divendres, 23 d’agost de 2013

Art per al soterrament.

Crec que no calen gaires paraules per a aquest escrit. Només deixar-se portar novament per l'art de Kaligràfics a la nostra ciutat. Si l'any passat va ser l'aquari, enguany en Mario, l'Esteban, en Roberto i l'Ivan ens han anticipat el futur que volem: gent que espera o puja a trens sota els nostres peus, circulant per vies soterrades, mentre que per dalt tots els barris i carrers de Sant Feliu es retroben al servei de la seva ciutadania. Una reivindicació amb spray del soterrament, un clam lúdic, permanent i preciós del que volem. La paraula no s'expressa, però l'art ho proclama amb claredat: soterrament! Les imatges del fotògraf santfeliuenc Samuel Cueva recullen amb detall la bellesa de l'obra de Kaligràfics. Art, molt d'art. A tots el que el fan possible, GRÀCIES!!!









I un pensament en veu alta final. Al mateix dia que acabaven l'estació soterrada, els artistes de Kaligràfics han restaurat també els desperfectes del mural de Pere Dot al Casal de Joves. El mural d'en Pere Dot, el de les colles, l'aquari, l'estació soterrada, el futur mural de la plaça de la Solidaritat, el mur de l'skate parc a la Salut, són mostres clares de la potència i de la presència del graffiti artístic a la nostra ciutat. Però també l'escultura feta per gent jove de Sant Feliu, des de la magnífica al·legoria de la rosa feta per la Loida García a la plaça de les Roses a Can Calders, fins a les escultures de Jaume Plensa o Lluís Sans a espais públics del centre de la ciutat. Vull continuar per aquesta línia: m'imagino un Sant Feliu de futur amb un paper cada cop més important de la cultura, a cavall tant de les nostres entitats i escoles i instituts com dels nostres equipaments: un conjunt harmònic i proper d'espais públics que van des del Palau Falguera fins a la Biblioteca Montserrat Roig, i que són l'enveja de molts municipis del nostre entorn. Art al carrer, espais públics de qualitat, cultura, a tot arreu, per a tothom: un somni, un nord al cap, per governar amb els peus a terra i pensant, com sempre dic, en el dia a dia de tothom. Un Sant Feliu de futur també sense vies, i amb un espai públic al servei de tothom. Una mica de tot això és, també, l'obra d'aquest estiu de Kaligràfics. Novament, gràcies!

dimarts, 20 d’agost de 2013

Resum del ple de juliol de 2013.


El ple de juliol va començar amb un minut de silenci per la mort de 79 persones en l'accident ferroviari del dia anterior a Santiago de Compostela. Reitero des d'aquí el condol personal i institucional, i la necessitat d'esbrinar amb tota claredat les causes i les responsabilitats d'un accident tan greu com aquest, per tal que no es pugui tornar a produir mai més.

Els punts més destacats abordats al darrer ple abans de l'estiu van ser quatre:

  1. El debat sobre el dret a decidir i la via catalana per a la independència. El ple va aprovar donar suport al dret a decidir, però va rebutjar donar suport a la via catalana. Com vaig explicar jo mateix, la institució que representa a tota la ciutadania ha de donar suport a què es pregunti a tota la ciutadania, però crec que no ha de donar suport a una de les possibles opcions democràtiques de resposta a la pregunta que al seu dia es plantegi.
  2. Una moció de l'AVV Roses de Llobregat sobre l'enllumenat públic. La moció es va rebutjar sense cap vot a favor, ja que planteja propostes que ja s'estan fent des dels serveis municipals i amb els recursos i calendari que té la responsabilitat de programar i de dur a terme.
  3. L'aprovació del compte general de 2012. Vam donar compte de l'estat econòmic de l'Ajuntament i del compliment de totes les lleis (estabilitat, morositat,...) per part del consistori.
  4. L'aprovació definitiva de la tarifació social de les escoles bressol municipals, rebutjant les al·legacions que va presentar el PSC, després de votar-hi en contra.
Us podeu descarregar aquí el resum del ple que fem des d'ICV-EUiA-ISF (4 pàgines). L'acta completa del ple la penjaré després que s'aprovi en el ple del proper mes de setembre.

dilluns, 19 d’agost de 2013

No em voldria equivocar ni de problema ni d'adversari.

