diumenge, 15 de setembre de 2013

Independents per Sant Feliu: el que la majoria volíem que fos. (1/2)

Nota prèvia: havia dubtat de si respondre personalment a la carta oberta que, fent un ús inadequat del blog d'una associació de veïns, m'ha adreçat un grup de persones. Com es diu en castellà, "para revolver las aguas de un río, a ganancia de no sé (todavía) qué pescadores". Sóc conscient que aquest tipus de situacions cansa i descoratja a la major part de la gent que segueix l'actualitat política local: estava temptat de deixar-ho córrer. A més, han fet aclariments tant els independents de la candidatura com la direcció local de la nostra coalició. Però també sóc conscient que podria semblar que eludeixo una resposta a un escrit que s'adreça explíticament a mi. Per això he decidit contestar, d'una manera que espero que sigui clara i respectuosa. Són dues parts. En aquesta primera, exposo el que molts esperàvem que fos ISF: un espai de treball per a Sant Feliu per a gent que no té interès de participar en política general però sí en la vida del seu municipi. En la segona, exposo el que malauradament es reflecteix en la carta oberta que una part va decidir, finalment, publicar. 

Candidatura d'ICV-EUiA-ISF a les eleccions del 22 de maig de 2011.
Era a la tardor de 2010. Algunes persones, majoritàriament vinculades a la llavors existent Federació d’Associacions de Veïns, es van adreçar a diferents partits polítics per mirar de construir una alternativa electoral a la majoria de govern d’aquell moment, de PSC i CiU.

Vam tenir algunes converses informals i, finalment, la primera reunió de treball: va ser a la seu d’ICV el 25 d’octubre de 2010. Hi vam detectar moltes coincidències: planejaments del soterrament i del Torrent del Duc, metro, política social, comunicativa, manca de diàleg i de transparència, etc. Tres dies després, vaig tenir una trobada amb una vintena de persones a l’Ateneu, que van ratificar la conveniència de continuar avançant junts. Vam tenir tres reunions més a la nostra seu: el 9 de desembre de 2010 i l’1 de febrer i el 17 de març de 2011. En aquesta darrera reunió, es va acordar el nom d’ICV-EUiA-ISF i la composició de la candidatura, que seria després ratificada en assemblea de la coalició el 24 de març. Posteriorment, el 2 d’abril, en una jornada oberta a la Torre del Roser, es va tancar el procés d’elaboració del programa electoral i es va aprovar. La resta és coneguda: el 22 de maig de 2011 vam guanyar les eleccions, el 7 de juny vam signar l’acord de govern amb CiU (aprovat en assemblea el dia abans) i l’11 de juny vaig ser escollit com alcalde de la ciutat.

Després de les eleccions, ja des del principi, no hi ha hagut cap diferència en el funcionament de la coalició ni del grup municipal segons “la procedència” de cadascun dels membres de la candidatura. Tots participem de tot, com crec que ha de ser: de les decisions i dels dubtes, dels encerts i dels errors, siguem d'Iniciativa, d'Esquerra Unida o independents.

A més, paral·lelament, vaig tenir reunions regulars amb el grup inicial d’ISF, fossin o no membres de la candidatura. De seguida hi vaig manifestar el que jo creia que seria bo per Sant Feliu: un grup de persones, conegut i obert a noves incorporacions, que treballés per Sant Feliu sense fer cap opció de partit. Un grup que actués públicament, tingués els seus propis recursos comunicatius, la seva pròpia agenda de treball i que, donat el cas, fins i tot apostés per altres sigles, si així ho creia convenient. La Maria Cinta Daudé i jo mateix així ho vam proposar en aquest document, que vam lliurar ala darrera reunió de l’any passat, el 15 de desembre de 2012.

Però aquella reunió va ser l’última. Com des del principi, aquestes propostes no van tenir la mateixa resposta per part de tothom. Mentre algunes de les persones vinculades a ISF consideraven que aquest era el camí, altres van plantejar tota una altra estratègia: la que ha acabat en la carta oberta del 8 de setembre de 2013, i que explicaré en un segon escrit. En aquest primer, he volgut explicar l’origen d’un nom i d’una candidatura i, sobretot, el que la majoria volíem que fos: un espai de treball per a Sant Feliu complementari i diferent del dels partits polítics.