divendres, 25 d’abril de 2014

24/04/2014: commemoració de 35 anys d'ajuntaments democràtics, voluntat unitària de no voler retrocedir 35 anys.

Ahir vam commemorar 35 anys de democràcia local, en un acte de retrobada dels regidors i regidores que han passat pels nou consistoris que han representat a la ciutadania de Sant Feliu des de 1979. A la presidència, els cinc alcaldes democràtics de Sant Feliu (foto superior). Un cop acabat l'acte, una foto amb els regidors i regidores que van poder assistir a la trobada. Les dues fotos són de la galeria d'imatges del Fet a Sant Feliu.

En les intervencions dels cinc alcaldes de la ciutat, van destacar algunes línies comunes: la reivindicació de la importància de la democràcia local, la transformació social que han fet possible (l'Àngel Merino va parlar d'una autèntica "revolució invisible"), la necessitat de preservar les polítiques de proximitat, la reivindicació permanent del finançament local, etc.

En totes cinc intervencions també es van destacar els riscos de retrocés democràtic i de pèrdua de capacitat d'estar al costat de la ciutadania a partir de la reforma local que ha aprovat recentment el Congrés dels Diputats amb l'únic vot del PP i contra el qual els ajuntaments hem presentat recurs d'inconstitucionalitat.

Aquest va ser el meu discurs en l'acte d'ahir:

Benvolguts Cesc, Àngel, Juan Antonio i Lourdes,
Benvolgut Síndic de Greuges, Magí Boronat,
Benvolguts companys de l’actual consistori,
Benvolguts regidors i regidores que heu format part dels vuit consistoris anteriors,

Benvinguts a aquest acte, que té lloc exactament 35 anys i 5 dies després que, Cesc Baltasar fos escollit alcalde de Sant Feliu, recollint el llegat democràtic del darrer alcalde escollit a les urnes a la nostra ciutat durant la II República, el ciutadà Josep Gaspà.

Després de la lectura del manifest  “35 anys d’ajuntaments democràtics al servei de la ciutadania” i de les intervencions dels quatre alcaldes que han presidit els governs municipals en aquests 35 anys, deixeu que reiteri el sentit d’aquest acte i els elements fonamentals que han de configurar el municipalisme en aquests moments crucials.

Aquest és, com hem pogut escoltar, un acte de reconeixement i de compromís.

Entorn d’un centenar de santfeliuenques i santfeliuencs s’han assegut en aquests seients en representació de la ciutadania de la nostra ciutat. Homes i dones que, des de la seva opció partidària, han dedicat temps i moments intensos de la seva vida al bé comú, a la millora de les condicions de vida dels seus veïns i veïnes. Alguns d’ells, ja no són entre nosaltres, i, en aquest moment, els vull reiterar el nostre agraïment i reconeixement. Aquests són:
-         Gabriel Hita,
-         Joan Blanch,
-         Felip Alcántara,
-         Juan José López
-         Marcel·lí Ferrer,
-         Josep Gimeno,
-         Antonio de Oses,
-         Antoni Amigó,
-         Juan Antonio Cortado

La seva tasca, com la de totes i tots vosaltres, ha estat posada de relleu en les intervencions anteriors.

Vull centrar la meva intervenció en la segona idea que abans esmentava: el compromís.

Si fem un repàs en línies gruixudes d’aquests 35 anys d’ajuntaments democràtics, podem convenir que hi ha hagut tres etapes diferenciades:

-         l’etapa inicial de construcció de la democràcia local, en un context de dèficits urbanístics i de serveis de tota mena i, també, d’una crisi econòmica brutal que, a Sant Feliu, per exemple, va acabar amb una bona part de la nostra indústria.
-         Amb totes les clavegueres i voreres acabades, per entendre’ns, s’obre una segona etapa de creació de serveis i equipaments de tota mena i a tota la ciutat. A Sant Feliu, al final d’aquesta segona etapa, es creen els nous barris de Mas Lluí, Falguera II i les Grases.
-         Els darrers deu anys s’han caracteritzat per un canvi demogràfic important mentre es covava la crisi, i pel propi esclat d’aquesta crisi, per la seva durada i perquè la crisi, inicialment econòmica, ho ha acabat contaminant tot: crisi de confiança política, crisi de valors, crisi social, etc. Una tercera etapa en què els ajuntaments ens hem hagut de situar davant una crisi que neixia i després esclataval

En aquestes tres etapes dibuixades a traç gruixut, hem mantingut amb claredat una voluntat i una reivindicació: la voluntat de ser l’administració més sensible i més propera a les necessitats i a les expectatives de la ciutadania, la reivindicació d’un finançament just, tant davant de l’administració de l’Estat com de la Generalitat.