 Vaig penjar aquest curt de 14 minuts al meu facebook el darrer 14 de juliol, aniversari de la Revolució Francesa, i em va sorprendre per la claredat amb què resumia, al meu parer (sempre al meu parer), el moment actual de l'eterna lluita entre senyors i vassalls. Justament aquest és el títol d'un llibre que recomano, "Senyors i vassalls al segle XXI", de l'escriptor i historiador català Antoni Segura, tot i que, com que es va publicar al 2004, no incorpora les seves lúcides reflexions sobre les causes de la crisi capitalista que vivim i les alternatives polítiques que caldrien per superar-la. Vaig decidir escriure sobre el que m'ha fet pensar aquest curt després d'haver-lo vist i de lligar-lo amb una primaríssima classificació dels temes o problemes que m'afecten o en què m'interesso: les coses que són "tall" i les coses que són "guarnició". Una classificació totalment personal: el que per a mi pot ser "guarnició" per a un altre pot ser "tall" i viceversa.

Per a mi, el problema principal (el que jo dic "tall") és l'existència d'una dictadura financera que va molt més enllà de les fronteres, i que es basa en què molt pocs (Susan George deia fa poc en aquesta entrevista a El País que potser l'1% de l'1%, uns pocs milers de persones en tot el planeta) especulin per aconseguir el màxim benefici sense considerar cap conseqüència ni social ni ambiental per al més del 99% restant de la població mundial. Sé que sona a simplista o reduccionista, però, en síntesi, aquests són avui els senyors del món i és contra els qui crec que hem de lluitar i reivindicar que no volem ser els seus vassalls. Són els qui van crear i autoritzar les operacions especulatives que han endeutat i arruïnat els governs i que ara hem de pagar els ciutadans i les ciutadanes d'Europa, com abans ho van haver de fer els sudamericans, com fa anys que ofega als africans. Governs que, com a Espanya (amb el vot de PP, PSOE i CiU) han modificat les constitucions dels seus països per autoobligar-se a pagar prioritàriament els deutes als bancs amb les conseqüents retallades en serveis socials... i el seu progressiu traspàs al sector privat. Hi ha qui afirma que "Espanya ens roba", com si els ciutadans de la resta de l'Estat no patissin les mateixes retallades que aquí,  o qui diu que "l'autonomia que ens cal és la de Portugal", com si la ciutadania portuguesa no patís durament els estralls de la dictadura dels mercats.  El finançament de les administracions públiques de l'Estat necessita, en la meva opinió, una esmena gairebé a la totalitat: això complica el problema, però a mi em sembla que no és EL problema. Per això dic que no m'agradaria equivocar-me de problema o, si més no, no voldria equivocar-me en diferenciar el problema de fons dels problemes que considero secundaris. No voldria confondre el tall i la guarnició.

