TNEDSF... si no tens una barreja de sentiments amb el soterrament.

Foto extreta d'aquest article del web TERRITORI.

Una de les coses més interessants de Sant Feliu aquest estiu ha estat la creació, a Facebook, d'un grup que es diu "Tu no ets de Sant Feliu si...". L'ha creat i el modera la ciutadana Lidia Prieto i, en molt poques setmanes, s'acosta als tres milers de seguidors i té centenars i centenars de fotos, anècdotes, vivències, reivindicacions, opinions, etc sobre la nostra ciutat. En alguns dels escrits a "TNEDSF si..." es posen en qüestió les obres d'estiu que s'estan fent darrerament (sobretot a la Riera de la Salut) i es reclama que, en comptes d'aquestes obres, s'hauria de fer el soterrament. Escrits en què es veu la barreja de sentiments que tots tenim quan parlem del soterrament: sabem que tenim raó i que, a la curta o a la llarga, s'acabarà fent... però estem carregats d'escepticisme i de desil·lusions perquè tot sembla estar parat i tot semblen castells en l'aire...

Per aclarir aquesta barreja de sentiments, crec que cal informació clara i completa, que no deixi res al tinter i que s'entengui a la primera. Inicialment volia fer un escrit breu per explicar-me al mur de TNEDSF, però crec que és més útil que faci una explicació més general del moment en què ens trobem. Per no allargar-me massa (que hi tinc tendència... ho sé...) i per facilitar la conversa que segur que hi haurà, faig l'explicació en sis punts concrets.

Punt 1: L'Ajuntament hauria o podria fer les obres del soterrament de les vies?
Rotundament, no. Estem parlant d'un mitjà de comunicació que no és intern (com el bus urbà, que només depèn de l'Ajuntament), sinó que és interurbà. Les obres del soterrament no les podria fer l'ajuntament, ni que tingués els cent milions aproximadament d'euros que valen: legalment és una competència que no té l'ajuntament. Per tant, no és comparable amb les obres d'estiu, per dues raons: 1) perquè legalment no pot, 2) perquè econòmicament no pot: les obres d'estiu oscil·len sobre els cent mil euros, el soterrament és mil vegades més car, oscil·la sobre els cent milions. El pressupost anual de l'ajuntament és d'uns quaranta: és el pressupost total de dos anys i mig. Ni que poguéssim legalment, és inassumible econòmicament. El que sí haurà de fer l'Ajuntament és la urbanització de la superfície: crear la gran avinguda central sobre les vies ja soterrades, connectar els carrers que la travessaran, dotar-los de serveis, etc.

Punt 2: Llavors, qui ha de fer les obres del soterrament?
En aquests moments, les línies ferroviàries són encara propietat del Ministeri de Foment, del Govern de l'Estat. En aquests moments, li correspondria per tant al Govern de l'Estat fer el soterrament de les vies. Com que la gestió de les línies està traspassada a la Generalitat, la decisió de soterrar les vies s'ha de prendre en el marc de la comissió mixta Estat-Generalitat. En aquests moments, però, i pel context polític i econòmic general, el diàleg entre Estat i Generalitat no és permanent i fluïd, i les decisions que s'han de prendre a la comissió mixta o en relacions entre ministeris de l'Estat i conselleries de la Generalitat estan pràcticament parades.

Punt 3: Per fer unes obres es necessiten projecte i pressupost. Com està el projecte?
El projecte executiu de les obres del soterrament està elaborat, aprovat definitivament i publicat pel Ministeri de Foment des de febrer de 2011. Es tracta gairebé d'1,5km de vies soterrades, que van des de l'entrada de terme per Sant Joan Despí fins més enllà de la carretera de la Sànson en direcció a Molins de Rei. Es tracta d'unes obres d'aproximadament tres anys de durada. És un projecte tècnicament molt complex que té el vist-i-plau de la Generalitat i de la totalitat dels grups municipals, ja que va ser un acord unànime del ple. Per tant, el projecte ja està.

Punt 4. I el pressupost?
El soterrament no està en el Pressupost General de l'Estat (PGE) del 2014. Ni és previsible que estigui en els PGE a curt termini. No es dóna compliment, per tant, al conveni signat per Ajuntament, Generalitat i Ministeri el juny de 2006, pel qual es fixava un calendari de les obres i un repartiment del finançament. És a dir, hi ha projecte acabat i aprovat, però no hi ha pressupost a curt termini.

