diumenge, 31 d’agost de 2014

Petites grans idees per a l'estiu: treure el màxim profit ciutadà als patis escolars i a la piscina de l'Escorxador.


Acompanyo aquest escrit amb dues imatges de les coses que considero més rellevants en els tres anys que som al govern de Sant Feliu: que es prioritzi la quotidianietat, el dia a dia de tothom; que els equipaments públics incrementin la seva funció social i que tot estigui a l'abast de tothom; que el sentit comú i el seny marquin l'anàlisi dels recursos i de les possibilitats i l'establiment de les prioritats; etc. Intentem governar així en les obres i el manteniment de la ciutat: tinc publicades més de cinquanta fotos en aquest àlbum de facebook: "Petites grans millores". Però també en el funcionament dels serveis públics municipals. Ho vaig explicar en aquest escrit de l'any passat sobre els patis oberts, i voldria tornar a referir-m'hi en aquest escrit: com podem ampliar el rendiment social, el profit ciutadà, dels nostres equipaments públics, especialment a l'estiu quan cada cop més conciutadans no tenen cap opció d'anar de vacances enlloc?

Primer punt de reflexió: els patis escolars. Té sentit que la canalla o el jovent vulguin jugar o fer esport i no trobin espais per fer-ho o utilitzin inadequadament els parcs o les places... tenint tancats els patis de les escoles? En la meva opinió i en la del govern que presideixo, no té cap sentit. Per això, l'any passat vam posar en pràctica els patis oberts, a les escoles Monmany, Gaudí i Salvador Espriu. La foto superior és d'avui mateix al Monmany. Hem d'acordar amb les escoles que no hi hagi cap interferència a l'activitat escolar i que els patis reuneixin les condicions adequades, però vull agrair a les escoles que, per segon any consecutiu, hagin facilitat que els nostres infants i joves hi puguin jugar, especialment ara al juliol i agost.

Segon punt de reflexió: la piscina de l'Escorxador. Tenia sentit tancar-la a les set de la tarda, com passava fins l'any passat? O que valgui el mateix si hi vas un parell d'hores o tot el dia? O que no es pugui fer servir de nit? L'any passat ja vam fer el primer exercici de seny i d'optimització ciutadana: allargar l'horari fins a les vuit del vespre i establir una tarifa reduïda de 18:00 a 20:00 (1,90€ per a adults i 1,5€ per a menors de 14 anys). Amb aquesta tarifa qui té poc temps o només pot/vol fer un ús reduït de la piscina, té moltes més possibilitats. I enguany, després de la reforma de la piscina i la reducció de profunditat i l'increment d'enllumenat, per primer cop hem obert la piscina a les nits de dissabte de juliol i d'agost (segona foto, feta per la regidora Carme Mascarell). El preu: 2,20€ i l'horari, de 21:00 a 24:00. L'èxit al juliol ha estat rotund (més de 300 usuaris de mitjana) i a l'agost ha estat menor, segurament també pel mal temps o pel desconeixement d'aquesta possibilitat en un primer any.  L'any que ve, amb el nou edifici de vestidors ja en funcionament, els petits problemes detectats enguany se superaran i, sens dubte, es consolidarà aquest servei.

Tercer punt de reflexió: els menjadors escolars. Com garantir que els nens i nenes becats als menjadors escolars puguin tenir garantit aquest àpat del migdia en les seves vacances? Ha estat notícia als mitjans que, en alguns ajuntaments o comunitats, no han volgut fer front a aquest problema. A Sant Feliu, sí. Per això, durant el mes de juliol, els infants amb beca han fet ús dels serveis de menjador dels casals d'estiu, i durant el mes d'agost, els infants amb beca han fet ús d'un servei específic al menjador social del Casal de la Gent Gran. Per tant, el criteri de mantenir l'alimentació adequada dels infants s'ha volgut mantenir a Sant Feliu en els dos darrers cursos, aquells que hem tingut la responsabilitat de gestionar.

