dilluns, 20 de maig de 2013

Mala és la falta de memòria, però pitjor és la falta de visió.


Durant la Fira, el PSC va repartir el seu butlletí a la nostra ciutat. Està a l’oposició i fa el butlletí que considera convenient per defensar el seu projecte per a Sant Feliu. El fan com creuen que l’han de fer i hi posen el que creuen que hi han de posar: res a dir, és el seu butlletí.

Sense entrar en un contingut del que és natural que discrepi, sí que crec que val la pena reflexionar sobre dues coses que crec que cal tenir en compte: la memòria recent i el futur immediat.

Sobre la memòria recent.
Al seu butlletí, parlen del Mercat municipal i reclamen, textualment: millora de les parades, muntacàrregues, canvi del terra, climatització (diuen "climatologia", però això és una altra cosa...) i modificació de circulació i aparcament al carrer Josep Maria de Molina. Diuen que fa dos anys que ho reclamen i que l’actual equip de govern no fa res.

Resumint: hem decidit conjuntament amb els paradistes mantenir el mercat en la seva ubicació actual, hem fet un treball també conjunt amb els paradistes per abordar una reforma integral del Mercat municipal que es concretarà en un projecte d’obres que s’acabarà abans de l’estiu i hem signat el conveni amb la Diputació per al sentit únic de circulació a Josep Maria de Molina, cosa que es farà a l’estiu (la Diputació, per raons històriques, n’és l’administració titular). Estem en converses amb els actuals paradistes per a la cerca de nous paradistes i per a la concreció del període transitori d’obres. Això en dos anys.

Recordant: el PSC va tenir l’alcaldia entre 2003 i 2011, i Lourdes Borrell va ser regidora entre 2007 i 2011. Vuit anys al govern i amb molts més diners per a inversions que en l’actualitat: gairebé el doble. Molts municipis van aprofitar els plans Zapatero per posar al dia els seus mercats. El govern anterior va decidir unilateralment traslladar el mercat i no invertir-hi, ja que va considerar que hi havia altres prioritats. Respectable, res a dir... Però crec coincidir amb moltes persones implicades en la vida local que, si en vuit anys i amb molts més diners, no van fer res per al Mercat, ara és poc creïble que posin el crit al cel reclamant en dos anys el que ells no van fer en vuit. Haver governat té molts avantatges, però també un petit problema: no pots fer-te el llonguis, no pots fer com qui només passava pel costat... Si el PSC té un problema de manca de memòria, és evident que molta gent aquest problema no el té.

Sobre la visió de futur.
Al seu butlletí, els socialistes no deixen, com es diu en castellà, “títere con cabeza”. Bé, és la seva estratègia. Ara bé, si miressin el calendari, les enquestes i el context polític actual, crec humilment que s’ho haurien de pensar una mica més.

El calendari: dimecres que ve (22/05) farà dos anys de les eleccions municipals del 2011. El 24 de maig de 2015 seran les properes. És evident que treballaran per guanyar-les... però crec que també és evident que és molt difícil que tinguin majoria suficient per governar sols.

És molt difícil per les enquestes: no sembla que, en termes generals, ni el PSC ni el PSOE visquin el millor dels moments. Només cal llegir els diaris. Els temps en què guanyaven eleccions sense baixar de l’autobús, com deien col·loquialment, ja ha passat, i potser definitivament. Sembla força probable que els factors generals, “la marca”, no ajudaran als socialistes de Sant Feliu.

És molt difícil pel context polític actual: a nivell general, hi ha moltes incerteses (el creixement imparable de l’atur, l’atac contra els drets socials, les eleccions europees, el dret a decidir,...) que no reforcen a un PSC que molta gent veu o com a coresponsable o com a vacil·lant. A nivell local, un ex-regidor socialista encapçalarà (tot ho sembla indicar) la llista de Ciutadans, que va esgarrapar molt vot socialista a les darreres eleccions al Parlament.

Una visió més acurada i objectiva d’aquest panorama hauria de provocar en el PSC algunes reflexions sobre les relacions amb els altres partits polítics de Sant Feliu. No sóc ningú per donar-los consells, però haurien de tenir dues estratègies: una de molt optimista, en què doblin el vot per poder governar sols, i una de molt realista, en què es plantegin establir o recuperar algun tipus de diàleg o de pont per arribar a acords positius per a la nostra ciutat. I després, és clar, haurien de tenir una conducta i una forma de fer que faciliti aquesta segona estratègia. No sé si articles o butlletins així hi ajuden...

Francament, un repte difícil i que només es pot fer assumint la memòria recent i construint una visió més compartida del futur immediat. Pel bé de Sant Feliu, i no només de Sant Feliu.