Tampoc no m'agradaria equivocar-me d'adversaris. No ho són "els espanyols", com tampoc ho són "els alemanys" o "els americans". Les seves classes treballadores, els ciutadans i ciutadanes que viuen exclusivament del seu treball, pateixen exactament les mateixes reduccions salarials, creixement de l'atur, cronificació de la pobresa, creixement de les desigualtats, etc que els treballadors i treballadores que convivim a Catalunya. Aquests no són els nostres adversaris. Tampoc ho són "els polítics" o "els sindicalistes", cada cop més desprestigiats des dels mitjans de comunicació privats, sovint vinculats a grups financers beneficiats per les conseqüències de la crisi que ells mateixos han provocat. És evident que hi ha polítics que, conscientment o no, defensen els interessos dels especuladors, com es reflecteix amb força claredat en el video. I són aquests polítics, en el marc de la confrontació democràtica i electoral, als que hem de treure el màxim de poder, és a dir, el màxim de vots. Però em sembla que també és evident que, descartada qualsevol aventura d'avantguarda revolucionària, és en la política, en la construcció de valors i idees d'igualtat i de justícia social, de projectes polítics pensats per al conjunt de la població i no per a l'èlite financera, on cal trobar la raó i la força per donar la volta a l'actual sistema econòmic i social. I per això necessitem, i cal reivindicar, i cal millorar, partits i sindicats. Pot ser un procés llarg i també contradictori, però la superació d'una societat basada en els privilegis de pocs a costa dels drets de molts és la nostra tasca política principal, com ho va ser per als ciutadans i ciutadanes que, en nom de la llibertat, la igualtat i la fraternitat han empès la història del món fins als nostres dies. Els adversaris dels treballadors i les treballadores de tot el món ja no són ni tan sols, com abans solíem dir, "els propietaris dels mitjans de producció". Convertides moltes empreses en societats anònimes amb propietat desdibuixada i sovint controlada per les grans corporacions bancàries, els senyors del segle XXI són bàsicament els directius dels seus consells d'administració, que sovint actuen en funció dels seus propis interessos (ni tan sols en els de la propietat quan existeix!) i amb l'objectiu de la màxima rendibilitat amb la màxima immediatesa. La identificació, retrat i denúncia del seu sistema i les seves normes de conducta i decisió són absolutament imprescindibles per treure'ls de les mans l'immens poder (supressió de controls, rebaixes d'impostos, consolidació dels paradisos fiscals, legislació a mida,...) que, des de Tatcher i Reagan, les dretes de tot el món els han regalat a mans plenes. I també la identificació, retrat i denúncia dels mecanismes de control social que ho legitimen, especialment en els mitjans de comunicació.

Fa molts anys que crec que el problema de la humanitat no és de fronteres, sinó de senyors i vassalls. Per a mi, la creació desigual i el repartiment injust de la riquesa són el tall, i les banderes són la guarnició. Puc estar equivocat, insisteixo, però així és com jo ho veig i com crec que he de continuar analitzant el moment històric que vivim. Un moment en què, especialment quan intueixo cert risc de divisió entre treballadors, entre ciutadans, en funció de projectes polítics que ni m'han interessat ni m'interessen, no em voldria equivocar (com es pot veure tristament al final del vídeo) ni de problema ni d'adversaris.

(PD: i, ara que vénen les eleccions europees, ni d'aliances ni de programa)

Criteris i visió de futur per al riu i l'horta a Sant Feliu.

Foto de bing.com/maps
Sant Feliu té un terme municipal de gairebé 12 km2. D'aquests, gairebé 4 estan constituïts pel casc urbà i el sòl qualificat com a urbanitzable (Estudi demogràfic de Sant Feliu, 2006, Pàgina 7). Tenim, doncs, una mica més de 8km2 de sòl protegit, repartits entre Collserola (entorn de 6km2) i el Parc Agrari del Llobregat (entorn de 2km2). Si no recordo malament, em sembla que no he parlat en cap moment ni d'aquests 2km2 fins al riu, ni d'aquests 6km2 de Collserola, si no és pel que fa referència a la modificació de PGM que afecta els barris de Mas Lluí i les Grases i que en aquests moments està aturada.

M'agradaria pensar en veu alta en relació a la zona agrària del nostre terme municipal, la que hi ha entre el carrer del Pla i el riu Llobregat. Pensar en veu alta sobre el seu paper actual i futur, i sobre la vinculació d'aquest espai natural a la nostra ciutat i el seu gaudi i ús per part de la ciutadania. Pensar en veu alta reconeixent que no ha estat, en cap dels governs precedents, un tema sobre el que hi hagi hagut criteris i línies d'actuació clars i sostinguts en el temps. En conseqüència, tenim un espai agrícola notablement deteriorat, sovint desconegut per la ciutadania, i amb un futur no gaire clar si no ens hi posem de seguida. I hem decidit posar-nos-hi, amb dos criteris centrals: la preservació de l'espai natural i el seu coneixement i valoració per part de la ciutadania.

