dimecres, 9 d’octubre de 2013

"Ganes de Festa de Tardor", la meva presentació al programa de les festes de 2013.

En el cartell i programa de la Festa, un infant alegre vola damunt Sant Feliu cavalcant sobre la nostra Garsa. Quan jo era un infant com ell, la Torre de la Presó que es veu a la part inferior de la imatge s’alçava vella i lúgubre on ara hi ha el CineBaix. Passat i present, realitat i ficció s’uneixen en aquesta imatge que evoca el cinema fantàstic dels nostres temps.

El cartell és una crida a l’alegria que es crea i es protagonitza des de Sant Feliu, que es comparteix i s’encomana a tots els barris de la nostra ciutat. Amb la recuperació de la democràcia (ja hi ha unes quantes colles que compleixen entre vint i trenta anys), la nostra ciutat va recuperar també el sentit de la festa: ocupar massivament i alegrement places i carrers per crear i compartir junts belleses i emocions que ens uneixen, que ens fan comunitat. Ho repeteixo sovint i mai no me’n canso: en comunitat, col·lectivament, junts, tenim més força i som molts més i molt millors que d’un en un, que de pocs en pocs. Les festes potencien i ens fan gaudir del doble vessant individual i col·lectiu de les nostres vides.

Per això, a Sant Feliu, cada octubre neix amb ganes immenses i intenses de Festa de Tardor. Són unes festes nostres i molt nostres. Tant que sorprèn a gent de fora per la vitalitat i la creativitat de les nostres colles i entitats de tota mena, motor real de la Festa, però que també deixa alguns veïns i veïnes amb la sensació que hauríem de comptar més amb més gent de fora. En sóc conscient, en som conscients.

Però, en tot cas, és el model de festa que vam començar amb els primers vols de la Garsa que et saluda des de la portada d’aquest programa. Un model que funciona i que, per la participació que fa possible, sovint ens envegen. Seria poc comprensible, a més, que en temps de crisi econòmica i social, incrementéssim el pressupost de la Festa o hi hagués més activitats o concerts de pagament.

Convido, per tant, a cada ciutadà i ciutadana de Sant Feliu a conèixer, valorar i a participar en tot allò que ens ofereixen les nostres colles, entitats i associacions de la ciutat. L’Ajuntament ho facilita, hi posa tot el cor, hi dóna tot el suport, però són les persones que treballen durant tot l’any per organitzar aquests quatre dies les que tenen tot el mèrit del que passarà properament, i per a tothom, en places i carrers que són de tothom. Per a totes elles, el meu reconeixement i agraïment.

I al seu costat, amb tota la ciutadania, com aquest infant que vola damunt la Garsa, crido amb ganes: Visca la Festa de Tardor! Visca Sant Feliu!

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Senyor alcalde,
Ha vist tot el que diuen contra vostè al blog de l'associació de veins del barri de l'institut?
Ramón.

Jordi San José i Buenaventura. ha dit...

Bon dia, Ramón,
Gràcies per informar-me'n, però ja ho coneixia. A part d'aquest blog, segueixo d'altres blogs i escrits que han aparegut recentment i em "sorprenen".
1) em sorprenen i alhora m'entristeixen i m'indignen molts dels comentaris que apareixen al blog de l'AVV, i que lógicament no són responsabilitat de l'Associació.
2) em sorprenen les informacions "de primera mà" que té Silvestre Gilaberte i exposa ell (i també els comentaristes) al seu blog. M'alegra molt, però, que ho faci fora del blog de l'AVV que presideix i que ho signi personalment.
3) em sorprèn l'últim escrit de Lourdes Borrell al seu blog. Escriure sobre la Festa de Tardor per acabar acusant que han tancat les urgències a Sant Feliu no per culpa de les retallades de la Generalitat sinó de dues regidores independents de la nostra candidatura, és realment una mostra de bona voluntat inapreciable.
4) em sorprèn l'últim butlletí del PSC, també amb una voluntat inestimable i inapreciable de fer amics. Em sorprèn el que diuen de les escoles bressol i l'IBI ( ja arribarà el dia que s'hauran d'empassar les seves paraules), i trobo que han passat totes les línies anant a buscar una foto de fa cinc mesos, l'únic moment que entra un cotxe a la seu per carregar o descarregar material a la Fira, per fer demagògia pura i dura contra ICV. Algun dia, després de festes, hauré d'escriure sobre aquest estil de fer oposició que, sense tenir capacitat de definir propostes pròpies, es limita a anar buscant i ensenyar amb escarafalls pèls a la sopa..
I 5) em sorprèn finalment el Diari de Sant Feliu. Cada cop més, el portaveu oficiós d'aquesta confluència creixent i sorprenent dels quatre personatges, grups i partits que acabo d'exposar.
He de confessar que, amb plena consciència que no hi ha "enemics" petits, tinc molta curiositat per veure com evoluciona i en què és concreten aquestes sorprenents coincidències.
Ostres, com m'he "enrotllat" aquest primer dia de Festa malauradament tan plujós...