divendres, 30 de maig de 2014

Amb les europees comença el vertígen: en 30 mesos (o en 18?), 4 eleccions i (potser) una consulta.



A pocs dies de les europees del 25 de maig, m'agradaria fer en veu alta algunes consideracions sobre els apassionants mesos que s'acosten. Des del 25 de maig de 2014 fins al (com a tard!) 25 de novembre de 2016 hi ha exactament 30 mesos de vertígen a la política catalana: ni més ni menys que quatre eleccions i una consulta. Això és el que tenim per davant:

1) Eleccions europees: 25 de maig de 2014. Els resultats a Sant Feliu són els que hi ha en el quadre adjunt. He adjuntat com arxiu excel un document elaborat per mi mateix, que poso a disposició de tothom. Només cal entrar-hi o, si voleu, descarregar-lo: pestanya a la fila superior.
2) Consulta, prevista, com tothom sap, per al proper 9 de novembre de 2014.
3) Eleccions municipals: 24 de maig de 2015. Aquesta data és coneguda i fixa, mentre que la consulta i la data de les eleccions al Congrés dels Diputats o al Parlament de Catalunya s'estan debatent als despatxos del PP i de CiU, principalment.
4) Eleccions al Congrés dels Diputats. Les darreres generals van ser al 20/11/2011, tocarien per tant al novembre de 2015.
5) Eleccions al Parlament de Catalunya. Les darreres catalanes van ser al 25/11/2012, tocarien per tant al novembre de 2016.

Però després dels resultats de diumenge, jo crec que les coses podrien no anar en aquesta seqüència i amb aquest calendari. La meva percepció, estrictament personal, és que les coses poden anar per un camí ben diferent, en funció bàsicament dels interessos del president Rajoy que, en la meva modesta opinió, poden ser en alguns punts coincidents amb els d'Artur Mas o Oriol Junqueras. Intueixo que el vertígen es concentrarà encara més: no en 30 mesos, sinó em penso que en 18. És pura intuïció, ningú no té cap bola de cristall, però la considero fonamentada i la voldria compartir. Començo per una perspectiva general i acabo amb una perspectiva santfeliuenca.

A mi, els resultats de diumenge passat em produeixen una satisfacció particular (el creixement important de la meva coalició) i una preocupació general (la debacle del PSC no em fa cap satisfacció, la mobilització del vot independentista no ha assolit suficientment els seus objectius, la meitat de la gent es va quedar a casa, el PP ha tornat a guanyar, etc). La victòria (encara que ajustada) del PP, el fet que CiU hagi perdut la seva condició de "pal de paller" i l'estratègia que està seguint ERC em fa pensar que, per més que l'ANC apreti, el 9 de novembre és difícil que hi hagi un acord institucional per tirar endavant la consulta. Em voldria equivocar i voldria que es fés, perquè només votant es pot superar l'embolic actual en què tothom interpreta segons els seus interessos "la voluntat del poble". Però ho veig difícil. I veig difícil també que, amb ni tan sols dos anys de mandat i després d'haver perdut les europees, el president Mas convoqui eleccions anticipades el 9 de novembre per regalar a Oriol Junqueres un govern... que dubto també que desitgi.

D'altra banda, la davallada del PP i el risc evident de perdre comunitats com Madrid o València el proper 25 de maig (a moltes comunitats coincideixen les municipals amb les autonòmiques), pot aconsellar al president Rajoy que, intentant vendre el fum de la recuperació econòmica (?), avanci les generals per abans de les autonòmiques, confiant així en mantenir alguns dels estratègics feus regionals del PP. La meva hipòtesi, insisteixo, absolutament personal i potser més que equivocada, és que tindrem eleccions generals abans de les municipals. Em voldria equivocar, com deia, però crec que és el calendari que més li interessa al PP. I, sincerament, també crec que és el calendari que més els interessa a CiU i ERC.

M'explico. A un govern de CiU "amortitzat" per haver-ho jugat tot a una consulta que, com he dit, no les tinc totes que es faci, li interessa molt més establir alguna negociació amb un govern del PP que comenci i que segurament (espero, desitjo, prego, vull, necessitem!!!) perdrà la majoria absoluta a Madrid. A CiU li interessa tenir capacitat de negociació perquè el PP, eventualment, el pugui necessitar, cosa que amb l'actual majoria absoluta del PP no passa. I crec, a més, que la lògica del pinyol de CiU (i segurament també d'ERC), pot ser la següent: després d'unes generals abans de les municipals, fer tots el possible per atribuir a les eleccions municipals del 25 de maig un clar contingut independentista, seguint les consignes de l'ANC i, finalment, eleccions catalanes avançades a la tardor de 2015. Intueixo que aquest calendari els és més convenient per intentar assolir una majoria independentista que podria ser (vistos els resultats de diumenge) prematura aquest 9 de novembre. Unes eleccions catalanes al 2015 estan suficientment lluny del 2012, no allarguen una situació sovint agònica fins al 2016 i poden tenir l'èpica que tant els convé ("no ens van deixar" fer la consulta, majoria d'ajuntaments amb governs independentistes, 11 S 2015, etc). Aquest és doncs, en definitiva, l'escenari polític que considero més probable no ja per als propers 30 mesos, sinó per al proper any i mig: agafem-nos fort, doncs, que la velocitat i els girs dels esdeveniments poden ser impressionants.

I aquí acabo amb la meva percepció de com seran les properes municipals: en la clau d'èpica independentista que els interessa a CiU i ERC. I, pel principi d'acció i reacció, a Ciutadans i PP. A Sant Feliu, CiU i ERC han mobilitzat molt el seu electorat: el resultat d'ERC és impressionant. I junts, tenen un 30,76% del vot de diumenge passat. Considero evident que aniran a totes amb aquest discurs i, més que parlar de serveis municipals, d'escoles bressol, de polítiques socials, d'hisenda municipal, del paper de l'ajuntament en educació, dels serveis per a la infància o per a la gent gran, jugaran a la carta èpica de fer possible la proclamació de la independència des del balcó de la plaça de la Vila. Més que del dia a dia de Sant Feliu, faran una campanya en clau de fer història per Catalunya. I això a Sant Feliu i a tot arreu.

Crec que és important preveure-ho i tenir-ho en compte, perquè no ens agafi per sorpresa en aquest any i mig de vertígen que s'acosta. I ho explico als ciutadans i ciutadanes de Sant Feliu, hagin votat el que hagin votat a aquestes europees, perquè sàpiguen (com estic convençuts que faran) distingir entre les eleccions al Parlament que crec que hi haurà al 2015 i les eleccions municipals (que són de la gestió del dia a dia de la nostra ciutat, per poc "èpic" que pugui semblar...) que tindran lloc d'aquí a poc menys d'un any. I ho explico també a tants homes i dones que col·laboren amb Iniciativa i amb Esquerra Unida, perquè insisteixin en la importància del factor local en la preparació de les municipals: la importància de les coses que estem fent i la importància d'explicar molt bé les coses que estem fent, sempre en clau d'igualtat d'oportunitats de totes les persones i d'igualtat de qualitat de l'espai i els serveis públics en tots els barris. Un discurs i una pràctica de govern en clau de drets socials i d'igualtat d'oportunitats, que resumeixo sovint en la idea "que tot estigui a l'abast de tothom". Un discurs i una pràctica que estic segur que mereixerà la confiança de molts ciutadans i moltes ciutadanes que diumenge passat no van votar o van votar altres opcions, o que, simplement i com sempre hem sabut fer, sabran diferenciar el vot per al seu ajuntament del vot per al Congrés o el Parlament.