Queden encara, per a mi, alguns punts de millora. Dos en concret: els bancs d'aliments i la Festa Major de Sant Llorenç. Amb els recursos actuals, no es pot garantir el funcionament dels bancs d'aliments durant l'agost: aquest és un tema que s'haurà de resoldre ja a l'any que ve. I amb els recursos actuals, és difícil anar més enllà del que fem per Sant Llorenç, amb l'aportació impagable de l'entitat santfeliuenca Calaix de Sastre. Crec que ho haurem de revisar: és evident que no es pot comptar amb una festa protagonitzada per les colles com a les Festes de Tardor, però quedant-se a Sant Feliu gairebé la meitat de la ciutadania, l'oferta de la Festa Major de Sant Llorenç s'ha de revisar i incrementar en el futur. I ho farem: de la mateixa manera que hem volgut i sabut donar resposta als tres interrogants amb què he començat aquest escrit, voldrem i sabrem donar resposta als dos interrogants amb què l'he acabat.

dijous, 28 d’agost de 2014

Parlem de places (2/5): la plaça de Rafael Alberti.

En un article anterior, vaig parlar de la plaça de Catalunya, que ja té el projecte d'obres aprovat. En aquest, parlaré de la plaça de Rafael Alberti, al barri Falguera, el projecte del qual s'aprovarà a la propera tardor.

La plaça Rafael Alberti és una de les quatre grans places que té el barri Falguera: la de Falguera (remodelada el 2006, si no recordo malament), la del Consell dels Infants (creada el 1999, si no m'erro), la d'Alfons Comín (que es va remodelar al 1988, si no m'equivoco també, i que necessita una reflexió a fons previ a la seva remodelació, ja que ara és una plaça en gran manera desaprofitada) i la de Rafael Alberti, creada al 1983, amb la urbanització dels blocs que l'envolten, i que ara està en procés ja molt avançat de definició del que ha de ser en el futur. Un barri que, a més, compta amb dos parcs: el de Falguera i el del Llobregat; i amb multitud de serveis (escoles, institut, escola bressol, ambulatori, residència de gent gran, etc). Un barri en què, a més, he viscut en dos moments de la meva vida (a Jaume Ribas entre 1978 i 1982) i, més recentment, al carrer Sant Josep, entre 2005 i 2013. Un barri de gent treballadora i lluitadora, que s'ha guanyat a pols el barri que té, amb una Associació de Veïns modèlica en molts aspectes en el seu treball.

Com es pot veure en aquesta imatge aèria, hi ha vuit edificis que donen a la plaça, que està situada entre els carrers Sant Josep i Jaume Ribas, i els carrers Joan Antoni Samaranch i Remigi Guix :

Però jo crec que la imatge més característica de la plaça Rafael Alberti és aquesta:


O aquestes:





És a dir, una rampa al bell mig de la plaça que la parteix en dues parts gairebé separades una de l'altra. Suprimir aquesta rampa, mantenint alhora l'accessibilitat a l'edifici a què dóna accés, és un objectiu fonamental de la remodelació de la plaça. Tindrà, per tant, una perspectiva totalment nova, molt més àmplia, i amb moltes més possibilitats. I més tenint en compte que és la plaça on, des de sempre, s'han fet les activitats principals de les festes del barri, a primers de juny.


Però la remodelació no vol afectar només a la plaça, sinó també als vuit accessos que hi donen, cadascun, com se sol dir, "fill del seu pare i de la seva mare", amb configuracions diferents i generats en moments diferents, cosa que n'ha impedit una configuració comuna i homogènia amb la plaça. Adjunto simplement dues imatges més:





