'activitat de la Sànson, que aportava un ingrés de 600.000€ en aquest apartat. Un lleuger increment de la previsió de plusvàlues situa els ingressos per impostos en aproximadament un milió d'euros menys que l'any passat: aquesta serà la tònica general, segurament, dels propers anys mentre no s'iniciï un camí de més activitat econòmica.

Pel que fa als ingressos d'altres administracions, i per compensar la pèrdua d'aquest milió d'euros per impostos, són de destacar els 961m€ que vénen de l'Àrea Metropolitana de Barcelona i que, enguany, dedicarem a la despesa ordinària en comptes de dedicar-los a inversions. D'altra banda, l'aportació de l'Estat és superior a l'any passat i la de la Generalitat és inferior en el mateix import, compensada lleugerament per una aportació important de la Diputació.

La resta d'ingressos ordinaris es llegeix directament comparant amb l'any passat. A destacar una reducció del 10% dels ingressos per quotes d'escoles bressol: tenim més infants que mai, però la major presència d'infants en els trams baixos de la tarifació social fa que hi hagi aquesta reducció d'ingressos. Això contrasta amb la tesi de "l'afany recaptatori" amb què el PSC de Sant Feliu rebutja permanentment la política de preus que hem impulsat des de l'equip de govern.
En total, gestionarem 37,4M€ d'ingressos ordinaris davant dels 36,7M€ de l'any passat. Un 1,9% més de pressupost que, com hem dit, ve sobretot d'una major aportació de l'Estat, la Diputació i l'Àrea Metropolitana i no, malauradament, dels ingressos propis que genera la ciutat. 

37,4M€ de despeses ordinàries:
Les despeses ordinàries també tenen quatre grans blocs:

  • les despeses de personal (15,8M€, 42,3% de les despeses ordinàries),
  • les despeses de funcionament del conjunt de serveis municipals i dels equipaments de la ciutat (14,3M€, el 38,2% de les despeses ordinàries)
  • les despeses financeres, el que retornem als bancs en concepte d'amortització de capital i d'interessos bancaris dels préstecs amb què es financen les inversions (3,6M€, 9,6% de la despesa ordinària), i
  • les transferències de diners a altres administracions i a les entitats i famílies de la nostra ciutat (3,5M€, el 9,4% del total de la despesa ordinària)

En l'àmbit de la despesa ordinària, hi ha sempre tres grans elements de debat: gastem massa en personal? gastem massa en les grans contractes (files 5 a 8)? gastem massa en tornar diners als bancs?

Pel que fa al personal, a Sant Feliu tenim una despesa que se situa en la mitjana dels municipis que són de la nostra dimensió. Hi ha una plantilla d'entorn de 330 treballadors/es públics en molts àmbits (des de les escoles bressol fins a la policia local, passant per tota mena de serveis públics amb el seu personal tècnic i administratiu), amb una dotació de personal i unes retribucions, acordades en conveni amb la representació sindical, que estan en la franja mitjana dels ajuntaments similars al nostre.  Jo tinc el ple convenciment que el tòpic interessat d'una despesa excessiva en personal no és aplicable a Sant Feliu, ni tan sols al personal directiu, que també se situa en una franja mitjana. Hi ha estudis econòmics comparatius de la Diputació de Barcelona que es poden facilitar a les persones interessades.

Pel que fa a les grans contractes, hi ha alguna associació de veïns que les posa com exemple de despesa excessiva. És cert que les quatre grans contractes que tenim en concessió (neteja viària i recollida de residus (FCC), neteja d'edificis (NetExpress) i jardineria i arbrat viari (Ambientàlia)) sumen gairebé sis milions d'euros. Però aquestes tres empreses respectives han guanyat els respectius concursos públics, amb paràmetres tècnics i econòmics establerts pels tècnics municipals en funció del nivell de qualitat a què creiem que hem d'aspirar, i que són ajustats als respectius contractes. Una rebaixa en l'import comportaria una rebaixa en la qualitat o la freqüència dels serveis: tots tenim en la ment les imatges del conflicte de la recollida d'escombraries a Madrid quan l'alcaldessa Botella va voler reduir unilateralment l'import de la contracta i els salaris dels treballadors. Si algú es proposés fer el mateix a Sant Feliu, hauria de ser molt clar en com i en què aplicaria reduccions de serveis i de condicions laborals: és molt fàcil anar dient generalitats quan se sap que no hi haurà cap obligació de portar-les a terme.

Pel que fa als bancs, aquesta dada és potser la més objectiva de totes. En aquest escrit, explicava les quatre ràtios econòmics que, per llei, ha de complir qualsevol ajuntament en equilibri financer. Una d'aquestes ràtios és la d'endeutament: quants diners devem als bancs en relació als nostres ingressos ordinaris? Es tracta d'una divisió que, per llei, ha de ser inferior a 0,75 (o, dit d'una altra manera, el que devem en total ha de ser inferior al 75% dels ingressos ordinaris d'un any). A Sant Feliu, aquest ràtio no arriba al 49%. Per tant, tenim un endeutament controlat que no posa en risc l'estabilitat de l'economia municipal.

Finalment, crec que és important destacar que el nostre Ajuntament no ha aplicat cap retallada en les partides que destina a les entitats de la ciutat i ha incrementat les partides per a les polítiques socials d'atenció a famílies i persones en situació de vulnerabilitat social. Aquest és un requisit imprescindible per a la cohesió social i és una prioritat de govern que es reflecteix, coherentment, en una prioritat pressupostària.

Estaré encantat de valorar amb més detall amb qui hi tingui interès qualsevol dels conceptes que he intentat resumir aquí, tant pel que fa als ingressos com pel que fa a les despeses que fan que la nostra ciutat visqui adequadament el seu dia a dia.

Dimarts, 28/10/14, 19:00: "Sant Feliu reviu pas a pas". Acte públic a la Salut i Can Calders (2/7)


Segona de les set converses als barris d'aquest inici de curs. La primera va tenir lloc dimarts passat a la nostra seu. Vam parlar amb una dotzena de persones bàsicament sobre dues qüestions: el comerç a la nostra ciutat i, en concret, el futur del Mercat municipal, i les perspectives per a les properes eleccions municipals tenint en compte tots els factors que hi concorreran (des de la meva imputació fins a l'aparició de Podemos, passant pel 9-N i la possible candidatura veïnal).

