dijous, 31 de juliol de 2014

4 de juliol: presentació de l'enquesta de ciutat (GESOP). Informació completa i rellevant a l'abast de tothom.

El passat 4 de juliol es va presentar a l'Ajuntament l'enquesta de ciutat que, des de fa més de vint anys, es fa en la recta final de cada mandat. Com ja es va explicar en el mateix acte de presentació, va ser una enquesta telefònica encarregada a GESOP, ja que va fer les darreres enquestes i permetia així una comparació directa amb els darrers dotze anys. Es va fer a 800 persones (en les anteriors a 400 o 600) per poder tenir una població significativa a cada barri i així poder tenir una informació més precisa de l'avaluació de la gestió municipal en tots ells. L'enquesta va tenir un cost de 15.596,90€ (amb IVA) i es va fer a la segona setmana del mes de juny.

Tot seguit adjunto el resum que es va presentar en roda de premsa el 4 de juliol:


En aquest enllaç es pot consultar i descarregar tota la documentació de l'enquesta (qüestionari, tabulacions verticals i horitzontals completes i informe final). Per a qui vulgui consultar l'informe final complet sense necessitat de descarregar-lo, el pot consultar tot seguit:

L'enquesta aporta una informació molt valuosa, perquè explicita el punt de vista d'una població àmplia i estadísticament representativa de la ciutat (per gènere, edat i lloc de residència) i en permet, com deia, valorar l'evolució en el temps. Té quatre grans apartats que, insisteixo, estan íntegrament a l'abast de tothom:

1) Dades descriptives de la població entrevistada: situació laboral, nivell d'estudis, llengua habitual, identitat catalana/espanyola, opció dreta/esquerra, ús o presència a les xarxes socials, etc.

2) Valoració de l'estat de Sant Feliu: problemes de la ciutat, els seus punts més positius i negatius, les expectatives de futur, etc

3) Valoració de la gestió municipal, que és, sens dubte, la part més important: puntuació de 0 a 10 dels principals serveis (des de la neteja o jardineria fins als serveis culturals, educatius o a la gent gran), coneixement i avaluació de polítiques (impostos, tarifació social,...), recollida de propostes (en cultura, esports,...), etc. Aquesta part inclou una valoració de 0 a 10 global de l'Ajuntament i també personal de l'alcalde.

4) Intenció de vot: per la proximitat del 9 de novembre, l'enquesta planteja a les persones entrevistades les mateixes dues qüestions ja conegudes de la consulta. Ja en clau local, i com en totes les enquestes, exposa el grau de coneixement i la valoració dels candidats i candidates ja coneguts per a les properes eleccions municipals (a part de jo mateix, Lourdes Borrell, Rosa Maria Martí, Sergi Jiménez, Oriol Bossa i Xavier Alegre), la intenció directa de vot i una estimació de distribució dels 21 regidors/es del consistori que podríem tenir d'aquí a un any.

En altres moments ja faré esment a apartats concrets de l'enquesta, però ara voldria reproduir les quatre imatges que, dins de cadascun dels apartats que acabo d'esmentar, personalment considero més rellevants. Com sempre, en els comentaris, intercanviaré opinions o punts de vista sobre qui pensi altrament i vulgui parlar-ne.

1) Dades identificatives:
Aquesta imatge mostra el retrat de la ciutat en el doble eix nacional i social. La mitjana de Sant Feliu se situa en el creuament d'aquestes coordenades: el santfeliuenc mig se sent català i espanyol i d'esquerres, amb tots els matisos que vulgueu. En la gràfica, es veu també com situen als partits en aquest doble eix, i com les persones entrevistades perceben que qui més s'acosta a aquest punt mig és ICV-EUiA.

2) Valoració de ciutat:


Aquesta imatge (en realitat, doble imatge) mostra, atenent a la grandària de les lletres, els principals problemes de Sant Feliu, i els principals aspectes positius de la nostra ciutat. Entre els problemes, en destaquen dos: un de local, que encara no tinguem el soterrament, i un de general i evident, l'atur. Entre els aspectes positius, la qualitat de vida que, si es mira la pàgina 39 de l'informe complet, es percep de manera similar en tots els barris de Sant Feliu. Les percepcions negatives per barris (pàgina 45 de l'informe complet) són també similars en tots els barris.

3) Valoració de la gestió municipal:


Crec que aquesta és la imatge principal de l'enquesta. La població entrevistada (que, reitero, s'ha triat amb criteris de representativitat estadística) percep una millora en gairebé tots els aspectes sotmesos a consulta. Per a mi, l'anàlisi més detallada d'aquest quadre per barris (pàg. 56 de l'informe complet) i per grups (pàg. 55) mostra que aquesta percepció de millora és molt generalitzada. Les "notes" no són especialment altes i indiquen que hi ha molt marge de millora, però també indiquen que estem en el camí adequat per aconseguir-ho.

4) Intenció de vot:

Aquesta imatge mostra la possible distribució dels 21 regidors/es de l'Ajuntament si les eleccions municipals haguessin estat a primers del mes passat. Dels quatre partits presents a l'ajuntament, només es manté ICV-EUiA i baixen una mica PP i CIU i molt el PSC, i entren a l'ajuntament ERC amb molta força, i Ciutadans i Podemos amb menys. Tot i que la mateixa enquesta diu que cal relativitzar les dades perquè l'enquesta s'havia fet molt a prop de les eleccions europees del 25 de maig, i que tothom sap dels moments especialment (in)tensos que es viuran entre setembre del 14 i maig del 15, em sembla evident que anirem a un ajuntament molt més fragmentat i més complicat de gestionar. Sembla clar que ningú tindrà majoria absoluta i crec que és evident que, com al 2011, l'única possibilitat de coalició amb dos partits serà amb ICV-EUiA. Tot el nostre treball anirà orientat, com és lògic, a guanyar les properes eleccions, i a guanyar-les amb la màxima claredat possible, per tenir la màxima capacitat de tirar endavant el nostre programa electoral i el nostre projecte de ciutat, els deu principals punts dels quals ja vaig avançar en aquest escrit.