Dos accessos al mateix lloc... que s'assemblen com un ou a una castanya. A més, amb algunes barreres arquitectòniques que també cal eliminar. La remodelació de la plaça inclourà els vuit accessos que hi donen: serà una plaça sense graons, amb un lleuger pendent en direcció al carrer Jaume Ribas en alguns trams, amb un mateix tractament de l'enllumenat, l'arbrat, els bancs i el mobiliari urbà, etc. Finalment, la remodelació abordarà problemes que -com ara clavegueram o accessos per a vehicles de seguretat- presenten alguns dels vuit edificis. Aquesta és una imatge indicativa del conjunt de l'actuació a la plaça de Rafael Alberti:


El paviment, amb rajola de colors, s'inspira en un dibuix del mateix Rafael Alberti. Vull destacar que el projecte ha estat redactat per l'arquitecte Franc Fernández, després de guanyar el corresponent concurs públic, i que aquest arquitecte va conèixer personalment a Rafael Alberti al seu exili a Roma, cosa que aporta un plus d'emotivitat al projecte que estem en procés d'aprovació. Aquest procés està essent llarg, perquè inclou molt espai que fins ara era privat de les comunitats, i que s'ha de cedir a l'Ajuntament perquè sigui de propietat pública (és a dir, de tota la ciutadania) per poder intervenir en la globalitat de la plaça, ja que només es pot fer obres en espai públic. Les cessions s'han fet ja en totes les comunitats menys una, que ho haurà de decidir al setembre. El projecte es va presentar al veïnat en una reunió que va tenir lloc el 24 de juliol, i en què encara es van fer propostes (sobretot relatives a l'arbrat) que s'hauran d'incorporar al projecte que finalment es presenti al ple de l'Ajuntament.

Finalment, una informació sobre el calendari. El primer pas serà l'aprovació del projecte, que tindrà lloc als plens de setembre o octubre, previsiblement. El segon pas, és el procés de concurs públic de les obres i d'adjudicació a l'empresa que presenti l'oferta més favorable, que tindrà lloc, com a tard, a la primavera de 2015. Les obres, a causa del calendari electoral de les municipals de l'any que ve, començaran després de l'estiu de 2015, i acabaran, com a tard i si no hi ha sorpreses ara imprevisibles, perquè estiguin a punt a les festes de barri del 2016.

Un procés llarg, però que deixarà un espai públic d'un altíssim nivell de qualitat al cor del barri Falguera. I ja només quedarà la quarta de les places que deia a l'inici: la plaça Alfons Comín, per a la qual, a l'inici del proper mandat, obrirem un procés similar per definir quins usos ha de tenir i, en conseqüència, com s'ha de remodelar.

dilluns, 25 d’agost de 2014

Parlem de places (1/5): la plaça de Catalunya.

Començo un recorregut pels projectes d'obres de remodelació de places de Sant Feliu que estan, en diferents moments, en marxa. Començo per la que ja té el projecte aprovat pel ple municipal: la remodelació de la plaça Catalunya.

No em puc estar de posar dues fotos, que he tret del grup de facebook "Tu no ets de Sant Feliu si...", del que ja he parlat en algun altre escrit. La primera foto és de 1972 i recorda la inauguració (en un 18 de juliol...) de la plaça en la seva configuració actual. L'ha penjada l'amic Josep Xufré, santfeliuenc que ara viu a Creixell:

La segona foto és anterior, i mostra l'estat previ a aquelles obres: un simple descampat voltat, en aquelles dates, de l'escola dels Padres i de diferents torres, la darrera de les quals es va endarrecar ja en els anys 90. La foto l'ha penjada el ciutadà Raúl Raya, que també l'ha posada a disposició de tothom.


I ara la plaça encara la seva propera transformació: la que l'ha de convertir d'una rotonda en una autèntica plaça. 

Una transformació que, afortunadament, s'ha fet amb la participació del veïnat i de les comunitats educatives de les dues escoles que hi ha al voltant (Padres i Nadal) i té la unanimitat de tot el consistori: hi van votar a favor els 21 regidors i regidores de l'Ajuntament en el darrer ple del mes de juliol.

Aquí hi ha una presentació de la propera transformació de la plaça:


I per a qui s'estimi més una comparació en plànols, aquí hi ha la visió de l'estat actual i de la propera remodelació:


Resumint: com que ja coneixem l'estat actual, explico una mica el que s'hi farà.

  • Serà tota de "plataforma única", és a dir, sense separació entre espai per a vehicles i per a vianants, sense bordons (bordillos, en castellà) i amb un sol terra unificat, en tot l'espai remarcat en marró. Una altra plaça a Sant Feliu sense cap barrera arquitectònica, com volem que finalment siguin absolutament totes.
  • S'enllaçarà el passeig 11 de Setembre amb la plaça de Catalunya. Un gran banc sortirà d'aquest punt i separarà l'espai de circulació dels vehicles.
  • En la plaça s'ha previst un espai (indicat amb els rectangles en el plànol entre Fleming i Eugeni d'Ors) perquè s'hi pugui aturar autocars per a les dues escoles de l'entorn, i perquè els cotxes s'hi puguin aturar un moment en horari escolar a deixar o recollir canalla.
  • Circulació: no es podrà fer el gir de Dr. Fleming a Verge de la Salut que ara sí que es pot fer. Es podrà fer el gir a Eugeni d'Ors, passant per damunt de la plataforma única.
  • Aparcament: una peatonalització comporta sempre una pèrdua d'aparcament: és qüestió de prioritats. Es perd l'aparcament que hi havia entre Verge de la Salut, Eugeni d'Ors i Dr. Fleming, i es manté l'aparcament en la banda oposada (entre Dr. Fleming i 11 de Setembre, i entre 11 de Setembre i Verge de la Salut). En total, es perden entorn de 10 places d'aparcament a la zona.
  • Arbrat: es manté l'arbrat que prové de la remodelació de 1972 i se'n posa un nombre important de nou.
El cost de la remodelació és d'uns 425.000€, IVA inclòs. Un cop aprovat el projecte, s'ha de fer el concurs públic previ a l'adjudicació de les obres: un període d'una durada mitjana de quatre mesos. Per tant, és previsible que s'adjudiquin les obres a finals d'any, tenint en compte que hi ha l'agost entremig. La durada de les obres serà, com a màxim, de sis mesos, per la qual cosa és previsible que comencin a primers de l'any que ve i que acabin a meitat de 2015. Amb les dues escoles, ja s'ha parlat de com compaginar les obres a la plaça amb les necessitats d'accés de l'alumnat dels centres.

Insisteixo, i en el gràfic es veu molt bé: Sant Feliu canviarà una rotonda amb dos bancs al mig, per una autèntica plaça, un autèntic espai de trobada, estada i activitat pública. Tots hi guanyem, i el vot unànime a aquest projecte en el ple municipal n'és una clara demostració.

dijous, 21 d’agost de 2014

Resum del ple de juliol de 2014.

Foto extreta del Fet a Sant Feliu.
El ple del mes de juliol va tenir dos punts destacats. D'una banda, el debat econòmic, amb els punts següents:

  • Debat del compte general de 2013. És a dir, dels dos grans documents que conté: el resultat estricte de 2013 (liquidació) i el resultat acumulat amb els anys anteriors (romanent de tresoreria)
  • no admissió dels recursos de l'AVV Roses de Llobregat i Comissió ciutadana contra l'IBI
  • desestimació de les al·legacions del PSC contra la tarifació social a les escoles bressol municipals.
L'altre gran punt del ple va ser l'aprovació per unanimitat de la remodelació de la plaça Catalunya. Com vaig dir al ple, una voluntat compartida i unànime de convertir una rotonda en una veritable plaça.