Avui serà també una conversa oberta, en què presentarem les nostres propostes per als dos barris, i debatrem amb les persones que hi assisteixin sobre el que cal incorporar, revisar o tenir en compte a l'hora de fer una candidatura i un programa que respongui a les necessitats i les expectatives de tots els barris de la nostra ciutat.

divendres, 24 d’octubre de 2014

"Sant Feliu reviu pas a pas"... en un video de 94 segons.


Gràcies per aquest vídeo, Pedro Gómez!
Gràcies als ciutadans i les ciutadanes, a les entitats, que amb les seves lluites, crítiques, aportacions i propostes ajuden a fer la ciutat acollidora, equitativa i dinàmica que estimem i que volem!
A Iniciativa i Esquerra Unida de Sant Feliu continuarem treballant, com hem fet sempre (i són més de quaranta anys!), per fer real el que diem a la darrera imatge:

"Els mateixos drets, deures i oportunitats per a totes les persones,
la mateixa qualitat de l'espai públic a tots els barris".

ENTORN, 84 (octubre de 2014): "Sant Feliu reviu pas a pas".

A poc més de mig any de les properes eleccions municipals, hem editat el 84è (84è!!!) número de la nostra revista local, l'Entorn. Aquest és l'editorial que hi apareix:
La idea del "pas a pas" vol dir constància, continuïtat, idea de rumb clar, no defallir, etc. Però també vol dir que, físicament, en la realitat de la nostra ciutat, la millorem "pas a pas": els tres passos sota la via que il·lustren el meu editorial és el que volen significar.

Un editorial és necessàriament curt. El text original, abans d'ajustar al nombre de caràcters possible, és una mica més explicatiu:

Sovint hem repetit algunes idees bàsiques per fer política a la nostra ciutat: tot ha d’estar a l’abast de tothom, la prioritat és la igualtat d’oportunitats, cap persona o cap barri és més o menys que cap altre, la gestió municipal s’ha d’entendre tota i a la primera, etc. Per a Iniciativa i per a Esquerra Unida, aquests són criteris bàsics tant a la nostra ciutat com per al conjunt de Catalunya. El nostre cap de llista al Parlament de Catalunya, Joan Herrera, expressa molt bé la prioritat de la lluita contra la desigualtat en el seu llibre “Quanta desigualtat pot suportar la democràcia?”.  Reduir desigualtats entre persones i entre territoris: la prioritat a Sant Feliu, la prioritat a Catalunya.

Amb aquestes idees bàsiques, hem volgut governar aquests tres anys i mig. Aquest Entorn fa un repàs de com les hem volgut aplicar. D’aquí a poc més de mig any, ens presentarem novament a les eleccions amb la mateixa idea: els mateixos drets, deures i oportunitats per a totes les persones, la mateixa qualitat de l’espai públic a tots els barris. Continuarem treballant per la ciutat ben planificada, ben gestionada, dialogant, viva i equitativa que resumíem en el lema “Reviu Sant Feliu!”.


I Sant Feliu ja està revivint. I tant que està revivint! I m’agrada explicar la idea que ho fa pas a pas, però de manera molt concreta i molt constant. En coses de molta profunditat social i política, com la tarifació social en els serveis municipals (preus variables i ajustats a les diverses realitats familiars), un pas imprescindible per a l’equitat. En coses de sentit comú, com obrir els patis de les escoles per jugar-hi, fer que el bus urbà funcioni tots els dies o posar en funcionament els primers horts urbans. I en la millora de l’espai públic, per fer una ciutat sense barreres arquitectòniques, de voreres amples i ben il·luminades, sense punts insegurs o hostils, que vull resumir en tres passos sota la via que hem millorat en aquests tres anys: 2012, l’accés a la biblioteca i la piscina; 2013, el pas subterrani fins a la plaça de l’Estació; i 2014, el túnel de la Riera de la Salut. Tres exemples, entre molts i molts més, que amb els homes i dones d’ICV i d’EUiA Sant Feliu està millorant, està revivint, dia a dia, barri a barri, pas a pas.


dijous, 23 d’octubre de 2014

A partir del proper número, millores importants al Butlletí en paper i al Butlletí digital.

En altres escrits, he parlat del tema del Butlletí municipal. Sobretot en aquests dos escrits:
Des de juny fins ara, aquest grup de treball s'ha reunit diverses vegades i ha donat compliment a l'encàrrec que se li va fer: convertir propostes de millora en acords concrets sobre els diversos apartats dels dos butlletins municipals que editem: els cinc o sis números anuals en paper, i el setmanal en edició digital.

Atenent a les propostes de la UAB i a les pròpies aportacions del grup de treball, les principals millores que es proposen són:
  • Butlletí en paper:
    • supressió de l'editorial signat per l'alcalde
    • inclusió d'un reportatge ampli (3 pàgines) sobre el tema més important de la gestió municipal abordat en el butlletí, amb opinions de ciutadans, entitats,...
    • inclusió d'un apartat per donar compte dels temes més importants aprovats als plens
    • inclusió de dues seccions: història local i difusió de les entitats de Sant Feliu
    • inclusió de la secció "Tribuna oberta", similar a la secció "cartes al director" dels diaris
    • millores en la informació: tipus de llenguatge, peus de foto, disseny gràfic, etc
    • informació sistemàtica dels enllaços amb els webs municipals (per ampliar informació, per veures més fotos, per poder traduir a altres llengües,...)
  • Butlletí digital:
    • inclusió de la secció "L'opinió", en què setmanalment els grups municipals que vulguin podran expressar la seva opinió sobre el tema local o general que desitgin.
    • en el moment que es convoquin eleccions municipals, les candidatures que s'hi presentin podran accedir a la secció "L'opinió", encara que no tinguin representació municipal, però han formalitzat la seva opció a tenir-ne.
    • inclusió de la secció "Tribuna oberta", en què setmanalment les persones o entitats que ho desitgin hi podran presentar escrits, dins les limitacions de caràcter tècnic (extensió, etc).
    • inclusió de la secció "El video de la setmana", amb l'activitat més destacada que s'hagi dut a terme a la nostra ciutat
    • millores en l'edició, disseny, etc.
El dimecres 1 d'octubre va tenir lloc la reunió de tots els membres del Consell Local de Comunicació i s'hi van presentar les propostes d'acord que acabo d'exposar. Després del debat corresponent, es van votar i les millores proposades es van aprovar per unanimitat. En conseqüència, a partir del proper número, tots aquests canvis ja s'aplicaran. En el debat, es va clarificar que el Butlletí no és una revista d'actualitat de ciutat, sinó un butlletí d'informació de la gestió municipal, un recurs d'informació i de donar comptes a la ciutadania del que fa la institució i el govern que simplement n'és una representació democràtica.