1. Preservació de l'espai natural vol dir sostenibilitat econòmica de l'activitat agrícola.
Aquesta és una de les afirmacions centrals de la Unió de Pagesos i del Consell Municipal Agrícola de Sant Feliu, en què, com en tots els consells, hi ha representació de tots els partits polítics municipals.  I també una voluntat clara del Parc Agrari de què formem part. Més encara quan, amb el rebuig a Eurovegas i la defensa de l'entorn natural, cal un esforç conjunt i clar per garantir la seva viabilitat econòmica. No n'hi ha prou, diuen i amb raó, amb declaracions d'intencions i amb bones voluntats.

Estem completant un pla de treball, que acabarem de concretar en el marc del Consell Agrícola, d'una banda, i amb els responsables del Parc Agrari de l'altra, i que aprovarem finalment en el pla municipal, que tingui quatre grans línies de treball.

La primera, de retrat del moment en què ens trobem. A partir del registre actualitzat de les propietats del sòl, la identificació de l'estat de les explotacions agràries i de les seves expectatives, per tal d'iniciar un camí de represa i consolidació del màxim d'activitat agrària a l'horta.

La segona, de defiinició, informació i aplicació de criteris de disciplina. Hem de donar la volta a una situació de passivitat que ha durat molt temps, en què, si continuéssim sense fer res, el sòl agrícola es convertiria en centenars de microparcel·les de caps de setmana, que suposarien la fragmentació i la privatització dels espais de conreu i la desaparició de l'activitat agrària.

La tercera, de consolidació i afavoriment de les explotacions en funcionament. Amb prioritats clares d'utilització dels camins, dels horaris de reg, de protecció dels camps. Treballant, sobretot, per a la detecció de les oportunitats de creixement i recuperació de conreus.

La quarta, de potenciació i difusió del consum de quilòmetre zero. Això ha implicat, de moment, l'autorització del Mercat de Pagès al local del sindicat (a la plaça de l'estació) i al Parc de Torreblanca, però ha d'anar més enllà en la mesura que ho anem acordant amb els pagesos de la nostra ciutat.

2. Coneixement i valoració de la ciutadania vol dir ús social respectuós i sostenible.

A més de la consolidació de l'activitat agrícola, cal posar en valor el riu i la seva llera, i el seu coneixement, valoració i ús per part de la ciutadania, com un espai natural que cal protegir i posar a l'abast de tothom. En aquesta línia, estem treballant en tres grans línies d'actuació:

La primera, l'accés i les bones condicions de la llera del riu. En aquest sentit, ben aviat començaran les obres que han de connectar el Parc del Llobregat amb el riu, canviant l'actual "camí" sobre la coberta de la riera que hi corre per sota, per un veritable camí amb zones d'estada i ombra per a la gent que hi va a peu o en bicicleta, que acabi en un mirador sobre el riu. Més endavant, i com ja hem començat a parlar amb els respectius ajuntaments i amb l'Àrea Metropolitana, treballarem per connectar-nos amb una passera amb l'altra banda del riu, amb Sant Vicenç i amb Santa Coloma.

La segona, la creació progressiva d'horts socials. He de reconèixer també que altres municipis estan més avançats que nosaltres en aquest àmbit, i que ens hi hem de posar les piles ben aviat. En el marc del Consell Agrícola, concretarem els espais, les característiques i els criteris d'accés a aquests propers horts socials. Seran espais complementaris i que no interferiran amb l'activitat comercial agrícola, que és, com he dit abans, l'objectiu central del pla de treball que haurem d'aprovar a l'Ajuntament.

La tercera, d'educació ambiental. Som Sant Feliu de LLOBREGAT i el coneixement del nostre riu i del seu paper fonamental en la nostra agricultura i, per tant, en la nostra història, ha de ser un element present en el nostre currículum local. Si Sant Feliu ha de tornar a mirar als camps i al riu, crec que ho hem de posar fàcil perquè les nostres escoles i instituts hi puguin girar la seva mirada també.


Dos grans objectius importants i necessaris, que caldrà que el ple aprovi properament i que, més enllà d'aquest acord formal, haurem de vetllar contínuament per donar la volta a la situació actual del riu i de la zona agrícola en el tram de Sant Feliu.

divendres, 16 d’agost de 2013

Tres moments claus i tres noms propis per a la Riera de la Salut.

