dimecres, 30 d’abril de 2014

Nau de les Sedes: tres mals arguments de Lourdes Borrell i tres rèpliques de Jordi San José.

Ahir, al meu parer, el ple de l'Ajuntament va tocar dos temes fonamentals. D'una banda, l'aprovació del Reglament Orgànic Municipal (ROM), amb la unanimitat no només dels grups actualment presents al consistori, sinó també de Ciutadans i ERC, als quals vam convidar a participar en la seva elaboració i que hi han tingut un paper molt actiu. Ja en parlarem quan fem el resum del ple d'abril. L'altra nota destacada del ple d'ahir va ser, sempre segons el meu meu parer, la topada dialèctica que vam protagonitzar la sra. Borrell i jo mateix, a propòsit de la cessió de la Nau de les Sedes a la Generalitat per construir-hi l'Escola d'Hosteleria i Turisme del Baix Llobregat. 

De fet, el punt que ahir es debatia al ple era merament administratiu: complir amb un tràmit de requalificació de l'edifici (de domini públic a bé patrimonial, estalvio el matís jurídic de les dues qualificacions) per tal de poder inscriure al Registre la cessió de l'edifici. La segona part (per a què el cedim, amb quina finalitat) formarà part d'acords posteriors amb el Departament d'Ensenyament de la Generalitat. Personalment, jo m'esperava un vot favorable de tothom en aquest punt i la discrepància del PSC quan acordem la finalitat de la cessió, més endavant. Però, com vaig intentar explicar a la Sra. Borrell, si l'anterior govern de la ciutat hagués volgut cedir l'edifici a una altra administració fos quin fos el seu ús, s'hauria hagut de fer exactament el mateix tràmit que ahir el PSC va votar en contra: insisteixo, donar la qualificació jurídica adequada per poder cedir l'edifici per a l'ús a què posteriorment es decideixi. El PP (que trist és que en els temes locals tingui una actitud més oberta i dialogant que el grup socialista...) ho va entendre sense problemes i va votar a favor.

Lourdes Borrell va defensar tres grans arguments:
1) L'Escola d'Hosteleria s'ha de fer al solar del Mas Lluí que l'Ajuntament va cedir a la Generalitat el maig de 2006 (darrera l'IES Olorda, on ara hi ha un aparcament provisional), 
2) La prioritat del PSC sempre ha estat fer una biblioteca a la Nau de les Sedes,
3) La urbanització de Can Bertrand (aparcament, plaça 8 de Març, etc) ja es va fer pensant en aquesta biblioteca.

I jo li vaig rebatre un a un els tres arguments.  Aquesta va ser la meva línia argumental:

1) Sobre el solar del Mas Lluí.
Efectivament, el maig de 2006 es va cedir aquest solar, per a la construcció d'un centre de primària de dues línies, en un moment de creixement demogràfic i econòmic previ a l'esclat de la crisi. El cas és que la Generalitat no va formalitzar l'acceptació del solar ni el seu ús, ni com a escola de primària ni com a institut de secundària. I el que és més sorprenent encara, és que entre 2006 i 2011, l'ajuntament (amb els alcaldes Vázquez i Borrell) no va fer cap requeriment a la Generalitat per formalitzar el futur ús ni com a escola ni com a institut. Cap acord formal en cinc anys: cap. En conseqüència, passats cinc anys al maig de 2011 sense la formalització de cap acord, aquella cessió ja no és vàlida i el solar és a disposició de l'ajuntament per a l'ús de l'equipament que decideixi en el futur. El PSC no va fer els deures entre 2006 i 2011.

2) Sobre la prioritat de la biblioteca a la Nau de les Sedes.
Hi ha vegades que crec que la sra. Borrell creu que hem tingut un atac sobrevingut d'amnèsia. En vuit anys (vuit!), l'anterior equip de govern va tenir temps de sobra per tancar un acord sobre el futur de la Nau: de fet, aquest equip de govern ha tancat un acord amb la Generalitat en poc més de dos anys i mig. El que passa és que haurien hagut de tenir clar a què volien destinar l'edifici. I això no ho van tenir mai clar. Com li vaig recordar a la sra. Borrell, la seva primera opció va ser la ubicació de la Casa Àsia. Com que no va sortir bé, la seva segona opció va ser la ubicació del Museu del Còmic. Com que tampoc va sortir bé, en tercera opció, es van plantejar una biblioteca. És a dir, la biblioteca va ser "el plan B del plan B" del govern en què ella va ser primer regidora de Cultura i després alcaldessa. I si bé és cert que sis mesos d’alcaldia donen per molt poc, certament, quatre anys de regidora de Cultura haurien d’haver donat per més.