Vam parlar també de diferents mocions, especialment de caràcter general:
  • a favor d'una educació inclusiva, concretant en el suport a l'Escola Gaudí.
  • en contra d'una implantació no acordada de la línia de molt alta tensió (MAT) a l'àrea metropolitana de Barcelona.
  • en contra dels atacs israelians a Gaza
  • en contra del projecte de Llei de Seguretat ciutadana del PP.
  • a favor d'una alternativa durant les vacances per a l'alimentació dels nens i nenes becats als menjadors escolars.
  • a favor de la Via Catalana 2014.
El resum del ple que fem des d'ICV-EUiA-ISF (5 pàgines) el pots descarregar aquí. L'acta oficial i completa del ple es podrà consultar després que el ple l'aprovi, a finals del proper mes de setembre.

dimecres, 20 d’agost de 2014

L'AVV Roses fa una valoració positiva implícita del govern de la ciutat (2)

Aquest article és, d'alguna manera, continuïtat d'aquest que vaig escriure al febrer. Em limito a constatar la diferència entre allò que plantejava l'AVV fa quatre anys i el que planteja ara. Per més que en alguns escrits, algunes persones de l'AVV Roses afirmen que ni la ciutat ni el seu gover han estat mai tan malament com ara, em vull remetre simplement als fets, a la comparació d'alguns fets. Per exemple:

2010, reivindicació general i unitària de l'aparcament de la Rambla:

2014, discrepància particular amb la línia editorial del Butlletí municipal:

La meva sincera opinió és que, per més que sempre hi ha feina per fer (una ciutat no s'acaba de fer mai), sempre hi ha marge de millora, anem en la bona direcció. I, sense anar més lluny, millorarem el Butlletí amb les aportacions del Consell municipal de comunicació a partir dels números que apareixeran després de vacances.

dilluns, 18 d’agost de 2014

TNEDSF... si no tens una barreja de sentiments amb el soterrament.

Foto extreta d'aquest article del web TERRITORI.
Una de les coses més interessants de Sant Feliu aquest estiu ha estat la creació, a Facebook, d'un grup que es diu "Tu no ets de Sant Feliu si...". L'ha creat i el modera la ciutadana Lidia Prieto i, en molt poques setmanes, s'acosta als tres milers de seguidors i té centenars i centenars de fotos, anècdotes, vivències, reivindicacions, opinions, etc sobre la nostra ciutat. En alguns dels escrits a "TNEDSF si..." es posen en qüestió les obres d'estiu que s'estan fent darrerament (sobretot a la Riera de la Salut) i es reclama que, en comptes d'aquestes obres, s'hauria de fer el soterrament. Escrits en què es veu la barreja de sentiments que tots tenim quan parlem del soterrament: sabem que tenim raó i que, a la curta o a la llarga, s'acabarà fent... però estem carregats d'escepticisme i de desil·lusions perquè tot sembla estar parat i tot semblen castells en l'aire...

Per aclarir aquesta barreja de sentiments, crec que cal informació clara i completa, que no deixi res al tinter i que s'entengui a la primera. Inicialment volia fer un escrit breu per explicar-me al mur de TNEDSF, però crec que és més útil que faci una explicació més general del moment en què ens trobem. Per no allargar-me massa (que hi tinc tendència... ho sé...) i per facilitar la conversa que segur que hi haurà, faig l'explicació en sis punts concrets.

Punt 1: L'Ajuntament hauria o podria fer les obres del soterrament de les vies?
Rotundament, no. Estem parlant d'un mitjà de comunicació que no és intern (com el bus urbà, que només depèn de l'Ajuntament), sinó que és interurbà. Les obres del soterrament no les podria fer l'ajuntament, ni que tingués els cent milions aproximadament d'euros que valen: legalment és una competència que no té l'ajuntament. Per tant, no és comparable amb les obres d'estiu, per dues raons: 1) perquè legalment no pot, 2) perquè econòmicament no pot: les obres d'estiu oscil·len sobre els cent mil euros, el soterrament és mil vegades més car, oscil·la sobre els cent milions. El pressupost anual de l'ajuntament és d'uns quaranta: és el pressupost total de dos anys i mig. Ni que poguéssim legalment, és inassumible econòmicament. El que sí haurà de fer l'Ajuntament és la urbanització de la superfície: crear la gran avinguda central sobre les vies ja soterrades, connectar els carrers que la travessaran, dotar-los de serveis, etc.

