diumenge, 7 de setembre de 2014

Quina és la situació econòmica de l'Ajuntament a 31/12/2013?

Foto panoràmica d'Isidre Bermúdez.
En el ple de juliol passat vam aprovar el que es coneix com a “compte general” de l’Ajuntament. És a dir, el balanç econòmic global de l’Ajuntament, incorporant  els dos grans números que cal donar en la comptabilitat de les administracions públiques:
-          el resultat pressupostari estricte de l’any 2013 (la liquidació del pressupost
-          i el resultat acumulat del mateix 2013 i els anys anteriors (el romanent de tresoreria).

Parlem de la situació econòmica "de l'Ajuntament", però crec oportú insistir en la idea que "l'Ajuntament" no és un ens aliè a nosaltres: és la situació econòmica de la comptabilitat de totes i tots, de la nostra administració pública més propera, d'allò que és de totes i tots, i que gestionen (amb l'opinió legítima que ens mereixin) les persones que hem escollit perquè ho facin, i que sempre podem confirmar o canviar amb el nostre vot.

Aquestes són les dues xifres: la liquidació pressupostària de l’any 2013 mostra un superàvit de l’any de 1,6M€ (equivalent a un superàvit del 4,04% del pressupost de l’any passat) i un romanent de tresoreria de 495.000€ (no sol calcular-se en termes percentuals, ja que recull dades econòmiques dels anys anteriors). Cal tenir en compte que, en el resultat de la liquidació de 2013, hi ha incorporat un préstec extraordinari (i rebut a finals de l'any passat) d’1M€ del Ministeri d’Hisenda per al pagament a proveïdors, per la qual cosa el superàvit real de la gestió municipal és d’uns 600.000€.

Les dues dades són positives. És especialment important destacar l’evolució del romanent de tresoreria, que ha passat d'acumular resultats negatius a absorbir en dos anys:
Any 2011: -1.660.000€.
Any 2012: -670.000€
Any 2013: +495.000€

El fet que a l’any 2011 tinguéssim un romanent de tresoreria negatiu va obligar, per complir amb la normativa estatal i evitar la intervenció dels comptes municipals per part del Ministeri d’Hisenda, a fer un pla de sanejament. El compliment d’aquest pla de sanejament s’ha fet sense retallar cap servei ni apujar els impostos (especialment l’IBI) per sobre de l’IPC. Han estat dos anys de gestió molt rigorosa del pressupost, que vull agrair a tots els responsables dels diferents departaments municipals i, especialment, dels responsables dels serveis econòmics i al regidor d’Hisenda, Manel Carrión.

D’aquestes dades, tant la Unió Europea com l’Estat i la Generalitat en deriven un conjunt d’indicadors, per comprovar si una administració compleix o no els principis d’estabilitat pressupostària. Els més importants, i que tot seguit explicaré, són quatre.

1) Ràtio d’endeutament.
Per definició, és el quocient entre el deute total que una administració té amb les entitats financeres en relació als seus ingressos ordinaris. Per llei, ha d’estar per sota del 75%.
A Sant Feliu, les dades són les següents:
Deute total a 31/12/2013: 18,4M€
ngressos ordinaris de l’any 2013: 37,2M€
Ràtio d’endeutament del nostre ajuntament: 49%.

2) Ràtio d’estalvi net.
Per definició, és el quocient entre aquests dos conceptes: 1) ingressos ordinaris de l’Ajuntament i 2) despeses ordinàries de l’Ajuntament, afegint l'anualitat de tots els préstecs que l’Ajuntament té contractats i ha de pagar a l'any següent. Per llei, ha de ser superior a l'1%.
A Sant Feliu, les dades són les següents:
Ingressos ordinaris de l’any 2013: 37,2M€
Despeses ordinàries de l’any 2013: 33,3M€
Import dels préstecs per pagar a l’any 2014: 3,8M€
Ràtio d’estalvi net del nostre ajuntament: 1,50%.

3) Pagament a proveïdors.
Per definició, és el termini de temps que transcorre entre la data de conformitat a una factura i la data de pagament d’aquesta factura. Per llei, ha de ser inferior a 30 dies.
A Sant Feliu les dades són les següents.
Termini de pagament a proveïdors a 31/12/13: 40 dies. (Abans de fer efectiu els pagaments afectats pel préstec extraordinari d'1M€ que he exposat anteriorment: ara estem a 23 dies)

4) Objectiu d’estabilitat pressupostària:
Per definició,  les corporacions locals han de mantenir una posició d’equilibri o de superàvit, que s’ha de calcular en termes de capacitat de finançament d’acord amb la definició del sistema europeu de comptes. Per llei, els pressupostos s’han d’elaborar i, sobretot, s’han de tancar, amb superàvit.
A Sant Feliu les dades són les següents.
Liquidació de 2013: +1,6 milions d’euros.
Compte general de 2013: +495.000€.

Ens trobem, doncs, en una situació econòmica sanejada, a la qual hem arribat –insisteixo- sense reduir cap servei, incrementant la igualtat d’oportunitats per accedir-hi, creant plans d'ocupació extraordinaris i complint el criteri de subjecció de la pressió fiscal al cost de la vida. I tot això en un context general complicat, amb una crisi econòmica inacabable que comporta majors demandes de la ciutadania i amb retallades de la Generalitat que comporten menors ingressos per als ajuntaments. 

Sóc conscient que no tothom ho valorar igual: hi ha hagut una campanya ciutadana contrària a la política que hem seguit respecte a l’IBI, tot i que complim el programa electoral d’ICV-EUiA-ISF i el Pla d’Actuació del Mandat (PAM) que vam subscriure amb CiU. Però el que crec que és vital explicar i entendre és que hem eludit el risc de ser intervinguts per l’Administració de l’Estat, cosa que s’hauria pogut produir si haguéssim continuat amb les xifres negatives amb què es va tancar el compte general de 2011.

I com acabarà econòmicament aquest mandat? Doncs acabarà també amb una situació econòmica sanejada: la previsió és que els comptes a 31/12/2014 així ho reflectiran. I no només això, complint amb un acord del PAM, s’encarregarà una auditoria externa que així ho demostri, i que s’aprovarà i es donarà a conèixer en l’últim o penúltim ple del mandat (març o abril de 2015), de manera que el proper govern que dirigeixi l’Ajuntament tingui una doble certesa i confiança en els comptes que haurà de gestionar: la pròpia auditoria interna de l’Ajuntament i l’auditoria externa que haurem encarregat. 


Compliment dels compromisos electorals, rigor en l’administració pressupostària dels recursos públics, prioritat en la seva funció social, i transparència total en la seva gestió: quatre prioritats polítiques que estic convençut que marquen la gestió del govern que presideixo i que sabran ser valorats pel conjunt de la ciutadania.