dimarts, 30 de desembre de 2014

En record de Juan Sánchez i de Juan José Ortega (Napo).

He volgut que el darrer escrit de 2014 sigui per a dos amics i companys d'Iniciativa que van morir a finals d'octubre: dos santfeliuencs de llarga trajectòria política i sindical (militants comunistes i de Comissions Aobreres des dels primers setanta) i de compromís inequívoc amb la millora de les condicions de vida dels seus barris, de la seva ciutat. En Juan Sánchez, santfeliuenc d'Almería, amb les lluites i l'AVV del barri de la Salut, i el Napo, santfeliuenc de Valladolid, al barri de Can Calders.

En Juan Sánchez va ser regidor de l'ajuntament des de la recuperació deLs ajuntaments democràtics fins 2003. 24 anys de responsabilitats diverses (salut, medi ambient, esports, policia, via pública i serveis municipals..) que li van donar un gran coneixement de la ciutat, les seves entitats, la seva gent. En Juan formava part d'un petit grup de persones a qui, fora de l'equip de govern, demano opinió o consell abans de prendre alguna decisió especialment rellevant. La seva mort, voltat dels seus i havent-se pogut acomiadar de tothom, va ser la seva darrera lliçó. Les darreres paraules que em va dir ja amb un fil de veu, van ser "Jordi, te quiero mucho. Todo lo que hemos hecho juntos me lo llevo grabado por siempre en mi corazón". Al seu comiat, al tanatori, va voler que el seu fèretre estigués cobert amb un domàs amb l'escut de la nostra ciutat.

El Napo va venir a Sant Feliu cap a la mateixa època, i va treballar a l'Alumini, on va participar en la creació de CCOO. Veí de Can Calders, va participar en totes les lluites per la millora del barri. Havia estat emigrant a França, i teníem llargues i divertides converses en francès. No va tenir una vida fàci, però sempre va saber i va voler transmetre alegria de viure: sempre recordarem les seves disfresses de Carnaval, fent al·lusió crítica sempre a la jerarquia religiosa que qüestionava l'homosexualitat. El Napo va ser una persona clau en la logística de moltes campanyes electorals del PSUC i d'Iniciativa, i va participar activament en moltes mobilitzacions, fins que la salut va començar a fallar-li. Encara va tenir forces, però, per assistir a la concentració per la III República que hi va haver a la plaça de la Vila al juny, quan va abdicar Joan Carles I.

Dues grans persones, dos grans companys que, com en Santi Junqué, la mort ens ha arrencat prematurament i injustament. Aquestes festes, les seves famílies sentiran intensament el seu buit. Amb aquest escrit, els vull transmetre novament el meu suport i afecte, i vull retre als dos Juans el reconeixement i homenatge que es mereixen.

dilluns, 29 de desembre de 2014

Resum del ple de desembre de 2014.

El darrer ple de l'any va tenir dues parts diferenciades en els pocs més de noranta minuts que va durar. En la primera mitja hora, vam debatre tots els temes de gestió municipal i temàtica local. Entre aquests, cal destacar tres punts:
- la definició de les característiques dels serveis del Centre Cívic les Tovalloles i que hauran de recollir les entitats interessades dn dur-ne la gestió cívica.
- diversos aspectes relacionats amb la consolidació de la situació econòmica del complex de piscines
- l'aprovació del pla de millores dels polígons industrials de Sant Feliu, amb una inversió d'1,6 milions d'euros (amb IVA), finançats el 70% per l'Àrea Metrpolitana de BCN i el 30% per l'ajuntament.

En la segona hora, es van debatre mocions de caràcter general, que fan referència al finançament de les escoles bressol, a la política sanitària de la Generalitat, a la lluita contra la pobresa energètica i a la defensa del model comercial de Catalunya.

Podeu llegir el resum que fem des d'ICV-EUiA aquí. I el resum oficial quan s'aprovi en el proper ple de gener, el primer dels únics quatre plens abans de les properes eleccions del 24 de maig.

dilluns, 22 de desembre de 2014

25/12/2014: Bon Nadal!!!

Dissabte, 20 de desembre, hi va haver al Palau Falguera, un concert de l'Orquestra de l'Òpera de Sant Feliu. Enguany, tindrem una nova temporada d'òpera a Sant Feliu, amb joves músics a l'orquestra i amb grans tenors, barítons, sopranos i contralts en viu i a preus molt populars a la nostra ciutat. L'òpera a Sant Feliu és el fruit d'un afortunat atzar que ha portat a la nostra ciutat dues grans persones, alhora grans artistes i grans promotors culturals, el colombià Carlos Muñoz i la ucraïnesa Alina Furman. Ella va emocionar a tothom que omplia l'auditori amb aquesta interpretació de l'"Adeste Fideles".

Serveixi aquesta magnífica interpretació per desitjar un bon Nadal, unes bones festes i un magnífic 2015 a tots els homes i dones que compartim vida a Sant Feliu... i arreu!






divendres, 19 de desembre de 2014

19, 20 i 21 de desembre: pessebres, concerts i altres activitats.

Divendres, 19/12/14, al Palau Falguera, la 62a Exposició dels Pessebristes, una exposició sobre la història de les tradicions de Nadal i Reis a la nostra ciutat, i un concert solidari amb l'entitat Àfrica Stop Malaria al Casal de la Gent Gran:





Dissabte, 20/12/14, a les 19:00, a l'Auditori del Palau Falguera, gran concert de Nadal amb valsos d'Strauss i molt més:

Diumenge, 21/12/14, al matí, tindrà lloc una de les coses bones que possibiliten les xarxes socials. El grup "Tú no eres de Sant Feliu si no..." organitza, amb la Creu Roja, una recollida d'aliments i joguines a la plaça de la Vila. I, a la tarda, també amb la mateixa finalitat, un concert de les corals de l'Ateneu i el grup de poesia Dones amb Veu a l'Auditori del Palau Falguera.


Sé que hi haurà dues activitats més, de les quals no he trobat cartell a internet, totes dues en dissabte:

  • A les 17:30, a la plaça de la Salut, arribada del Papà Noël i encesa de l'Arbre de Nadal reciclat.
  • A les 20:30, a la catedral de Sant Llorenç, concert amb El Poema de Nadal, de Josep M. de Segarra, a benefici de Càritas Diocesana.
Que tingueu un excel·lent primer cap de setmana d'activitats de Nadal!!!




Acords i votacions del ple de desembre de 2014.


dimarts, 16 de desembre de 2014

Municipals 2015: ICV i EUiA ensenyem totes les cartes.


Vídeo del company Pedro Gómez, que resumeix el camí fet i que volem continuar fent.

El dimecres 10 de desembre va ser un dia important de cara al nostre objectiu de tornar a guanyar les eleccions municipals que hi haurà el proper 24 de maig. A la nostra seu, vam aprovar en assemblea quatre grans decisions:
  1. Base i mètode d'elaboració del programa.
  2. Base i mètode d'elaboració de la candidatura.
  3. Calendari de precampanya (gener a abril)
  4. Pressupost màxim de precampanya i campanya.
Com que tenim plena consciència que els regidors i regidores només som ciutadans que representem ciutadans, i com que volem continuar sent la representació majoritària de la ciutadania de Sant Feliu, presento i resumeixo els documents debatuts i aprovats a l'assemblea de la coalició per al seu coneixement general.

1. Programa.
Tal com vam aprovar en assemblea el 5 d'abril, el nostre programa girarà entorn la concreció dels drets humans a la nostra ciutat a partir dels recursos i les competències municipals. Tindrà tres grans objectius i deu punts, que són aquests:

Per la igualtat de drets, deures i oportunitats, per la justícia social:
1. El dret a l'alimentació i a la salut
2. El dret a l'habitatge
3. El dret al treball
4. El dret a l'educació, la cultura i l'esport
5. L'atenció a les persones i famílies en situació o risc de pobresa crònica
Per un espai públic de qualitat a tots els barris:
6. Les inversions en equipaments i espai públic
7. Les polítiques de medi ambient
8. El manteniment i els serveis municipals
Per una gestió participativa i transparent:
9. Una fiscalitat equitativa i ajustada a la situació econòmica actual
10. Una gestió municipal transparent i participativa

Com vam quedar a l'assemblea, cadascun d'aquests punts tindrà un regidor o una regidora com a responsable de coordinar els treballs d'elaboració del programa, amb grups de treball sobre aquests deu punts. Els grups de treball estaran oberts a la participació de tots els militants, simpatitzants i dels ciutadans i ciutadanes que vulguin col·laborar en fer possible aquesta proposta des del govern de la ciutat. En aquest document hi ha els noms dels responsables i el mètode de treball. Si alguna persona hi té interès, es pot adreçar a qualsevol regidor/a, militant o a mi mateix per fer les seves aportacions per al Sant Feliu que volem.


2. Candidatura.
Farem un procés molt similar al que ja vam fer servir al 2011: una comissió de candidatures formada per set persones, que rebrà i valorarà les propostes de candidats i candidates que se li plantegin, i que farà una proposta final a l'assemblea d'ICV-EUiA per a la seva aprovació.

