divendres, 31 de maig de 2013

Ahir, 30 de maig: un ple interessant, un PSC inexplicable.



Escric al tren, tornant de Mataró, d'una reunió de la Comissió Territorial d'Urbanisme, convocada per la Generalitat, i on he anat en representació de la Federació de Municipis de Catalunya. No em trec del cap, però, el que va passar al ple d'ahir. Ja en farem el resum complet, també amb el cap més fred. Però vull fer algunes explicacions i reflexions entorn del que va passar ahir.

Per començar, el Sindic municipal de greuges, el Sr. Magí Boronat, va presentar el seu informe de l'any 2012. Un bon informe, en què va destacar l'increment de la col·laboració amb l'Ajuntament, de manera que només el 6% dels casos oberts l'any passat noms'han pogut tancar i continuen oberts enguany. Crec que n'hem d'estar contents i que hem de seguir clarament per aquesta línia.

Tot seguit, el president del comitè d'empresa d'Electra Molins, amb fàbrica a Sant Vicenç dels Horts i molts treballadors de Sant Feliu. Va explicar les raons del conflicte laboral en què viuen, dels acomiadaments de treballadors que consideren injustificats, de la vaga que estan duent a terme. El ple, per unanimitat, els va donar suport. Tothom, PP i CiU inclosos. Més enllà de les etiquetes dels partits respectius, ahir vam votar jo diria que amb el cor, amb conviccions personals molt més enllà de disciplines de partit.

Ahir hi va haver dos moments especialment rellevants d'aquest fet, i que em fa sentir especialment i personalment content de l'esperit que hi ha en el nostre ple. D'una banda, vam debatre una moció de rebuig a la llei de llengües d'Aragó que comet la insensatesa jurídica, filològica i sobretot política de dir "LAPAO" al català a la Franja de Ponent. El PP la va votar a favor, en un gest que no esperàvem però que considero molt positiu. El rebuig a aquest disbarat i la petició al govern aragonès de protecció de les llengües que es parlen a l'Aragó es va aprovar, per tant, per unanimitat. De l'altra, vam debatre una moció contra la retallada dels drets de les dones que el ministre Gallardon està preparant, mitjançant la reforma de la llei de l'avortament. Nova sorpresa, per partida doble: els quatre regidors de CiU hi van votar a favor, i el PP no la va votar en contra: es va abstenir, manifestant acord de fons amb el que plantejava la moció, però dient que era prematur votar-la perquè encara no s'havia tramitat formalment ni l'avantprojecte de la futura llei.

Ahir ens vam trobar amb el PP més obert... i amb el PSC més tancat. També amb dos moments sorprenents, però per motius ben diferents. En primer lloc, la portaveu del PSC, Lourdes Borrell, va voler explicar una moció que interfereix en el funcionament ordinari de l'Ajuntament per culpa del seu afany descarat de protagonisme. M'explico. Va voler presentar una moció relativa al funcionament ordinari de l'Escola Taller Sant Miquel, de la qual demà dissabte inaugurem les instal·lacions que li ha cedit l'Ajuntament, mitjançant una bona política que cal reconèixer i agrair a l'anterior alcalde, Juan Antonio Vázquez. La direcció de l'Escola ja es relaciona de forma normal, positiva i regular amb l'equip de govern, de manera que no cal cap mediació exterior com la que volia fer Lourdes Borrell sese que ningú li ho demanés. Més encara, la pròpia direcció del centre li va manifestar el seu disgust per sentir-se utilitzada per la portaveu socialista. Finalment, va accedir a retirar-la. Realment, la Lourdes ahir va tenir alguns comportaments inexplicables.

Però el més inexplicable dels comportaments del PSC d'ahir va ser quan va votar en contra del canvi de criteri en els preus de les escoles bressol municipals, per adoptar el criteri que diem "tarifació social", i del qual he parlat sovint per la prioritat, fins i tot personal, que li atorgo. El PSC va votar en contra d'un canvi que pretén ajustar el preu de les escoles bressol a la situació econòmica de les famílies, en comptes d'una tarifa única (160€/mes aquest curs) que fa que no hi puguin accedir moltes famílies amb salaris baixos que no s'ho poden pagar, però no tan baixos com per tenir els ajuts dels serveis socials, i que són els grans absents dels nostres equipaments i serveis municipals. Doncs el PSC hi va votar en contra. Però és que el PP hi va votar a favor!!! La cosa és molt més greu, perquè en les converses exploratòries que teníem ara fa dos anys per valorar la possibilitat d'un acord de govern, van acceptar sense qüestionar-ho el que ahir van rebutjar. Perquè van votar en contra d'una política de preus que, a Catalunya, té com a pioner a l'Ajuntament de Terrassa, i que hem pres com a punt de partida de la nostra política de preus, després d'una llarga i profitosa reunió de treball entre els dos ajuntaments que va presidir el llavors alcalde de Terrassa... Pere Navarro! El PSC de Sant Feliu va votar en contra aquí del que el seu propi partit impulsa a fora. Però és que el PSC va votar també en contra de la seva pròpia història a la nostra ciutat. Com molt bé recordava l'ex-alcalde Juan Antonio Vázquez al seu twitter ahir mateix, en l'acord de govern que vam subscriure el 1996 el PSC i ICV, la tarifació social ja formava part dels nostres compromisos, i hi vam estar treballant conjuntament, fins que llavors vam constatar que no hi havia ni la legislació ni, sobretot, la tecnologia, que permet avui el que no era possible fa gairebé vint anys. Quan volien fer govern deien que sí, ara diuen que no. A Terrassa, a Sabadell, a tot arreu diuen que sí, a Sant Feliu diuen que no. Però al mateix Sant Feliu, al 1996 deien que sí, i al 2013 diuen que no. NO a una mesura clara que vol afavorir la igualtat d'oportunitats, la justícia social, al nostre municipi. Ho tindran francament molt difícil per explicar-ho. Tant com quan van votar en contra de la supressió de l'impost municipal de la plusvàlua en els casos de pèrdua de l'habitatge per dació en pagament o execució hipotecària.