Una tercera opció no es correspon amb la prioritat que ahir va intentar defensar Lourdes Borrell. De fet, no hi ha ni un sol acord de ple en els dos governs anteriors (vuit anys, vuit) que faci referència a una biblioteca a la Nau de les Sedes. Si aquesta era la prioritat del PSC, en vuit anys no la van materialitzar. Poca prioritat devia ser: plan B del plan B, a la tercera. La mateixa Rosa Maria Martí, que va compartir govern amb ella durant quatre anys, li ho va haver de recordar: cap acord de govern en els vuit anys anteriors per fer una biblioteca on ara la sra. Borrell afirma que és una prioritat històrica i irrenunciable. Cap. Sense comentaris.

3) Sobre la urbanització de Can Bertrand.
Aquí la sra. Borrell va "rizar el rizo" que es diu en castellà. Va afirmar que "si vam fer un aparcament, el vam fer pensant en la biblioteca", "si vam fer un parc, el vam fer pensant en la biblioteca", "si vam gastar 7 milions d'euros, ho vam fer pensant en la biblioteca". Pel que fa a aquest pensament reiterat i prioritari en la biblioteca, em remeto al punt anterior. Però li vaig haver de recordar a la sra. Borrell que el planejament de Can Bertrand  es va fer quan era alcalde el nostre company Àngel Merino i quan era regidora d'Urbanisme la nostra companya Maite Ruf, i que tant la urbanitzaciò de la plaça com la restauració dels equipaments va anar a càrrec dels promotors immobiliaris, que han fet, per cert, un treball magnífic i que ha anat molt més enllà del que per sismple compliment de la llei els tocava. Vull explicitar i fer públic el meu agraïment a Ricard Barceló i Conrad Ferrer per les magnífiques restauracions de la Nau de les Sedes i dels edificis on ara s'allotgen l'Escola Tramuntana i el Centre Marquet Molins. Per tant, afirmar que "ens va costar set milions d'euros" és una manipulació innecessària i inadmissible de la realitat. El Butlletí municipal 408, de juliol de 2002, recull aquesta fotografia amb motiu de la signatura del conveni urbanístic que posteriorment es va ratificar en ple i sobre el qual s'ha construït Can Bertrand.
Butlletí 408. Davant la maqueta de Can Bertrand, Àngel Merino i Maite Ruf, amb el promotors, Ricard Barceló i Pablo Bertrand.

Tres mals arguments que fonamenten un mal discurs. No és bo que el principal partit de l'oposició a Sant Feliu, i amb el qual compartim govern a desenes de muñicipis, no plantegi res substancialment millor quan queda poc més d'un any per a les eleccions municipals de 2015. Espero, pel bé de Sant Feliu, que fonamentin i expliquin millor la seva proposta de futur per a la nostra ciutat.

2 comentaris:

Javier Frias Peñalver ha dit...

Continues a favor de la transparencia jordi??? Es que fa massa temps que t'estic demanant dades del estudi de l'universitat de barcelona sobre la tarificacio social i com no contestes m'imagino que deus tenir coses a amagar

Jordi San José i Buenaventura. ha dit...

Hola, Javier,
Més que coses a amagar, el que tinc és poc temps per contestar. Ara que ha passat la Fira, miraré de posar-me al dia en facebook, blog, twitter, etc.
Pots mirar l'estudi complet a què em refereixo i altres actuacions relatives a la tarifació social en aquest enllaç: http://www.santfeliu.cat/common/doc/document.faces?xmid=24261. És a dir, en el web de l'Ajuntament, dins l'apartat "Coneix la ciutat", apartat "Projectes de ciutat", carpeta "Tarifació social".
Salut!