En aquest document es detalla la composició de la comissió de candidatures, les seves funcions i el seu calendari de treball. Està previst que aprovem la candidatura en una assemblea el proper 24 de març.


3. Calendari.
Així que passin els Reis, ja entrarem de ple en la precampanya (fins abril) i de seguida la campanya (al maig). Vam aprovar el calendari que adjunto, en què les dates més rellevants són:
  • al febrer, inicialment el 3 i el 10, fer dues tardes intenses de treball sobre els deu punts centrals del programa que he exposat més amunt. N'informaré i concretaré més endavant, ja que voldríem comptar amb la participació de tota la gent que ens vulgui ajudar a definir i concretar què hem de fer en termes de justícia social, qualitat de l'espai públic i gestió participativa.
  • al març, inicialment el 14 i el 24, aprovació en assemblea del programa i de la candidatura, respectivament.
  • abril: inicialment el 24, presentació pública de la candidatura, i
  • maig: campanya des del 8 al 22, treballant a fons i amb les màximes complicitats possibles per tal de guanyar les eleccions el 24 amb la màxima claredat possible. 

4. Pressupost.
L'assemblea va aprovar el sostre màxim de despesa de la precampanya i la campanya electoral. Vam acordar rebaixar el cost de la darrera campanya electoral (entorn de 35.000€) per situar-lo en un màxim de 25.000€.

Vam acordar també donar tota la informació sobre l'origen i la destinació d'aquests 25.000€, en el moment que la propera assemblea en conegui el detall. Crec que és convenient explicar, per a qui no ho conegui, que cada municipi es paga la seva campanya, que no hi ha aportació "del partit", i que normalment es basa en préstecs que posteriorment es retornen en base a les aportacions dels regidors i regidores del seu salari (entre un 10% i un 15%, segons les necessitats de finançament del partit).


A manera de conclusions:
El 10 de desembre vam fer molt bona feina. Continuem volent fer reviure Sant Feliu, fer-la més ben planificada, més ben gestionada, més dialogant, viva i equitativa, com ens vam proposar al 2011. I volem fer-ho amb la màxima informació, transparència i claredat possible.Aquest escrit n'és una mostra molt clara, que no sé si altres partits exposaran igual.

 Amb les municipals, parlarem de Sant Feliu i treballarem per i per a Sant Feliu. Hi hauran moltes candidatures, els resultats seran més incerts que mai, però esperem convèncer al màxim possible de ciutadans i ciutadanes que el millor programa, la millor candidatura i el millor alcalde surten d'una gent històricament activa, arrelada i present a tots els barris i a tots els sectors de la ciutat: la d'ICV-EUiA!

dilluns, 15 de desembre de 2014

25 anys de Consorci per a la Normalització Lingüística. Molts més de lluita per la nostra llengua. Gràcies a totes les joanes i a totes les adelas!

Foto de Pere Martí Guasch.
Dimecres passat (10 de desembre) vam commemorar al Centre Cívic les Tovalloles els 25 anys de Consorci a la nostra ciutat. A l'acte hi van ser els regidors que porten normalització lingüística als ajuntaments que formen part del CNL Roses: Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Esplugues i nosaltres. També hi va assistir la directora general de Política Lingüística de la Generalitat i també presidenta del Consorci, la Sra. Esther Franquesa. Vam fer una visita al nou centre i vam acabar amb un seguit de petites intervencions a la sala d'actes. En aquest escrit vull fer un petit resum del que vaig dir, perquè considero que és just reconèixer i agrair la feina dels qui van fer possibles els 25 anys que commemoràvem.

Vaig proposar al públic que ens situéssim 40 anys enrera, per comprendre i valorar la tasca enorme que entre tots hem fet possible. Vaig recordar que, a principis dels 70, Sant Feliu acabava de passar, en una dècada, de 10.000 habitants a 35.000, i que una multitud enorme d'infants no tenien escoles a la nostra ciutat i havien d'anar en autobús, en aules plenes a vessar, a l'escola Isaac Peral, a la Zona Franca. I així a tota Catalunya. Vaig explicar una vinyeta del Pèrich que mai més no he sabut trobar i que recordo d'aquells temps: un paleta amb bicicleta i un cartell penjat al seient que deia "¡Queremos escuelas!" al costat d'un cotxe amb un adhesiu a la finestra que deia "Volem català a l'escola!". A principis dels anys 70, hauríem corregut el risc d'una Catalunya dividida per raó d'origen i de llengua, segregada físicament i socialment.

Vaig recordar també la feina del Congrés de Cultura Catalana. I la feina enorme i valuosa de les associacions de veïns que, en els nous barris sorgits en aquella dècada de 1960 a 1970 a tota Catalunya, van lluitar frontalment contra les mancances urbanístiques i de serveis i contra tota discriminació lingüística, cultural o social, i també van saber i voler lluitar per la democràcia. I la feina enorme i valuosa del PSUC, que va saber liderar i fer confluir les dues imatges de la vinyeta del Pèrich: la que reclamava escoles, i la que reclamava català a l'escola. I vaig voler personalitzar, en dues dones de Sant Feliu, la imatge enormement valuosa d'aquell moviment, d'aquella confluència: la Joana Raspall, i l'Adela Barquín. La primera, lluitadora com poques per salvar la nostra llengua, la segona, "la Pasionaria de la Salut", lluitadora com poques per la llibertat, la democràcia i la justícia social, que havia d'incorporar necessàriament la recuperació de la llengua catalana.

Vaig recordar i posar de manifest les tres grans eines que, com a país (govern i municipis!) vam saber posar ja en els primers anys de la democràcia recuperada:
  • l'escola en català, amb el nostre model d'immersió lingüística, que defensarem a ultrança davant els atacs del Partit Popular,
  • el Consorci per a la Normalització Língüística, amb tots els seus precedents de Cursos de Català per a Adults, de Serveis Municipals de Català, etc. Vaig recordar la pròpia inauguració del CNL Roses a juny de 1987, amb la sra. Aina Moll com a directora general de Política Lingüística (l'Aina, que va impulsar aquella magnífica campanya de "El català, cosa de tots"), i jo mateix com a primer director, amb en Cesc Baltasar com a alcalde i amb l'Àngel Merino com a regidor de Cultura. Justament va ser l'Àngel qui em va venir a buscar per a aquest lloc, quan jo era professor de l'Escola Monmany.
  • la formació reglada de persones adultes, que ha sabut incorporar també l'ensenyament del i en català en els programes de formació bàsica per als milers de persones que, per culpa del desinterès de la dictadura per l'educació i per la imperiosa necessitat de treballar des d'infants, no van poder accedir a l'escola, i també en els programes de millora educativa i professional, que permeten també la millora continuada en el coneixement de la nostra llengua.
Vaig voler posar també una anècdota personal per veure l'enorme salt que el país ha fet en quaranta anys. Vaig voler recordar el meu primer dia de classe a l'Escola Gaudí, al 15 de setembre de 1976. Vaig saludar a un nen de 8 o 9 anys a la porta de l'escola, tocant-li el cap i dient-li "hola, maco!", a la qual cosa ell em va respondre "moco lo será tu padre". L'enorme salt d'un barri i una escola en què gairebé ningú ni tan sols entenia el català, a un barri i una escola que no tenen res a envejar a cap altre barri o escola de la ciutat, que no es diferencien dels altres barris o escoles de la ciutat.

I ho vaig voler reivindicar perquè no m'agrada que de vegades fem una lectura superficial del passat. Com si no s'hagués fet res fins ara, com si tot estigués per fer, com si ara haguéssim de fer un país nou sense adonar-se que el país nou el van fer l'afortunada conjunció de les lluites de totes les joanes i totes les adelas, les de Sant Feliu, les de Sant Joan, les d'Esplugues, les de Sant Just, les de tota Catalunya, la gent treballadora que va saber construir una Catalunya sense fractura social per raó d'origen o de llengua.

I no ho vaig dir, però em preocupa. De vegades tinc la sensació que, en molts moments i en molts aspectes del procés que vivim, sense valorar el passat recent que hem sabut construir, una part del país vulgui construir el seu projecte de futur prescindint que Catalunya és la suma de milions de joanes i de milions d'adelas, i que totes, totes, totes han de ser protagonistes de la construcció del futur que volem. I de vegades tinc la sensació que, en molts moments i en molts aspectes, algú no té prou presents a persones com les adeles, als barris treballadors on viuen, a les escoles públiques que van lluitar per fer possibles.

En tot cas, i això sí que ho vaig dir al meu discurs, gràcies, milers de gràcies, al professorat de les nostres escoles bressol, de primària i instituts, dels nostres cursos de català, de les nostres escoles de formació de persones adultes, gràcies als voluntaris i voluntàries per la llengua, gràcies a les aines molls, cescs baltasars i angels merinos que han fet possible que el català sigui cosa de tots i, sobretot, gràcies, infinites gràcies, a les moltíssimes i anònimes joanes i adelas que han construït, colze a colze, amb una sola veu i en dues llengües, la Catalunya i el Sant Feliu d'avui.