Ja arribo a Sant Feliu. 55 minuts des de Mataró. No he vist gairebé el mar. Però he explicat el que crec que la ciutadania de Sant Feliu ha de saber sobre les persones que els representem. Un apunt final: per sort, la Lourdes no va dir res del mercat municipal. Li hauria dit de seguida que com s'atreveix a reclamar en dos anys el que el seu partit no va voler fer en vuit. I dic "no va voler" perqué tenien els diners i el projecte: que també se sàpiga. Definitivament, a Sant Feliu, un PSC inexplicable.


dimarts, 28 de maig de 2013

Per un accés més equitatiu als serveis municipals: tarifació social, per començar, a les escoles bressol.

Pati de l'Escola Fàbregas, entre els barris de la Salut i les Grases.
El punt més important del ple del mes de maig serà, per a mi, l'aprovació dels preus públics de les quatre escoles bressol municipals per al curs que ve. Tindran un plantejament totalment nou:  en comptes d'un preu únic (160€ el curs 2012-13) corregit amb ajudes atorgades pels Serveis Socials municipals, el curs que ve tindrà set preus diferents segons els ingressos familiars (de 32 a 195€), sense necessitat de passar prèviament pels Serveis Socials. És el que definim i expliquem com a "tarifació social". Era una prioritat i un compromís explícit d'ICV-EUiA-ISF a les eleccions municipals de fa dos anys, d'acord amb la nostra voluntat de fer possible una ciutat més equitativa.

La tarifació social és, per tant, un dels temes centrals del Pla d'Actuació del Mandat (PAM, en el punt 2.4) i va ser la primera condició que ara fa dos anys, en el procés de formació del govern municipal, ICV-EUiA-ISF va plantejar en les seves converses tant al PSC com a CiU. Ambdós grups la van acceptar: CiU ho ha assumit plenament des del govern i espero que el PSC sigui ara conseqüent i li doni suport des de l'oposició.

En el meu blog, he parlat sovint de les tres característiques que han de tenir tots els serveis educatius, esportius, culturals, socials, etc. que depenen de l'Ajuntament: han de ser de qualitat, han de ser sostenibles econòmicament i tots els ciutadans i ciutadanes han de tenir igualtat d'oportunitats per accedir-hi. En aquest escrit, per exemple, parlava de la necessitat de detectar i de superar les barreres que dificulten aquesta igualtat d'oportunitats en l'accés. En un context, a més, d'atur creixent, precarietat laboral i retallades salarials, que comporten l'adopció de canvis en l'acció de govern per reforçar tots els aspectes d'equitat i de cohesió social. Estem complint, per tant, amb un compromís amb la ciutadania que aquest gener de 2013 ha començat amb els serveis d'atenció domiciliària (SAD) per a la gent gran o amb dependència, aquest setembre de 2013 continuarà amb les escoles bressol i, progressivament, s'estendrà al conjunt, com deia, dels serveis que depenen de les regidories d'Educació, Esports, Cultura, Serveis socials, Joventut, Gent gran i Dona. No de tots: en cas que n'hi hagi, les entrades puntuals a activitats no es regiran per la tarifació social.

Aquest és el quadre de tarifes que aplicarem a partir d'aquest mes de setembre:
Quadre extret d'aquest díptic informatiu a les famílies.
Crec que hi ha dos canvis molt importants en aquesta nova etapa. D'una banda, avancem en equitat: els preus s'ajusten a la capacitat econòmica de les famílies, de manera que per a moltes famílies la rebaixa de 160€ a 32, 60, etc. els pot obrir les portes d'un servei que fins ara consideraven prohibitiu. De l'altra, avancem en normalitat: ningú haurà d'anar als serveis socials només per dir que no pot pagar les quotes. Els serveis socials estan per acompanyar i orientar persones o famílies que necessiten sortir d'una situació complicada, no per justificar ingressos insuficients de ningú.

