divendres, 25 de gener de 2013

Dret a decidir: per convicció i sense anticipar ni descartar cap opció.



El dimecres 23 de gener de 2013 es va aprovar al Parlament de Catalunya la Declaració sobre la soberania i el dret a decidir del poble de Catalunya. El resultat és conegut: 85 vots a favor (CiU, ERC, ICV-EUiA i un de la CUP), dues abstencions (de la CUP) i 41 vots en contra (PSC, C's i PP). Dos diputats del PP estaven malalts i cinc diputats del PSC van trencar la disciplina de vot del seu partit i no van participar a la votació.

He volgut reproduir íntegra la intervenció de Joan Herrera. A la pàgina web d'Iniciativa hi podeu trobar aquest resum de la seva intervenció. Jo vull fer aquí les meves pròpies consideracions, que ja he resumit al titular: tenim dret a decidir, i el procés s'ha de fer sense prendre partit des del Parlament, sense prendre part  i sense descartar cap opció democràtica.

Estar a favor del dret a decidir no equival a estar a favor de la independència. En el meu cas, com és sabut, jo em vull poder pronunciar a favor d'una Espanya federal. Insisteixo: l'Espanya federal és la meva opció personal, que exposo aquí, en un bloc que també és el meu personal. És sabut que, dins Iniciativa, hi ha gent que la comparteix i gent que opta clarament per la independència. Tots, això sí, units pel lema de la darrera campanya electoral: "Dret a decidir, sí; drets socials, també!".

Per a mi, en una societat d'identitats compartides com la nostra, i en una societat molt a prop de l'abisme social, en què les desigualtats creixen dia a dia i els serveis públics cada dia són ideològicament qüestionats i econòmicament retallats, la idea federal evita una innecessària i contraproduent confrontació d'identitats i evita l'equivocar-nos d'enemic i de terreny de combat. Per a mi, l'enemic és de classe i el combat és contra el capitalisme, l'especulació financera, la dictadura dels mercats. Ni de jove, ni ara, comparteixo la idea que, a Catalunya, l'alliberament nacional sigui una forma d'alliberament social. Tant me fa la bandera sota la qual es privatitzi el Clínic o la gestió de l'aigua, per citar dos exemples molt propers que contradiuen aquesta idea i que ens avancen una Catalunya que no sé què té d'il·lusionant...

L'Espanya federal que jo vull poder decidir ha de tenir, al meu parer, tres grans condicions, que jo personalment crec que (encara) són possibles:
  • amb el català no s'hi juga. Ni amb el basc ni el gallec. L'Espanya possible en què no hi siguem a desgrat d'una part molt important de la població ha de reconèixer com a iguals i pròpies totes les llengües que s'hi parlen. Dos de cada cinc espanyols no s'expressen habitualment o només en castellà, com ens recordava recentment Milagros Pérez Oliva en un molt bon article a El País. La idea del castellà com a llengua comuna és correcta, la idea del castellà com a llengua per damunt de les altres no fa sinó accentuar la inviabilitat de l'Espanya federal i la inviabilitat de la mateixa idea d'Espanya.
  • finançament just. Catalunya ha de poder gestionar els seus propis ingressos, com en qualsevol estat realment federal. I ha de contribuir a les despeses de l'Estat central, òbviament. Però sense perdre la plena capacitat de gestió dels seus recursos: això implica també el principi d'ordinalitat amb què es va elaborar la proposta de pacte fiscal a què ICV-EUiA també va donar suport i que el president Mas va negociar de manera maldestra (potser interessadament?) a les portes del passat 11 de Setembre.
  • claredat en les competències i lleialtat entre les institucions, també amb l'administració local. En un Estat federal, les administracions federades (i els ajuntaments!) són tan Estat com l'administració central: caldria acabar amb el qüestionament i laminació de competències i la sospita permanent sobre les administracions que algú considera "de segon nivell".
Això, en un marc que hauria de tenir dues grans línies de fons, sigui quina sigui l'evolució de la política catalana en els propers mesos. D'una banda, la regeneració democràtica: acabar amb els mecanismes que han portat als Pallerols, Millets i pillets de tota mena, a què les maquinàries dels partits amaguin la veu de la ciutadania, limitada gairebé a la tria entre el dolent i el pitjor cada quatre anys; incrementar tots els mecanismes de transparència, de decisió compartida, d'eleccions directes i llistes obertes, etc. I de l'altra, la recuperació d'una esquerra europea capaç de reconduir l'economia del món cap a la democràcia econòmica i la justícia social. Constatat que el capital no té pàtria, cal recuperar la capacitat global de posar límits als moviments financers, la capacitat global de recuperar per al sector públic els serveis estratègics, la capacitat global de tornar a posar l'economia al servei de l'interès general de les persones, la capacitat global de prioritzar la lluita contra l'atur, de prioritzar la sostenibilitat ecològica i social,... I això només és possible des d'una nova Internacional, la del segle XXI, que potser ni es troba encara en fase de projecte, però que és imprescindible construir. 