Annex.
El 17 d'abril de 2017, vaig fer una crida a Facebook per trobar aquesta vinyeta. Em va contestar el ciutadà Nacho Martin, a qui vull tornar a dir les gràcies. Era del Pèrich. Era aquesta:

dimarts, 9 de desembre de 2014

Resum del ple de novembre de 2014.

Foto de Marc Rius al Fet a Sant Feliu.
El ple de novembre va arribar gairebé tres setmanes després del 9-N. I aquesta data va marcar dos punts del ple, En primer lloc, perquè no tenia precedents, la reprovació de l'actitud de la regidora del PP, Elisabet Ortega, per haver demanat a la Delegació del Govern la suspensió del procés participatiu. En segon lloc, per l'expressió de solidaritat amb el President Mas i les conselleres Ortega i Rigau davant la presentació d'una querella per part del govern del PP per haver organitzat l'esmentat procés.

Però hi va haver més coses:

  • la commemoració dels dies internacionals de la discapacitat, dels drets dels infants, de la SIDA i contra la violència masclista
  • l'aprovació del Pla Estratègic de l'Esport
  • l'aprovació de la remodelació dela plaça Rafael Alberti
  • conveni amb la Diputació per a un servei de suport a les famílies amb deutes per l'habitatge
  • convenis i subvencions a entitats de Sant Feliu.
Us podeu descarregar aquí el resum que fem des d'ICV-EUiA (4 pàgines). L'acta oficial del ple la penjaré un cop estigui aprovada.

dijous, 4 de desembre de 2014

Parlem (amb tota la informació i amb calma) del cementiri.

Fa uns dies, a "La Vanguardia", va aparèixer aquesta notícia sobre el cementiri de Sant Feliu:

La notícia sorgeix pocs dies després que, durant els dies 1 i 2 de novembre, a la porta mateixa del cementiri, membres de l'AVV Roses de Llobregat van donar aquests fulls informatius a les persones que anaven a visitar les tombes de les seves persones estimades:

Diverses persones m'han preguntat què passa amb el cementiri. I com que algunes persones han generat una certa confusió en aquest tema , crec que és convenient i important que doni la meva opinió amb la màxima claredat possible.

De qui és el cementiri? De qui són les tombes?
En el full que van repartir, l'AVV Roses diu "Des de 2006, ni l'Ajuntament ni els ciutadans som els amos del cementiri". Es tracta d'una afirmació falsa: els cementiris són un servei de competència municipal obligatòria, segons estableix la Llei de bases de Règim Local, i els ajuntaments en són els titulars. Per tant, el cementiri és de l'Ajuntament, és a dir, de tota la ciutadania de Sant Feliu.

El fet que els cementiris siguin dels ajuntaments respectius no obre les portes a què cada ajuntament els gestioni com millor pugui o sàpiga: hi ha legislació de caràcter general d'obligat compliment, agradi o no a qui l'hagi de complir o de fer complir.

Hi ha una data molt important pel que fa a la legislació municipal: l'octubre de 1988, que la Generalitat va aprovar el Reglament del patrimoni dels ens locals de Catalunya. Aquest reglament estableix un canvi radical: el canvi de propietat a concessió dels béns de domini públic de propietat municipal. I això ens afecta, i molt. Dos exemples: els aparcaments i el cementiri. Les places de l'aparcament de Can Maginàs encara es van fer en règim de venda, però els de després (sota el centre cívic les Tovalloles i a Can Bertrand) s'han hagut de fer en règim de concessió a 50 anys. De la mateixa manera, els nínxols ja no eren "propietat a perpetuïtat", sinó que passen a ser en règim de concessió pels períodes que estableixi cada reglament o ordenança municipal. És a dir, per llei, els nínxols no són dels particulars, sinó de l'Ajuntament, que els dóna en concessió als particulars. Si el títol de propietat era anterior a octubre de 1988, s'entén que "perpetuïtat" vol dir 99 anys. Després de 1988, les noves concessions es poden fer, segons la llei esmentada, fins a un màxim de 50.

El reglament municipal de cementiri es va aprovar per unanimitat el febrer de 2002, i recull el canvi legislatiu que acabo d'exposar. Aquell reglament es va fer després de les importants obres de millora i ampliació del cementiri que es van fer entre 1997 i 1998, i que va impulsar i dirigir l'estimat Juan Sánchez, el regidor que llavors portava els temes de via pública i cementiri. En aquells moments, la gestió del cementiri era directa i s'informava des del mateix Ajuntament del canvi de règim del nínxol (de perpetuïtat a concessió) a les persones que feien qualsevol tramitació en relació a aquest tema. Cal dir que, en conseqüència, les ordenances fiscals d'aquell any (2002) ja preveien la concessió a 10 anys que, en aquells moments, era de 525,88€ per a un nínxol. Vull remarcar que ningú va presentar al·legacions a aquest tema, quan és ben sabut que l'AVV té el sa costum de presentar al·legacions als impostos, taxes i preus públics que creu que no són correctes.

Els serveis funeraris de Sant Feliu es van ampliar al 2006 amb la inauguració del tanatori, la gestió del qual es va adjudicar (per unanimitat) a l'empresa Pompas Fúnebres de Badalona (PFB) per a un període de 40 anys. L'equip de govern del moment (PSC+CiU) va considerar que la gestió del cementiri havia de passar de ser prestada directament per l'Ajuntament a ser externalitzada (es va acordar a l'octubre de 2010, amb l'abstenció d'ICV-EUiA i d'ERC) i es va adjudicar al febrer de 2011 a PFB (també amb el nostre vot), la mateixa empresa que gestionava el tanatori, i també per a un període de 40 anys. A partir d'aquell moment, la gestió dels nínxols i de tot el que s'hi relaciona (transmissions, canvis de noms, etc) es fa des de PFB. Però, insisteixo, el cementiri i els nínxols, són propietat de la ciutadania de Sant Feliu i, en nom seu, del seu Ajuntament. Posteriorment, ja amb el govern actual, la normativa del cementiri es va completar amb l'aprovació, a l'octubre de 2013, del reglament de cementiri que avui està en vigor, i que concreta tots els aspectes tècnics i econòmics que formen part de la concessió del cementiri a PFB.

Com s'han aprovat els preus? Són més alts, iguals o més baixos que en altres municipis?
D'acord amb el primer reglament de cementiri del 2002, com ja he exposat, aquell any es va preveure en les ordenances fiscals els preus per concessions de 5 i 10 anys, renovables fins a un màxim de 50. No va ser fins al 2013 en què, canviant les bases amb l'acord de la concessionària, es va establir el període de 20 anys amb una rebaixa del 15%. En les ordenances fiscals de l'any 2002 es va establir un primer preu de 525,88€ per a una concessió a 10 anys, que actualment és de 730€ (més 21% d'IVA, després d'un increment per part del PP quan abans el tipus era del 8%).

Els preus, per tant, han de ser coherents amb el reglament de 2002 i amb les bases del concurs públic de 2010. I només es poden modificar per dues vies: a) canviar les bases d'acord amb la concessionària, com es va fer amb la nova concessió a 20 anys, o b) rescatar la concessió si no hi ha acord amb la concessionària per a redefinir la política de preus.

La voluntat de l'Ajuntament és arribar sempre a acords amb la concessionària. En primer lloc, perquè entenem que el servei que presta PFB és molt bo (les obres de millora que ha fet a la tardor de 2014 en són una molt bona mostra). En segon lloc, perquè el rescat d'una concessió a 40 anys (de 2011 a 2051) o es fa per incompliment dels termes de la concessió (que no és el cas, pel que acabo de dir fa un moment) o per mutu acord sobre la base d'una indemnització milionària que ni tan sols ens volem plantejar.

El preu de la concessió és més alt o més baix que en altres municipis? Les comparacions es poden fer fàcilment perquè estem parlant de documents públics: les ordenances fiscals de cada ajuntament. Aquí en poso alguns exemples. En la major part d'ajuntaments, hi ha preus diferents segons l'alçada dels nínxols, cosa que no passa a Sant Feliu. La comparació és amb els nínxols del primer pis (primera columna), els anys de la concessió a més llarg termini (segona columna) i el preu per any resultant (tercera columna). Es pot veure clarament que estem en la mitjana dels municipis dels nostres voltants.

  • Sant Boi
5.323,4050106,47
  • Cornellà
1.892,552094,63
  • Roques Blanques
856,851085,69
  • L'Hospitalet
1.802,942572,12
  • Sant Feliu
1.3002065,00
  • Sant Just
1.536,422561,46
  • Esplugues
118,50259,25
  • El Prat
2.195,005043,90
  • Molins
2.136,175042,72
  • Martorell
1.989,335039,79
  • Sant Joan
1.7475034,94
  • Sant Vicenç
1.568,255031,37
Per tant, els titulars de nínxols al cementiri de Sant Feliu estan patint els mateixos canvis legislatius o fiscals que a tota Espanya, i estem en la mitjana de preus dels municipis que ens envolten. Tot i això, sóc perfectament conscient que fer un pagament d'aquesta envergadura és un pal per a moltes famílies i que respon a uns canvis legals més que discutibles. Per facilitar el pagament, es preveu el seu fraccionament sense interessos per a tothom que ho sol·liciti. Però espero que s'entengui que tots els ajuntaments ens veiem obligats a complir la legislació vigent en cada tema, i el nostre Ajuntament es veu obligat a complir les clàusules de la concessió que el propi Ajuntament va aprovar a l'octubre de 2010.

