dijous, 20 de març de 2014

Amb Adelas Barquin i amb Joanes Raspall, hem fet i farem el Sant Feliu que vull i que estimo.

El passat 7 de març es va fer la presentació del "Recull de relats breus per a dones "Joana Raspall", organitzat pel Casal de la Dona. En el mateix acte, es va fer la presentació del punt de llibre d'aquest any, que forma part de la sèrie "Dones que no volem oblidar", i que es va dedicar a la nostra estimada conciutadana Adela Barquín (Cervera de Toranzo (Cantabria), 1932 - Sant Feliu, 2004).

En l'acte hi va haver dues intervencions absolutament brillants. D'una banda, el discurs de la presidenta del Casal de la Dona, la conciutadana i amiga Mercè Fernàndez, que podeu llegir al blog del Casal, aquí. De l'altra, el discurs d'una de les filles de l'Adela, la nostra companya de partit, veïna de Falguera i sindicalista de CCOO, la conciutadana i amiga Aurora Huerga. L'acte es va cloure, després de lliurar els premis corresponents a les guanyadores pels seus relats en català i en castellà, amb un emotiu concert de tres estudiants de l'Escola Municipal de Música.

Com a alcalde de Sant Feliu, jo també vaig intervenir a l'acte. I ho vaig fer remarcant la coincidència que, en el marc dels actes del Dia de la Dona, la sala estigués plena de l'agraïment i de l'homenatge a dues dones claus en la configuració de la nostra ciutat, en les arrels del que avui som. D'una banda, la dona que dóna nom als premis: Joana Raspall, filla de Sant Feliu, veïna del centre i membre destacada de la seva associació de veïns, activista cultural incansable. De l'altra, la dona a qui es dedica el punt de llibre: Adela Barquín, immigrant arribada al 1971 a Sant Feliu, veïna de la Salut i membre destacada de la seva associació de veïns, activista política i social incansable.

Sant Feliu és, ha de continuar sent, l'esforç comú, l'horitzó compartit, l'orgull mutu, de totes les Joanes i de totes les Adeles. Segurament la Joana i l'Adela van coincidir en el Congrés de Cultura Catalana, en les trobades de les primeres associacions de veïns, en les commemoracions importants de la nostra ciutat. Pel seu costat, la Joana, la nostra entranyable poetessa, impulsava classes de català, escrivia poesia, feia diccionaris, impulsava la vida cultural de Sant Feliu. Pel seu costat, l'Adela, la nostra entranyable i pròpia Pasionaria, lluitava sota les sigles del PSUC per guanyar la plaça de la Salut per al barri, per guanyar el primer ambulatori per a Sant Feliu, per aconseguir escoles per a tothom, per crear sentiment de pertinença i d'orgull de barri i de ciutat, impulsava els moviments reivindicatius i l'activitat política a Sant Feliu.

La Joana i l'Adela són la representació de les coses en què creia fa quaranta anys i en què crec encara: la confluència del treball i la cultura, la suma de passions per Sant Feliu que s'expressen en català i en castellà, la diversitat dels barris de sempre i els barris dels seixanta, la calma de la poetessa i la rauxa de la Pasionaria, la senyera i la bandera roja, la capacitat de combinar la força de la lluita amb la tendresa de la família, el valor de la diversitat sobre la qual construir totes les igualtats.

El Sant Feliu que vull i que estimo és la suma feliç de totes les Joanes i totes les Adelas. El futur, allò que siguem després del que passi entre 2014 i 2015, ha de comptar amb totes les Joanes i totes les Adelas, amb els problemes, les expectatives i les voluntats de totes i cadascuna de les 43.000 persones que compartim aquest tros de món que es diu Sant Feliu. I no només amb totes les Joanes i totes les Adelas: el nostre futur ha de ser un espai amb les mateixes oportunitats i condicions de vida per als nous santfeliuencs i santfeliuenques de cognoms Vanescu, Li o al-Kharim. I més encara, el nostre futur necessita de noves dones (i de nous homes!) com la Joana i l'Adela, activistes incansables i apassionades de la seva ciutat, lluitadores del dia a dia i persistents, constants, tossudes... enormes!

Visquin per sempre les Joanes i las Adelas de Sant Feliu!!!