Crec que, amb això, el Consell Local de Comunicació ha fet una tasca important, que vull agrair. Especialment a les cinc o sis persones que van constituir el grup de treball, però també al conjunt de representants (de tots els partits polítics, de les associacions de veïns, dels mitjans de comunicació locals independents, etc) que han debatut, valorat i acordat el conjunt de millores que s'aplicaran. És un molt bon reflex del paper que crec que han de tenir els consells de participació, i que, des del conjunt de regidories de l'Ajuntament, tenim la voluntat d'impulsar: analitzar conjuntament el que té la ciutat en els diferents àmbits i elaborar i acordar també col·lectivament propostes de millora que reverteixin en una ciutat cada dia millor. Gràcies a totes les persones que formen part dels consells i a la seva valuosa tasca!


Aproximadament 1.000€ per persona: d'on surten? en què es gasten? Presentació pública del pressupost municipal per a 2015.


Es diu sovint que l'acord més important de qualsevol institució democràtica és el pressupost que administra en representació de la ciutadania. No és només un tòpic: és justament la realitat. Els criteris amb què es generen els ingressos i les prioritats amb què es destinen les despeses haurien de ser, especialment en els ajuntaments, un dels factors decisius a l'hora d'escollir representants i programes electorals.

Jo he donat molta importància a l'explicació d'ambdues coses (origen dels ingressos i destinació de les despeses). Aquí poso els enllaços a escrits meus en què concreto aquesta voluntat d'informació i de transparència:

  1. Escrit del 21/03/14: donant compte de la gestió del pressupost i de l'activitat municipal de 2013
  2. Escrit del 31/10/13: powerpoint de resum del pressupost de 2014.
  3. Escrit del 26/10/13: explicació detallada del pressupost de 2014, amb els quatre apartats fonamentals: ingressos ordinaris, ingressos per a inversions, despeses ordinàries i despeses per a inversions.
  4. Escrit del 13/06/13, donant compte de la gestió del pressupost i de l'activitat municipal de 2012.
  5. Escrit del 31/03/13, explicació de la liquidació del pressupost de 2012.
  6. Escrit del 28/11/12, explicació detallada del pressupost de 2013
  7. Escrit del 22/08/12, explicació de la liquidació del pressupost de 2011.
  8. Escrit de l'11/02/12, powerpoint de presentació del pressupost de 2012,
  9. Escrit del 5/12/11, primer de cinc escrits sobre el pressupost de 2012, el primer que va elaborar i aprovar l'equip de govern actual.
  10. Escrit de l'11/11/11: nocions bàsiques per entendre el pressupost municipal de despeses.
  11. Escrit de l'11/11/11: nocions bàsiques per entendre el pressupost municipal d'ingressos.
  12. Escrit del 10/12/09: darrer de tres escrits explicant l'estructura del pressupost municipal i les raons del nostre vot contrari al pressupost de 2010 (llavors érem a l'oposició).
  13. Escrit del 9/11/08: per què hem dit "no" al pressupost de l'Ajuntament per a l'any 2009?
Vull destacar els escrits 10 i 11, que crec que ajuden a entendre bé d'on surten i en què es gasten els diners de l'Ajuntament, de qualsevol ajuntament.

En concret, per al 2015, avui explicarem: d'on surten i a què es destinen 37,4 milions d'euros "ordinaris" i d'on surten i a què es destinen 7,5 milions d'euros "d'inversions". Gestionarem un total de 44,9M€, aproximadament 1.000€ per persona. Són els diners de tothom: si en vols tenir més informació, avui a les 19:00 a la Torre del Roser.

dilluns, 20 d’octubre de 2014

Nova edició de les converses amb ICV-EUiA: acte públic als barris de Can Nadal i Can Bertrand (1/7)

Com és habitual a cada inici de curs i després de les Festes de Tardor, Iniciativa -Esquerra Unida- Independents fem un nou cicle de converses amb la ciutadania. El títol genèric d'aquestes set converses és "Sant Feliu reviu pas a pas". Per fer un recordatori, aquí hi ha la relació de les vuit converses que vam fer l'any 2013 amb el nom genèric de "Què hem fet i què farem", donat que es complia la meitat del mandat 2011-2015.

Demà parlarem dels temes que ens vulguin plantejar els ciutadans i les ciutadanes del Centre de la ciutat que vinguin a la nostra seu. Aquests són els cinc temes que abordarem:

  • temes d'obres: la reforma del mercat municipal, les obres de l'antic eixample, la reforma de la plaça Catalunya, l'estat de la plaça de l'Estació... i el que vulgui plantejar qui vingui a l'acte.
  • temes de polítiques socials: l'atenció a la gent gran (n'hi ha molta al barri), el suport al comerç, l'evolució de l'atur a la ciutat... i el que vagi sortint durant la trobada.
  • temes generals de política local: la situació econòmica de l'Ajuntament, la polèmica de l'IBI, la política comunicativa de l'Ajuntament.... i el que surti.
  • temes de política general: el 9 de novembre, el calendari electoral del 2015, la imperiosa necessitat de derrotar electoralment al PP, etc.
  • les municipals de 2015: les propostes que cal començar a preparar, la visió de conjunt del futur de la ciutat que volem compartir amb la ciutadania, etc.
Per qui no pugui venir a aquest acte i tingui interès de parlar amb nosaltres de tots aquests temes, aquest és el conjunt de les converses que durem a terme en els dos propers mesos:

Al "grup impulsor" i a qui li pugui interessar: avui queden exactament sis mesos per presentar-se a les municipals.