Entenc que hi hagi altres prioritats i altres horitzons, però la meva utopia personal és aquesta. I quan exercim el dret a decidir que defenso, l'opció que més m'hi encaixa és la d'una Espanya federal (i espero que aviat republicana!!!) dins d'una Europa federal i fonamentada en els drets socials pels quals tots els pobles europeus (és a dir, els seus treballadors i treballadores i les seves organitzacions) han lluitat en els dos segles que ens precedeixen.

dijous, 24 de gener de 2013

Informer i el difícil diàleg sobre "les conseqüències".


Imatge extreta d'aquest bloc.
  • Començament de la conversa: dimarts
  • Jordi San José Buenaventura

    Sóc Jordi San José, l'alcalde de Sant Feliu de Llobregat. Acabo de denunciar aquesta pàgina. Sota l'aparença del bon rotllo i el col·leguisme, és la vella història de la merda i el ventilador. Difamar, encara que sembli que es fa amb gràcia, és difamar. Més que "informer" sóu "emmerder". I això no es pot consentir

    • dimecres
    • Hola Jordi,
      Sóc l’informer, què tal?
      M’alegra saber que la pàgina ha arribat a l’Ajuntament, veig que li preocupa el que diu la gent jove de Sant Feliu, i que donat que no ha trobat cap mitjà de comunicació encara per tenir fil directe amb aquest col•lectiu, l’utilitzi per veure les inquietuds dels joves i adolescents del poble. Tinc força missatges que parlen de l’Ajuntament, i de les seves competències, com ha pogut veure (complex esportiu, servei de biblioteques i estudi, servei de neteja de les places, oferta d’oci nocturn...). M’alegra saber també que llegeix el Fet a Sant Feliu!
      Dit això, fer-li saber que la idea d’aquesta pàgina no neix, ni creix volent ser un centre de “difamació de merda”, sino donant a la gent jove, com han fet altres informers arreu, la possibilitat de ser autors i lectors en un espai d’entreteniment, sense ser ofensiu ni despectiu cap a ningú. Comentar-li que s’han publicat la meitat dels missatges rebuts, i s’ha contestat educadament i amb dosis de pedagogia a qui pretenien atacar algú, que la pàgina no tenia com a objectiu fer mal a ningú ni que cap persona se sentís ofesa. Dir també que és cert que per l’allau de misstages que l’informer va rebre, es va veure saturat i se li va colar algún que no va passar el filtre, sent immediatament eliminat i havent demanat disculpes a qui ofenia. No cal dir que si algun missatge que a primera vista no era ofensiu, però algú m’ha demanat que el retirés, s’ha eliminat del mur immediatament.
      Per últim, fer-li saber que no per petició expressa seva, que aquí és un mer usuari com jo i com la resta de particpants, sino perquè s’ha desvirtuat la finalitat que tenia la pàgina, i l’informer no vol entrar en bucle de vulgaritats adolescents (aquesta pàgina neix de les facultats i l’informer esperava tenir un target de més edat, error de màrketing meu), l’informer tancarà avui la pàgina, que per cert, en 48 hores ja tenia més fans que vostè en un any de mandat (no sé si l’error és de màrketing aquí). L’últim consell que li dóno, ja que he tingut la sort d’escriure’m amb vostè és que com ha vist, la xarxa pot ser un canal molt útil per saber què pensen els santfeliuencs joves, però fugint de l’oficialitat. Si hagués creat una pàgina on digués que era l’Ajuntament ningú hagués posat m’agrada, i ningú hagués participat, en canvi, l’informer ha esdevingut tot un èxit. De fet, podríem dir que l’informer mor d’èxit.
      Res més Jordi. Espero que amb el tancament de la pàgina no li robi més temps, que hi ha molta feina a fer per Sant Feliu!
      Salutacions

