divendres, 4 d’octubre de 2013

Què passa amb l'enllumenat públic a Sant Feliu?

Amb el meu mòbil, a la plaça Falguera, el 25/09/2013.
No hi ha dia que no m'ho pregunti algú. Ni que m'ho pregunti jo mateix. La foto és clara i no és una mera anècdota: passa a molts llocs i passa sovint. I cal solucionar-ho. I m'avanço: i ho estem solucionant.

Per què passa el que passa?
A data d'avui (4 d'octubre de 2013), a Sant Feliu hi ha uns 5.000 fanals. És a dir, cinc milers de làmpades i de pals, connectats per quilòmetres de cablejat i controlats per 64 quadres elèctrics. El seu manteniment, cal reconèixer-ho, no ha estat l'adequat: si no, no estaríem així. Una infraestructura d'aquesta envergadura caldria haver tingut, en els darrers anys, més previsió perquè no passin les avaries, que no reparació quan l'avaria ja s'ha produït. En termes que suposo que tothom entén, fins a la data, hi ha hagut més manteniment correctiu que manteniment preventiu.

En el mandat anterior, amb molts milions provinents de l'Estat gràcies als coneguts com a "plans Zapatero", s'hauria pogut fer una inversió milionària en l'actualització del nostre enllumenat públic. Es van fer coses: en alguns carrers de Sant Feliu es van col·locar làmpades LED o de baix consum. Però cal reconèixer que no es va fer un pla global que avalués l'estat global de l'enllumenat i en derivés un programa de treball que, a partir d'una inversió inicial important, permetés canviar la tònica del manteniment correctiu al manteniment preventiu. Crec, sincerament, que no hi va haver voluntat per fer-ho. Xarxa de molts anys i solució només dels problemes quan apareixen: aquest és l'origen dels problemes als quals cal donar solució.

Què hem fet fins ara?
En el moment que entrem al govern i el regidor responsable és el nostre company Manel Leiva, prenem la decisió de reinvertir aquesta tendència, i d'avançar definitivament cap a un model de manteniment preventiu, que garanteixi el bon funcionament de l'enllumenat i la progressiva reducció de consums, amb el consegüent estalvi energètic.

En primer lloc, es va partir de l'avaluació dels nostres enginyers i tècnics municipals, que van tornar a dir el que ja havien dit abans, a partir d'una primera inspecció de l'ECA al 2005: cal una inspecció general de la xarxa, una visió de conjunt de l'enllumenat de tota la ciutat, una inversió econòmica important per millorar-la posant-la a un "punt zero" raonable i l'establiment de nous criteris i prioritats de manteniment per als treballadors municipals que se n'encarreguen. Aquesta inspecció i avaluació general de l'enllumenat es va fer també per part de l'ECA al llarg de l'any 2011: a 1 de juliol d'aquell any, detecta deficiències en 49 quadres.

Per la importància i abast dels treballs a fer, a primers de 2012, l'equip de govern es va acollir als programes de suport econòmic i tècnic de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Els nostres tècnics i els de l'AMB van fer el corresponent pla d'actuació, incloent evidentment la corresponent previsió de pressupostos. Per fer-ho possible, vam pressupostar 300.000€ per al 2013 i aviat pressupostarem 200.000€ per al 2014. Per l'import i l'envergadura, l'Àrea Metropolitana, amb els criteris acordats amb l'Ajuntament, va fer el corresponent concurs, que va guanyar l'empresa SECE, SA. Aquesta empresa farà obres de millora de l'enllumenat entre l'1 d'octubre i el 15 de novembre d'enguany.

Quines millores es faran entre octubre i novembre?
El mateix regidor Manel Leiva ha fet un article molt complet al web d'Iniciativa, en què exposa fins i tot en quins carrers començaran els treballs. En síntesi, les principals actuacions que es faran en un mes i mig són:
  • substituir 400 de les 5.000 làmpades del nostre sistema d'enllumenat. Aquesta substitució comportarà un estalvi de consum d'entorn del 5%, que no es repercutirà de la mateixa manera en la factura de l'enllumenat (que puja a un total de 380.000€/any), a causa del continu increment de preus que apliquen les companyies. Comentari final: paguem l’energia elèctrica més cara d’Europa a un país que podria ser el paradís de les renovables.
  • revisió dels elements de seguretat de la majoria dels quadres elèctrics (magnetotèrmics, diferencials,...) i dels temporitzadors. Amb això, es pretén reduir al màxim el risc d'apagades (especialment els dies de pluja) i ajustar millor la il·luminació dels carrers a les necessitats de llum de cada moment, evitant la il·luminació insuficient o excessiva en algunes hores, amb les molèsties o l'excés de cost que això comporta.
  • millores i reparacions en la xarxa subterrània, que pateix moltes agressions externes (obres, rates, pèrdues d'aïllament,...). Amb això es pretén millorar i actualitzar les xarxes, renovar cablejat i connexions, instal·lant els elements d'aïllament, substituint connectors allà on toca, etc. de manera d'aconseguir més fiabilitat i seguretat de la xarxa
I després?
L'objectiu és, com deia, el pas d'un sistema (i d'una previsió econòmica) de manteniment merament correctiu a un sistema i una previsió econòmica de manteniment decididament preventiu.
  • Per la part econòmica, voldrà dir invertir suficientment en les necessitats que, per reposició de làmpades, pals, quadres o xarxa vagin apareixent, avançant-se tant com sigui possible a la seva vida útil i respectant els seus respectius programes de manteniment. 
  • Per la part organitzativa, voldrà dir dotar de manera suficient el personal electricista municipal en plantilla (comptant amb les limitacions que està imposant el govern de l'Estat pel que fa a substitucions, contractacions, etc) i revisar el sistema de detecció i resposta a les avaries que es puguin produir a les nits i, sobretot, en festius. En aquest sentit estem valorant diverses opcions de millora que donarem a conèixer en el moment que els tècnics facin els informes i les propostes corresponents. 
Millorar organitzativament i posar-hi els diners que corresponen, sempre sota un programa clar de manteniment preventiu: aquest és el nostre repte i el nostre compromís. El del regidor Manel Leiva, i, per descomptat, el de mi mateix i el de tot l'equip de govern. I també el compromís i el criteri de treball i de servei de tots els treballadors públics municipals implicats, des dels enginyers fins als electricistes. Hi tinc tota la confiança, i sé que la imatge fosca de la plaça Falguera que encapçala aquest escrit serà, ben aviat, una simple anècdota amb una solució ràpida i fàcil.