dijous, 20 de febrer de 2014

Feet & FYT, Ara és demà... i cap protesta sense proposta!

Fa prop de tres anys, vaig fer un primer escrit amb aquest nom. Com hi explicava, és una idea que em va donar el meu fill petit quan va veure la primera campanya electoral del president Obama a Nova York. Com més va, més meva faig aquella idea i més convençut estic que simbolitza molt gràficament i molt fàcilment els dos grans escenaris en què crec que avui s'ha de fer la política. És a dir, l'elaboració i el debat sobre idees, la comunicació d'idees, valors i propostes, la construcció de majories, el diàleg i la confrontació de prioritats, models o propostes, etc. I els dos grans escenaris són el carrer (feet) i les xarxes (FYT).

Feet: intentar anar i ser a tot arreu, al costat de les entitats en les seves activitats; de les reivindicacions pels drets socials en les seves lluites; anar a explicar i debatre de manera regular i a tots els barris, tant la pròpia acció política com entorn dels conflictes (com ara el de l'IBI); recórrer-ho tot a peu i aturar-se tant com calgui per escoltar a tothom; anar sempre allà on ets convidat, atendre sempre tots els mitjans, etc. Feet  és el símbol en quatre lletres de la presència física.

FYT: és explicar, explicar i explicar, sense els límits del temps i la ubicació concreta. En aquest blog per a les explicacions més llarges o l'argumentació dels fets o les opinions; en el facebook per compartir notícies, opinions o esdeveniments amb caràcter pràcticament d'immediatesa; al youtube (en aquest cas d'ICV de Sant Feliu) per treure el màxim profit a un minut d'imatges per exposar idees, realitzacions o projectes; al twitter, per sintetitzar, difondre i generar en 140 caràcters la màxima informació o capacitat de convocatòria possible. FYT és el símbol en tres lletres de la presència virtual.

Qui té més poder, disposa d'un tercer espai de presència, enormement poderós... però només a l'abast dels poderosos: els mitjans, sobretot la televisió. Implantejable... En tot cas, els escenaris (carrer, xarxes i mitjans) són enormement importants, però discrepo de l'opinió que "el missatge és el mitjà". Crec que, tot i la importància evident dels mitjans, el que realment és important és el propi missatge. Per a un partit com el nostre o per a un càrrec públic com jo, com i on diem les coses és molt important... però el que realment és important són les coses que diem.

I també, com més va, més m'adono del valor de la percepció, de les emocions, i de l'actitud en positiu, com a marc de construcció i explicació de les coses que diem. I també de la curta volada de limitar-se a la queixa, a l'enumeració del que es considera com a greuges o a la simple protesta: perquè la queixa, el greuge i la protesta arribin a construir un discurs socialment majoritari, cal que hi hagi la proposta, la il·lusió, l'esperança. Crec que per això quallen missatges curts i mobilitzadors com ara el de la independència (com en altre temps, les soles paraules de "socialisme" o "comunisme" empenyien les vides de milions de persones arreu del món...) o el lema del Procés constituent: la República catalana del 99%. Per això crec que, especialment quan afirmem amb raó que Ara és demà  hem de reivindicar i donar contingut així, en positiu, il·lusionant, esperançador, actualitzat, al vell lema de la Revolució Francesa per concretar-lo avui en un model viable i amb voluntat de ser majoritari entorn la democràcia econòmica i la justícia social.

Tornant a Sant Feliu, i per acabar, crec que aquesta va ser una de les claus que va permetre que ICV-EUiA-ISF recuperéssim el govern municipal. Quan érem a l'oposició (de 2003 a 2011), teníem algunes normes bàsiques que crec oportú recordar: per descomptat, Feet&FYT,... i en la relació amb les altres forces polítiques de Sant Feliu, tres normes bàsiques: dues que l'Àngel Merino repetia una vegada i una altra: "cap protesta sense proposta", "contundència en el fons i respecte en les formes", i una de collita pròpia: "centrar-se sempre en el tall, no distreure's amb la guarnició". Sent a tot arreu, generant àmplies complicitats, amb un llenguatge propositiu i encertant en les prioritats en diferents àmbits, vam marcar un camí que, ara ja al govern de la ciutat, crec que és el que hem de continuar mantenint.