En resum: molta informació sobre nosaltres mateixos; molta informació rellevant, completa i clara a disposició de tothom. Crec que és un excel·lent punt de partida (i més si es compara amb enquestes anteriors) per actualitzar o concretar visions i propostes per a la nostra ciutat. Una eina a l'abast de tothom perquè poguem conèixer i millorar el que és de tothom: Sant Feliu de Llobregat, i el seu Ajuntament.


Acords i votacions del ple de juliol de 2014.



dilluns, 28 de juliol de 2014

Resum del ple de juny de 2014.

Aquestes són les tres imatges que segurament recordarem del darrer ple de juny de la legislatura: la concentració convocada per Sant Feliu Feminista abans del ple, la presentació de l'informe del Síndic de Greuges corresponent a l'any 2013 i la concessió de la Rosa de la Ciutat als Padres. Totes tres són tretes de la galeria d'imatges del Fet a Sant Feliu:

Els punts més importants del ple van ser els següents:

  • Acció de Sant Feliu Feminista pel dret a l'avortament,
  • Presentació de l'informe 2013 del Síndic de Greuges de Sant Feliu, Sr. Magí Boronat,
  • Concessió de la Rosa de la Ciutat als Padres pels 101 anys de la seva trajectòria educativa i social a la nostra ciutat, ara que es troba en un procés de canvi de titularitat.
  • Nova moció de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) per demanar la incorporació de l'Ajuntament l'Associació de Municipis per a la Independència (AMI)
  • Moció d'ICV-EUiA-ISF i del PSC per demanar un referèndum sobre la monarquia i la República amb motiu de l'abdicació de Joan Carles I i el nomenament de Felip VI.



dijous, 24 de juliol de 2014

10 mesos per concretar i compartir un programa per a Sant Feliu en 10 punts.

Avui, 24 de juliol de 2014, falten exactament 10 mesos per a les eleccions municipals del 24 de maig de l'any que ve. Seran, a més, les desenes eleccions municipals després de la dictadura. 10 mesos, 300 dies, per preparar i construir col·lectivament una proposta per a Sant Feliu per al període 2015-2019 coherent amb una visió a llarg termini de la ciutat ben planificada, ben gestionada, dialogant, viva i equitativa que tenim al cor i al cap.

A Iniciativa i Esquerra Unida som molt conscients de la dificultat del moment que vivim, tant per factors locals com, sobretot, per factors generals. Però també som molt conscients que és impossible construir res que valgui la pena des de la queixa contínua, des del desànim o des de la darrera ocurrència del darrer moment. Cal tenir, com deia en aquest escrit, un dels més importants que he escrit en aquest blog, mirada curta, mirada llarga, organització, transparència i visió de comunitat. I, sense falses modèsties, aquests cinc fonaments sobre els quals construir el futur ningú no els té a Sant Feliu com la gent d'Iniciativa i Esquerra Unida. Amb errors puntuals, és clar (només es trenquen plats quan se'n renten molts, com se sol dir), però a Sant Feliu ens avalen la nostra trajectòria, la nostra presència i el nostre projecte.

I d'això és del que vull parlar ara, a 10 mesos vista del proper mes de maig: de projecte. I vull resumir les prioritats del nostre projecte polític en tres dates que considero especialment rellevants:
Hi haurà qui se centrarà molt en la crítica i poc en la proposta. O qui presentarà propostes inviables (una candidatura del 2011 proposava garantir la plena ocupació a Sant Feliu, sabent que ni tenim competències ni recursos per assolir-ho) o demagògiques (m'ensumo una cursa per veure qui rebaixarà més els llocs de treball de l'ajuntament o els impostos sense exposar quines serien les retallades que prendrien si tinguessin la responsabilitat de fer-ho). Nosaltres ens centrarem totalment en la proposta, en definir i explicar el Sant Feliu que volem i, sobretot, en poder-ho fer amb la ciutadania. Volem compartir i tirar endavant un programa en 10 punts que volem construir en els propers 10 mesos.

Quins són aquests deu punts?
Recollint el que vam acordar en les tres dates abans esmentades, treballarem un programa amb tres grans prioritats: drets socials i de ciutadania, qualitat de l'espai públic i transparència en la gestió. I aquests seran els 10 punts en què basarem el nostre programa electoral:
  1. El dret a l’habitatge
  2. El dret a l’alimentació i la salut
  3. El dret al treball
  4. El dret a l’educació, l’esport i la cultura
  5. L’atenció a les persones i famílies en situació de pobresa crònica
  6. Les inversions prioritàries a Sant Feliu en equipaments i espai públic
  7. Les polítiques ambientals (a la ciutat i al nostre entorn natural)
  8. El manteniment i els serveis municipals
  9. Una fiscalitat equitativa i ajustada a la situació econòmica actual
  10. Una gestió municipal transparent i participativa.
Com treballarem aquests deu punts?
Com hem fet amb els nostres programes electorals des de 1979, promovent i organitzant el màxim debat i participació dins de la nostra coalició i dins de la nostra ciutat. Per fer-ho possible, en cadascun dels deu punts anteriors hi haurà grups de treball que, a partir de la tornada de vacances, desenvoluparan i concretaran el que creuen que cal fer a Sant Feliu a curt i a mig termini. Grups de treball que tindran dos coordinadors/es (un/a regidor/a i un/a company/a de la coalició) i que, aprofitant la xarxa ciutadana d'amics i amigues d'ICV-EUiA i cercant el màxim contacte amb les entitats i associacions de Sant Feliu, es proposaran recollir la màxima representativitat i complicitat social de la nostra ciutat.