Informació i calma.
Amb aquest escrit, voldria donar informació i calma: sabem que és un tema delicat, que afecta als nostres sentiments més profunds, a les restes dels nostres éssers estimats. Per qui tingui dubtes o requereixi més informació oficial (i aquest blog personal ni pot ni vol tenir aquest paper), hem previst un servei d'informació personalitzat. Vull destacar també que, en aquests moments de dubte que es reflecteixen a la notícia de la imatge, l'empresa concessionària PFB està donant també la màxima informació i manté un tarannà de sensibilitat i flexibilitat, tot i que lògicament ha de donar les informacions de preus i calendaris que li pertoquen. Estic convençut que finalment, amb informació i amb calma, anirem donant progressivament compliment a tot: a la tranquil·litat de les famílies que tenim els nostres éssers estimats al cementiri, al compliment de les obligacions legals de l'Ajuntament i al bon servei de l'empresa concessionària en tot allò que sigui de la seva responsabilitat.

dimarts, 25 de novembre de 2014

Resum del ple d'octubre de 2014.

Minut de silenci en honor i memòria de Juan Sánchez. Foto del Fet a Sant Feliu.
El ple del mes d'octubre va ser, a més del més llarg de l'any, també el d'un contingut més important: va ser el debat del pressupost de 2015 i del programa de treball a què es destina la gestió dels diners de totes i tots.

El ple va començar amb un minut de silenci en honor i memòria del regidor Juan Sánchez Carreño, que va ser representant de la ciutadania de Sant Feliu entre els anys 1979 i 2003, 24 anys de regidor que han deixat en qui el vam conèixer un record impagable i que han deixat a la ciutat un llegat extraordinari.

Els punts més importants del ple van ser:
  • presentació d'una esmena als Pressupostos Generals de l'Estat per demanar la inclusió del soterrament de les vies del tren.
  • ordenances fiscals per al 2015
  • pressupost per al 2015 (ho vaig explicar en aquest escrit). Inclou un petit comentari sobre la intervenció del previsible candidat a l'alcaldia, Silvestre Gelaberte, parlant en nom de l'AVV Roses.
  • pla estratègic de cultura
  • remodelació de la Biblioteca Montserrat Roig
  • remodelació del Mercat municipal
  • primera fase del Pla director del Centre (ho vaig explicar en aquest escrit)
  • conveni de col•laboració amb el Bisbat de Sant Feliu, per mitjà de la seva Fundació Laurentius.
  • diversos punts de gestió del Complex municipal de piscines.
  • conveni amb la Generalitat per al Pla educatiu d’entorn 2014-15.
  • set mocions diverses, entre les quals una sobre les banderes oficials a la façana de l'Ajuntament.
  • diversos convenis i subvencions amb entitats de la nostra ciutat.
Podeu llegir aquí el resum que cada mes fem des d'ICV-EUiA-ISF (7 pàgines). L'acta oficial (120 pàgines) la penjaré quan hagi estat aprovada pel ple del nostre Ajuntament.

dissabte, 15 de novembre de 2014

9-N: mai 12.000 persones havien participat en una mobilització a Sant Feliu.

El 9-N vaig anar poc després de les 9 a l'institut Olorda, el col·legi electoral que em pertocava. Entre quarts de nou i quarts de quatre, vaig ser a la taula que, amb altres companys d'ICV i d'EUiA, recollint signatures per denunciar a les institucions internacionals la negativa del PP a fer la consulta amb les garanties democràtiques necessàries. Només amb una breu interrupció  per baixar al Martí Dot per saludar als companys que també hi recollien signatures i als membres de totes les taules, com en totes les jornades electorals.

Però el 9-N no ho era. Per culpa del PP, és clar, però no ho era. I, per tant, cal seguir-la reclamant, amb les signatures que recollíem a les portes dels instituts, i en el debat polític. Coincideixo, per tant, amb el president Mas en què cal lluitar per una consulta "amb tots els ets i uts". I tot i que sé que és mooooolt difícil amb el PP, també sé que hi ha eleccions generals d'aquí a un any i que poden obrir un panorama polític a Espanya radicalment diferent a l'actual.

Així doncs, el 9-N no va ser el dia de la consulta amb tots els ets i uts que deia el president, sinó la jornada de mobilització que, a causa de la prohibició del PP,  la va substituir. I crec que la valoració s'ha de fer així: com a una jornada de mobilització en què, lliurement, molts ciutadans i ciutadanes s'hi van sentir cridats i, també lliurement, olts ciutadans i ciutadanes no s'hi van sentir. Com a jornada de mobilització, va ser un èxit rotund: cap mobilització a la història de Sant Feliu ha convocat a 12.000 persones. Impressionant. L'organització, impecable i la tasca dels voluntaris, valuosíssima també. I cal reconèixer-ho i agrair-ho. Jo formo part de les 12.000  persones que hi vam participar. Sóc també de les poc més de 2.000 persones que vam dir SÍ-NO.

Una mobilització que convoca al 30% de la ciutadania és un èxit. Si fos una consulta o una jornada electoral, no ho seria ni de lluny. Per això és inadmissible que, els qui van prohibir la consulta, li treguin valor aplicant criteris de la consulta o elecció... que van prohibir. Quina barra! Però també crec que és inadmissible considerar que la consulta ja s'ha fet o estendre al conjunt de la població el que va ser l'expressió democràtica d'una part (evidentment important, però ni tan sols majoritària des del punt de vista demogràfic). Crec que tampoc no es pot fer una lectura interessadament triomfalista del 9-N.

Tinc molt presents alguns correus que em van adreçar molt bons companys d'ICV:  "conmigo no contéis para todo este circo, que os vaya muy bien con vuestro amigo Artur Mas" , "mi responsabilidad democrática me obliga a no participar en el sainete del 9N. La papeleta del 9N no es una respuesta al PP es una loa a Mas, Junqueras, Forcadell…". Milers de ciutadans com aquests companys, santfeliuencs lluitadors i valuosos com els que més, van decidir lliurement no mobilitzar-se diumenge passat. Ningú no està legitimat ni a menystenir-los ni a parlar en nom seu. No és que no tinguin veu, és que van decidir fer-la sentir en molt millors condicions.

Quines condicions? Les que va impedir el PP: amb cens oficial, amb meses presidides per ciutadans escollits a l'atzar, amb interventors,  etc. Però també les que no ha possibilitat el nostre Govern: mitjans que difonguin i respectin totes les opcions, debats públics sobre el model de país derivat de les diferents opcions  (un exemple: amb la independència es mantindria l'anacronisme d'un govern pagant una doble xarxa de serveis públics  i concertats en educació i sanitat, posem per cas?), etc. 

Mentre no es donen aquestes condicions, mentre no es fa la consulta o mentre no es facin eleccions,  hem de fer el millor Sant Feliu i el millor país possibles amb els caps, els cors i les mans de tots els nostres conciutadans i de totes  les nostres conciutadanes, de qui va viure el 9-N com un gran dia i de qui el va viure com qualsevol altre dia. Amb tothom per igual, sense ciutadans amb cap etiqueta segons la seva opció. I a l'endemà de qualsevol mobilització, consulta o eleccions, sigui quin sigui el seu resultat, també.

dimecres, 12 de novembre de 2014

Més parc allà on altres volien més pisos.

Foto feta des de la cruïlla de Rosa Luxemburg (Sant Just) amb Comte Vilardaga (Sant Feliu)




Foto feta des del mur de l'Escola Martí i Pol, des de l'altre extrem de la primera foto.
Aquestes cinc fotos estan preses al Mas Lluí, en el límit de terme amb Sant Just Desvern, darrera l'Escola Martí i Pol. La primera de les fotos està feta des del punt 1 d'aquesta foto aèria, i la darrera està feta des del punt 2:


Aquest solar va ser un dels punts més clars de confrontació entre el govern i ICV-EUiA en els vuit anys que l'alcaldia va ser del Partit Socialista. Per a Juan Antonio Vázquez, Lourdes Borrell i Xavier Alegre, en la part santfeliuenca d'aquesta foto, hi havia d'haver pisos. Per a ICV-EUiA, hi havia d'haver parc. Finalment, allà on altres volien més pisos, hi haurà l'ampliació del Parc Europa.