Sóc conscient que tot canvi incorpora resistències i obre la porta a nous problemes. Sóc conscient que els trams potser s'hauran d'ajustar, que la lluita contra el frau s'haurà d'intensificar, que caldrà revisar alguns criteris de còmput de la capacitat econòmica de les famílies. Però també sóc molt conscient que aquest criteri és un pas nou i molt important per concretar els criteris d'equitat i justícia social amb què em vaig presentar com a candidat a l'alcaldia de Sant Feliu, i que ara tinc el compromís (i l'honor!) de tirar endavant des de la meva responsabilitat.

Amb els canvis i ajustaments que corresponguin, enguany comencem un camí que s'anirà estenent, com deia, a altres àmbits i que necessitarà el seu temps per ser conegut i compartit per la ciutadania. Però és un camí que espero sense retorn i que, n'estic convençut, està en la línia del Sant Feliu més viu i equitatiu en què somio i pel qual, al costat de tanta i tanta gent, treballo.

dijous, 23 de maig de 2013

Fira 2013, premis de reconeixement al comerç local: Òptica Feliu i Elèctrica Molins.



Com cada any i en el marc de la Fira Comercial i Industrial, vam homenatjar a dos comerços històrics de la nostra ciutat. Enguany van ser l'Elèctrica Molins (coneguda popularment com a Can Llumenetes) i l'Òptica Feliu, totes dues a la carretera.

Em va fer molta il·lusió tornar a felicitar i agrair la seva tasca a dos comerços que formen part de la vida de moltes persones de Sant Feliu. També de la meva, des dels primers moments que recordo de la meva infantesa. Vaig assabentar-me de dades de la seva història que jo desconeixia, i que em plau posar a l'abast de tothom.

Òptica Feliu.
El negoci familiar va començar l'any 1929, als pisos Bertran, amb l'avi d'en Jordi Riaza (a la foto superior). Era en Vicenç Riaza, que va obrir un establiment on arreglava sabates i pilotes de fútbol i hi venia espardenyes. L'any 1934, es va traslladar a l'actual adreça, a Laureà Miró. El 1936 va néixer en Feliu Riaza, pare d'en Jordi, i que va morir recentment. Amb la derrota de la Guerra, Vicenç Riaza es va haver d'exiliar i va morir, finalment, als camps de concentració nazis. Una placa amb el seu nom ho recorda al barri de les Grases, a la plaça de la Llibertat. 
Acabada la Guerra, al 1939, el besavi d'en Jordi Riaza, que es deia Josep Surià i era joier i rellotger, va canviar l'activitat i, amb el temps, va ensenyar l'ofici a en Feliu Riaza. Entre tots dos van fer gran la botiga i petita la casa. Al 1955, la botiga incorpora la part d'òptica: ja és "Cal Feliu". 
Al 1962 neix la seva filla Esther i al 1964 el seu fill Jordi. Als anys 70, s'elimina la vivenda i es fa més gran la botiga. Passa el temps: al 1985, s'incorpora el fill d'en Feliu, en Jordi Riaza, que havia acabat la carrera d’òptica, i es deixa definitivament la rellotgeria. A finals de 2012, mor Feliu Riaza havent dedicat fins el darrer dia, tota la vida a l’òptica.
La seva dona, l'Elvira, molt emocionada pel reconeixement, em va dir entre llàgrimes que arribava tard: estis segur que en Feliu, sense ser-hi físicament, estava en el cor de totes les persones que li van dedicar un aplaudiment llarg, intens i calorós.

Elèctrica Molins.

De petit, sempre havia sentit a parlar de "les cases del Molins", com un reconegut constructor de la nostra ciutat, responsable, entre d'altres, de l'eixample dels carrers Santa Maria i Sant Antoni o dels primers projectes d'urbanització a Sant Feliu entre 1900 i 1920. No sabia, però, dues coses que vaig aprendre en el mateix moment de lliurament dels premis: que va ser alcalde de Sant Feliu els anys 1898 i 1899, i que va ser ell qui, justament a l'any 1898, va impulsar l'arribada de l'electricitat a Sant Feliu. Va crear una petita central elèctrica a Molins de Rei, que proveïa d'electricitat a Molins, Sant Feliu i altres pobles de la rodalia. Havia de ser un home interessant, en Josep Molins.
El seu fill gran, Antoni Molins, degut a problemes de visió, va renunciar a dedicar-se a la construcció per centrar-se en el desenvolupament de la lampisteria i l’electricitat. L’any 1908 va muntar un negoci a Barcelona, si bé el magatzem i el taller de l’establiment el tenia a la casa pairal de Sant Feliu, situada a la carretera Laureà Miró, 113, on hi ha l’actual botiga. El 1933 es va traslladar a Sant Feliu i així va néixer, fa vuitanta anys, "Cal Llumenetes".
A la foto inferior podem veure un nou Josep Molins, el nét de l'alcalde de l'electricitat, que va portar durant anys i panys el negoci familiar. Un negoci que ara porten el seu fill, en Josep Anton Molins, amb la complicitat de la seva dona, Maria Antònia Hernàndez, que gestiona la nova botiga situada al carrer Joaquim Monmany, número 30, dedicada exclusivament a la il·luminació de disseny. 