      You cannot reply to this conversation. Either the recipient's account was disabled or its privacy settings don't allow replies.


      Aquesta setmana he viscut un episodi que no m'esperava. Dimarts, vaig llegir al Fet a Sant Feliu una crònica sobre les pàgines "Informer". Hi vaig entrar i vaig veure que hi havia un cas clar de vulneració de drets individuals i de difusió de dades i informació de caràcter estrictament personal. Vestit, això sí, de modernitat i gracieta, de bon rotllo... menys a qui li pugui tocar. En molt poc temps, molta gent participant-hi: el morbo sempre atrau molt i molt, es parla de gent molt i molt propera, i es pot desbarrar de qui es vulgui emparat per l'anonimat. La societat de la banalitat i l'espectacle groller arriba als nostres carrers, a les aules dels nostres instituts,... El tot s'hi val amb tal de fer gràcia (i el que és pitjor: o mal) arriba a cada pantalla d'ordinador, telèfon, etc. Francament, un contraexemple de la societat de valors, respecte i convivència que crec que hem de construir.

      Vaig denunciar la pàgina des del mateix facebook i vaig escriure al "responsable" de la pàgina. Dimecres em va respondre, amb el correu que adjunto. Li vaig voler contestar, però el compte ja era esborrat i no vaig poder.

      Hauria volgut dialogar, simplement, sobre la necessitat de reflexió sobre les conseqüències, fins i tot dels actes que neixen sense cap mala intenció. Quan era tutor de 1r FP a l'Esteve Terrades, va haver-hi un accident mortal a partir d'una broma innocent. Uns nois havien posat un cordill que travessava el carrer a mitja alçada amb la intenció de fer una broma: que la gent que passés pel carrer no la veiés, caigués i fer-se el posterior panxó de riure. El que va passar és que un motorista no va veure el cordill, va caure de la moto amb la mala fortuna de fer-se un mal cop i morir. A la tutoria vam tenir un llarg debat sobre el tema. Molts alumnes insistien en la bondat de la intenció (passar-s'ho bé, no tenien intenció de fer mal a ningú, només havia de ser una broma,...) i jo vaig voler plantejar la necessitat de tenir present sempre les conseqüències. Un diàleg clàssic a l'adolescència: el de la intensitat de la immediatesa ("a tope i ara") i el de la visió global i de futur ("quines conseqüències per a mi i per als altres").

      Al veure l'informer, vaig pensar que aquest diàleg és tan necessari i tan difícil com els que tots els pares i tots els docents plantegem dia a dia amb els adolescents.  Hi ha qui diu que "tan inútil", també. Que sigui difícil i que sovint no en veiem els resultats immediats no és cap argument per no enfrontar-lo. Si abdiquem de parlar de valors de respecte i convivència, de límits a la difamació, de conseqüències del que fem o diem, de necessitat de donar la cara sempre... no ens estranyi després que el reflex d'aquesta societat sigui el que veiem en les nostres televisions, en els nostres governs... en el nostre propi futur. No abdiquem, per tant, de la necessitat de dialogar, ara i sempre, i amb tothom, sobre els valors del respecte i la convivència, de la condemna de tota mena de difamació i d'assetjament, de la necessitat de construir una societat on, sota el pretexte de la gracieta, no hi hagi ningú que pateixi innecessàriament, injustament, fins i tot cruelment, a mans de ningú altre.