A les darreres Festes de Tardor, diverses persones agrupades entorn d'un grup impulsor d'una candidatura al marge dels partits, van fer l'enquesta que adjunto.

Com que suposo que en algun moment passaran de demanar signatures o respostes a una enquesta a demanar vots, els facilito el calendari que han de tenir present. També, per descomptat, és el calendari que haurem de seguir totes les candidatures que anem a les municipals del proper 24 de maig: considero, per tant, que és una informació de clar interès general:

dijous, 9 d’octubre de 2014

"Tothom hi està convidat. Només hi faltes tu!". La meva presentació al programa de la Festa de Tardor d'enguany.

Ara que tot just fa 30 anys que vam estrenar la Garsa, els diables i els grallers de Sant Feliu, em ve al cap la imatge de la Garsa amb l’Àngel Merino, llavors regidor de Cultura, obrint pas pels carrers a una bèstia desconeguda per a tothom i ajudant-la a desplaçar-se perquè llavors era una bèstia a la que li costava una mica caminar.

L’Àngel va encendre la primera espurna de la festa amb el propòsit que fos de la gent i per a la gent. I penso que ho hem aconseguit. Tenim una Festa de Tardor en la que participen moltes colles i entitats, que és admirada per ciutats veïnes i això ens ha d’omplir d’orgull. Tenim un teixit associatiu al darrera i molts ciutadans i ciutadanes al davant, que omplen els carrers i les places.

En aquest programa trobareu moltes activitats, a tots els barris. Totes amb un denominador comú, la fortalesa, la imaginació i el treball de les nostres colles i entitats, sense les quals aquesta festa no seria el que és. Tot això queda palès a l’exposició 30 anys de correfoc, 20 anys de seguici, 30 anys de la Garsa i 30 anys de grallers que podreu veure aquests dies al Palau Falguera.

Us convido a posar-vos el mocador i el barret i a sortir al carrer a formar part del foc, la música i la disbauxa d’aquests dies. Aprofitem per fer un parèntesi en el nostre dia a dia i intentem ser una mica més feliços, participant del seguici, del correfoc, dels concerts dels nostres músics i de tot el que ens ofereix la nostra festa.

Ens trobem a la Festa! Visca la Festa de Tardor! Visca Sant Feliu!

dimecres, 8 d’octubre de 2014

5 i 6 d'octubre: ... al Pla Director del Centre (2/2)

A l'endemà de la inauguració del Centre Cívic Roses, ens vam trobar amb els veïns dels carrers coneguts com "el Poble espanyol de Sant Feliu" o "l'eixample", tal com els coneix la gent gran que hi viu. És l'illa compresa entre els carrers Anselm Clavé, Ramon y Cajal, Sant Joan i d'Armenteres (afegint-hi el carrer principal d'accés, Miguel de Cervantes des de Carreretes), que es pot veure en aquest plànol:

Efectivament, és la zona del primer eixample urbanístic de Sant Feliu, a la dècada dels anys vint del segle passat. Amb el temps, la part superior d'alguns carrers (Sant Antoni i Santa Maria) ja s'han remodelat, però la zona inclosa en l'àrea marcada en vermell ha hagut d'esperar fins ara. I hi ha, sobretot, tres coses que cal abordar en la reforma que ens plantegem:
  • voreres molt estretes, sovint amb fanals al mig, que no permeten la mobilitat de cotxets d'infants o cadires de rodes, que obliguen sovint a baixar a la calçada amb el risc que això suposa,
  • mal estat de diverses voreres a causa de l'arbrat
  • problemes d'humitats en algunes cases per l'antiguitat i la insuficiència del clavegueram.
Per abordar aquestes i altres millores, s'ha elaborat el Pla Director del Centre, conjuntament amb l'Àrea Metropolitana de Barcelona, que ha elaborat finalment el projecte que vam presentar. L'Àrea Metropolitana està treballant, com sempre, molt al costat dels ajuntaments i vull aprofitar novament el meu blog per agrair-los sincerament tot el suport tècnic i econòmic que ens presta.

Com que és ben cert que una imatge val més que mil paraules, adjunto dues imatges significatives del que cal superar en aquest indret.

Aquests mateixos punts es transformaran, un cop acabin les obres, en el que es pot veure tot seguit:


Com es pot veure a les imatges, en els carrers de l'antic eixample se suprimiran les voreres i hi haurà el que es diu "plataforma única". És a dir, voreres i calçada al mateix nivell. Amb una vorera  ampla a banda i banda, prioritat absoluta per als vianants, circulació interior de vehicles a velocitat molt reduïda, espai per a arbrat i aparcament (que es manté en tot l'àmbit) i enllumenat en alçada mitjançant tensors entre les façanes (el que es coneix popularment com a "ballarines"). Aquesta és la imatge que resumeix la futura distribució dels espais en aquests carrers:
Durant l'acte de presentació del projecte, es van fer diferents preguntes, sobretot relatives a l'aparcament i al clavegueram de la zona, que es tindran en compte en la seva concreció final.

I també es va demanar, òbviament, per cost i calendari. Per l'envergadura de l'obra, s'ha de fer en dues fases.
  1. Primera fase: carrers Carreretes, Cervantes, Armenteres i Ramon y Cajal. El projecte d'obres d'aquesta primera fase, un cop presentat al veïnat i recollides les seves aportacions, s'aprovarà en el ple d'aquest mes d'octubre. Té un cost d'uns 800.000€. Atesos els terminis de tramitació de projecte i de licitació de les obres, els treballs començaran entre març i abril de 2015 i acabaran, previsiblement, al cap de sis mesos.
  2. Segona fase: carrers Sant Antoni, Santa Maria, Verge de les Neus i Sant Josep. El projecte d'obres d'aquesta segona fase s'aprovarà a primers de l'any que ve. Té un cost aproximat d'un milió d'€. La previsió és que les obres comencin immediatament després que acabin els treballs de la primera fase, i que tinguin una durada d'uns vuit mesos, atès que l'àmbit és una mica més gran.
Com dic en el títol dels dos escrits d'aquest inici d'octubre, "de la Llei de Barris al Pla Director del Centre": millorar tot Sant Feliu barri a barri, dia a dia, pas a pas, en una perspectiva clara d'equitat: que cap persona o cap barri sigui més o menys que cap altre.