Immediatament que acabin les Festes de Tardor, tornarem a fer vuit actes públics als vuit barris de Sant Feliu per presentar aquests 10 punts i començar el procés de desenvolupament i concreció del programa electoral que presentarem al maig. Paral·lelament, farem trobades de treball amb les entitats que treballen en cadascun dels deu àmbits proposats, amb el mateix objectiu. Partim d'un coneixement aprofundit de la ciutat i de la institució municipal; tenim propostes per a tots els barris i per a tots els sectors: no som només d'un barri, no parlem només d'un tema; coneixem i reconeixem els nostres errors i sabem com superar-los i convertir-los en noves oportunitats de millora, 

I el que és més important: moltíssima gent de Sant Feliu ja ens coneix i, com a cap altra força política al llarg del temps, ens fa confiança.

10 mesos, 300 dies. Nosaltres ens centrarem plenament en definir i construir el futur, en la proposta. Crec que seria bo per a la ciutat que, a més de centrar-se com fins ara en la crítica a ICV-EUiA-ISF, els altres partits que es presentin a les eleccions municipals facin el mateix i dediquin la major part del seu temps i energia a definir, concretar i compartir propostes de futur per a la nostra ciutat.

Tenen, tenim, 10 mesos, 300 dies. Exactament, avui, 304.


dimecres, 23 de juliol de 2014

"Mobilitat per a tothom i espai públic de qualitat a tots els barris". Editorial del butlletí 454, juliol de 2014.

Els mesos de juliol i agost són els més adequats per poder fer les obres de millora i manteniment més importants de l’any: el fet que els infants i adolescents no vagin als centres escolars permet que es puguin tallar carrers que durant el curs escolar seria impossible. La portada d’aquest butlletí i la informació de les obres que hi ha en les planes interiors volen donar compte de les principals obres de millora de l’espai públic.

Però crec que no n’hi ha prou amb donar compte, amb informar: crec que cal també explicar el perquè de les coses, el seu sentit i finalitat. Les obres que farem responen a dos grans criteris: la millora de la mobilitat sostenible i la voluntat que l’espai públic tingui el mateix nivell de qualitat a tots els barris.

La mobilitat sostenible i segura és un concepte que l’Ajuntament vol impulsar molt més enllà de celebrar puntualment la Setmana que té lloc cada mes de setembre. Vol dir posar molta atenció a la seguretat i la qualitat de les rutes escolars, perquè els infants puguin anar a peu a les escoles. Vol dir posar molta atenció a la supressió de les barreres arquitectòniques o a les voreres inferiors a 80 cm d’amplada, perquè cap persona invident o amb mobilitat reduïda vegi dificultada les seves possibilitats de moviment. Vol dir posar molta atenció a les rutes habituals de la gent gran, per tal que els nostres avis i àvies tinguin regularment un banc de repòs en les seves rutes més habituals. Vol dir posar molta atenció al transport públic, posant en funcionament el bus dels diumenges o rebaixant els passos elevats que causen molèsties als conductors i usuaris.

L’espai públic de qualitat a tots els barris és una convicció de fons d’aquest Ajuntament, com ho és també la igualtat d’oportunitats entre totes les persones.

Les obres de millora i manteniment que farem aquest estiu, com les que s’han fet en estius anteriors, es reparteixen en els diferents barris de la ciutat, de manera que hi hagi un equilibri volgut de la inversió pública a tot Sant Feliu. Com les persones, cap barri ha de ser més que cap altre, ni cap barri ha de ser menys que cap altre. El pla d’inversions del mandat (que preveu les grans obres en equipaments i places, especialment) s’elabora també amb aquesta mateixa intenció i perspectiva. La coincidència a la riera de la Salut dels dos criteris esmentats és un exemple que mostra amb claredat la voluntat que hi ha darrera de la planificació de les grans i les petites obres d’aquest Ajuntament.

Començava aquest escrit parlant de vacances escolars. A pocs dies de començar agost, vull acabar desitjant bones vacances a tothom. I també, a les portes de la nostra Festa Major de Sant Llorenç, animar a la màxima participació a les activitats que hi haurà a la nostra ciutat entorn del 10 d’agost.

Bon estiu a tothom!

dimarts, 22 de juliol de 2014

"L'alcalde respon": avui, darrera conversa a l'aire lliure amb el veïnat a la plaça de la Llibertat, a les Grases.

Avui és la vuitena i darrera conversa a l'aire lliure d'aquest mes de juliol. Serà, com sempre, a les set i a la plaça de la Llibertat, al barri de les Grases.

La setmana passada n'hi va haver dos, que no vaig tenir temps d'anunciar:

Aquestes converses a l'aire lliure tindran continuïtat a l'octubre en les trobades anuals que, a cada inici de curs des d'en fa sis, Iniciativa i Esquerra Unida tenim a tots els barris, en els seus centres cívics o municipals. En els dos formats (a l'aire lliure o en recintes tancats) cercant la màxima proximitat amb les persones i els barris i, a menys d'un any de les properes eleccions municipals, per preparar un programa complet, entenedor i factible per continuar treballant per millorar les condicions materials i socials i el dia a dia de tothom.

dimecres, 16 de juliol de 2014

Amb el seu recurs sobre l'IBI, el PSC obre la via judicial, tanca la porta política.

