diumenge, 22 de setembre de 2013

20/09/13, inauguració de l'exposició del Cercle de Belles Arts de Sant Feliu, dedicada a Joana Raspall: emotiu parlament de la seva filla, Imma Cahué

Les tres germanes Cauhé Raspall rebent l'homenatge del Cercle (en són sòcies!)  i de tot el públic assistent.

Un impressionant retrat en fang de la Joana, fet per l'escultora santfeliuenca Mony Núñez, a la foto.

Tots els grups municipals acompanyant la Lluïsa Gámez (presidenta del Cercle) i les filles de la Joana. Totes les fotos són del Fet a Sant Feliu.



La Joana és una artista dels mots, ha sabut en ells posar ritme i musicalitat, i encara que no ha pintat ni esculpit mai cap obra, amb la paraula, ella ha pintat i ha esculpit com qualsevol artista.
Sempre ha estat interessada amb tot el que és cultura, i em consta que sempre ha estat al costat del Cercle de Belles Arts i poques són les exposicions que no ha visitat, si és que ha deixat de fer-ho en alguna.

A alguns artistes dels Cercle, ella els hi ha escrit presentacions en catàlegs d’exposicions individuals.
I si ella no practica aquestes arts, no vol dir que no les sàpiga valorar o que no en gaudeixi.
Avui, la Joana agraeix a tots els que esteu aquí i a tots els que d’una manera o altre sobretot en aquest any del centenari, li heu fet costat, el vostre interès vers ella i la seva obra.

Per escriure, compondre, pintar o esculpir, és necessita el mateix: observació, comprensió, coneixement del que et rodeja, molta concentració i sobretot convertir una idea en una obra que expressi el que l’autor vol comunicar. Això l’artista sigui de la branca que sigui, sap que no és fàcil. La Joana amb alguns dels seus versos ens ho explica:
........
Voler comprendre,
és la primera fita
de l’impossible.
-----------
Repenso coses
que mai no succeïren.
Com les invento?.

Quan tens una idea que a vegades l’has sostret de la realitat i d’altres de la imaginació i vols expressar-la, encara no està tot solucionat, perquè molts cops al voler posar-la a la pràctica et trobes que no et surt ben bé el que volies, o que mentre l’estàs portant a terme, se’t creuen altres punts de vista. Ella ho expressa així:

Batent la roca
dura de les idees,
salten conceptes
com agudes arestes
de nostra pròpia vida.
…….
Deixem que cremi
la idea abans que, seca,
no s’esmicoli.

Si hem pogut arribar a la fi feliç de la nostra obra, podrem exclamar amb ella:

El sol, com brilla!
Tant de bo cada dia
veges les branques
més altes dels meus somnis
tant bellament pintades!
…….

L’artista, quan aconsegueix que la idea arribi a ser obra, aquesta ja deixa de ser part del seu autor, l’obra ée vida per ella pròpia, i la Joana ens ho diu així:

Paper o marbre,
Allò que la ment toca
S’omple de vida.

Mai l’artista aconsegueix expressar tot el que voldria, com ens diu en aquest haiku:

Queden ocultes
tantes coses, al savi
magí dels homes!

Perquè l’artista, veu el món, i el percep d’una manera diferent al que és, diu la Joana:

No hi ha paraules de vent,
de mar, de flaires.
Però les sento.

La Joana sempre repeteix quan es fa algun acte homenatjant-la, sobretot en aquest any:
-Potser se’n fa un gra massa!  No n’hi ha per tan de tants reconeixements, i ella sap i és conscient que aquí a la terra tot s’acaba per molts anys que duri, i ens diu:

Marxaré sola,
deixeu-me que ara sigui
tant en vosaltres.
Tindré temps d’enyorar-vos,
l’eternitat és llarga.

I en paraules dels seus versos us agraeix les estones que heu estat pensant en ella per realitzar aquestes obres, avui exposades aquí, dient:

Estic gelosa d’aquesta imatge meva
que duus a dintre.
Entre tu i ella el dubte no fa nosa,
ni la distància.
Som ella i jo, ben bé una cosa?
.....
Agraïment
Em creia haver perdut
tot allò que donava,
i sense saber com
me’n trobo les mans plenes.

Com un grapat de blat
caigut en bona terra,
de cada gra sorgeix
–miracle d’or- l’espiga!
Beneïda saó
de terra generosa.


Moltes gràcies.
Imma Cauhé Raspall  (en vermell poemes de la Joana Raspall)