      Tolerància zero, sigui quin sigui el mitjà, amb la difamació i l'assetjament físic, moral o de qualsevol altra mena a cap persona!

    dimecres, 16 de gener de 2013

    Una (nova) manipulació informativa inadmissible. Lleig, molt lleig...

    Pàgina 3 del butlletí del PSC que s'està repartint aquests dies.
    En el darrer butlletí del PSC s'informa de la seva nova oficina municipal, al carrer Rectoria. Res a dir: han de fer la seva feina a la ciutat i és lògic i convenient que tinguin els recursos adequats per fer-ho. Però resulta que la foto que han posat és... la de l'oficina del Síndic Municipal de Greuges, al Palau Falguera, i d'una reunió de veïns amb el Síndic, Sr. Magí Boronat, i no, per tant, d'una reunió de veïns amb la Sra. Borrell.

    Les persones i organitzacions que regularment fem butlletins informatius sabem que es miren i remiren molt i molt abans de publicar-los. Hi ha molts ulls que revisen què s'ha de dir, com s'ha de dir i amb quina imatge, i un error d'aquesta envergadura és impensable en una organització seriosa com el PSC. No és, per tant, un error. Crec que és, més aviat, la intenció d'utilitzar una figura ciutadana de prestigi en un suposat benefici propi. Lleig, molt lleig: la Sindicatura de Greuges és una institució aprovada per unanimitat pel Ple municipal, i ningú n'ha de fer, ni per equivocació, un ús partidista i propi.

    Això li treu a la senyora Borrell i al seu partit molta credibilitat. Si les imatges no són el que diuen ser... què passa amb el contingut dels textos que explica? Cadascú que tregui les seves conclusions.... però per a mi que generen molts dubtes de si expliquen realment el que pretenen explicar.

    D'exemples d'informacions "sui generis", en el mateix full, n'hi ha molts (reclamar la remodelació de la plaça de la Salut com si no haguessin estat vuit anys al govern amb el doble de pressupost per a inversions, denunciar l'increment de l'IBI després d'haver aprovat els valors cadastrals que causen aquest increment,...), però aquesta apropiació indeguda de la Sindicatura de Greuges suposa traspassar una línia vermella realment preocupant. Si aquest és el camí amb què pensen guanyar credibilitat i protagonisme per millorar la nostra ciutat, serà cada cop més i més difícil que sigui un camí que puguem compartir en algun moment.

    dilluns, 14 de gener de 2013

    Resum del ple de desembre de 2012.

    El ple de desembre va començar amb el debat d'una moció sobre la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE, segons les sigles en castellà) presentada pel polèmic ministre José Ignacio Wert. Raons clares: d'una banda, perquè va en contra del model d'escola catalana en llengua i continguts que tots defensem (i amb el català no s'hi juga!) i, de l'altra, perquè no afavoreix el servei públic d'educació (pública més concertada fent funció de servei públic), la millor garantia de cohesió social i de futur per al nostre país.

    Altres punts importants van fer referència a.

    • les relacions laborals a l'Ajuntament (nòmines, jornada,...), 
    • l'aprovació definitiva de les ordenances fiscals un cop valorades les al·legacions que hi van presentar PP i PSC
    • Moció de suport al Decàleg de Bones Pràctiques de la Comunicació Local Pública, elaborat per la Universitat Autònoma de Barcelona
    • Programa d’activitat i serveis del Complex de Piscines per a l’any 2013.
    • Convenis de col·laboració entre l'Ajuntament i les AMPA's dels centres educatius de la ciutat amb l'objectiu de millorar la qualitat educativa.
    • Convenis amb el grup de música clàssica Quixote Quartet i amb la Cobla Sant Jordi, en contraprestació per l’ús del Palau Falguera com a espai d’assaig.
    Us podeu descarregar aquí el resum que fem des d'ICV-EUiA-ISF (2 pàgines) i aquí l'acta oficial i completa del ple (53 pàgines).

    dissabte, 12 de gener de 2013

    Que difícil és donar explicacions quan es reclamen vitalment solucions

    Can Maginàs i Can Ricart, els dos principals motors de les polítiques socials i d'ocupació a Sant Feliu.