Fem una mica de memòria. En el planejament inicial del Mas Lluí (aprovat a finals dels 80), aquesta zona ja estava qualificada de zona verda i prevista com a ampliació del Parc Europa. No es va fer amb el Parc perquè encara s'havia de fer l'escola prevista, llavors només en projecte: l'Escola Martí i Pol, que es va inaugurar en el curs 2005-06. En aquell moment, primer govern de Juan Antonio Vázquez (PSC+CiU+ERC), es va abordar, en un altre punt de la ciutat, entre la carretera de la Sànson i el límit de terme amb Molins de Rei, l'anomenada "Modificació del Pla General Metropolità (MPGM) en l'àmbit del Torrent del Duc", amb una tramitació molt llarga i conflictiva que, contra tota lògica, va acabar afectant el Mas Lluí. Al 2008, recordem-ho, es volien requalificar més de 14.000m2 de zones verdes i equipaments a sòl residencial per fer-hi més de 300 nous habitatges.

A aquella requalificació, l'AVV Mas Lluí i diverses plataformes s'hi van oposar frontalment. Van iniciar una lluita llarga i constant entre els anys 2008 i 2011, amb una actuació molt destacada de l'Associació de Veïns i de la Coordinadora d'oposició a la modificació del PGM. ICV-EUiA també vam participar en aquest moviment d'oposició a la requalificació. Ho he explicat en diversos articles en aquest blog: només per recordar-ne un, aquesta taula rodona que hi va haver a l'antic local de l'AVV Mas Lluí al febrer de 2010, o en aquest full d'ICV-EUiA de maig de 2009.

En el programa electoral que vam presentar al 2011, ens vam comprometre a tornar enrera aquesta decisió del govern anterior, a tornar a la qualificació inicial de zona verda i, en conseqüència, a ampliar el Parc Europa. Les fotos mostren com aquest compromís d'ICV-EUiA-ISF ja s'està complint.

Aquestes obres s'estan duent a terme en el marc d'un conveni amb l'ajuntament de Sant Just Desvern. Per sort, hi ha un bon marc d'entesa i col·laboració entre tots dos ajuntaments en diferents aspectes, especialment pel que fa al parc, al transport públic i altres serveis.

El proper 19 de novembre al vespre, diversos regidors de l'Ajuntament presentarem als veïns i veïnes del Mas Lluí el projecte d'ampliació del Parc i explicarem que, properament, aprovarem la retirada de la MPGM aprovada el 2008 i començarem un nou planejament que protegeixi Collserola, però que en res afecti al Mas Lluí. I es farà efectiva així una victòria d'una important mobilització ciutadana que haurà aconseguit, allà on altres volien més pisos, que finalment hi hagi més parc. Enhorabona a l'Associació de Veïns Mas Lluí i a la coordinadora per l'encert, la solidesa i la constància de la seva lluita i pels seus bons resultats!

dimarts, 11 de novembre de 2014

Dimarts, 11/11/14, 19:00. "Sant Feliu reviu pas a pas". Acte públic a les Grases (4/7)


Resum del ple de setembre de 2014.

Intervenció del portaveu de Podemos, Luis Serrano. Foto del Fet a Sant Feliu
El ple de setembre va tractar, entre d'altres, els temes següents:

  • Concessió del Mocador d'Honor 2014 a Manel Carpi. Es va aprovar per unanimitat.
  • Petició de cessament de l'alcalde per part de Podemos. No es va votar, perquè només els grups municipals existents poden presentar mocions de censura contra l'alcalde, segons la legislació vigent.
  • Primer acord sobre la gestió cívica del Centre Cívic les Tovalloles. Es va aprovar per unanimitat.
  • Moció de suport a la consulta sobre el futur polític de Catalunya que ha de tenir lloc el 9 de novembre. Es va aprovar amb el suport d'ICV-EUiA-ISF i de CiU, i el vot en contra de PSC i PP.
  • Festes locals per al 2015: dilluns 1 de juny (segona Pasqua) i el divendres 9 d'octubre (Festa de Tardor).

dimecres, 5 de novembre de 2014

03/11/14, Sant Feliu reviu pas a pas (3/7). Un acte públic al Centre Cívic Roses en què creia que tindria el primer cara a cara amb el candidat Silvestre.

El primer dilluns de novembre vam fer el tercer dels set actes públics de la nostra coalició als diferents barris de la ciutat. Va ser el torn del barri Roses Castellbell, al Centre Cívic Roses. Vam ser una quinzena de persones parlant, com és habitual, de tot. Vam parlar dels temes del barri (dels ficus, de les obres necessàries,...), de temes de ciutat (l'atenció a la gent gran, el soterrament,...) i de temes generals (el soterrament, sobre tot).

Tenia curiositat per veure si, com sempre fins ara, hi hauria algun membre de l'Associació de Veïns. Tenia curiositat perquè, en el darrer ple de l'Ajuntament, de dijous passat, el seu president, Silvestre Gilaberte, va fer una intervenció que a mi em va semblar que era més pròpia d'un candidat a alcalde que d'un president d'associació de veïns. I així l'hi vaig dir, i l'hi vaig agrair: clarifica les coses, ja que va posar per fi rostre i propostes a la candidatura independent que alguns membres de l'Associació de Veïns Roses de Llobregat estan impulsant. En el ple, i quan ja s'havia votat el pressupost de 2015, no li vaig donar la rèplica quan ja s'havia acabat el debat del punt, perquè el ple no és el lloc de debat entre candidats. Però jo pensava que en un acte de la coalició i a la mateixa seu de l'Associació, aquest debat es produiria. Crec que hauria estat molt interessant i molt positiu. Però no passa res, amb el temps tindrem debats sobre la ciutat i l'Ajuntament amb el candidat Silvestre i amb la resta de candidats.

Però no em puc estar d'apuntar sobre què m'hauria agradat debatre. Evidentment, sobre els temes que preocupen a l'Associació, i que han exposat reiteradament al seu blog:
  • els ficus
  • el cementiri
  • l'IBI
  • el butlletí i els mitjans de comunicació
  • l'incivisme i els problemes amb alguns bars
  • les concessions municipals 
Però, com que per fer el pas de les reivindicacions d'una associació a les propostes d'una candidatura, cal tenir una visió de conjunt de tots els temes que afecten a una ciutat i al seu govern, hauria estat interessant també començar un debat sobre els temes de fons de la nostra ciutat, que al nostre parer fan referència a la política social, la qualitat de l'espai públic i la transparència en la gestió, i que, com vaig explicar a l'acte del Centre Cívic, concretem en deu punts que estem debatent amb la ciutadania i que seran la base del nostre proper programa electoral:
  1. El dret a l'habitatge
  2. El dret a l'alimentació i a la salut
  3. El dret al treball
  4. El dret a l'educació, la cultura i l'esport
  5. L'atenció a les persones i famílies en situació o risc de pobresa crònica
  6. Les inversions prioritàries en equipaments i espai públic
  7. Les polítiques de medi ambient 
  8. El manteniment i els serveis municipals
  9. Una fiscalitat equitativa i ajustada a la situació econòmica actual
  10. Una gestió municipal transparent i participativa.
Dilluns teníem una bona oportunitat per començar a debatre sobre els aspectes concrets i els aspectes generals sobre els quals construir un barri i una ciutat millors. Estic convençut que ben aviat tindrem noves oportunitats per fer-ho.

dimarts, 4 de novembre de 2014

9-N: especialment perquè el PP ho vol prohibir, diumenge aniré a l'Olorda a dir SÍ-NO.


Aquí vaig explicar les raons de la meva opció. I és que a mi no em cal marxar d'Espanya, però sí que em cal com l'aire que respiro és treure'm del damunt aquest PP.

"La desigualdad asesina la democracia". Anton Costas, "El País", 02/11/2014. Un article imprescindible: aquest és EL PROBLEMA.


La desigualdad económica se ha convertido en la enfermedad social de nuestro tiempo. Las diferencias en la distribución de la renta y de la riqueza dentro de nuestros países alcanzan niveles similares a los del periodo de entreguerras del siglo pasado. Estamos viviendo una segunda Gilded Age, una nueva época dorada en la que creación de riqueza y desigualdad van de la mano.
Esta enfermedad ha sido documentada de forma abrumadora, contundente y brillante por el joven economista francés Thomas Piketty en su reciente y exitoso libro El capital en el siglo XXII, un verdadero best-seller con más de 200.000 ejemplares vendidos de la edición francesa e inglesa.
Aunque el retorno de la desigualdad es común a todas las economías, la investigación de Piketty permite identificar diferencias significativas entre ellas. Por un lado, los anglosajones, con EE UU a la cabeza. Por otro, los países nórdicos y centroeuropeos en los que la desigualdad ha aumentado, pero de forma más moderada. En tercer lugar, los países del sur, como España, donde sin llegar a los niveles de los primeros es muy superior a los segundos. Todas son economías capitalistas, pero con diferencias tan significativas que permiten hablar de distintos sistemas capitalistas dentro del capitalismo.
Por otro lado, esta nueva Gilded Age no distingue entre sistemas políticos. Lo sorprendente a mi juicio, por lo que ahora diré, es que las democracias occidentales no se salvan de esta enfermedad.
¿Nos debe preocupar la desigualdad? Quizá la señal más reveladora de su gravedad es ver cómo instituciones nada sospechosas de arrebatos anti sistema como el FMI, el Banco Mundial, la OCDE, Financial Times, The Economist, Mckinsey, Morgan Stanley, Standard & Poor's o Credit Suisse están alzando su voz para advertir a los gobiernos de las consecuencias de la desigualdad. Cuando, por así decirlo, los “intelectuales orgánicos” del capitalismo manifiestan este dramatismo es que algo va mal en el sistema.
En contraste con esta preocupación, la desigualdad no está en las agendas de los gobiernos. O no les preocupa o por alguna razón temen hablar de ella.