Aquesta voluntat i aquesta reivindicació continuen sent avui absolutament vigents. Com s’ha llegit al Manifest i han expressat els quatre alcaldes anteriors de la ciutat, els ajuntaments volem continuar tenint les competències que avui tenim, i que concreten aquesta voluntat de proximitat: en educació, en ocupació, en habitatge, en polítiques de dona, joventut o gent gran, en serveis socials. La nostra contribució a la qualitat de vida de la ciutadania, especialment a la més castigada per la crisi, ni es pot posar en qüestió ni ens pot ser suprimida per llei. Per això, el nostre Ajuntament i centenars més d’ajuntaments hem presentat recurs d’inconstitucionalitat davant la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local: no ens agrada ni la música ni la lletra d’aquesta llei, que ens podria portar a un salt de molts anys enrera que ni podem ni volem admetre. En temps de crisi, l’atenció a la ciutadania des dels serveis de proximitat és més necessària que mai.

Aquesta proximitat necessita el finançament adequat. Per això, tant davant de la LRSAL com davant la Llei de Governs Locals de Catalunya, avui en tramitació al Parlament, reiterem novament (com si no haguéssim fet prou en aquests 35 anys, un finançament just i adequat.

Però al costat d’aquesta voluntat de proximitat i d’aquesta reivindicació de finançament, el nostre compromís com a representants de la ciutadania exigeix, avui, una reflexió de fons sobre els temps que tenim per davant i el paper que hi hem de jugar.

I ho voldria fer a partir d’una pregunta que sovint em plantejo i que m’haureu sentit més d’un cop: tot allò que hem posat en funcionament amb voluntat que fos per a tothom (escoles bressol, equipaments esportius, serveis per a la gent gran, etc) són realment per a tothom? Hem tingut prou en compte, al costat de la seva qualitat de servei i de la seva sostenibilitat econòmica, la funció social amb què els ajuntaments, l’Ajuntament de Sant Feliu, els vam crear?

Aquest accent en la funció social dels ajuntaments, hauria de caracteritzar, des del meu punt de vista, la quarta etapa dels ajuntaments en democràcia. 

Crec que, amb una gravetat desconeguda fins ara, els ajuntaments haurem de fer front als efectes devastadors, cada cop en més persones i famílies, de l’atur de llarga durada i de la cronificació de la pobresa.

Malauradament, moltes persones d’una certa edat, han perdut o perdran la perspectiva d’una reincorporació al món del treball. Un món de treball, a més, amb unes condicions laborals cada cop més draconianes i amb una pèrdua (a la qual farem front de manera permanent) de drets laborals i socials.

Això ens portarà a replantejar-ho tot:
-         Des del camp de l’educació: estem fent el que toca per ajudar al professorat i la comunitat educativa en el seu treball per a l’èxit escolar per a tothom?
-         Fins al camp de l’habitatge: hem explorat prou les vies per, més enllà de l’acord amb moviments com la PAH, definir i aplicar polítiques socials d’habitatge?
-         Passant sobretot pels temes d’ocupació: quin paper en aquests moments, per a quins models d’ocupació i d’activitat econòmica?
-         Per temes que potser consideràvem superats, com el dret a l’alimentació, des dels menjadors escolars a l’atenció a la gent gran que viu sola i a qui la crisi ha escurat sovint els seus estalvis,
-         Fins, sobretot, pels temes de serveis socials: com atendre, de manera digna i discreta, possiblement a centenars de famílies que, víctimes de la pobresa crònica, només tindran l’Ajuntament al seu costat?

Aquest crec que ha de ser, amigues i amics, en un context marcat per canvis negatius en la legislació local però més marcats encara per la imperiosa necessitat social de centenars de persones i famílies víctimes innocents d’un sistema econòmic depredador i injust, la reflexió de fons i el compromís que haurem d’abordar des de l’Ajuntament: l’aprofundiment inaplaçable i urgent de la funció social dels governs locals.

I acabo emplaçant, a un any just de les desenes eleccions municipals en democràcia, als partits polítics de què formem part, a tots els grups que comencin a preparar les properes eleccions municipals a què, en el marc de les propostes que comencin a preparar i a presentar, posin l’accent, sobretot, en el que ha de configurar la quarta etapa de la nostra vida democràtica local: la prioritat de les polítiques socials i la imprescindible atenció a les situacions de pobresa i de risc de pobresa que, lluny de ser transtiòries, han vingut malauradament per quedar-se.

Gràcies per la vostra assistència a aquest acte de reconeixement i de compromís, que, no dubto, tindrà una bona part dels elements que els cinc alcaldes democràtics de la nostra ciutat us hem volgut traslladar en aquesta commemoració del 35è aniversari de la recuperació de la democràcia a l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat.