diumenge, 16 de juny de 2013

Un gran dia que ha trigat 108 anys. Orgull d'una ciutat i d'un equip que s'han retrobat com mai.

Ahir vaig ser testimoni, al costat de més de 1.500 persones, de l'espectacular partit que va fer el Santfeliuenc FC davant el Masnou, i que va suposar, per primer cop, l'ascens a Tercera Divisió, la classificació més alta del club en els seus 108 anys. El resultat, ja és conegut, 3 a 1, i enlloc no trobareu cap ressenya tan vibrant com la que habitualment fa el Juan Antonio Díaz Cabrera al magnífic web de tot l'esport blanc i blau, de tot l'esport de Sant Feliu.

Vaig tenir l'honor de seguir el partit acompanyat d'algunes persones rellevants. A la meva esquerra, la delegada de la Federació Catalana de Futbol, Sra. Paquita Cadenas i la meva dona, que al seu torn tenia al costat al magnífic president del club, Sr. Alberto Prieto. I a la meva dreta, el soci número 2 del Santfe, el senyor Serralabós, de 86 anys, que també em parlava de com anava junt amb el meu avi Fernando a seguir els desplaçaments del seu equip. I darrera, amb gorra, el soci número 6, el senyor Lozano, d'una edat similar. Els dos m'anaven explicant, entre emoció i emoció del present, les seves emocions del passat. Els dos van assistir al partit que, al juliol de 1960 (fa 53 anys!!!), el Santfeliuenc va jugar a Sants contra l'Ibèria de Barcelona, i que va acabar amb incidents pel robatori descarat del partit, que l'àrbitre va regalar a l'equip de la capital. No ho dic jo, ni ells mateixos: ho deia la crònica de "El Mundo Deportivo" de l'època. La seva emoció era indescriptible, enorme, intensíssima. Crec que, en el moment que homenatgem al club per la seva gesta d'ahir, hauríem de trobar i convocar aquells homes que ja van acompanyar el club fa 53 llargs anys...

Em va emocionar també veure la quantitat de gent que omplia el camp de futbol de les Grases, que es va fer petit per a l'ocasió. Molta gent i molt diversa, més de mil cinc-cents homes i dones que s'han anat sentint seu el club, plural en els seus orígens i plural en el seu present: de totes les edats, de tots els barris, que s'emocionen en català i en castellà i cada cop en més llengües, d'acord amb una línia de retrobament entre el club i la seva ciutat, entre la ciutat i el seu club, que està donant resultats. El club de futbol de Sant Feliu, acollint i integrant tots els santfelius de Sant Feliu. Els amics i amigues de la penya "Sentiment Immortal" van acompanyar megàfon i timbals en mà a un equip que va voler regalar a l'afició un dels seus millors partits. Orgull d'una ciutat i d'un club que es retroben i es fan costat com mai!

Jo, sense ser un gran aficionat als esports però que vull donar tot el suport possible a tots els clubs de la ciutat, vaig poder veure un gran partit, però sobretot, un llaç creixent entre el Santfe i Sant Feliu. Defiitivament, un vespre inoblidable i màgic ahir al Parc Esportiu de les Grases!