    Fa alguns dies, vaig veure al meu mur del facebook aquest escrit d'una ciutadana de Sant Feliu, en una situació econòmica i familiar realment difícil:

    Buenos días Jordi,

    Ante todo Feliz Año y espero que haya pasado una Feliz Navidad.

    Ya hace ya casi un mes que le escribí en su publicación preguntándole como había sido el proceso para la elección de los Agentes Civicos, como ciudadana sigo esperando respuesta.

    En su momento se dijo que se estudiarian los casos con familias con pocos recursos y como ciudadana también solicito que todas esas personas que han sido contratadas seas personas con graves problemas económicos.

    Cuando hablo de graves problemas económicos le pongo algún ejemplo: si en una casa viven 3 personas, una persona gana un sueldo de 975 euros, (la otra persona no percibe ningún sueldo ni ayuda). Con estos 975 se ha de pagar una hipoteca de 600 euros, por lo que queda un restante de 375 euros para vivir, es decir, para pagar luz, gas, agua y comer. Para mi este es una caso de una familia con graves económicos. ¿Y para usted?

    Espero y deseo que todas esas personas seleccionadas esten en situación similar porque se lo merecen y lo necesitan, pero en caso contrario Sr. Alcalde se tendría que preguntar: ¿Qué esta fallando en el Ajuntament".

    También comententarle que se dijo que se contratarían 8 agentes cívicos , 6 mujeres y 2 hombres ¿donde están los hombres?

    Con estas palabras solo quiero que haga una reflexión: ¿Cree usted que "Su equipo está funcionanndo correctamente"? ¿Cree usted que la ciudadania con pocos recursos (que son muchos) están contentos con la labor del Ajuntament?

    Tan solo necesito que como ciudadana alguien me escuche y pienso que como siempre hay gente beneficiada por parte del Ajuntament.

    Espero es este 2013 cambie para muchas personas que lo están pasando mal.

    Espero que mis palabras no le hayan molestado.

    Un saludo

    I aquesta és la resposta que li he donat, també al meu mur del facebook:

    Hola, M.. Feliz año a ti también. Tus palabras no me han molestado en absoluto. Evidentemente que la situación que expones y que ya hemos comentado en otras ocasiones es una situación extrema y muy dura. Consciente de ello, intentaré dar explicaciones, como ya lo intenté hace un tiempo en otro escrito, sabiendo que hay mucha gente como tú que no espera explicaciones sino soluciones. Soluciones que, desgraciadamente, los ayuntamientos no tenemos para tanta gente como las precisa. 

    Los criterios para la elección de agentes cívicos son los que establece la Generalitat: en lo que ser refiere a titulación académica, tener graduado escolar; en lo que se refiere a situación social, existen unos baremos sobre la situación económica, laboral, social y familiar de las personas que los servicios sociales y la bolsa de empleo del ayuntamiento consideran que son candidatas a agente cívico (y, de hecho, a cualquier plan de empleo o cualquier otro puesto de trabajo). Estos baremos se evalúan de manera conjunta por los servicios sociales del ayuntamiento y por la bolsa de empleo de Can Maginàs. Creo que los técnicos de ambos servicios municipales trabajan tanto con rigor como con sensibilidad: hay centenares de personas en situación casi desesperada y tienen la responsabilidad de analizar cada caso para otorgar cada puesto de trabajo a quien lo requiera con más urgencia. Soy consciente que no llegamos a todos los casos: ningún ayuntamiento puede solucionar lo que la estafa financiera está provocando a nivel general. Podemos cometer algún error (en ese tema como en muchos otros) pero le aseguro que no hay favoritismos personales, si es eso lo que insinúa. 