Las diferencias en la distribución de la renta está en el nivel del periodo de entreguerras del siglo XX
En todo caso, ¿por qué la democracia no frena el crecimiento de la desigualdad?
En principio, la democracia es el sistema político mejor dotado para que los ciudadanos puedan obligar a los gobiernos a tener en cuenta el interés general. La razón es que en democracia cada persona tiene un voto. Hay igualdad política. Y como los perjudicados por la desigualdad son mucho más numerosos que los que se benefician de ella, se podría pensar que sumarán sus votos para castigar a los gobiernos cuyas políticas incrementen la desigualdad.
Pero no es así. Al contrario, hay evidencia en estos años de que los gobiernos no sufren castigo electoral por este motivo. ¿Cómo explicar esta paradoja? Podemos plantear tres hipótesis.
Primera: porque la desigualdad económica produce desigualdad política. La desigualdad de renta y riqueza descapitaliza políticamente a los pobres. Hace que sus votos pierdan influencia. Si medimos la igualdad política en términos de capacidad de acceso al poder, vemos que los políticos son más sensibles a las preferencias de los ricos que a las de los pobres.
Segunda: los pobres, y en particular los excluidos, tienen poca propensión a votar, o no votan. Se autoexcluyen políticamente.
Tercera: las élites consiguen desviar la atención sobre la desigualdad. A lo largo de la historia vemos que cuando la desigualdad se agudiza, el discurso político introduce preocupaciones como el nacionalismo, el miedo a los inmigrantes o cuestiones religiosas de gran carga emocional para los pobres. La política populista sustituye a la política democrática.
Como vemos, la desigualdad asesina la democracia. Debilita la influencia de los votos de los que tienen pocos recursos económicos y reduce la igualdad política.
Llegados a este punto, ¿cómo reducir la desigualdad?
Podríamos pensar que los impulsos acabarán viniendo desde arriba. Las preocupaciones de las instituciones a las que hecho referencia acabarán surtiendo efecto. Surgirá un egoísmo inteligente, o un sentimiento compasivo de los ricos que favorecerá la reducción de la desigualdad. Es bonito, pero es improbable. Como dijo en los años de la primera Gilded Age el novelista norteamericano Scott Fitzgerald, autor de Las uvas de la ira, “los muy ricos son diferentes a usted y a mí”.
Una alternativa más plausible es fortalecer la democracia. Pero, ¿cómo?
Volvamos la vista atrás. ¿Cómo se logró en los años de postguerra acabar con la Gilded Age? Fortaleciendo la igualdad política. Mecanismos como el sufragio universal, instituciones sociales de control, salarios mínimos, liberalización de mercados cartelizados, nuevas oportunidades para los de abajo crearon un nuevo contrato social que dio lugar a tres décadas de relativa igualdad. Los mejores años de nuestras vidas. El miedo a repetir los errores de la Gran Depresión y la II Guerra Mundial actuó como un facilitador de ese New Deal. La colaboración de conservadores y socialdemócratas le dio soporte político y estabilidad.
¿Puede ahora el miedo a las consecuencias de la desigualdad económica ser un acicate para un nuevo contrato social y político que fortalezca la democracia y reduzca la desigualdad? Esperemos que así sea.
Antón Costas es catedrático de Economía en la Universidad de Barcelona.


Podeu llegir aquí l'article original a EL PAÍS.

divendres, 31 d’octubre de 2014

Acords i votacions del ple d'octubre de 2014.


Pressupost de 2015 (3/3): el programa de treball i un resum aproximat sobre els teus 1.000€.

El programa de treball:

Aquest apartat completa els dos escrits anteriors, en què vaig explicar: 1) d'on surten i a què es dediquen els 37,4M€ del pressupost ordinari i 2) d'on surten i a què es dediquen els 7,5M€ d'inversions. En total, 44,9M€ que fan possible el que s'explica en aquesta presentació.

Un resum aproximat sobre els teus 1.000€:
Com acabo de dir, un total de 44,9 milions d'euros per a una ciutat de prop de 44.000 habitants. L'Ajuntament, que democràticament els representa, gestiona per tant uns 1.000€ per habitant. Per acabar aquesta sèrie de tres escrits, vull fer un resum de tot plegat en base justament a aquests 1.000€.
  • D'aquests 1.000€, en dediques 832 al funcionament ordinari de la ciutat i 168 a les inversions.
  • Dels 832€ que ingresses en el teu pressupost ordinari,
    • 307€ vénen de l'IBI
    • 198€ vénen dels pressupostos generals de l'Estat
    • 49€ vénen de l'impost de circulació
    • 47€ vénen de les plusvàlues, l'impost que grava les compravendes de propietats
    • 31€ vénen dels pressupostos de la Generalitat
    • 30€ vénen de l'impost d'activitats econòmiques (IAE)
    • 21€ vénen de l'Àrea Metropolitana de Barcelona
    • 20€ vénen de la taxa de residus
    • 100€ vénen de la resta d'impostos i taxes de l'Ajuntament
    • 15€ vénen de les concessions que té l'Ajuntament
    • 14€ vénen de les aportacions d'altres administracions
  • I aquests 832€ del teu pressuopost ordinari, els dediques així:
    • 335€ van a pagar els 330 treballadors i treballadores públiques que garanteixen els serveis públics municipals (255€ salaris i 80€ de Seguretat Social)
    • 66€ van a pagar l'amortització dels préstecs que financen les inversions.
    • 41€ van a transferències al conjunt d'entitats de la ciutat i de les entitats públiques de què formem part
    • 38€ van a pagar la neteja viària
    • 38€ van a l'Àrea Metropolitana de Barcelona (després ens en retorna 59: 21€ per al pressupost ordinari i 38€ per al pressupost d'inversions)
    • 32€ van a pagar la neteja dels edificis municipals i les escoles públiques de primària
    • 31€ van a la recollida de residus
    • 29€ van a pagar la factura de l'electricitat (enllumenat i equipaments públics)
    • 28€ van a la jardineria i l'arbrat viari
    • 25€ van als serveis d'atenció domiciliària i altres serveis socials
    • 17€ van al pagament dels càrrecs públics i del personal directiu de l'Ajuntament
    • 13€ van al pagament d'interessos bancaris i altres despeses financeres
    • 139€ van al pagament de múltiples serveis i despeses de funcionament diari.
  • Dels 168€ que aconsegueixes ingressar per a inversions:
    • 66€ vénen de préstecs que subscriurem durant el 2015,
    • 54€ vindran quan es formalitzin els acords que en aquests moments estem treballant amb altres administracions, però són de cobrament segur i els comptem.
    • 38€ vénen de l'Àrea Metropolitana de Barcelona
    • 9€ vénen de la Diputació de Barcelona.
  • I aquests 168€ que destinaràs a inversions, els dedicaràs així:
    • 37€ van a la remodelació del Mercat municipal
    • 14€ van al nou edifici de vestidors i de serveis de la Piscina de l'Escorxador
    • 12€ van al pla de millora urbana i a l'enllumenat públic
    • 11€ van a la part que farem el 2015 de la remodelació de la Biblioteca Montserrat Roig
    • 11€ van a la primera fase del Pla director del Centre
    • 11€ van a la primera fase del pla de millora dels polígons industrials
    • 10€ van a la part que farem el 2015 de la remodelació del Casal de Joves
    • 25€ van a un conjunt de petites inversions en els equipaments públics municipals
    • 28€ van a un conjunt de petites inversions en la via pública
    • 10€ van a imprevistos i altres petites inversions.
No és un detall exhaustiu ni ho pretén, però espero que aquest breu resum serveixi per entendre una mica d'on vénen i a què es dediquen els 1.000€ que, per dir-ho d'alguna manera, "et pertoquen" i gestionem en el teu nom.

dimecres, 29 d’octubre de 2014

Ple d'octubre: molts temes i molt importants. Pressupost de 2015, pla estratègic de cultura, aprovació de projectes d'obres, soterrament,...

Foto de l'audiència pública sobre el pressupost (Torre del Roser, 23/10/14)
Amb tota seguretat, el ple d'octubre serà el més important de l'any: és el de l'aprovació del pressupost municipal. I, com que és l'últim pressupost del mandat, és el que completa els quatre anys en què ICV-EUiA-ISF, amb CiU, ha tingut la responsabilitat de dirigir el govern de la nostra ciutat: per tant, és el darrer en què s'han d'aplicar els compromisos assumits amb l'aprovació del Pla d'Acció del Mandat (PAM) 2012-2015, que vaig explicar en aquest escrit.