Ara que és agost i disposo d'una mica més de temps, vull recuperar alguns moments de l'any que no vaig tenir temps per poder parlar-ne. Començaré parlant del passeig de la Riera de la Salut, del qual ja fa més de dos mesos de la seva inauguració, el passat 31 de maig.

La Riera de la meva infantesa, i de la gairebé tots els santfeliuencs majors de 30 anys, és aquesta, amb una foto que vaig fer jo mateix quan era mestre al Monmany i quan estudiàvem el barri:
A la dreta de la foto, els plàtans que flanquejaven la Riera. A l'esquerra, la fàbrica de les tovalloles que, amb Can Güell, van ser les grans fàbriques tèxtils que entre els anys seixanta i setanta van atraure tanta gent a Sant Feliu. Quan la Riera baixava carregada d'aigua, arrossegava tot el que trobava al seu davant, i era freqüent la imatge de cotxes encastats al pont sota la via del tren, com molt bé es veia a les fotos que es van exposar el dia de la inauguració i que ben aviat estaran disponibles al web de Fem Barri. Si no recordo malament, la darrera vegada que va passar va ser a la tardor de 1987: com qui diu, abans-d'ahir, no estem parlant de la noche de los tiempos.

L'estat actual d'aquest mateix indret, amb una perspectiva aproximada i també amb una foto meva, és aquest:

Els plàtans continuen essent els testimonis muts de la transformació del barri, i la fàbrica ja no hi és: en el seu lloc, al fons, hi ha el passeig que s'acaba d'inaugurar i, en primer pla, s'està construint el nou centre cívic...de les Tovalloles, que donarà servei als barris de la Salut i de Can Calders... i a tota la ciutat, és clar.

En el meu discurs d'inauguració, vaig agrair a tota la gent que ha fet possible la transformació de dos barris obrers com els que envolten la Riera. A l'escenari, ens acompanyaven representants de les dues associacions de veïns, dues associacions històriques, creades a inicis dels 70, i que han fet possible la transformació urbanística i la cohesió social de dos barris creats a meitat dels 60, i que aviat faran 50 anys. Qui els ha vist i qui els veu: això no passa perquè sí, passa per la lluita veïnal i per la voluntat política dels partits que volem representar a la classe treballadora de la nostra ciutat i del nostre país. Així ho vaig voler remarcar i així ho vaig agrair explícitament, solemnement.

Molts són, per tant, els i les protagonistes d'aquesta transformació, que es completarà a la segona meitat de l'any que ve amb el nou centre cívic. La transformació de la Riera ha tingut tres moments claus: 

  1. la canalització subterrània de la Riera (un tub d'11 metres de diàmetre la travessa des del polígon Multindus fins al riu), 
  2. la compra de la fàbrica de les tovalloles i 
  3. l'aprovació de la Llei de Barris.

I tres noms propis representen (amb molta altra gent que els acompanyaven, per descomptat) cadascun d'aquests tres moments: Francesc Baltasar per la canalització, Àngel Merino per la compra  i Pasqual Maragall, per la Llei de Barris. Totes les persones que hem vingut darrera, entre les quals m'incloc, simplement hem continuat i concretat la seva tasca.

1) Canalització de la Riera: un procés llarguíssim i costosíssim, que es va començar a projectar a mitjans dels 80 i que no es va concretar, si no recordo malament, fins al 1992, en què van començar les obres. Moltes negociacions encapçalades pel Cesc i la Maria, davant l'Àrea Metropolitana i davant l'Agència Catalana de l'Aigua, per tirar endavant una obra cara i complexa que, a més, havia de preveure el futur soterrament. Al 1994, es va completar la cobertura i l'asfaltat del tram que es veu a la fotografia. Al 1995, es va cobrir la Riera en els trams de Can Llobera i del barri Falguera. Tot plegat, va suposar una transformació urbanística importantíssima que, per exemple, al barri Falguera va acabar amb l'aïllament del carrer Barcelona i d'aquell sector del barri.