Com vaig explicar en aquest article, l'11 d'abril es va aprovar definitivament el tipus d'IBI que s'està aplicant aquest any 2014. En els dies previs, es van presentar les al·legacions del Partit Popular, de Ciutadans, del Partit Socialista i de la Comissió ciutadana de l'IBI. Totes aquestes al·legacions es van desestimar, ja que es basaven en dues qüestions (incompliment de legislació i incompliment de calendaris) que vam argumentar que no existien.

Després d'aquell ple, i un cop el mes de maig es van rebre els primers rebuts quadrimestrals a les persones que tenen domiciliat l'IBI, hi va haver dues campanyes contra l'acord pres a l'abril: una impulsada per la Comissió ciutadana i una altra impulsada pel PSC. Les campanyes han consistit en el següent: presentació de recursos de reposició a l'Ajuntament contra el tipus aprovat el passat abril i presentació de recurs al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. De moment, el PSC ja ha presentat recurs (vegeu-ne la notícia en aquest enllaç del Fet a Sant Feliu) i l'AVV Roses ha anunciat públicament al seu blog que el proper setembre la Comissió ciutadana farà el mateix.

En el període de presentació (que acabava el 22 de juny), s'han presentat 102 recursos amb el model facilitat pel PSC, 719 recursos amb el model de la Comissió ciutadana i 3 recursos a títol individual. La major part dels recursos del PSC i els presentats individualment tenien la documentació correcta (és a dir, només fotocopia del DNI i la indicació de l'immoble pel qual presentaven el recurs) i la major part dels de la Comissió no venien acompanyats per cap document. Es podia donar el cas que es presentés un recurs en nom d'algú que no ho sabia: de fet, han vingut algunes (poques, evidentment) persones a l'Ajuntament dient-nos que el recurs s'havia presentat sense el seu coneixement. En aquests casos, hem requerit a les persones que no acompanyaven cap document  a què els adjuntessin, per tal de validar que efectivament es volien personar en un recurs contra l'Ajuntament. A aquesta petició de cocumentació, han respost fins ara 53 persones. Per tant, d'un total de 824 recursos rebuts, fins ara n'hem admès 188 i els altres els anirem responent a mesura que presentin la documentació requerida. Si no, els haurem de rebutjar per impossibilitat de verificar que les persones efectivament presentaven el recurs en nom propi i amb els requisits necessaris. I és que fer un recurs no és el mateix que fer una instància o signar un document en una campanya: té efectes jurídics i ha de tenir garanties jurídiques.

Un cop acabat el termini de presentació de recursos, aquests dies els estem responent. I la resposta és clara i l'estic explicant recentment en les converses a barris que estem fent o a Ràdio Sant Feliu: estem desestimant els recursos, perquè estem convençuts que ni hem incomplert la legislació, ni hem incomplert els calendaris. I ho estem fent tal com estableix la llei: amb una argumentació jurídica molt detallada, acompanyada d'una breu explicació que reprodueixo tot seguit.

Per què diem que no hem incomplert ni la legislació ni els calendaris?
En primer lloc i principal, perquè l'ajuntament té dues persones la responsabilitat de la qual els hauria obligat a advertir-nos-ho: el secretari i la interventora municipals. En cap expedient (ni en l'aprovació inicial ni en les respostes a les al·legacions ni en l'aprovació definitiva) cap dels dos ha formulat cap mena de reparament o objecció legal. L'equip de govern assumeix plenament la raó per la qual no han fet reparaments, i que explico tot seguit.

Tant el PSC com la Comissió ciutadana, en el seu recurs de reposició, al·leguen que hem incomplert la disposició addicional tretzena de la Llei reguladora d'Hisendes locals, ja que, segons aquesta llei, el tipus d'IBI s'havia d'aprovar definitivament abans de l'1 de març, i en canvi el vam aprovar el dia 11 d'abril.

Però, com vam explicar reiteradament al PSC i a la Comissió ciutadana, és que per damunt de la Llei d'Hisendes locals, els ajuntaments estem obligats a complir, per mandat constitucional imposat per la Unió Europea (la famosa reforma de l'article 135 de la Constitució, a la que ICV es va oposar, però que és d'obligat compliment), estem obligats a complir la Llei orgànica 2/2012, d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, que és clarament de rang superior. Per aplicació d'aquesta llei, l'Ajuntament havia d'establir el tipus d'IBI un cop es conegués el resultat pressupostari de l'any passat, el 2013. Aquest resultat pressupostari no es va tancar fins al 14 de febrer. En conseqüència, el tipus d'IBI no es podia aprovar inicialment abans d'aquesta data, i es va aprovar per tant, el dia 27 de febrer, abans, per tant, de l'1 de març. Era materialment impossible, per tant, que estigués aprovat definitivament el dia 1 de març, ja que l'existència d'un mes d'exposició pública feia del tot impossible el que plantegen el PSC i la Comissió en els seus recursos. Reitero i resumeixo: no es podia aprovar abans d'aprovar la liquidació del 2013 (14 de febrer) i és obligatori per llei un mes d'exposició pública: apurant fins a l'extrem el calendari, era legalment impossible aprovar definitivament abans del 14 de març. El PSC i la Comissió, en els seus recursos, no plantegen només un calendari materialment impossible, sinó el que és pitjor, legalment impossible.