Dos establiments històrics, dels d'abans de la Guerra, que continuen treballant al servei dels santfeliuencs i les santfeliuenques i que tenen llargament merescut l'homenatge que els vam brindar.


Gràcies als Riaza i Molins que avui continueu, i als Riaza i Molins, i les seves dones i famílies, que van començar i van donar vida, en temps també canviants i difícils, al comerç de la nostra ciutat!


Resum del ple d'abril de 2013.

Foto extreta de la notícia del Fet a Sant Feliu sobre el debat dels valors cadastrals i l'IBI.
En el ple del mes d'abril es van tractar els temes següents:

  1. La intervenció de condemna de la violència masclista la vaig fer jo mateix, sobre un text escrit bàsicament per la meva dona i que es pot llegir aquí.
  2. La intervenció dels representants de les més de 3.000 instàncies presentades a l'Ajuntament sobre els valors cadastrals i l'IBI. N'he parlat força vegades: suggereixo escriure IBI al cercador del blog i anar consultant el que a cadascú interessi. Ho podeu fer amb qualsevol tema i aquí:
  3. Debat enèssim i enèssimament innecessari sobre l'obsessió d'acabar amb l'escola en català per part del PP i, també en aquest cas, de Ciutadans.
  4. Aprovació definitiva dels nous plecs dels serveis municipals: jardineria, arbrat viari i la nova concessió unificada de neteja viària i recollida d'escombraries.
Altres punts tractats també al ple:
- L’aprovació del Comitè d’Honor de l’Any Joana Raspall, que presideix el President de la Generalitat, Sr. Artur Mas.
- L’aprovació d’una moció en defensa de les persones afectades per l’estafa de les participacions preferents per part de diferents entitats bancàries. En aquest punt, el Partit Popular va votar en contra.
- L’aprovació d’una moció per declarar a Sant Feliu ciutat lliure de circs amb animals
- Un conveni amb la Generalitat pel qual se li renova la cessió d’uns terrenys a Can Bertrand per a la futura unificació dels jutjats, però que deixa a l’Ajuntament la possibilitat de fer-ne un ús provisional.
- Subvencions a 13 entitats de Sant Feliu per al desenvolupament de les seves activitats en aquest any 2013.
Us podeu descarregar aquí el resum del ple (3 pàgines). L'acta oficial i completa la penjaré en el moment que s'aprovi en el ple del 30 de maig.

dilluns, 20 de maig de 2013

Castellers a Sant Feliu (1/2): paraules i poema de Joana Raspall.

Foto de Jordi Medina a l'actuació de l'Aplec de la Salut de 2013.
Fa dies que vull escriure sobre els castells i els castellers. Potser és perquè no puc assistir tant com voldria als assajos, potser és perquè tinc ganes d'ajudar a ser quinze o vint persones més per poder plantejar-nos seriosament fer els castells de set, potser senzillament perquè em ve de gust. Volia escriure sobre castells i, al web dels Castellers de Sant Feliu, em trobo amb aquestes paraules i aquest vers de la Joana Raspall. No ho podria expressar millor: un altre dia diré el que em surt, avui reprodueixo el que admiro. També per aquestes paraules, gràcies Joana! I per provocar-les, gràcies Castellers!

No és pas que a Sant Feliu hi hagués tradició castellera, que no era gaire freqüent a la nostra comarca, però un dia va passar-hi aquesta alenada tan engrescadora i va trobar-hi bon acolliment. Tenim castellers! Que sigui per molts anys!

Els castells sorprenen, emocionen i exerceixen una especial atracció que no pot deixar-nos indiferents. Tenen una estètica impactant per la seva dinàmica ordenada, assenyada i justa. Són un exponent de coratge i equilibri i sobretot, són una lliçó de pluralitat social i de col·laboració popular. No hi ha afany de competició individual ni de mèrit personalitzat, perquè el bon èxit de cada intent depèn de tots i cadascun dels components i dels que sense cap relleu fan la "pinya". Tothom hi té un lloc a defensar.

Tant de bo, en moltes altres activitats, en diversos camps, hi hagués aquesta mateixa harmonia compratida, sense primeres figures que deixen tan eclipsat tot l'entorn sobre el qual s'enfilen! Els castellers són generosos: des de l'aplom dels més robustos de les bases, fins la fragilitat dels infants que coronen el cim, un mateix impuls entusiasta sosté els pilars, les torres i els castells.