Punt 5. Com a mínim, està previst fer el soterrament?
Pel que he dit al punt 2, el soterrament ha de formar part d'un acord entre Generalitat i Estat i, per tant, ha de formar part de les previsions de tots dos. En aquests moments (agost de 2014), la Generalitat el té previst i el Ministeri de Foment, no. Explico quins són els dos documents de planificació de la Generalitat i de l'Estat. Per part de la Generalitat, el document clau és el Pla Director d'Infraestructures 2011-2020, en el que sí s'inclou el soterrament (pàg 174: descripció, pàg 175: plànol, pàg. 249: finançament). Per tant, deures fets per la Generalitat. Per part de l'Estat, el document clau és el Plan de inversiones en transporte, vivienda e infraestructuras 2012-2024, en què Sant Feliu només hi és per a les obres de millora d'accessibilitat a l'estació (pàg. 239) i podríem suposar que estem en l'apartat de "otras ciudades de Cataluña" dins de l'apartat "Actuaciones de integración urbana del ferrocarril" (pàg. 241). Justament, per aclarir aquesta situació, el ple va aprovar per unanimitat una moció en el ple de març de 2014 per demanar la inclusió clara i explícita del soterrament de les vies a Sant Feliu en el PITVI 2012-24. Encara estem pendents de la resposta a aquest acord del nostre ple municipal.

Punt 6. I què fa i què ha de fer l'Ajuntament, en tota aquesta situació?
Fa i ha de fer la màxima pressió institucional i social per forçar l'imprescindible acord entre Generalitat i Estat. Per sort, la unitat entre tots els partits polítics locals és real i des de fa molt de temps. Hem anat junts al Parlament i al Congrés, a la Generalitat i al Ministeri de Foment. Hem buscat el suport de tots els ajuntaments amb estacions de les línies R1 i R4, ja que un increment de freqüències i de seguretat en aquestes línies només és possible suprimint el pas a nivell, i hem obtingut el suport de tots els ajuntaments en aquesta perspectiva: el soterrament no és només una necessitat de Sant Feliu (urbanística i, sobretot, de seguretat dels seus veïns i veïnes), sinó una necessitat del servei ferroviari de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Aquesta és una constant de les nostres declaracions i presència als mitjans de comunicació. Ens hem plantejat en alguna ocasió fer mobilitzacions, però ho hem descartat per dues qüestions: 1) no serien unitàries, ja que hem fet contactes previs i no hi ha acord de tothom en la seva convocatòria, i 2) no donarien resultat immediat, ja que el context polític general fa que siguin previsiblement poc efectives mobilitzacions adreçades a dos interlocutors (Generalitat i Estat) que, en aquests moments, no estan precisament en condicions de màxima facilitat i voluntat per al diàleg. Malgrat això i conscients d'això, insisteixo, el que cal és la màxima perseverància i constància (i segurament també discreció) per anar fent possible primer l'acord entre les dues administracions i, després, la previsió pressupostària en els PGE tan aviat com sigui possible... sense avançar, ni molt menys, cap data (ni tan sols aproximada) de quan hi pot haver aquest acord, perquè el context polític i econòmic no el fa previsible a curt termini.

Com deia en un article anterior de nom "Soterrament i pole position": En resum: la inversió pública està absolutament paralitzada, però algun dia algú hi donarà llum verda, algú donarà el tret de sortida, mourà el banderí que obrirà la cursa per veure en què, quan, on i com s'inverteix. Aquell dia, el dia que es doni el tret de sortida a la inversió pública a Espanya, el soterrament de les vies a Sant Feliu ha d'estar a la "pole position", a la primera línia de sortida, hem de ser els primers amb la feina feta i amb tots els arguments i complicitats, que han de ser la font inesgotable de la nostra energia.

El primer acord de ple de què tinc constància sobre la necessitat del soterrament és de 1980, tot i que l'ajuntament anterior a la democràcia també ho havia començat a plantejar. 34 anys de lluita per al soterrament que, sempre que en parlem amb la premsa, hem volgut resumir en aquest full.