El recurs del PSC ha estat admès a tràmit pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC): és, valgui la redundància, un tràmit administratiu normal quan el jutjat no veu defectes de forma en la presentació formal del recurs. Ara caldrà que l'estudiï a fons i que segueixi tot el procés judicial. El mateix passarà amb el recurs que presenti la Comissió ciutadana. Per tant, caldrà veure com i en quins moments es pronuncia el TSJC. Estem, per tant, a l'espera del que passi en el calendari i l'àmbit judicial.

Ara bé, què passa en el calendari i l'àmbit polític?
En els 35 anys de democràcia municipal, mai un grup municipal ha recorregut a la justícia en la seva tasca d'oposició al govern de la ciutat. En els vuit anys en què ICV i EUiA vam estar a l'oposició (2003-2011), vam plantar cara decididament a moltes decisions del govern del PSC, però sempre vam presentar la batalla política a la sala de plens i a la ciutat, mai en els tribunals. Ara constatem amb sorpresa com un PSC en caiguda lliure a totes les enquestes i amb una crisi oberta a tots els fronts, fa el pas de denunciar el govern de la ciutat, tot i saber que ho fa sense base legal sòlida, al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Amb aquesta decisió, al mateix temps que el PSC obre la via judicial, tanca la porta política. Què vull dir amb això? Vull dir que el PSC ha escollit la via de la màxima confrontació amb ICV-EUiA-ISF i ha escollit la via de fer enormement difícil una futura entesa entre les dues principals forces polítiques de la nostra ciutat en aquests moments. Ells sabran per què ho han fet: suposo que han calculat que volen ser els beneficiaris polítics del desgast que pugui comportar la llarga campanya de la Comissió ciutadana contra l'equip de govern. Volen ser, com es diu en castellà, "los pescadores que sacan ganancia de este río revuelto". Fins després de les eleccions municipals de 2015, ningú no sabrà els resultats d'aquesta decisió sense precedents. Però fins aleshores, la nostra porta està tancada, amb un rètol a la porta, que el PSC mateix ha posat, i que diu: "Tancat per recurs a la via judicial".

I deixeu-me afegir un comentari  final: qui és el PSC de Sant Feliu per portar als tribunals un govern que ajustarà el rebut de l'IBI a l'increment de l'IPC, com deia al seu programa, si quan la senyora Borrell era regidora d'Hisenda (2007-11) l'IPC va pujar un 10,10% i el rebut de l'IBI va pujar el 33, 79%? Ho portava al seu programa electoral? El PSC se salta el seu programa i ens porta als tribunals per complir el nostre? Pot sonar a discussió de pati d'escola... però de segons qui, lliçons de moralina, les justes. O cap ni una.

dimecres, 9 de juliol de 2014

Obres d'estiu a l'espai públic (2014).

Fa uns dies, vaig fer un primer escrit sobre la principal de les obres que farem en l'espai públic durant aquest estiu: l'acabament de la Riera de la Salut i la connexió entre banda i banda del pont de la via. En aquest escrit, explicaré les principals obres que, a més de l'anterior, farem aquest estiu de 2014. Per qui vulgui fer una mica de memòria, a l'inici de cada estiu he fet escrits amb el mateix objectiu:
L'objectiu és el mateix que en les dues edicions anteriors: un espai públic de qualitat a tots els barris, amb una atenció especial i prioritària a garantir la mobilitat a peu per a tothom (supressió de barreres arquitectòniques, de punts insegurs o foscos, etc) i, en segon lloc, de millorar la mobilitat dels vehicles (asfalts, passos elevats, etc).

Aquestes són les actuacions principals que durem a terme aquest estiu.

1. Arranjament dels carrers Carles Buigas i Joan de Batlle.
Es tracta de dos carrers de molta circulació de persones i de vehicles que tenen diversos problemes importants: cruïlles amb barreres arquitectòniques o mal dissenyades, mala concepció de l'aparcament en alguns punts, mal estat de l'arbrat en carrers on molta gent es reuneix i un asfaltat en molt mal estat en diversos punts. Aquesta serà una obra important que pretén endreçar completament la mobilitat de les persones, i la mobilitat i l'aparcament dels vehicles en aquests dos carrers tan importants del barri Roses-Castellbell, en què, a més, hi ha un dels dos instituts públics de la ciutat (IES Olorda)


En una reunió al Centre Cívic Roses cap a meitat de juny es va presentar als veïns aquest plànol que resumeix les actuacions:

2. Creació d'una nova escala que comuniqui l'escola Gaudí amb el barri de Can Maginàs.
Tot i que a la plaça de Can Maginàs ja hi ha una escala que la comunica amb el passeig del Canal, l'Associació de Veïns i l'AMPA de l'escola havien informat reiteradament que el pas natural dels veïns per anar cap a l'escola Gaudí o cap a la zona de l'antic Caprabo no era l'escala existent, sinó aquest, amb tots els riscos de seguretat que comporta, especialment per a la gent gran:
Degut a la poca distància que hi ha per salvar aquesta alçada, no és possible la creació d'una rampa, que era la intenció inicial. Però sí que es genera un accés amb totes les garanties en aquest punt, que és, reitero, el pas habitual de molts veïns i veïnes del barri. Aquest és el plànol de l'obra que es farà en aquest punt:

En els barris de Can Maginàs i la Salut estem treballant en una altra millora molt important de mobilitat: la generació d'unes rampes al pont que uneix els dos barris (conegut popularment com el "pont verd"). Estem fent els plànols, però a hores d'ara no tenim encara el permís d'ADIF, que és imprescindible per poder fer l'obra. Ho repeteixo perquè quedi molt clar: aquesta obra no la podem fer aquest estiu de 2014, però la tenim claríssimament "en cartera":