5 i 6 d'octubre: de la Llei de Barris... (1/2)

Foto del ciutadà Pedro Gómez.
Foto de la galeria d'imatges del Fet a Sant Feliu.
Foto de la galeria de fotos del facebook de l'Ajuntament.
Foto de la galeria d'imatges del Fet a Sant Feliu.
El diumenge 5 d'octubre es va inaugurar el Centre Cívic les Tovalloles, al lloc on hi havia l'anomenada "fàbrica de les tovalloles", que en els darrers anys (va tancar el 1965) es deia Macofil. És la darrera actuació urbanística de la coneguda com a Llei de Barris. Una Llei que va impulsar el president Pasqual Maragall, que es va aprovar per unanimitat a l'Ajuntament en el ple de juny de 2006 i que ha permès la completa transformació urbanística i l'enfortiment dels programes socials als barris de la Salut i de Can Calders. Tota la informació sobre el procés que han viscut aquests dos barris entre 2006 i 2014 es pot veure en el blog de Fem Barri.

Essent jo alcalde, ja vaig tenir oportunitat d'inaugurar el primer tram de la remodelació de la Riera, el 31 de maig de l'any passat, com vaig explicar en aquest escrit. La inauguració del Centre Cívic i la urbanització de la Riera de la Salut són dos grans resultats de la Llei de Barris a Sant Feliu, però abans n'hi va haver d'altres: la urbanització de la plaça de les Roses, la millora dels carrers de Can Calders (Santa Creu, Francesc Mestres, Can Calders, Agustín Domingo), la millora del carrer Sagrament, al barri de la Salut, la realització de millores en les comunitats dels barris (supressió d'aigües de dipòsit, instal·lació d'ascensors, rampes d'entrada als edificis,...), etc. I també mesures de caràcter social i cultural, sobretot basats en els projectes de formació i d'ocupació que s'han dut a terme des de l'oficina de Fem Barri o en la recuperació de la memòria històrica dels dos barris. En total, en aquests vuit anys, la Salut i Can Calders han tingut una inversió d'onze milions d'euros (50% Generalitat i 50% Ajuntament). L'equipament que vam inaugurar diumenge ha costat 2,1 milions d'€, dins d'aquests onze.

El Centre Cívic té dues plantes. En la primera, hi haurà la seu del Centre de Normalització Lingüística Roses, (que torna al barri de Can Calders després de dos anys de provisionalitat al Palau Falguera) i de l'esplai Diversitat Lúdica. A la planta baixa, hi ha diversos espais d'ús comú. Destaca una gran sala d'actes amb capacitat per a 250 persones, dues sales polivalents, un espai per a la gent gran i diversos despatxos, per a les entitats dels dos barris. Recordant el passat tèxtil de l'espai, l'entrada acull un dels telers de l'antiga fàbrica. Podeu tenir més informació sobre les característiques de l'edifici aquí.

En el meu discurs d'inauguració del Centre Cívic les Tovalloles, vaig expressar tres idees:
  1. Els agraïments per la construcció de l'equipament i per l'acte d'inauguració
  2. Les raons de fons i les grans decisions que han permès la construcció de l'equipament
  3. El futur ús ciutadà de l'equipament.
1. Els agraïments recents:
Els vull reproduir aquí perquè sense la seva feina, el Centre Cívic i l'acte d'inauguració no haurien estat possibles:
  • als arquitectes que van dissenyar el projecte
  • a l'empresa constructora, VIAS Construcciones.
  • als serveis tècnics municipals, que han fet el seguiment de les obres
  • als tècnics municipals de l'Oficina Fem Barri
  • al conjunt de treballadors i treballadores municipals que han fet possible des de la informació a la ciutadania fins a la neteja dels espais
  • a les colles de foc i de tabals dels barris de la Salut i de Can Calders que han participat en l'acte d'inaguruació.
  • a les colles de la ciutat que també hi han participat
2. Les raons de fons (transformació urbanística i justícia social) i les grans decisions (canalització de la Riera, compra de la fàbrica i Llei de Barris):
Vaig fer un breu recordatori i agraïment de la lluita de les associacions de veïns de la Salut i de Can Calders per fer possible la gran transformació dels seus barris: transformació urbanística en clau de justícia social. Amb les seves lluites, i amb un ajuntament que ha volgut i sabut donar-hi resposta, una frontera intransitable entre dos barris enormement densificats i sense serveis s'ha transformat en un passeig amable que uneix definitivament dos grans barris de la nostra ciutat.

Vaig voler agrair explícitament a Juan Antonio Vázquez, alcalde el juny de 2006, que encapçalés inicialment el projecte. Vaig voler agrair a tots els partits que llavors eren presents a l'Ajuntament (ICV-EUiA, PSC, CiU, PP i ERC) el seu suport unànime en aquell moment, i als regidors de tots els consistoris el seu paper en el desenvolupament del projecte aprovat fa vuit anys.

I tot seguit vaig agrair a tres persones que, molt abans de 2006, van adoptar les tres decisions que han fet possible aquesta història de transformació urbanística i de justícia social:
  • Francesc Baltasar, alcalde de l'Ajuntament que va aprovar (desembre de 1994) i tirar endavant la canalització subterrània de la Riera de la Salut des de l'extrem urbà de la Riera (més amunt del polígon Multindus) fins al riu.
  • Àngel Merino, alcalde de l'Ajuntament que va aprovar la compra de la fàbrica de les tovalloles, amb l'únic suport (novembre de 2002) d'Iniciativa i amb el vot contrari de PSC, CiU, PP i ERC. Aquí adjunto l'acta d'aquell ple, molt dur, molt tens, en què només la determinació dels companys i companyes del partit va permetre la compra de l'espai on ara s'ubica el Centre Cívic.
  • Pasqual Maragall, president de la Generalitat de Catalunya, artífex i protagonista del primer Govern catalanista i d'esquerres de Catalunya, creador i impulsor de la Llei de Barris (estiu de 2004) que va prioritzar una política d'inversions en els barris obrers de Catalunya que, posteriorment, el Govern de CiU ha liquidat.
3. El futur ús ciutadà de l'equipament.
Com vaig explicar al meu discurs, ara serà la seu de serveis per a la ciutat, com el Centre de Normalització Lingüística, i per al barri, com ara la seu de les seves associacions (de veïns, de comerciants, etc). El Centre Cívic serà, en definitiva, allò que el veïnat i les entitats acabin donant de sentit i de contingut a l'equipament. Vaig acabar el discurs amb un "Entreu a casa vostra!".