    Sé que no puedo convencer a mucha gente de eso, pero tengo plena confianza en que los procesos de selección son correctos y, por tanto, que "mi equipo", que no es ni más ni menos que "nuestro ayuntamiento, nuestros trabajadores y trabajadoras sociales", funciona correctamente. Si hay alguna cuestión más que quiera comentar o alguna información que esos trabajadores deban conocer (insisto que nadie está libre de cometer errores), me los puede comunicar en privado o pedir una reunión en los servicios sociales del ayuntamiento. Espero que el año 2013 sea bastante más afortunado para usted y para el máximo de personas de nuestra ciudad. Un abrazo.

    És difícil donar explicacions generals a tantes persones que reclamen solucions concretes i immediates, i molt més difícil és -ho sé- viure o simplement sobreviure quan aquestes solucions no són totals o triguen més del que voldríem. Però, tanmateix, crec que és imprescindible explicar, explicar-se.

    En una situació econòmicament i socialment tan complexa com la que vivim, correm diversos riscos, als quals és urgent fer front i evitar-los. Globalment, és el risc de la fractura social, cada cop més visible i que comporta que els rics cada cop ho són més i els pobres cada cop són més i en són més. També el risc del populisme i l'antipolítica, que fa molt difícil visualitzar models socials diferents (paraules com socialisme o comunisme ja no mobilitzen a la immensa majoria de la classe treballadora) i genera o bé desesperança o bé discursos de caire racista que sempre busquen enfrontar pobres amb més pobres, siguin d'aquí o de fora, per desviar l'atenció de les causes reals de la pobresa i per diluir la necessària lluita per la justícia social.

    Des de l'Ajuntament, hem de fer tot el que està al nostre abast per evitar aquests riscos de fractura social, de desànim o de populisme. El meu primer escrit de l'any anava en aquest sentit, i aquestes polítiques socials que hi explico són les prioritàries des del govern de la ciutat. Polítiques que, d'altra banda, s'haurien de garantir amb el finançament adequat: una política fiscal justa i ben gestionada de l'Ajuntament ho ha de permetre. Ara que en parlo,  crec sincerament que les dues  associacions de veïns que dissabte van fer un acte a la Sala Ibèria (de les vuit que hi ha a Sant Feliu) haurien de centrar més la seva atenció en la bona gestió dels impostos (imprescindibles per garantir les polítiques socials que avui són més necessàries que mai) que en la reducció dels impostos que les han de fer possibles. És un discurs perillós i populista: amb menys recursos públics no es poden fer més polítiques socials, a no ser que s'assumeixi el discurs clarament de dretes que els serveis públics s'han de privatitzar.

    Tinc, finalment, tota la consciència de la duresa de la situació: cap dels regidors i regidores del govern de la ciutat viu en un núvol ni cap torre d'ivori. Sé que hi ha una certa desconfiança envers els criteris amb què l'Ajuntament gestiona els recursos, sé que hi ha molta gent que creu que la seva situació és pitjor que la d'altres a qui creuen que s'ha beneficiat "injustament", sé també que hi ha moltes famílies i persones que pateixen en silenci i ni tan sols s'acosten a Can Ricart o a Can Maginàs. Ho sé. També sé que de vegades no tenim tota la informació que hauríem de tenir i assumeixo que es poden cometre errors. Però tinc tota la convicció, i la voldria transmetre a tota la ciutadania, que els treballadors i les treballadores dels nostres serveis socials i d'ocupació (i de tot l'Ajuntament!) treballen de manera coordinada i 100% objectiva, sense criteris ocults ni favoritismes polítics, sindicals o personals. Reivindico, per tant, el treball i demano tot el respecte per als treballadors i treballadores dels serveis municipals d'atenció a les persones i de promoció de l'ocupació, i del conjunt de personal de l'Ajuntament. I, sé que en nom de tota la ciutat, els l'agraeixo!

    dissabte, 5 de gener de 2013

    05/01/13. Les meves paraules de salutació i de desig als tres Reis Mags d'Orient.

    Foto de Marc Rius al Fet a Sant Feliu.
    Estimat Rei Melcior,
    Estimat Rei Gaspar,
    Estimat Rei Baltasar,

    benvinguts a Sant Feliu de Llobregat després del vostre llarg viatge des de l’Orient.