3. Millora de l'accés a l'escola Pau Vila i del paviment del carrer Mas Lluí.
A principis d'any, vam arreglar l'accés a l'escola Monmany i la cruïlla entre els carrers Joaquim Monmany i Mas Lluí. Un cop feta aquesta millora, quedava la millora del carrer Mas Lluí fins a la cruïlla amb Carles Buigas, camí de l'escola Pau Vila. Es tracta de suprimir punts com el de la fotografia, en què una cadira de rodes o un cotxet ho té molt difícil per passar:

En aquest tram, el que es tracta és d'eixamplar la vorera que dóna a les dues escoles, canviant l'actual aparcament en bateria que hi ha en aquest tros del carrer, com es pot veure en la comparativa dels dos plànols que adjunto: estat actual i estat després de les obres.

4. Millores als carrers Ramon y Cajal i Jaume Ribas.
Al barri Falguera es faran dues actuacions principals. D'una banda, la reparació de voreres que estan en molt mal estat i la supressió de barreres arquitectòniques al carrer Jaume Ribas entre els carrers Ramon y Cajal i Joan Antoni Samaranch. De l'altra, la renovació de l'asfaltat a la calçada del carrer Ramon y Cajal entre els carrers Sant Josep i Sant Joan.

5. Atenuació d'onze passos elevats.
Finalment, actuarem en onze passos elevats de la ciutat, per tal que els pendents de les rampes d'ascens i descens per als cotxes estiguin totes per sota del 10%. La idea és que s'acostin al model 2+4+2, és a dir, dos metres de rampa d'ascens, 4 metres de pas i dos metres de rampes de descens. Aquests passos es troben en les rutes dels autobusos que circulen per la nostra ciutat, que són òbviament les rutes més transitades. Els 11 passos són els punts en blau d'aquest mapa, que reflecteix el conjunt d'actuacions que he exposat. Sí que vull destacar, per la seva centralitat i per la multitud de vegades que s'hi han anat fent reparacions parcials, que el pas que hi ha davant mateix de l'ajuntament, que uneix les dues bandes del carrer de les pulmonies (Pou de Sant Pere en llenguatge oficial) a banda i banda de la carretera es refarà totalment: nova subbase, nova base i noves llambordes, que evitaran definitivament les deformacions continuades que pateix, degut a què totes les rutes d'autobusos i serveis hi passen pel damunt.

Properes actuacions a quatre places de la ciutat.D'altra banda, amb posterioritat a les obres que he explicat més amunt, durant el final d'aquest 2014 i els primers mesos del 2015 hi haurà una important obra de remodelació d'una de les places més importants del centre de la nostra ciutat: la plaça Catalunya. Després de les consultes i converses amb el veïnat i els centres escolars de l'entorn, el projecte d'obres està acabat i s'aprovarà aquest mateix mes de juliol. Un cop aprovat, s'han de concursar les obres, amb la qual cosa és previsible que aquestes comencin al mes de novembre i estiguin acabades als entorns de la Fira de l'any que ve.

Més sobre places de la nostra ciutat. En aquests moments s'estan acabant les converses amb les nou comunitats que donen a la plaça Rafael Alberti, i el proper 24 de juliol se'ls presentarà l'avantprojecte resultant d'aquest procés de participació. Després de la darrera lectura del veïnat, la intenció és aprovar el projecte d'obres entre octubre i novembre d'aquest any, per tal que les obres es puguin adjudicar en el primer quadrimestre de l'any que ve i començar a la segona meitat del 2015. Finalment, el personal tècnic d'urbanisme i de participació de l'Ajuntament té en cartera l'elaboració de dos grans projectes de remodelació de dues places més de Sant Feliu. Un, la remodelació de la plaça de la Salut, està en marxa i es presentarà al veïnat entre octubre i novembre. L'altra, la remodelació de la plaça Francesc Macià, començarà tot just tornant de vacances i acabarà a primers de l'any que ve. Les remodelacions d'aquestes dues places formaran part del treball del proper mandat, per raons evidents de calendari. Però en la mesura que són fruit d'acords per unanimitat del ple, són obres que no dependran del resultat de les eleccions municipals de l'any que ve i es faran amb tota certesa, com així hem comunicat ja al veïnat.

dilluns, 7 de juliol de 2014

El meu sou, les meves dietes, les meves reflexions.

Ara faré un article, com es diu en castellà, "a calzón quitado". Des que, des de la tarda de dijous, es fa pública la investigació sobre 44 alcaldes de l'executiva de la Federació de Municipis de Catalunya pel cobrament de presumptes sobresous, s'està creant una situació que mai no m'hauria esperat, que ha entristit profundament la meva família i sobre la qual no vull deixar ni el més mínim dubte ni suspicàcia.