Però l'aprovació del pressupost -essent el més important-, no és l'únic tema important que abordarem al proper ple. Els temes més importants seran:
  • Pressupost de 2015. Com es generen i a què es destinen 37,4M€ del pressupost ordinari i 7,5M€ del pressupost d'inversions.
  • Ordenances fiscals de 2015. Amb la previsió de rebaixar el rebut de l'IBI entorn d'un 2%, complint així amb el compromís d'ajustar l'IBI a l'IPC en el mandat. Ho reitero: entre 2012 i 2015, és previsible que l'increment del cost de la vida (IPC) se situï en el 6,50% i, tal com hem explicat sempre, l'increment de l'IBI se situarà en el 6,45%.
  • Esmena als PGE (pressupostos generals de l'Estat) per demanar que s'hi inclogui el soterrament. Sabem que és una esmena que es rebutjarà, però volem ser tossudíssims i no donar, ni per un moment, la impressió que afluixem en la nostra reivindicació unitària pel soterrament.
  • Pla estratègic de cultura. Després de mesos de debat amb les entitats culturals en el marc del Consell municipal de Cultura, es presentaran els àmbits, objectius i compromisos de futur (a deu anys vista) de la política cultural a Sant Feliu.
  • Projecte de remodelació de la Biblioteca Montserrat Roig. Amb obres que començaran a la segona meitat de 2015 i acabaran a la segona meitat de 2016.
  • Primera fase del Pla director del Centre. Amb obres que començaran a primers d'any i acabaran (en primera fase) a l'estiu de 2015. 
I molts altres temes importants: aquí us podeu descarregar l'ordre del dia complet. Com es pot veure, no són temes trivials: t'impliquen! No crec que calgui, però vull recordar, per acabar, que les portes de la sala de plens estan obertes a tothom, i que els debats i acords del ple arriben també a totes les cases per mitjà d'internet.

Pressupost de 2015 (2/3): 7,5 milions d'euros en el pressupost d'inversions.

En l'escrit anterior, vaig explicar la diferència entre el pressupost ordinari i el d'inversions, i d'on sortien i a què es destinaven els diners del pressupost ordinari. En aquest segon escrit, faré el mateix amb el pressupost d'inversions.

7,5 milions d'ingressos per a inversions:
Durant l'any 2015, tenim previst invertir 7,5 milions d'euros. D'aquests, 5,1M€ figuraran en el pressupost inicial i tenen aquest origen:

  • 2,98M€ seran de préstecs bancaris. Com que tornarem aquesta mateixa quantitat als bancs (mireu la fila 23 de les despeses del meu escrit anterior), el nivell d'endeutament de l'Ajuntament es manté baix i constant.
  • 1,7M€ vindran de l'Àrea Metropolitana
  • 0,4M€ vindran de la Diputació de Barcelona
Els 2,4M€ restants s'incorporaran posteriorment en el pressupost, un cop s'hagin formalitzat els acords en curs amb l’Àrea Metropolitana i la Diputació.

7,5 milions d'euros de despeses d'inversions:
La inversió que té el pressupost més alt de l'any que ve és la reforma del Mercat municipal. Per a l'equip de govern, és una necessitat de present (el Mercat té unes condicions que fa temps que requeria una inversió important) i una voluntat de futur (volem un centre de ciutat basat en el comerç i la cultura, i el conjunt d'equipaments que tenim en aquesta zona requereix un mercat a l'alçada del centre de ciutat que volem). La previsió és completar tota l'obra al llarg de l'any 2015 (tancant només els mesos de juliol, agost i setembre) i poder-lo inaugurar a la campanya de Nadal de l'any que ve. Un altre equipament que s'acabarà al 2015 és l'edifici de serveis que ja s'està construint a la piscina de l'Escorxador, que incorporarà una nova entrada i uns nous vestidors, i un espai més adequat per a la Creu Roja de la ciutat.

El pressupost conté també dues grans obres de reforma d'equipaments de la ciutat: el Casal de Joves i la Biblioteca Montserrat Roig. Com que són obres que s'acabaran al llarg de l'any 2016, en el quadre anterior només hi consta la part que correspon a l'any que ve. Una cosa similar passa amb dues places: la de Catalunya té la part de 2015 (i una part ja està al 2014) i la de Rafael Alberti té també la part de 2015 i la resta estarà també en el pressupost de 2016.

Dues novetats també importants: la primera fase del Pla director del centre (explicada en aquest escrit) i la primera fase també del pla de millora de polígons industrials, el projecte del qual s'està elaborant en aquests moments. En l'apartat de millores de l'espai públic, hi haurà l'edició 2015 del pla de millora urbana, que continua els mateixos plans de 2012, 2013 i 2014.  Justament aquests dies s'està acabant el pla de 2014, amb la construcció de la nova escala que unirà el barri de Can Maginàs amb la porta principal de l'Escola Gaudí.

Finalment, com ja he dit en l'escrit anterior, estic a disposició de conversar amb qui vulgui preguntar sobre qualsevol dels ingressos o despeses que faran possible les inversions de 2015 a la nostra ciutat.

dimarts, 28 d’octubre de 2014

Pressupost de 2015 (1/3): El pressupost ordinari: 37,4 milions d'euros per al dia a dia.

Primer que tot, reenvio a aquest escrit en què vaig posar tretze enllaços a explicacions anteriors del pressupost de l'Ajuntament, per qui tingui interès en saber com s'estructura i què conté (especialment, els que hi figuren amb els números 10 i 11).

El pressupost té, lògicament, els dos grans apartats d'ingressos i de despeses. I també té dos enfocaments, amb la seva pròpia lògica interna:
  1. El pressupost ordinari, que finança el dia a dia del funcionament de l'Ajuntament i del conjunt de serveis municipals. Per al 2015: 37,4M€. Aquest és el contingut d'aquest primer escrit.
  2. El pressupost d'inversions, que finança bàsicament les obres que es fan a la ciutat o les compres de l'Ajuntament. Per al 2015: 7,5M€. Aquest és el contingut del següent escrit.
I un pressupost no té sentit per ell mateix, és el suport econòmic del pla de treball de l'Ajuntament, que es fonamenta en les competències que té per llei i en el desenvolupament del Pla d'Acció del Mandat (PAM) de l'equip de govern de cada moment. I aquest serà el contingut del tercer dels tres escrits sobre el pressupost de 2015: 3: El programa de treball de les regidories per al 2015.

37,4 milions d'ingressos ordinaris:

(Per comparar amb els de l'any 2014, cliqueu aquí)

Els ingressos ordinaris tenen quatre grans blocs:
  • els impostos municipals (19,9M€, 53,3% dels ingressos ordinaris)
  • els diners que ens vénen d'altres administracions (11,9M€, 31,8% dels ingressos ordinaris)
  • les taxes i preus públics per serveis municipals que no es financen només amb els impostos (4,9M€, 13,2% dels ingressos ordinaris), i
  • els ingressos derivats de la gestió per tercers del patrimoni municipal (0,65M€, 1,7% dels ingressos ordinaris).
Pel que fa als impostos, el més important és l'IBI. Enguany hi ha una previsió de rebaixa del rebut mitjà de l'IBI d'entorn del 2%, per tal de complir amb el compromís que l'IBI s'ajusti a l'evolució de l'IPC en aquests quatre anys que governem. En conseqüència, l'any passat vam pressupostar 14,4M€ per IBI i enguany en pressupostem 13,8. Una altra rebaixa important en l'apartat d'impostos és en l'Impost d'Activitats Econòmiques (IAE), que passa de 2M€ l'any passat a 1,35M€ enguany, degut al cessament de l'activitat de la Sànson, que aportava un ingrés de 600.000€ en aquest apartat. Un lleuger increment de la previsió de plusvàlues situa els ingressos per impostos en aproximadament un milió d'euros menys que l'any passat: aquesta serà la tònica general, segurament, dels propers anys mentre no s'iniciï un camí de més activitat econòmica.

Pel que fa als ingressos d'altres administracions, i per compensar la pèrdua d'aquest milió d'euros per impostos, són de destacar els 961m€ que vénen de l'Àrea Metropolitana de Barcelona i que, enguany, dedicarem a la despesa ordinària en comptes de dedicar-los a inversions. D'altra banda, l'aportació de l'Estat és superior a l'any passat i la de la Generalitat és inferior en el mateix import, compensada lleugerament per una aportació important de la Diputació.

La resta d'ingressos ordinaris es llegeix directament comparant amb l'any passat. A destacar una reducció del 10% dels ingressos per quotes d'escoles bressol: tenim més infants que mai, però la major presència d'infants en els trams baixos de la tarifació social fa que hi hagi aquesta reducció d'ingressos. Això contrasta amb la tesi de "l'afany recaptatori" amb què el PSC de Sant Feliu rebutja permanentment la política de preus que hem impulsat des de l'equip de govern.
En total, gestionarem 37,4M€ d'ingressos ordinaris davant dels 36,7M€ de l'any passat. Un 1,9% més de pressupost que, com hem dit, ve sobretot d'una major aportació de l'Estat, la Diputació i l'Àrea Metropolitana i no, malauradament, dels ingressos propis que genera la ciutat. 