2) Compra de la fàbrica de les tovalloles: l'expropiació de la fàbrica és un procés que va començar a mitjans dels 80 i que va tenir un recorregut molt llarg de litigis als tribunals. A primers dels 2000, quan l'Àngel feia poc que era alcalde, vam reprendre una via d'acord amb la propietat: entre els 200 milions de pessetes que oferia l'Ajuntament i els 1.000 milions que reclamava la propietat, vam situar una xifra d'entorn de 400 milions de pessetes, que l'ajuntament volia finançar mitjançant la venda de sòl per a l'habitatge protegit que finalment es va fer a Armenteres. Com que la compra anava lligada a altres fets urbanístics, vam optar per unes operacions transitòries que havia d'aprovar el ple de l'Ajuntament, a finals de l'any 2002. En un fet sense precedents, l'interventor municipal va obstaculitzar el procés i finalment va informar negativament el procediment, essent jo el regidor d'Hisenda en aquells moments. El ple de novembre de 2002 va ser el més tens que jo recordo, amb CiU i PP que estaven a l'oposició i PSC i ERC que estaven al govern, votant en contra de la compra i carregant contra ICV, i amb l'Àngel Merino en una intervenció magistral rebatent tant l'informe negatiu de l'interventor (que es va haver de rebutjar mitjançant votació) com el vot contrari dels quatre grups que s'hi oposaven.

3) Llei de Barris. hi ha moments i persones que exemplifiquen com poques la diferència entre criteris i prioritats que es tenen des de la dreta i des de l'esquerra. A Catalunya, amb els governs de CiU, tant la comarca del Baix Llobregat com els conceptes de barri obrer o col·laboració amb els ajuntaments, no van ser prioritats dels diversos governs Pujol. Amb l'arribada del primer tripartit, del primer Govern d'Esquerres, ambdues coses van canviar radicalment: dos exemples, la construcció de l'Hospital Moisès Broggi després de dècades d'estar paralitzat, i l'aprovació de les diferents convocatòries de les Lleis de Barris, finançats al 50% entre Generalitat i ajuntaments. Aquesta era una aposta personal del president Maragall, que no va parar fins convertir-la en realitat, al 2004, afortunadament per a molts barris treballadors de Catalunya, entre els quals la Salut i Can Calders. Tots els partits vam aprovar per unanimitat, al març de 2005, la petició d'incorporació dels dos barris a la Llei que havia impulsat Pasqual Maragall. El Govern ho va aprovar i va començar un conjunt d'obres i programes que acabaran vuit anys després (a finals del 2014) i que haurà suposat una inversió total d'onze milions d'euros, 5,5 del Govern i 5,5 de l'Ajuntament.

Tres moments i tres persones claus. Però molta més gent al darrera fent-ho possible: des de la reivindicació veïnal que ho va començar, fins als polítics que hi hem donat continuïtat (Juan Antonio Vázquez, Lourdes Borrell i jo mateix com a alcaldes i José Montilla i Artur Mas com a presidents, com també els corresponents regidors i consellers) i als tècnics municipals i de la Generalitat i les empreses que han fet possible el conjunt d'obres i programes derivats de la Llei de Barris. El resultat, a la vista està: el treball conjunt, amb bon criteri i direcció política, amb qualitat i professionalitat tècnica i amb complicitat i bona valoració ciutadana n'és, en definitiva, el millor fonament i la millor explicació!

Un Excel per saber tots i cadascun dels temes aprovats en el ple de l'Ajuntament, ara que hem arribat a la meitat del mandat.



Aviat tornarem de vacances. De seguida entrarem en un ritme imparable: el curs 2013-14 serà importantíssim en política catalana, espanyol i europea. Començarem per l'11 de Setembre, continuarem pel debat pressupostari de la Generalitat i l'Estat i simultàniament sobre el què i el com del referèndum que condicionarà i centrarà el que queda de 2013 i tot el 2014, tot enmig d'unes eleccions europees al maig del 2014 que haurien de servir per començar a construir l'aliança política i social per a la democràcia econòmica sobre la que algunes vegades he escrit. A Sant Feliu, no ens n'adonarem i, immediatament després de l'11 de Setembre tindrem les Festes de Tardor i, pocs mesos després, entrarem al 2014 i direm... a l'any que ve, eleccions municipals. Molta política en pocs mesos, mesos en què no es preveu cap tipus de recuperació econòmica ni de recuperació de confiança i de credibilitat en les persones i partits que majoritàriament nosaltres mateixos hem escollit com a representants. Vénen mesos, en definitiva, intensos i complexos.