El que, pel context, no calia dir fa referència a la gestió. Durant el primer any, serà de gestió directa de l'Ajuntament. Diumenge tot just vam inaugurar, però la feina grossa comença ara: la reubicació de les entitats, la represa de múltiples activitats en espais nous, etc. Hi pot haver algun problema amb alguna entitat, i ha de ser el mateix Ajuntament qui ho gestioni. Però la vocació de futur del Centre Cívic passa per dos criteris que tenim la voluntat d'anar consolidant progressivament:

  1. La gestió cívica. En el ple de setembre, l'anterior a la inauguració, vam aprovar per unanimitat una moció en què s'explicita que el Centre el porti una entitat ciutadana a partir de l'1 de setembre de 2015, i vam marcar el procediment per fer-ho, que es concretarà ben aviat en el plec corresponent. 
  2. La coordinació entre tots els centres cívics. En aquest mandat, s'han posat en funcionament dos centres cívics: el de les Tovalloles i el del Mas Lluí. Se sumen al conjunt d'equipaments cívics i culturals de la ciutat, i arriben ja a tots els nostres barris. Per millorar l'oferta de les seves activitats al conjunt de la ciutadania, caldrà consolidar la seva coordinació de programació i de serveis. Aquesta és, d'altra banda, una de les conclusions del Pla Estratègic de Cultura que properament portarem a aprovació del ple municipal.
I, per acabar, una imatge molt clara del passat que hem deixat enrera. Hi ha vegades que el passat s'idealitza, però veient el que teníem i el que tenim, estic segur que no caurem en aquesta temptació:
Foto de Blas Serrano Miranda (3 d'octubre de 1987). Extreta d'aquesta galeria de Fem Barri.

divendres, 3 d’octubre de 2014

5 d'octubre al matí: imperdonable si et quedes a casa....


9-N: a la primera, SÍ; a la segona, NO.

Es difícil escriure sobre la resposta a una pregunta que genera més passió que racionalitat, més fetge que cervell, més certeses a priori que conclusions a posteriori, més -diguem-ne- fe en termes religiosos (ja sigui proclamant l'apocalipsi o el paradís) que reflexió en termes de laïcitat, més cor que cap.

És difícil escriure sobre la resposta a una pregunta que, a data d'avui, no sabem ni si se'ns podrà consultar. Per part del Govern de l'Estat, està clar que no. Per part del Govern de la Generalitat, no hi ha decisió presa. Però espero que el President Mas no decideixi tirar pel dret i convocar una consulta sense les garanties democràtiques exigibles i sense cap reconeixement legal. No perquè no hi tingui dret o perquè el cos no li ho demani, sinó perquè cremaria innecessàriament un cartutx enormement valuós simplement per donar sortida a la comprensible indignació de molts ciutadans i ciutadanes. (...sovint em pregunto per què, si sabíem aquest final, tots plegats ens hem ficat en aquest hortet...)

És difícil escriure sobre la resposta a una pregunta entorn de la qual no hi ha hagut cap debat rigorós i en profunditat. Un debat real entorn tres qüestions que considero bàsiques i que considero imprescindible per:
  • 1) acotar els temes de fons del conflicte. Per a mi, són tres: llengua, finançament i lleialtat institucional. De debò que tenim prou elements per considerar que l'única manera de resoldre bé els permanents greuges que el Partit Popular fa en aquests temes és la independència de Catalunya? De debò que és impossible i implantejable una Espanya que es reconegui i s'estimi com a plural i diversa? 
  • 2) analitzar els diversos factors presents en un procés de secessió. Les qüestions sobre les que hauríem de tenir més informació i més elements de resposta: els factors objectius (especialment jurídics, econòmics, etc) i els enormement importants factors emocionals, els objectius que volem aconseguir i els costos que estem disposats a assumir per aconseguir-los, etc.
  • 3) valorar la seva incidència en la necessària reducció de la desigualtat social al nostre país, el problema que molta gent considerem principal. Com vaig dir en aquest escrit, no em voldria equivocar ni de problema ni d'adversari. El problema dels milers d'aturats catalans o de les milers de treballadores precàries catalanes no ho és pel seu lloc de residència: seria el mateix a Andalusia, Galícia, Portugal o Grècia, per cenyir-nos a la Unió Europea. El seu problema no rau en un conflicte territorial, sinó en un conflicte social. El problema de la nostra i de tota la classe treballadora és l'existència d'un model econòmic injust i generador de desigualtats: el capitalisme financer, la manca de regulació legal i de control democràtic a l'afany de lucre com a motor principal de l'economia i de les societats.
És difícil també escriure a contracorrent, perquè la realitat mediàtica del nostre país no juga gaire a favor de l'opció que, malgrat que potser no la podré plasmar en una papereta, és la meva. Ho he escrit sovint, a ningú no li ve de nou: República Federal d'Espanya. I, en la consulta que defenso, dir que SÍ a la primera pregunta i que NO a la segona, és l'opció que defenso. 

Espero que el respecte que em mereixen totes les altres opcions, es reflecteixi també en relació a la meva. No pretenc tampoc entrar en debat o convèncer a ningú de la conveniència de la meva opció, més quan molt previsiblement la consulta no es podrà fer. Simplement, perquè m'ho han preguntat i perquè em ve de gust, en el meu blog personal explico la meva opció personal: el contrari, quan hi parlo de tot i sempre hi exposo tot allò per què prenc partit, no s'entendria.