I és també una mateixa satisfacció que els uneix en l'èxit, i una mateixa recança que els pesa en els casos adversos. I no es parla de fracàs, que sempre se segueix intentant amb més braó!

El fet casteller és una de les manifestacions més estimades en una terra que vol progressar, unint esforços, cap a una societat més ferma, justa i solidària. És un bon model.

Podríem dir que és la coronació, en tres dimensions, de la nostra simbòlica sardana.



ELS CASTELLERS
(Com el Plomissol, ed. Galera, 1998)

Torre de muscles
castell de cors!
Amunt els homes
i el seu esforç!

Si cau la torre,
la remuntem.
Visca el coratge
d'un poble ferm!

Mala és la falta de memòria, però pitjor és la falta de visió.


Durant la Fira, el PSC va repartir el seu butlletí a la nostra ciutat. Està a l’oposició i fa el butlletí que considera convenient per defensar el seu projecte per a Sant Feliu. El fan com creuen que l’han de fer i hi posen el que creuen que hi han de posar: res a dir, és el seu butlletí.

Sense entrar en un contingut del que és natural que discrepi, sí que crec que val la pena reflexionar sobre dues coses que crec que cal tenir en compte: la memòria recent i el futur immediat.

Sobre la memòria recent.
Al seu butlletí, parlen del Mercat municipal i reclamen, textualment: millora de les parades, muntacàrregues, canvi del terra, climatització (diuen "climatologia", però això és una altra cosa...) i modificació de circulació i aparcament al carrer Josep Maria de Molina. Diuen que fa dos anys que ho reclamen i que l’actual equip de govern no fa res.

Resumint: hem decidit conjuntament amb els paradistes mantenir el mercat en la seva ubicació actual, hem fet un treball també conjunt amb els paradistes per abordar una reforma integral del Mercat municipal que es concretarà en un projecte d’obres que s’acabarà abans de l’estiu i hem signat el conveni amb la Diputació per al sentit únic de circulació a Josep Maria de Molina, cosa que es farà a l’estiu (la Diputació, per raons històriques, n’és l’administració titular). Estem en converses amb els actuals paradistes per a la cerca de nous paradistes i per a la concreció del període transitori d’obres. Això en dos anys.

Recordant: el PSC va tenir l’alcaldia entre 2003 i 2011, i Lourdes Borrell va ser regidora entre 2007 i 2011. Vuit anys al govern i amb molts més diners per a inversions que en l’actualitat: gairebé el doble. Molts municipis van aprofitar els plans Zapatero per posar al dia els seus mercats. El govern anterior va decidir unilateralment traslladar el mercat i no invertir-hi, ja que va considerar que hi havia altres prioritats. Respectable, res a dir... Però crec coincidir amb moltes persones implicades en la vida local que, si en vuit anys i amb molts més diners, no van fer res per al Mercat, ara és poc creïble que posin el crit al cel reclamant en dos anys el que ells no van fer en vuit. Haver governat té molts avantatges, però també un petit problema: no pots fer-te el llonguis, no pots fer com qui només passava pel costat... Si el PSC té un problema de manca de memòria, és evident que molta gent aquest problema no el té.

Sobre la visió de futur.
Al seu butlletí, els socialistes no deixen, com es diu en castellà, “títere con cabeza”. Bé, és la seva estratègia. Ara bé, si miressin el calendari, les enquestes i el context polític actual, crec humilment que s’ho haurien de pensar una mica més.

El calendari: dimecres que ve (22/05) farà dos anys de les eleccions municipals del 2011. El 24 de maig de 2015 seran les properes. És evident que treballaran per guanyar-les... però crec que també és evident que és molt difícil que tinguin majoria suficient per governar sols.

És molt difícil per les enquestes: no sembla que, en termes generals, ni el PSC ni el PSOE visquin el millor dels moments. Només cal llegir els diaris. Els temps en què guanyaven eleccions sense baixar de l’autobús, com deien col·loquialment, ja ha passat, i potser definitivament. Sembla força probable que els factors generals, “la marca”, no ajudaran als socialistes de Sant Feliu.

És molt difícil pel context polític actual: a nivell general, hi ha moltes incerteses (el creixement imparable de l’atur, l’atac contra els drets socials, les eleccions europees, el dret a decidir,...) que no reforcen a un PSC que molta gent veu o com a coresponsable o com a vacil·lant. A nivell local, un ex-regidor socialista encapçalarà (tot ho sembla indicar) la llista de Ciutadans, que va esgarrapar molt vot socialista a les darreres eleccions al Parlament.

Una visió més acurada i objectiva d’aquest panorama hauria de provocar en el PSC algunes reflexions sobre les relacions amb els altres partits polítics de Sant Feliu. No sóc ningú per donar-los consells, però haurien de tenir dues estratègies: una de molt optimista, en què doblin el vot per poder governar sols, i una de molt realista, en què es plantegin establir o recuperar algun tipus de diàleg o de pont per arribar a acords positius per a la nostra ciutat. I després, és clar, haurien de tenir una conducta i una forma de fer que faciliti aquesta segona estratègia. No sé si articles o butlletins així hi ajuden...