Mentre no arriben els mesos que vénen, vull explicar els mesos que han passat. He fet un full Excel per posar a l'abast de totes les persones interessades el conjunt d'acords i votacions que hem pres a l'Ajuntament en els 24 plens que hem fet en aquesta primera meitat del mandat.

Em sembla que he fet un Excel fàcil de consultar i d'aprofitar. Per a qui no estigui familiaritzat amb un full de càlcul, tres apunts. 1) Quan s'entri al full, a l'esquerra, al costat del número adjunt a cada ple, hi ha un signe +. En clicar-lo, s'obre tot el contingut d'aquell ple en concret. 2) Si es volen obrir tots els plens, a dalt de tot, al costat de la lletra A, hi ha dos números: 1 i 2. Clicant l'1, es tanquen tots els plens i queda la imatge que he reproduït, clicant el 2, s'obren tots els plens. I 3), el més important, a la columna D, on diu "Paraula clau", hi ha una fletxeta. En clicar-la, s'obre un conjunt de les paraules que he considerat més significatives del que debatem al ple. Triant qualsevol de les paraules, es veu en quin ple n'hem parlat i, per descomptat, què va votar cada partit.

És un Excel que considero important: dóna compte de tot i permet fer un seguiment amb facilitat tant del conjunt de la gestió municipal, com dels temes concrets que puguin interessar a una persona o entitat. Forma part de la meva dèria per donar compte de tot a tothom, en tant que simple representant de la ciutadania i de la ciutat de què formo part des que vaig néixer. Si algú vol algun aclariment o explicació sobre com interpretar o aprofitar aquest full de càlcul, que m'ho pregunti sense cap recança en els comentaris.

Finalment, per treure el màxim profit a aquest full, es pot consultar els resums de cada ple o les seves actes completes. A la pàgina web d'Iniciativa-Esquerra Unida es poden consultar els nostres resums de ple des de juny de 2007. En aquest mateix blog, mirant l'etiqueta "Ple municipal", hi he penjat els resums de ple des de gener de 2009, i des que sóc alcalde, a cada resum hi ha també l'accés directe a l'acta oficial de l'Ajuntament. D'altra banda, es poden consultar totes les actes al mateix web de l'Ajuntament, en aquest enllaç.

dimecres, 14 d’agost de 2013

L'Arxiu local i comarcal: un món carregat de tresors.


Fotos fetes avui per Mari Luz Retuerta a l'Arxiu local i comarcal de Sant Feliu.
Feia temps que tenia ganes d'anar a l'Arxiu. Amb un doble propòsit: un de personal, per conèixer noves eines per a la meva afició a la genealogia, i un de més important i col·lectiu, la voluntat de col·laborar a conèixer i difondre un servei públic bàsic per al coneixement del patrimoni i la història de la nostra ciutat.

Hi he anat avui aprofitant que, com em va dir la Mari Luz, hi ha durant els mesos d'agost i setembre una col·laboradora del Family Search Project (la Sílvia Araujo, a la foto superior), que està fotografiant i posant a l'abast del món sencer un conjunt de documents que ajudin a la reconstrucció d'històries familiars. En el moment de la foto, la Sílvia estava digitalitzant el padró municipal d'habitants de Sant Feliu de 1868, en el marc d'un conveni que ha subscrit la seva organització amb la Generalitat. No cal dir que m'he entusiasmat xerrant amb la Sílvia, argentina, que recorre mig món fotografiant arxius per a Family Search, que, com vaig explicar en aquest escrit, és un recurs fonamental per a tots els que tenim la dèria de saber dels nostres avantpassats.