Votaria Sí a la primera sense cap mena de dubte. 
Per garantir que Catalunya no tingui cap nova amenaça a la seva llengua i cultura, al control dels seus recursos i al respecte a les seves institucions, estic plenament convençut que ja està superada l'etapa de Comunitat Autònoma que va establir la Constitució del 78. Per blindar allò que el PP vol acabar, cal un pas endavant que requereix, en la meva opinió, que tinguem l'estructura i les competències dels estats. Com les té qualsevol estat de les repúbliques federals que coneixem: Alemanya, Estats Units, etc. La superació de la Constitució de 1978 i l'avenç democràtic de Catalunya requereixen una nova capacitat d'autoorganització i decisió  que, en la meva opinió, s'ha de concretar en el reconeixement de Catalunya com un Estat. Sé que això és un trencament important amb l'actual "statu quo", però crec que és la conseqüència que cal derivar del trencament previ que el PP ha provocat del Pacte Constitucional de 1978.

Votaria No a la segona per una mica d'emocions i per un molt de reflexions.
La mica d'emocions. 
Tinc allò que es diu identitat compartida (català, espanyol, europeu,...) i no sento cap emoció especial (i molt menys orgull) per haver nascut, merament per atzar, en aquest indret i en aquest temps. Per opció religiosa i política, no considero estranger a ningú i no em sento foraster enlloc. L´única vegada en ma vida (i ja en són 57) que m'he sentit estrany és en una recepció posterior a un acte cultural i en què em vaig trobar en una sala en què, en un català exquisit, una quanta gent "de bona casa" parlava de les seves cuites... i la Cèlia em va haver d'agafar perquè no en fotés el camp corrents. Com la major part de santfeliuenques i santfeliuencs, visc sense cap problema la meva identitat compartida i, com apuntaré tot seguit, no veig cap necessitat ni percebo cap avantatge en canviar-ho: mai em serà estrangera la meva sogra de Cuenca, o la poesia de Miguel Hernández o de Federico García Lorca, o l'heroica defensa de Madrid o tantes i tantes altres coses. Poc rigoroses i objectives si voleu... però les emocions, que a mi em determinen poc en aquest tema, són enormement determinants per a molta gent que les converteix en el seu principal argument brandant una bandera o una altra.

El molt de reflexions.
  • 1) sobre els temes de fons. Si haguéssim viscut sense la impossibilitat d'abordar democràticament el nostre present i el nostre futur, l'independentisme no hauria estat una opció minoritària fins a l'estiu de 2010. Ni la Constitució (per cert, jo no la vaig votar per la meva convicció en la necessitat de la República Federal) coarta llibertats, ni Espanya es pot identificar amb el PP. Jo sento que Catalunya viu en llibertat i amb dignitat des que, com amb tota Espanya, va recuperar la democràcia després de la mort del dictador. I, insisteixo, la immensa majoria de catalans i catalanes no parlaven de "recuperar la llibertat" (?) o de què "votar és normal" (com si no votéssim des de 1977...) abans de la injustificable actitud del Partit Popular en relació a l'Estatut de 2006, el veritable culpable i el veritable origen de la situació que vivim. Culpable per partida doble: a) pel seu atac a l'Estatut de 2006, b) pel seu bloqueig a la consulta a la ciutadania. Però el culpable és el PP, no és Espanya. Jo no em distingeixo precisament per ser pro-socialista, però rebutjo del tot la identificació simplista entre PP i PSOE. Que potser amb governs del PSOE vam tenir problemes amb la immersió lingüística a les escoles o de laminació o qüestionament constants del Govern de Catalunya? Jo veig absolutament imprescindible desempellegar-nos del PP, però no del conjunt de ciutadans i ciutadanes d'Espanya. Estic convençut que simplement ens cal el que tindríem si no haguéssim perdut fa 75 anys la Guerra (la República Federal d'Espanya). (...sovint em pregunto per què parlem tant de fa 300 anys i tan poc de quan realment ho vam perdre tot, només en fa 75. Potser per què hi havia molts notables nostrats en el bàndol que ens ho va prendre tot?...)
  • 2) sobre els factors implicats al procés. Ens hem passat tant de temps debatent sobre la legalitat, oportunitat, etc de la consulta, que no hem pogut entrar a fons en l'anàlisi de les implicacions de la consulta. Hem parlat fins a l'extenuació de la realització de la consulta, però molt poc del contingut de la consulta. Hauria volgut debats públics en què, combinant passió amb rigor, partidaris i detractors de la independència analitzessin a fons què passaria amb la moneda, Europa, les pensions, etc, com hem vist que sí que han pogut fer a Escòcia. Em sento que em demanen un acte de fe d'un costat i d'un altre. "Estem preparats per pagar les pensions", diu l'ANC: quin contrast o debat públic hi ha hagut sobre el tema?. "Vagareu eternament pels inferns, exclosos de la Unió Europea", diu el Govern del PP: quin contrast o debat públic hi ha hagut sobre el tema? Em preocupa especialment el període posterior a una hipotètica declaració d'independència: a quins acords caldria arribar amb l'Estat en aquest període transitori (en termes de deutes, pensions, traspàs de competències, etc? quants anys implicaria el desenvolupament d'aquests acords i en quina situació quedarien mentrestant els nostres ciutadans i ciutadanes? quins nous factors caldria abordar (quins nous recursos militars, financers, etc), amb quin cost i en quant de temps? Sense resposta a aquestes preguntes bàsiques, i sense ganes de prendre una decisió tan important basant-me només en actes de fe, ara no puc dir "sí" a iniciar un procés en què no puc fer el més mínim exercici d'anàlisi de beneficis i costos que faig quan, per exemple, s'ha de decidir una inversió a l'Ajuntament.
  • 3) sobre l'impacte del procés en termes de justícia social. Per més que hi pensi, i sense poder fer els múltiples debats a fons que reclamava en el punt anterior, no atino a veure què guanyaríem amb la independència en termes de justícia social o, ni que sigui, en termes de millora de les condicions de treball i de vida de la classe treballadora.  Sé que el model actual de finançament retalla les aspiracions i les capacitats de la hisenda catalana. Però també sé que les prioritats amb què els partits majoritaris que encapçalen el procés han gestionat aquests recursos i amb què gestionarien els recursos de què poguessin disposar en el futur, són exactament les mateixes que el govern del PP. Dos exemples clars: 1) CiU no es va oposar la reforma de l'article 135 de la Constitució que consagra que el pagament del deute passa per sobre de qualsevol política social, va aprovar les lleis d'estabilitat pressupostària del PP que se'n deriven i n'ha fet una aplicació a Catalunya encara més restrictiva, i 2) CiU (i ERC que no ho ha qüestionat) han retallat els serveis públics catalans no només per un finançament insuficient, sinó perquè el seu model educatiu, sanitari, social, etc no passa per la defensa de lo públic, sinó per la defensa del que diuen "iniciativa social de mercat", és a dir, que el que pugui fer un privat no ho faci l'Estat (pedra filosofal del neoliberalisme) i que lo públic ha de ser subsidiari de lo privat i cobrir només allò en què el mercat no pugui ser "eficient" (eufemisme principal del neoliberalisme, per rebutjar tota actuació allà on no hi pugui haver els beneficis que exigeixen els seus comptes de resultats). Dos exemples més. 3) discussió de la Llei d'Educació de Catalunya: malgrat renunciar al principi vigent a tota Europa (amb diners públics només es financen centres públics), només ICV-EUiA vam defensar l'existència d'un servei d'educació de Catalunya amb els mateixos deures, obligacions i criteris de finançament i funcionament per als centres públics i concertats. Em costa molt de creure que podent construir avui una única xarxa de centres sostinguts amb fons públics, els mateixos la vulguin construir demà en una hipotètica independència (... sovint em pregunto per què no s'apliquen allò de "no dejes para mañana lo que puedas hacer hoy...), i 4) la privatització de la gestió de l'aigua, desmantellant tot allò que el tripartit havia aconseguit en aquest àmbit i lliurant a un vergonyant concurs entre empreses privades la gestió de la distribució i el tractament d'un bé públic de primera necessitat. Sota l'argument infantil de "primer la independència i després ja en parlarem", el debat sobre el model social, de serveis públics, de fiscalitat, de relacions socials, etc. de l'estat independent que diuen voler construir ha brillat molt tristament per la seva absència. I jo, amb els quatre exemples precedents, en tinc prou per arribar a la conclusió que la independència no aportaria res en termes de justícia social. Lògic: un conflicte territorial no es fonamenta i no es proposa resoldre les claus profundes del conflicte social, almenys per als principals partits que el lideren (CiU i ERC) i per al sector de la societat civil que els dóna suport (algú ha vist a Òmnium o a l'ANC participar com a tals en les mobilitzacions contra les retallades en sanitat o educació?). Una altra cosa seria que poguéssim hegemonitzar aquest procés (ICV-EUiA i CUP) per subvertir l'ordre social i poder avançar amb decisió cap a un model de "socialisme en un sol país", una mena de Cuba d'Europa, que em faria replantejar absolutament la meva conclusió en aquest punt i fins i tot el sentit del meu vot. Però no veig jo que aquesta sigui la finalitat de la majoria de persones i agents implicades en el procés...
Heus aquí una explicació bastant exhaustiva del sentit del meu vot, amb la consciència de la contradicció de voler votar i segurament no poder fer-ho.