Francament, un repte difícil i que només es pot fer assumint la memòria recent i construint una visió més compartida del futur immediat. Pel bé de Sant Feliu, i no només de Sant Feliu.

divendres, 17 de maig de 2013

Començant a pensar en la 35a edició de la Fira.

Imatge de la desfilada de FemModa, que han recuperat comerços i emprenedors de la nostra ciutat.
Ara fa una setmana, el poeta Carles Duarte, el conseller Ferran Mascarell i jo mateix obríem un cap de setmana ple d'activitats a la nostra ciutat. Segon cap de setmana de maig, amb tres esdeveniments volgudament coincidents:
  • l'Exposició Nacional de Roses (55a edició)
  • la Fira Comercial i Industrial (34a edició)
  • el conjunt d'activitats culturals i lúdiques que anomenem informalment Festes de Primavera (34a edició)
L'any passat ja vaig plantejar en el meu blog la necessitat de reflexionar sobre els tres esdeveniments i de valorar què és el que cal que es mantingui, què és el que cal que s'acabi, què és el que cal que canviï. No repetiré el que escrivia llavors, però sí que recomano la reflexió que va fer, en el quart comentari, el company Jordi Ferrer (Funti).

He demanat formalment als diversos departaments de l'Ajuntament una reflexió a fons sobre els tres esdeveniments. I, en concret, per a la Fira, he demanat una anàlisi a fons per part del Consorci de Comerç (que representa als comerciants de la nostra ciutat) i a la Mesa per al Desenvolupament Econòmic (que agrupa els agents socials i econòmics de Sant Feliu i als quatre grups municipals). La pregunta que els he traslladat és molt fàcil: l'any que ve celebrarem els 35 anys d'ajuntaments democràtics. L'any 1980, el primer de la democràcia local recuperada, va néixer la Fira: serà per tant la 35a edició. Si l'haguéssim de crear ara: la crearíem? amb quins objectius? amb quin abast? on? amb qui?

No és una reflexió inoportuna. Parlant de l'Exposició, en les primeres festes que en Cesc Baltasar i el seu govern presidien a l'abril del 1980, el mateix Cesc, en l'editorial del Butlletí 260, deia que l'Exposició (i, afegeixo jo ara, la Fira i les Festes) ha de tenir "una vocació dinàmica, no estàtica; renovadora, no continuïsta".

Avanço la meva opinió: l'Exposició.
La gent que ens ve a veure, queda bocabadada amb l'Exposició: crec que hem trobat la millor ubicació i hem sabut donar-li una estructura molt bona. El dinamisme dels Amics de les Roses és imprescindible i dóna un resultat espectacular. Enguany, la coincidència amb l'exposició "Joana Raspall, una escriptora centenària", ha reforçat el caràcter poètic per a tots els sentits de l'Exposició de Roses. Ens cal que ens facin més difusió des de fora: hem enviat informació completa i a temps a TV3 i no ens han volgut treure ni al Telenotícies Comarques: alguna cosa falla en aquest camp.

Continuo: les Festes.
Estan agafant un protagonisme creixent i hem d'acabar de veure, amb les entitats, amb el Consell de Cultura, el paper que volem que tinguin en el futur. La música hi té un paper vital i molt protagonitzat per nosaltres mateixos: des del Cau i el ButiFarraSound fins a Contrabaix amb Ramon Mirabet, passant per les actuacions del Tast, el Centre Parroquial, el Casal de Joves i enguany de la plaça de la Vila. Però no només la música: FiraJoc i FiraEsport estaven a rebentar de gent, i moltes altres activitats en molts altres indrets, que crec que no és el lloc d'enumerar una per una, ja que m'interessa la perspectiva i la visió global de totes elles. Hem tingut un protagonisme inesperat del botellón a la Torre del Roser i el carrer Rectoria de dissabte al vespre, que caldrà també valorar i prendre decisions al respecte. Però, en conjunt, tot i que cal fer-hi la reflexió que proposo, crec que la majoria de la gent valora que és un bon moment de la vida col·lectiva de la nostra ciutat, de protagonisme de les seves entitats.

El que cal repensar més: la Fira.
Enguany han destacat dos elements fonamentals: FemModa, que s'estrenava, i el Tast, que feia la seva segona edició. Insisteixo en la meva dèria: amb gent de Sant Feliu i per a Sant Feliu: fantàstic! Ha continuat a la plaça de la Vila la línia de renovació que vam començar l'any passat: el 2012, vam veure a la plaça la innovació de les nostres indústries, al 2013 hi hem vist l'empenta dels nostres emprenedors i emprenedores. Hem continuat sense posar-hi estand institucional, sense voler gastar diners en què l'Ajuntament exposi "a lo grande" els seus projectes. Però el nombre d'empreses i comerços locals que han participat a la Fira continua essent baix, i això obliga clarament a la reflexió que he encarregat als departaments municipals i associacions de comerciants, entre d'altres. Crec que és molt important repensar bé la Fira de cara a la seva 35a edició.