37,4M€ de despeses ordinàries:
Les despeses ordinàries també tenen quatre grans blocs:

  • les despeses de personal (15,8M€, 42,3% de les despeses ordinàries),
  • les despeses de funcionament del conjunt de serveis municipals i dels equipaments de la ciutat (14,3M€, el 38,2% de les despeses ordinàries)
  • les despeses financeres, el que retornem als bancs en concepte d'amortització de capital i d'interessos bancaris dels préstecs amb què es financen les inversions (3,6M€, 9,6% de la despesa ordinària), i
  • les transferències de diners a altres administracions i a les entitats i famílies de la nostra ciutat (3,5M€, el 9,4% del total de la despesa ordinària)

En l'àmbit de la despesa ordinària, hi ha sempre tres grans elements de debat: gastem massa en personal? gastem massa en les grans contractes (files 5 a 8)? gastem massa en tornar diners als bancs?

Pel que fa al personal, a Sant Feliu tenim una despesa que se situa en la mitjana dels municipis que són de la nostra dimensió. Hi ha una plantilla d'entorn de 330 treballadors/es públics en molts àmbits (des de les escoles bressol fins a la policia local, passant per tota mena de serveis públics amb el seu personal tècnic i administratiu), amb una dotació de personal i unes retribucions, acordades en conveni amb la representació sindical, que estan en la franja mitjana dels ajuntaments similars al nostre.  Jo tinc el ple convenciment que el tòpic interessat d'una despesa excessiva en personal no és aplicable a Sant Feliu, ni tan sols al personal directiu, que també se situa en una franja mitjana. Hi ha estudis econòmics comparatius de la Diputació de Barcelona que es poden facilitar a les persones interessades.

Pel que fa a les grans contractes, hi ha alguna associació de veïns que les posa com exemple de despesa excessiva. És cert que les quatre grans contractes que tenim en concessió (neteja viària i recollida de residus (FCC), neteja d'edificis (NetExpress) i jardineria i arbrat viari (Ambientàlia)) sumen gairebé sis milions d'euros. Però aquestes tres empreses respectives han guanyat els respectius concursos públics, amb paràmetres tècnics i econòmics establerts pels tècnics municipals en funció del nivell de qualitat a què creiem que hem d'aspirar, i que són ajustats als respectius contractes. Una rebaixa en l'import comportaria una rebaixa en la qualitat o la freqüència dels serveis: tots tenim en la ment les imatges del conflicte de la recollida d'escombraries a Madrid quan l'alcaldessa Botella va voler reduir unilateralment l'import de la contracta i els salaris dels treballadors. Si algú es proposés fer el mateix a Sant Feliu, hauria de ser molt clar en com i en què aplicaria reduccions de serveis i de condicions laborals: és molt fàcil anar dient generalitats quan se sap que no hi haurà cap obligació de portar-les a terme.

Pel que fa als bancs, aquesta dada és potser la més objectiva de totes. En aquest escrit, explicava les quatre ràtios econòmics que, per llei, ha de complir qualsevol ajuntament en equilibri financer. Una d'aquestes ràtios és la d'endeutament: quants diners devem als bancs en relació als nostres ingressos ordinaris? Es tracta d'una divisió que, per llei, ha de ser inferior a 0,75 (o, dit d'una altra manera, el que devem en total ha de ser inferior al 75% dels ingressos ordinaris d'un any). A Sant Feliu, aquest ràtio no arriba al 49%. Per tant, tenim un endeutament controlat que no posa en risc l'estabilitat de l'economia municipal.

Finalment, crec que és important destacar que el nostre Ajuntament no ha aplicat cap retallada en les partides que destina a les entitats de la ciutat i ha incrementat les partides per a les polítiques socials d'atenció a famílies i persones en situació de vulnerabilitat social. Aquest és un requisit imprescindible per a la cohesió social i és una prioritat de govern que es reflecteix, coherentment, en una prioritat pressupostària.

Estaré encantat de valorar amb més detall amb qui hi tingui interès qualsevol dels conceptes que he intentat resumir aquí, tant pel que fa als ingressos com pel que fa a les despeses que fan que la nostra ciutat visqui adequadament el seu dia a dia.

Dimarts, 28/10/14, 19:00: "Sant Feliu reviu pas a pas". Acte públic a la Salut i Can Calders (2/7)


Segona de les set converses als barris d'aquest inici de curs. La primera va tenir lloc dimarts passat a la nostra seu. Vam parlar amb una dotzena de persones bàsicament sobre dues qüestions: el comerç a la nostra ciutat i, en concret, el futur del Mercat municipal, i les perspectives per a les properes eleccions municipals tenint en compte tots els factors que hi concorreran (des de la meva imputació fins a l'aparició de Podemos, passant pel 9-N i la possible candidatura veïnal).

Avui serà també una conversa oberta, en què presentarem les nostres propostes per als dos barris, i debatrem amb les persones que hi assisteixin sobre el que cal incorporar, revisar o tenir en compte a l'hora de fer una candidatura i un programa que respongui a les necessitats i les expectatives de tots els barris de la nostra ciutat.

divendres, 24 d’octubre de 2014

"Sant Feliu reviu pas a pas"... en un video de 94 segons.


Gràcies per aquest vídeo, Pedro Gómez!
Gràcies als ciutadans i les ciutadanes, a les entitats, que amb les seves lluites, crítiques, aportacions i propostes ajuden a fer la ciutat acollidora, equitativa i dinàmica que estimem i que volem!
A Iniciativa i Esquerra Unida de Sant Feliu continuarem treballant, com hem fet sempre (i són més de quaranta anys!), per fer real el que diem a la darrera imatge:

"Els mateixos drets, deures i oportunitats per a totes les persones,
la mateixa qualitat de l'espai públic a tots els barris".

ENTORN, 84 (octubre de 2014): "Sant Feliu reviu pas a pas".

A poc més de mig any de les properes eleccions municipals, hem editat el 84è (84è!!!) número de la nostra revista local, l'Entorn. Aquest és l'editorial que hi apareix:
La idea del "pas a pas" vol dir constància, continuïtat, idea de rumb clar, no defallir, etc. Però també vol dir que, físicament, en la realitat de la nostra ciutat, la millorem "pas a pas": els tres passos sota la via que il·lustren el meu editorial és el que volen significar.

Un editorial és necessàriament curt. El text original, abans d'ajustar al nombre de caràcters possible, és una mica més explicatiu:

Sovint hem repetit algunes idees bàsiques per fer política a la nostra ciutat: tot ha d’estar a l’abast de tothom, la prioritat és la igualtat d’oportunitats, cap persona o cap barri és més o menys que cap altre, la gestió municipal s’ha d’entendre tota i a la primera, etc. Per a Iniciativa i per a Esquerra Unida, aquests són criteris bàsics tant a la nostra ciutat com per al conjunt de Catalunya. El nostre cap de llista al Parlament de Catalunya, Joan Herrera, expressa molt bé la prioritat de la lluita contra la desigualtat en el seu llibre “Quanta desigualtat pot suportar la democràcia?”.  Reduir desigualtats entre persones i entre territoris: la prioritat a Sant Feliu, la prioritat a Catalunya.

Amb aquestes idees bàsiques, hem volgut governar aquests tres anys i mig. Aquest Entorn fa un repàs de com les hem volgut aplicar. D’aquí a poc més de mig any, ens presentarem novament a les eleccions amb la mateixa idea: els mateixos drets, deures i oportunitats per a totes les persones, la mateixa qualitat de l’espai públic a tots els barris. Continuarem treballant per la ciutat ben planificada, ben gestionada, dialogant, viva i equitativa que resumíem en el lema “Reviu Sant Feliu!”.


I Sant Feliu ja està revivint. I tant que està revivint! I m’agrada explicar la idea que ho fa pas a pas, però de manera molt concreta i molt constant. En coses de molta profunditat social i política, com la tarifació social en els serveis municipals (preus variables i ajustats a les diverses realitats familiars), un pas imprescindible per a l’equitat. En coses de sentit comú, com obrir els patis de les escoles per jugar-hi, fer que el bus urbà funcioni tots els dies o posar en funcionament els primers horts urbans. I en la millora de l’espai públic, per fer una ciutat sense barreres arquitectòniques, de voreres amples i ben il·luminades, sense punts insegurs o hostils, que vull resumir en tres passos sota la via que hem millorat en aquests tres anys: 2012, l’accés a la biblioteca i la piscina; 2013, el pas subterrani fins a la plaça de l’Estació; i 2014, el túnel de la Riera de la Salut. Tres exemples, entre molts i molts més, que amb els homes i dones d’ICV i d’EUiA Sant Feliu està millorant, està revivint, dia a dia, barri a barri, pas a pas.