Tinc la impressió que no coneixem prou tot el que ens ofereix l'Arxiu comarcal del Baix Llobregat, actualment als baixos de la Torre del Roser i que es traslladarà (quan el Departament de Cultura de la Generalitat ho posi en la seva programació) a l'edifici ja acabat de la plaça Dicià al Mas Lluí.

Us animo a entrar-hi i a capbussar-vos en tot el que hi podreu trobar: des de documents oficials (les actes de l'Ajuntament des de 1844, el primer padró d'habitants de 1828 o el primer cadastre de finques de 1760), fins a totes les publicacions de la nostra ciutat (tots els números d'Alba, Va-i-ve, La Vinya del Puntaire, els diaris i setmanaris del primer terç de segle o tots els números del Butlletí), fins a milers d'imatges històriques de la nostra ciutat, passant per múltiples serveis de divulgació del nostre patrimoni o de formació per a l'alumnat de primària i secundària.

Com a mostra, dos botons. El primer, la portada del primer Boletín Municipal, que es va publicar al gener de 1954:

Com hi podeu arribar? Ben fàcil: 
  • entreu a la pàgina principal de l'Arxiu.
  • a la columna "Destaquem" a la vostra dreta, trieu "XAC-Premsa: premsa històrica digitalitzada".
  • en aquesta pantalla, cliqueu òbviament el Baix Llobregat.
  • arribareu aquí. Veureu tota la llista de publicacions dels municipis de la comarca, i totes elles activades. Per desactivar-les, cliqueu on diu: "En les comarques i publicacions seleccionades"
  • I comenceu a cercar! Jo he marcat "Boletín Municipal (1954-1978)" i, en les opcions que permeten acotar el temps, l'any 1954. 
  • Són més de 180 imatges: tafanageu fins trobar aquesta imatge... et voilà!
La segona, una de les prop de 10.000 imatges antigues i històriques de Sant Feliu que podreu trobar a l'arxiu:

Arxiu Comarcal Baix Llobregat. FONS ACBL50-4 / PSUC- Iniciativa per Catalunya de Sant Feliu de Llobregat

És una fotografia del 25 d'abril de 1976, amb motiu de la cloenda del Congrés de Cultura Catalana al pati dels Padres. Jo llavors era cap de Pioners i Caravel·les al Cau, treballava a la Matacàs i estudiava Químiques. La foto és preciosa, amb el sol fent brillar una senyera brandada per un casteller (recordo també que era la primera vegada que veia castellers a Sant Feliu). No es veu gaire, però a les escales, tocàvem la guitarra en Josep Prats, en Quico Sánchez i jo mateix, mentre tothom cantava "L'Estaca" de Lluís Llach. La imatge té també el valor de mostrar un espai, la galeria del pati dels Padres, que avui ja no existeix. Doncs hi ha més de 100 fotos del Congrés a l'arxiu fotogràfic de l'Arxiu, valgui la redundància.

Com hi podeu arribar? També ben fàcil
  • entreu, com abans, a la pàgina principal de l'Arxiu.
  • a la columna "Destaquem" a la vostra dreta, trieu "Arxius en línia: cercador de fons i documents".
  • en aquesta pantalla, on diu "Contingut" hi poseu "Congrés de Cultura Catalana" (o el que volgueu!), on diu "Centre", cliqueu l'Arxiu del Baix Llobregat, i, finalment, trieu si voleu tota mena de documents (hi ha lògicament una majoria de documents escrits) o si voleu "Documents amb imatge associada (presentació en galeria)". Per trobar fotos, cliqueu aquesta opció.
  • I a buscar-vos o a buscar algú conegut!
I també, per acabar, la utilitat per a la pròpia història familiar. Amb aquest document, al qual es pot accedir per internet, vaig saber aproximadament la data en què el meu avi Antoni Buenaventura i els seus pares, Guillermo Buenaventura i Maria Barreda, amb els números 3.521, 22 i 23,  van arribar a Sant Feliu, des de Culla (Castelló), aviat farà 100 anys:

El que us deia: l'Arxiu és tot un món carregat de sorpreses i de tresors... a l'abast de tothom!

Acords i votacions del ple de juliol de 2013.