Punt 2: Llavors, qui ha de fer les obres del soterrament?
En aquests moments, les línies ferroviàries són encara propietat del Ministeri de Foment, del Govern de l'Estat. En aquests moments, li correspondria per tant al Govern de l'Estat fer el soterrament de les vies. Com que la gestió de les línies està traspassada a la Generalitat, la decisió de soterrar les vies s'ha de prendre en el marc de la comissió mixta Estat-Generalitat. En aquests moments, però, i pel context polític i econòmic general, el diàleg entre Estat i Generalitat no és permanent i fluïd, i les decisions que s'han de prendre a la comissió mixta o en relacions entre ministeris de l'Estat i conselleries de la Generalitat estan pràcticament parades.

Punt 3: Per fer unes obres es necessiten projecte i pressupost. Com està el projecte?
El projecte executiu de les obres del soterrament està elaborat, aprovat definitivament i publicat pel Ministeri de Foment des de febrer de 2011. Es tracta gairebé d'1,5km de vies soterrades, que van des de l'entrada de terme per Sant Joan Despí fins més enllà de la carretera de la Sànson en direcció a Molins de Rei. Es tracta d'unes obres d'aproximadament tres anys de durada. És un projecte tècnicament molt complex que té el vist-i-plau de la Generalitat i de la totalitat dels grups municipals, ja que va ser un acord unànime del ple. Per tant, el projecte ja està.

Punt 4. I el pressupost?
El soterrament no està en el Pressupost General de l'Estat (PGE) del 2014. Ni és previsible que estigui en els PGE a curt termini. No es dóna compliment, per tant, al conveni signat per Ajuntament, Generalitat i Ministeri el juny de 2006, pel qual es fixava un calendari de les obres i un repartiment del finançament. És a dir, hi ha projecte acabat i aprovat, però no hi ha pressupost a curt termini.

Punt 5. Com a mínim, està previst fer el soterrament?
Pel que he dit al punt 2, el soterrament ha de formar part d'un acord entre Generalitat i Estat i, per tant, ha de formar part de les previsions de tots dos. En aquests moments (agost de 2014), la Generalitat el té previst i el Ministeri de Foment, no. Explico quins són els dos documents de planificació de la Generalitat i de l'Estat. Per part de la Generalitat, el document clau és el Pla Director d'Infraestructures 2011-2020, en el que sí s'inclou el soterrament (pàg 174: descripció, pàg 175: plànol, pàg. 249: finançament). Per tant, deures fets per la Generalitat. Per part de l'Estat, el document clau és el Plan de inversiones en transporte, vivienda e infraestructuras 2012-2024, en què Sant Feliu només hi és per a les obres de millora d'accessibilitat a l'estació (pàg. 239) i podríem suposar que estem en l'apartat de "otras ciudades de Cataluña" dins de l'apartat "Actuaciones de integración urbana del ferrocarril" (pàg. 241). Justament, per aclarir aquesta situació, el ple va aprovar per unanimitat una moció en el ple de març de 2014 per demanar la inclusió clara i explícita del soterrament de les vies a Sant Feliu en el PITVI 2012-24. Encara estem pendents de la resposta a aquest acord del nostre ple municipal.

