dimarts, 18 de febrer de 2014

22/02/14: Fòrum de Cultura Local. A què aspirem en temes de cultura a Sant Feliu?


Aquest dissabte al matí hi haurà, al Palau Falguera, una trobada molt important: la presentació i debat dels treballs que, fins a la data, hi ha hagut a l'entorn del Fòrum de Cultura Local.

El Fòrum dóna compliment a un compromís explícit del Pla d'Actuació del Mandat (punt 3.4), i aquesta jornada és la culminació de mesos de treball entorn les diverses perspectives que la cultura té a la nostra ciutat. N'esmento algunes:

  • les entitats culturals,
  • els equipaments culturals,
  • les festes populars,
  • la programació cultural
  • la comunicació i la difusió cultural
  • el patrimoni cultural,
  • cultura i educació,
  • cultura i joventut,
  • cultura i activitat econòmica.


De tots aquests temes, hi ha un bon grapat de gent que en parla i hi treballa. Liderats i coordinats pel Departament de Cultura de l'Ajuntament, n'han parlat el Consell Municipal de Cultura, les entitats culturals de Sant Feliu i prop de 30 persones que són motor de cultura a la nostra ciutat. Se n'ha parlat en diverses ponències, grups de treball, comissions, entrevistes, etc. Entorn de 100 persones han parlat sobre la cultura a Sant Feliu des de la primavera de l'any passat, i han elaborat diversos documents que considero que són d'una gran rellevància i que tothom pot consultar. I dissabte que ve, tothom tindrem oportunitat de conèixer, debatre, valorar, aportar, etc per tal de prendre part en aquest repte que ens estem plantejant: saber com som, definir com volem ser.

Voldria acabar aquest escrit d'invitació al Fòrum amb dues consideracions finals. Una sobre el paper decisiu de la cultura per ser plenament ciutadans, l'altra sobre el paper decisiu de la cultura en la configuració de les ciutats del demà: cultura per ser més plenament persones, cultura per ser més plenament ciutat.

Cultura per ser més plenament persones. La cultura és una suma perfecta de crear i de compartir. De crear coneixements, opinió, bellesa, emocions, etc. Però no de crear-los per a un mateix, sinó per als altres. La cultura (des de la pintura fins a la poesia, des de la música fins a l'escriptura, etc) està feta perquè sigui coneguda, compartida, agradada o desagradada, viscuda, mirada, cantada, llegida o escoltada per altres. La cultura és, per tant, per definició i per si mateixa, generositat plasmada en llenços, pedra, cel·luloide, notes musicals o paraules. La cultura ens dóna capacitat d'entendre tot allò que un/a altre/a ha fet també per a nosaltres, per entendre el que ens passa, per interpretar-ho i, si així ho valorem, per canviar-ho. La cultura ens fa actius i activistes, ens fa millors persones, ens allunya de ser només clients o consumidors. Necessitem, com l'aire que respirem, més cultura i més a l'abast de tothom. Allò amb què ens matxaquen per algunes televisions per magnificar la banalitat de les seves "princeses del poble" no és cultura, i només amb cultura es pot combatre.

Cultura per ser més plenament ciutat. Així com la cultura implica generositat, la cultura també té vocació de comunitat. Un quadre, un llibre, una pel·lícula, un poema, una escultura no són cultura si es queden al redós de la casa de qui ho crea. Per contra, exposats en una sala, debatuts en una tertúlia literària, mirats en un escenari de teatre o en una sala de cinema, escoltats o cantats amb desenes o centenars de persones creen comunitat, creen sentit col·lectiu, afavoreixen els temps compartits, les dinàmiques socials, el fet que les col·lectivitats són molt més que la simple suma dels individues que les composen. I generen treball: si tinguéssim prou públic per fer possible una programació teatral o musical per a cada setmana, quants llocs de treball podrien generar-se? I, sobretot, generen vida, molta vida de ciutat: què seria de Sant Feliu sense les activitats que ens ofereixen les seves entitats (i no parlo només de les Festes de Tardor, que també!)? Què seria de Sant Feliu sense la cultura que s'exposa generosa i es comparteix en els seus equipaments culturals, fruit sovint dels mateixos artistes i activistes culturals de Sant Feliu?

Potser algú somiaria això: persones acrítiques, consumidores compulsives de productes innecessaris, en ciutats adormides i dormitoris. Aquest no és el somni que necessitem: el somni que necessitem és el que he exposat en els dos darrers paràgrafs, i que, com la cultura, hem de crear i compartir en col·lectivitat. Per això, hi insisteixo, és important el Fòrum de Cultura Local de Sant Feliu, i seria molt bo que, dissabte que ve, ens hi veiéssim. Fins dissabte!