Vagi per endavant el que és la millor demostració de l'honestedat dels homes i dones d'Iniciativa que, en aquests moments i sense atendre explicacions, hi ha massa gent que està atacant i qüestionant. Al Nadal de 1995, les persones que ens coneixen tant al Lluís Tejedor -també investigat- com a mi saben que ens va tocar la grossa de la Loteria. També saben que hauria estat perfectament legal quedar-nos el més de 14 milions de pessetes que ens van tocar. I també saben que no ho vam fer: en el cas concret de Sant Feliu, aquells 14 milions van anar, a parts iguals, a la Creu Roja, al Front Polisari i a plans d'ocupació. Que ara gent que no té ni idea ni de qui som ni de què hem fet, ens fiqui en el sac de la corrupció generalitzada del nostre país, em remou l'estómac, m'indigna. Si vam tornar llavors milions i milions, ara hem de callar quan ja ens acusen d'haver caigut ("veieu com tots són iguals", diuen uns; "veieu com amb la vella política no podem anar enlloc" diuen uns altres) en la podrimenta de la corrupció per, en el meu cas, 265 euros al mes, durant tres mesos de 2011 i dotze de 2012, que a més, hem declarat a Hisenda fins al darrer euro?

Per fer el plantejament de conjunt que em proposo, adjunto tot seguit els meus ingressos de la declaració d'Hisenda de l'any 2012, el més important de la investigació:

Els tres conceptes que vaig declarar al 2012 es corresponen amb el meu salari com a alcalde (51.000€) i les meves dietes com a membre de la comissió executiva de la Federació de Municipis (5.000€) i de la Junta de Govern i el plenari de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (16.000). Ja han sortit les paraules: sou i dietes. I ja ha sortit la xifra demagògica: Jordi San José cobra 72.000€, és a dir, 14 pagues de més de 5.000€! I les conclusions: i diu que és d'esquerres. I així amb en Lluís Tejedor, i els altres alcaldes i alcaldesses d'ICV-EUiA, i del conjunt de partits.

Cobro més de 5.000€ al mes, com interessadament diuen algunes veus de la nostra ciutat, i com interessadament diuen algunes veus de "la nova política"? La resposta és clara, i alhora obre el debat de fons que crec que hem d'abordar aquests dies: el dels sous i les dietes o, amb el nom que sigui, les assignacions que rebem els representants municipals en diversos òrgans supramunicipals.

La resposta és clara: la divisió de 72.192,45€ anuals entre 14 pagues és, efectivament, de 5.156,60€/mes. Però, per saber què porto realment a casa, cal saber que totes les dietes les lliuro a Iniciativa i que, per carta financera, el 10% del sou també el passo al partit. Amb això paguem sobretot el préstec amb què financem la campanya electoral anterior (que cada municipi es paga gairebé íntegrament) i el funcionament del partit, tant a la seu local i comarcal de Sant Feliu com -en molta menor mesura- la central. Així que, realment, el que vaig portar a casa l'any 2012 va ser: (50.951,58€bruts-14.266,32€retenció IRPF)*90% = 33.017,09€/any, és a dir, 14 pagues de 2.356,36€. Aquest va ser el sou net final que vaig portar a casa meva fa dos anys.

Aquesta situació és molt general entre els alcaldes i alcaldesses que jo conec, i suposo que és la situació pràcticament general a tot arreu, tot i que desconec les cartes financeres dels altres partits. I els debats que s'obren a partir d'aquí són els realments importants:
  • 2.400€/mes (arrodonint) és un sou excessiu per a l'alcalde de Sant Feliu?
  • més en general, quin ha de ser el sou dels alcaldes? i dels regidors?
  • han d'existir pagaments per representació en òrgans supramunicipals?
  • en quin conceptes s'han de fer aquests pagaments?
  • els partits s'han de finançar d'una manera tan important dels seus càrrecs públics?
  • més en general, com s'han de finançar els partits polítics?
Necessitaria molt més que aquest article per exposar el meu punt de vista sobre totes les reflexions que plantejo. Em centro només en el que està ara en debat: les dietes de la Federació de Municipis. Els temes a considerar són tres: la seva pròpia existència, el seu import, i la seva figura jurídica.

L’existència d’assignacions econòmiques per responsabilitats diferents a la de la pròpia gestió municipal està plenament recollida per la legislació. No és res, doncs, sospitós d’il•legalitat: es paguen específicament responsabilitats concretes i diferents de la del propi ajuntament. Es fa així des dels inicis de la recuperació de la democràcia. En el meu cas concret, a la FMC, els quinze mesos entre octubre de 2011 i desembre de 2012 en què vaig cobrar-la, era per la meva pertanyença a l’executiva i la meva responsabilitat com a president de la comissió d’Urbanisme. A més de les assignacions per responsabilitats, hi ha, com en altres institucions, les dietes per desplaçaments, representació, etc.

Una altra cosa és que aquestes assignacions, en el context actual de crisi econòmica i de confiança en el sistema, avui estan fortament qüestionades i potser s’han de replantejar. En el cas concret de la FMC, s’han deixat de percebre a partir de l’1 de gener de 2013, amb l’entrada en vigor de la Llei 4/2008, d’associacions de Catalunya. I, per descomptat, jo continuo assumint exactament igual que abans les responsabilitats que abans he esmentat. En resum, haver cobrat aquestes quinze assignacions no té res d’il•legal pel que fa al fons i a l’import: el que investiga la jutgessa és la naturalesa jurídica d’aquests pagaments, però no la seva existència.

L’import és també un altre tema en qüestió. A la FMC hi havia, a més de les dietes, quatre pagaments diferents segons la diferent responsabilitat dels membres de l’executiva: vocal, president de comissió, vicepresident de la FMC o president de la FMC. L’existència d’aquest escalat és el que la jutgessa argumenta amb raó que és clarament diferent de la dieta per quilometratge.

I aquí és on anem al darrer apartat que exposava: la naturalesa jurídica d’aquesta assignació: dieta o sou? Això és el que investiga la jutgessa, aquí és on hi ha hagut una negligència jurídica i administrativa inadmissible i això ha provocat la destitució del secretari general de la Federació de Municipis.