I un darrer comentari, si és que hi ha algú que encara ha tingut la paciència i la voluntat de llegir fins aquí. En el darrer Consell Nacional d'Iniciativa (29 de setembre), en una reunió de més de cinc hores de durada, al llarg de la qual van parlar 50 persones i al final de la qual vam votar 127 companyes i companys (23:00 aproximadament), vam sentir opinions molt plurals. A partir d'una coincidència absoluta del vot afirmatiu en la primera pregunta (bàsicament per les raons que he exposat més amunt), hi havia companyes i companys que creien que el partit s'havia de decantar pel Sí a la segona i altres que pel No a la segona, cadascú des de les seves pròpies anàlisis. La majoria, però, es va decantar finalment perquè en la segona opció hi hagués pluralitat de vot, que cadascú votés el que cregués en consciència i que, si fos el cas, expliqués el sentit i les raons del seu vot, com he fet jo en aquest escrit, que he esperat a fer després de l'esmentat Consell Nacional. Valoro molt positivament l'opció que vam aprovar dilluns a ICV: a la primera sí, a la segona, llibertat de vot. Per descomptat, votaré sí a la consulta interna que farem a Sant Feliu en els propers dies. Sóc conscient que hi ha pressions perquè ens definim més clarament en un sentit o en un altre, però crec fermament que, recollint la pluralitat d'identitats i d'opcions que hi ha entre la militància i l'electorat d'ICV i d'EUiA. aquesta és la millor opció. No fa massa ho escrivia entorn del nostre electorat mateix a Sant Feliu: 1/3 a favor de la independència, 1/3 en contra i 1/3 indecís.

Es difícil que puguem votar el dia 9 del mes que ve... però crec que és impossible que sortim del conflicte que va crear el 2006 el PP sense poder votar sobre aquesta qüestió. Si no es pot fer en una consulta, s'haurà de donar resposta a la qüestió de la independència en unes eleccions anticipades. Amb la seva prohibició de la consulta i amb el seu discurs merament jurídic, el Partit Popular no aborda el problema polític de fons que tant va contribuir a crear i (sembla que) no està fent res per canviar la seva estratègia. Tenim servit, doncs, un conflicte que anirà per llarg, i que caldrà transitar amb la màxima unitat política possible. I, pel que fa a l'Ajuntament, atenent sempre al que diguin el Parlament de Catalunya i el Govern de la Generalitat.

dimecres, 1 d’octubre de 2014

1, 2 i 3 d'octubre: jornades de la USLA sobre ciutats educadores.


Els tres primers dies d'octubre, la Universitat Lliure Social Autogestionada (USLA) organitza unes jornades sobre educació i drets de ciutadania, sobre la visió educadora del govern de les ciutats, sobre la necessitat d'estrènyer els llaços entre educació i ciutat i la seva concreció en un projecte educatiu de ciutat.

"La ciudad educa" és, justament, el nom d'un llibre que va coordinar l'Àngel Merino quan era el diputat d'Educació de la Diputació de Barcelona, i en què vaig tenir l'oportunitat i la satisfacció de participar-hi amb aquest article. Ara, justament, ens toca revisar aquests dies si estem anant en la direcció que preteníem i què cal tenir present i preparar per continuar-hi avançant.