Punt 6. I què fa i què ha de fer l'Ajuntament, en tota aquesta situació?
Fa i ha de fer la màxima pressió institucional i social per forçar l'imprescindible acord entre Generalitat i Estat. Per sort, la unitat entre tots els partits polítics locals és real i des de fa molt de temps. Hem anat junts al Parlament i al Congrés, a la Generalitat i al Ministeri de Foment. Hem buscat el suport de tots els ajuntaments amb estacions de les línies R1 i R4, ja que un increment de freqüències i de seguretat en aquestes línies només és possible suprimint el pas a nivell, i hem obtingut el suport de tots els ajuntaments en aquesta perspectiva: el soterrament no és només una necessitat de Sant Feliu (urbanística i, sobretot, de seguretat dels seus veïns i veïnes), sinó una necessitat del servei ferroviari de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Aquesta és una constant de les nostres declaracions i presència als mitjans de comunicació. Ens hem plantejat en alguna ocasió fer mobilitzacions, però ho hem descartat per dues qüestions: 1) no serien unitàries, ja que hem fet contactes previs i no hi ha acord de tothom en la seva convocatòria, i 2) no donarien resultat immediat, ja que el context polític general fa que siguin previsiblement poc efectives mobilitzacions adreçades a dos interlocutors (Generalitat i Estat) que, en aquests moments, no estan precisament en condicions de màxima facilitat i voluntat per al diàleg. Malgrat això i conscients d'això, insisteixo, el que cal és la màxima perseverància i constància (i segurament també discreció) per anar fent possible primer l'acord entre les dues administracions i, després, la previsió pressupostària en els PGE tan aviat com sigui possible... sense avançar, ni molt menys, cap data (ni tan sols aproximada) de quan hi pot haver aquest acord, perquè el context polític i econòmic no el fa previsible a curt termini.

Com deia en un article anterior de nom "Soterrament i pole position"En resum: la inversió pública està absolutament paralitzada, però algun dia algú hi donarà llum verda, algú donarà el tret de sortida, mourà el banderí que obrirà la cursa per veure en què, quan, on i com s'inverteix. Aquell dia, el dia que es doni el tret de sortida a la inversió pública a Espanya, el soterrament de les vies a Sant Feliu ha d'estar a la "pole position", a la primera línia de sortida, hem de ser els primers amb la feina feta i amb tots els arguments i complicitats, que han de ser la font inesgotable de la nostra energia.

El primer acord de ple de què tinc constància sobre la necessitat del soterrament és de 1980, tot i que l'ajuntament anterior a la democràcia també ho havia començat a plantejar. 34 anys de lluita per al soterrament que, sempre que en parlem amb la premsa, hem volgut resumir en aquest full.

dissabte, 9 d’agost de 2014

9 d'agost: avui que falten 3 mesos, què van dir 800 ciutadans i ciutadanes de Sant Feliu sobre la consulta del 9 de novembre?

Avui és 9 d'agost, el dia abans de la Festa Major de Sant Llorenç, l'antiga gran festa de la nostra ciutat. Però escric sobre una altra qüestió: avui que falten tres mesos per a la data anunciada per a la consulta, què en va dir la ciutadania de Sant Feliu en l'enquesta de ciutat que es va fer a primers de juny? 800 persones estadísticament representatives permeten treure molta informació i moltes conclusions. Qui se les vulgui descarregar (són cinc fulls limitats a la consulta), ho pot fer aquí.

Quatre conclusions directes de l'enquesta i una petita valoració final de la meva collita, totes elles presents als cinc fulls anteriors:

  1. El 66,4% de les persones enquestades està a favor de ser consultades. És a dir, les 2/3 parts de la ciutadania de Sant Feliu està a favor de la consulta. 
  2. A la primera pregunta (Vol que Catalunya sigui un Estat?), el 38,3% diria que sí, el 32,9% diria que no, i el 29,8% diu que votaria altres coses, o que no votaria o que encara no ho sap.
  3. De les 306 persones que votarien SÍ a la primera pregunta, el 84,3% votaria a favor d'un estat independent, i el 15,7% hi votaria en contra, en blanc o nul.
  4. El suport a la independència, si recollim la valoració conjunta que proposa Gesop, es reparteix aproximadament a terços a la nostra ciutat: un 32,3% estaria a favor d'una Catalunya independent, un 36,1% hi estaria en contra, i un 31,6% encara no es posiciona.
I la valoració final, que, com deia, és de la meva collita, i a partir del quadre següent:

A la primera fila, els resultats que comentava al 4t punt anterior. Després, la distribució d'aquestes tres grans tendències (sí/no/indefinició) per sexe (curiosa la diferència entre homes i dones) i per edats (molt homogènia). Posteriorment, per nivell d'estudis i estatus (que sembla indicar que no és tan cert allò que diuen alguns que la independència és "transversal" en tots els sectors de la població catalana). I després, el que m'interessa: quin reflex té cadascuna de les tres opcions segons el record de vot de l'electorat santfeliuenc dels diferents partits? L'electorat que més s'acosta a la mitjana de Sant Feliu és justament l'electorat d'ICV-EUiA, seguit de l'electorat que recorda haver-se abstingut a les darreres municipals. 

Dins mateix de la coalició, a Sant Feliu, hi ha companys i companyes que votarien Sí+Sí, altres que votarien Sí+No, altres que se senten aliens (o directament incòmodes, com va palesar Jiménez Villarejo) a la consulta, altres que estan a l'espera de veure com van els esdeveniments, etc. Considero molt encertat el corrent majoritari d'ICV i d'EUiA que diuen que, atenent de manera realista al nostre electorat plural, el que cal és que la coalició recomani:
  1. Evidentment, lluitar perquè la consulta sigui una realitat. El govern del PP va generar un conflicte d'enorme magnitud amb el seu recurs contra l'Estatut de 2006, i aquest conflicte s'ha de resoldre de manera democràtica a les urnes.
  2. Per aprofundir en l'autogovern de Catalunya, cal que diguem SÍ a la primera pregunta. Cal que tinguem tota la capacitat d'un Estat per poder resoldre des de Catalunya els tres problemes que està generant el govern de l'Estat: 1) el respecte total a l'oficialitat del català, especialment a les nostres escoles i instituts; 2) la plena capacitat de la Generalitat per a la gestió dels ingressos que es generen a Catalunya; i 3) l'imprescindible respecte institucional a la Generalitat, tallant de soca-rel la interferència continuada en les seves decisions de govern i la voluntat descarada del PP de recentralitzar el poder de l'Estat. Si el govern del PP continua jugant amb foc despreciant la voluntat d'autogovern que històricament ha mostrat el poble de Catalunya i volent construir una Espanya de mentalitat centralista i neofranquista, farà un enorme salt enrera en drets individuals i socials que acabarà essent absolutament insuportable fins i tot per als propis ciutadans i ciutadanes de la Castella històrica.
  3. Perquè el nostre electorat i la nostra ciutadania és plural en identitats i en opcions, cal que explicitem la nostra opció de llibertat de vot a la segona pregunta. Estic convençut que això recolliria la pluralitat de la nostra coalició i, el que és molt més important, la pluralitat dels homes i dones de Sant Feliu i, més enllà, de Catalunya. Crec que els resultats de la nostra enquesta mostren clarament que aquesta ha de ser l'opció que defensi ICV-EUiA i que jo, personalment, defensaré a la direcció d'ICV, de la qual formo part.
I quina serà la meva opció personal d'aquí a tres mesos? Tothom que ve a la seu d'ICV a Sant Feliu, veu aquestes tres banderes que li donen la benvinguda: 
Aquestes tres banderes recullen clarament les meves opcions: les d'avui i les de sempre. Si m'hagués volgut apuntar a un partit independentista, crec que he tingut temps per haver-ho fet en algun altre moment de la meva vida. El 9 de novembre, aniré a votar, i ho faré en consciència (ja fa anys que em sembla que ningú va a votar per consigna...) de la manera que jo consideri més favorable al meu horitzó personal i polític, el que fa que em senti hereu del PSUC i germà dels demòcrates i republicans de totes les terres d'Espanya: la República Federal d'Espanya, i la seva aportació decisiva a una Europa cada cop amb més capacitat de control de l'economia, molt més justa i també federal. Ni més ni menys que el que he cregut i el que he escrit sempre.

10 d'agost, Festa Major de Sant Llorenç!