Comentari final i "fora de micro": llegir a Juan Antonio Vázquez parlant de la necessitat de renovar la Fira és com sentir a la Lourdes Borrell parlar de la necessitat d'invertir al Mercat. Algunes persones del PSC local (confio que no totes) pateixen alguns episodis d'amnèsia. Un problema que la nostra ciutadania no pateix: tothom sap que durant vuit anys van tenir responsabilitats de govern i que ara és poc creïble que reclamin que nosaltres fem en dos anys el que ells no van fer en vuit. Però, com deia, això és "fora de micro" i del que es tracta ara és de debatre bé i a fons sobre l'Exposició de Roses, la Fira Comercial i Industrial i les Festes de Primavera.

I per als més joves, reprodueixo finalment el programa del segon cap de setmana de maig de 1980, aquell en què es va celebrar la I Fira Industrial i Comercial i la XXII Exposició Nacional de Roses, aquell en què es va inaugurar Can Ricart (l'any que ve també farà 35 anys, per tant) i es va fer també la primera desfilada de modes.


divendres, 10 de maig de 2013

Roses, emprenedoria i poesia.

Cliqueu aquí per accedir al programa de festes en pdf.
Segon cap de setmana de maig de l’Any Joana Raspall: nova edició  de l’Exposició Nacional de Roses (la 55!) i de la Fira Comercial i  Industrial del Baix Llobregat (la 34!). Sant Feliu i els seus homes  i dones es retroben novament amb la seva cita anual per enllaçar i  conjugar l’activitat econòmica i la cultural entorn de les roses.

Cita anual amb les roses, com és propi d’una ciutat que fins  i tot s’hi identifica en el seu nom. Roses en diversos formats: el  principal, l’exposició temporal al Palau Falguera i, com l’any  passat, l’exposició permanent del roserar de Dot i de Camprubí,  però també en el format poètic entorn de l’obra de diversos autors i autores sobre les roses i en el format gastronòmic al voltant de la  segona edició de La Cuina de les Roses.

Cita anual amb l’activitat cultural, que té en el centenari de la Joana  Raspall el seu punt més important, amb la presentació d’una gran exposició sobre la seva obra, també al Palau Falguera. I també en els concerts, exposicions i activitats que ompliran de vida els carrers de Sant Feliu, impulsades en la major part de casos per les entitats de la nostra ciutat.

Cita anual amb l’activitat econòmica, enfocada especialment al foment de la innovació i l’emprenedoria a la nostra ciutat. Amb aquest objectiu, a la plaça de la Vila, s’hi ubicaran les noves empreses creades a partir de l’assessorament del servei municipal  de Promoció Econòmica. L’impuls al comerç local, un dels  objectius de la Fira, es concretarà en la recuperació de la desfilada Fem Moda, a la Sala Ibèria, i que és una iniciativa del Consorci de Comerç DeBotigues, que aglutina els comerciants de Sant Feliu.

Economia, cultura i roses ompliran Sant Feliu els dies 10, 11 i 12 de maig. Seran tres dies per compartir ciutat, però també per generar i compartir confiança en les nostres pròpies capacitats, basades en el treball conjunt d’entitats i institucions per sortir del moment crític en què vivim i encarar un futur que ha de ser i volem millor.

Finalment, vull agrair sincerament la seva tasca a les persones i entitats que han fet possible l’Exposició de Roses i la Fira, i vull animar tota la ciutadania a participar de manera festiva i intensa del que tindrem la sort de viure el segon cap de setmana de l’Any Joana Raspall.

(Presentació institucional del programa de festes)

dijous, 9 de maig de 2013

"Quan els punts de sutura ja no són necessaris". Cèlia Cano, 25 d'abril de 2013.


Des de fa anys, cada ple de l'Ajuntament comença amb una condemna de la violència masclista i una mostra de solidaritat amb les seves víctimes. Per ordre alfabètic, tots els regidors i regidores parlem en nom de tot el consistori. En el ple del mes passat, em va tocar a mi. I vaig llegir aquest escrit, que va redactar la meva dona pensant en una amiga nostra. Avui he vist al facebook aquesta imatge i he cregut oportú reproduir el text complet de la Cèlia. Gràcies, amor meu! I que, a còpia d'educació i lluita per la igualtat, cada cop menys dones siguin víctimes del masclisme, amaguin els seus ulls a la viruta, necessitin punts de sutura...