En la meva opinió, hauria hagut de ser una assignació lligada a l’assistència als òrgans de direcció de què formem part els alcaldes. És el que, al nostre ajuntament per exemple, es paga als regidors i regidores sense dedicació per assistir als plens o a les comissions informatives. Si no m’equivoco, la fórmula jurídica és “indemnització per assistència”. Al marge del barroquisme del nom, és, per tant, una assignació lligada a l’assistència a les reunions de la comissió executiva. En el meu cas concret, jo no l’hauria hagut de cobrar quan no hi vaig anar: a l’agost, per vacances, i al març, perquè no hi vaig poder assistir. El fet que els 44 alcaldes la vam cobrar, posa de manifest que era una quantitat fixa i regular, és a dir, un sou. I això és il•legal, ja que cobrem un sou de l’Ajuntament, i és il•legal cobrar sou de dues administracions.

Per tant, és una negligència o una errada jurídica i administrativa, molt lluny de la voluntat política de treure profit personal de la pertanyença a aquests òrgans, que és el que, en definitiva, s’entén per corrupció.

En resum i per acabar: hi ha una errada que s’ha de corregir. Personalment, jo crec que caldrà tornar allò que hem percebut de manera inadequada, i no tornar allò que haguéssim cobrat si la gestió administrativa s’hagués fet bé. Finalment, tots els alcaldes i alcaldesses hem acordat dipositar cautelarment (que no és el mateix que tornar, que implicaria reconeixement d’il•legalitat) les quantitats cobrades, a l’espera que una investigació interna de la FMC conclogui quin hauria estat el procediment correcte i estableixi finalment el que es va pagar correctament i el que cal tornar definitivament.

En definitiva, hi ha hagut una negligència o errada jurídica, de la qual algú vol extraure injustament que hi ha responsabilitats polítiques. Espero que la investigació aclareixi això i el procediment judicial no vagi a més. En tot cas, aquest dimarts exposaré amb tota claredat aquesta situació a l’assemblea de Sant Feliu i a la direcció del partit: com que no he fet res mal fet, no dimitiré, però sí que posaré el meu càrrec a disposició del que decideixi el meu partit.

I acabo aquest escrit sobre el meu sou, les meves dietes i les meves reflexions amb la meva nòmina actual. Quan la meva dona va quedar en atur, vaig demanar cobrar els triennis als que inicialment havia renunciat, tot i que hi tenia dret. La meva nòmina, a maig de 2014, i per donar la màxima transparència a tot el que es relaciona amb les meves retribucions, és la següent:

Fent números rodons: tinc un ingrés net de 3.000€/mes, dels quals passo 300€/mes al partit en compliment de la carta financera. A casa meva entren ara 2.700€/mes: 2.400€ és la meva retribució com a alcalde i 300€ és la meva retribució pels 10 triennis que tinc com a funcionari del Departament d'Ensenyament de la Generalitat. Aquests 300 van amb la persona i no amb el càrrec: si no fos funcionari, el meu sou serien, en números rodons, 2.400€. Aquesta és la xifra que s'ha d'analitzar.

Com deia al principi, un escrit "a calzón quitado". Ara, qui vulgui insinuar que sóc un corrupte i qui vulgui insinuar que sóc alcalde només per enriquiment personal, que com a mínim ho faci amb total coneixement de causa.

diumenge, 6 de juliol de 2014

"L'alcalde respon": dos actes públics, una assemblea i un programa de ràdio.



La setmana passada vam començar un cicle de converses a l'aire lliure a tots els barris, que ja hem fet a Roses Castellbell, el Centre i la Salut. Aquesta setmana, com es veu als cartells, serà el torn de Can Maginàs i Can Calders. Després de les notícies sobre la investigació als 44 alcaldes sobre les dietes de la Federació de Municipis de Catalunya, la ciutadania tindrà l'ocasió de preguntar-me directament i jo de respondre directament. A més, és clar, de les qüestions pròpies dels barris, de la ciutat i de política general a què responc en aquests actes.

A més, aquesta setmana tindré dos moments addicionals per explicar i per explicar-me. Dimarts, tenim convocada una assemblea extraordinària d'ICV-EUiA-ISF  per analitzar la situació creada per aquesta investigació i les possibles conseqûències que se'n puguin derivar. Dimecres, en el programa mensual de ràdio "Línia directa amb l'alcalde", totes les persones que vulguin parlar amb mi ho podran fer, com sempre, en directe.

dimecres, 2 de juliol de 2014

"L'alcalde respon". Aquesta setmana, tres trobades per enraonar a tres places de la ciutat.

Aprofitant el bon temps de les tardes de juliol, a la nostra coalició hem decidit fer un seguit d'actes de diàleg a peu de carrer (millor dit... de plaça) a tots els barris de Sant Feliu. Els actes tindran lloc entre el 30 de juny i el 22 de juliol. Aquests són els tres primers, d'aquesta setmana:


Dilluns passat, vam fer el primer, a la placeta de davant dels pisos de la Cooperativa, al barri Roses-Castellbell. Aquí n'hi ha una imatge: a la fresca, amb una brevíssima introducció per part meva, i responent una a una totes les preguntes que em plantejaven els veïns i veïnes del barri.
Les properes converses a peu de carrer seran:

  • avui dimecres, davant la Biblioteca Montserrat Roig.
  • demà dijous, a la plaça de la Salut.
  • dilluns que ve, a la plaça de Can Maginàs.
  • i dijous que ve, a la plaça de les Roses.
Hi estàs convidat, hi seràs molt benvinguda!