Quan una dona maltractada ha donat, per fi, el pas de denunciar al seu agressor físic, al seu dictador emocional, al seu assassí de futur,  ja ha donat un grandíssim pas. No només intenta alliberar-se de l’infern on ha viscut fins aquell moment, no, també ha posat punt i final al que va començar com a una història  d’amor. Cap dona no escull un maltractador perquè formi part de la seva vida, el maltractador es forma amb el temps, va guanyant terreny poc a poc, es desfà de la màscara d’enamorat per posar-se la màscara del terror. No comença amb cops el primer dia que s’ha posat la màscara, és més subtil, comença amb el maltractament psicològic cap a la dona, la seva dona. Ha d’aconseguir neutralitzar-la, rebaixar-la, desmotivar-la, acabar amb la seva autoestima i reconvertir-la en una dona emocionalment, anímicament i econòmicament, dependent de ell, del seu agressor.

Quan una dona maltractada s’allibera dels cops, de les ferides, les fractures..., intenta començar una nova vida. Rep moltes ajudes, encara que en caldrien moltes més: la societat, les institucions són cada vegada mes necessàries per donar el suport i l’empenta que calen per  començar una nova vida.

Però una dona maltractada normalment no va sola, segur que hi ha uns nens que han viscut els maltractaments, una família que ha  viscut la impotència davant de la situació, una societat incapaç de suprimir la violència de gènere.

Quan els punts de sutura ja no són necessaris, queda una ferida invisible a simple vista que triga molt mes a curar-se. Ha de recuperar la seva  autoestima, s’ha de tornar a estimar ella mateixa, ha de deixar de mirar enrere amb la por a la mirada, ha de aconseguir no saltar cada vegada que soni el telèfon o s’obri la porta. Una dona maltractada ha de tornar a aprendre a confiar en els demés, no sobreprotegir als seus fills. Una dona maltractada ha de deixar que la llum del dia entri per la seva finestra, no pot viure en la foscor dels records. Una dona maltractada ha d’aprendre a tornar a estimar i deixar que l’estimin, ha de trobar consol i plaer en una carícia, ha de confiar en una mirada, ha d’entendre que no tots els homes són bèsties reprimides i mentalment desequilibrades, afamades de poder i dominació sobre un altre ésser humà. Té l’obligació i el dret de viure intensament, amb el cap alt i la il·lusió pintada de mil colors, en la cara. Té el dret i l’obligació, si vol, d’ enamorar-se de nou.

Una dona maltractada, quan no necessita ja els punts de sutura, necessita la comprensió, l’amor i l’amistat de tot el seu entorn. Que després de tenir els punts tancats, tingui tota la vida oberta.

Que sapiguem acompanyar-la primer en el seu patiment i després, sobretot, en el seu coratge.

dimarts, 7 de maig de 2013

"El preu no ha de ser una barrera per entrar a l'escola bressol". Editorial Butlletí 448, maig de 2013.


El 6 de maig s'obre el període de preinscripció a les quatre escoles bressol municipals. A finals de maig, hi haurà un canvi radical en els preus d’aquestes escoles, del qual ja hem informat a les famílies, i que és el
primer pas d’una política general de preus públics basada en criteris d’equitat i igualtat d’oportunitats.

Des del punt de vista del govern de la ciutat, no n’hi ha prou a tenir equipaments i serveis, sinó que han de ser accessibles per a tothom. En el cas de serveis com les escoles bressol, que no és un servei obligatori ni universal, el seu preu no pot ser una barrera d’accés. I menys en un context de precarietat laboral, rebaixes salarials i pèrdua del poder adquisitiu. Per això, en el Pla d’actuació del mandat (PAM) ja anunciàvem canvis de fons en aquest tema, ja anunciàvem la tarifació social.

Vull explicar amb claredat aquest concepte. Fins ara, la quota mensual de les escoles bressol era única (160 €/mes) i només es podia rebaixar amb informe previ dels serveis socials municipals. Això excloïa les famílies amb salaris baixos o mitjans, amb una renda massa baixa per poder assumir aquest cost, però massa alta per rebre ajuts dels serveis socials. A partir del proper setembre, hi haurà set preus públics diferents, ajustats a la capacitat econòmica de les famílies i eliminant l’obligatorietat del pas previ pels serveis socials. Seran preus d’entre 32 €/mes el més baix i 195 €/mes el més alt. Les famílies només hauran d’autoritzar l’Ajuntament la consulta de les seves dades fiscals. Creiem que és, sens dubte, una decisió clara a favor d’una ciutat més equitativa i que aposta clarament per la seva cohesió social.

Aquest setembre, la tarifació social s’aplicarà a les escoles bressol i, més endavant i de forma progressiva, al conjunt de serveis educatius, esportius, culturals i socials de l’Ajuntament. El preu no ha de ser una barrera per accedir a cap equipament o servei municipal i tots han d’estar a l’abast de qualsevol persona o família, sigui quina sigui la seva circumstància. Es tracta, simplement, d’una qüestió de conviccions i principis.

No vull tancar aquest escrit sense convidar-vos a participar a les Festes de Primavera, que enguany ens oferiran importants novetats, gràcies al treball i a la implicació de persones i entitats.