    Com a alcalde de Sant Feliu, de la Ciutat de les Roses,
    Us vull donar la benvinguda a la nostra ciutat
    I us vull comunicar que, tal com ha pogut comprovar el vostre Patge Shelin aquests dies a les places de Sant Feliu i al Palau Falguera, i com també ens han dit els seus i les seves mestres, i el mateix Consell d’Infants, els nens i les nenes de Sant Feliu s’han portat força bé des de la vostra darrera visita de l’any passat.

    Deixeu-me demanar només dues coses: una per a Sant Feliu i una altra per als nens i nenes i les seves famílies.

    Per a Sant Feliu: majestats, feu que els nostres joves tinguin oportunitat de feina, que a cap casa de Sant Feliu falti el menjar tres cops al dia, que ningú pateixi en silenci la seva por, la seva malaltia o la seva solitud

    Per als nens i nenes de Sant Feliu i per als seus pares i avis i tiets i cosins i cosines: porteu joguines a tothom, que cap nen i cap nena es quedin sense joguina, que ja sabeu que molta gent ha fet coses a Sant Feliu per ajudar-vos a què hi hagi joguines per a tothom. I porteu també, Majestats, una cosa realment màgica, de les que vosaltres sabeu fer. Melcior, Gaspar, Baltasar, al costat de les joguines deixeu un aire màgic que faci venir ganes de compartir les joguines i de compartir el temps, de jugar algunes vegades sols, però moltes més amb els amics i les amigues i amb la família, de jugar amb joguines o simplement amb la imaginació, d’apagar la tele i l’ordinador i crear moments per explicar i escoltar contes o compartir jocs de sobretaula o jugant i rient estirats al terra de casa.

    Majestats, gràcies un any més per portar joguines i per portar amor, a totes les cases de Sant Feliu.

    Visca els Reis Mags de l’Orient! Visca els nens i les nenes de Sant Feliu!

    dimarts, 1 de gener de 2013

    2013: concretar i explicar un discurs i una acció de govern basada en les polítiques socials.

    Imatge que ja vaig usar en el meu primer escrit del 2011.
    Primer escrit del 2013. El començo després d'haver repassat els primers escrits de cada any des que vaig començar aquest bloc, a desembre de 2006:
    • el primer de 2007: a pocs mesos de les eleccions de 2007, el títol ho deia tot: "2007: any de Vázquez o Merino".
    • el primer de 2008: una postal de Nadal, en què desitjava "Soterrament, justícia social i molta generositat".
    • el primer de 2009: una carta als Reis d'ICV-EUiA (quina diferència en el to i el contingut al que ha escrit Lourdes Borrell al darrer Butlletí d'Informació Municipal...)
    • el primer de 2010: una postal en què desitjava bon any nou en les dotze llengües més parlades a la nostra ciutat.
    • el primer de 2011: pocs mesos abans de les eleccions municipals, parlant de la necessitat de fer una política que interessi i que impliqui a la majoria de la gent que amb prou feines arriba a final de mes.
    • el primer de 2012: un escrit de reconeixement i agraïment als voluntaris i voluntàries de Creu Roja, Càritas i Voluntariat de Sant Feliu
    Els subscric tots, però vull fer aquest primer escrit de 2013 com si fossin una continuïtat dels dos darrers. Per això he volgut reproduir la imatge que ja vaig fer servir fa dos anys, i que em marca com poques el rumb que crec que cal seguir.

    Feta aquesta introducció, 2013 és també l'any que està al bell mig dels quatre anys del mandat 2011-2015. És l'any en què ja s'han de concretar totes les grans línies del govern de la ciutat, que s'han anat preparant en els primers mesos i que han d'estar plenament operatives al llarg de l'any 2014, l'anterior a les properes eleccions municipals. És, per tant, un any crucial.

    I vull, per començar-lo, fer una reflexió en veu alta sobre els cinc elements que considero que seran els més importants de l'any que comença, tots ells centrats en les polítiques socials que calen per mitigar, des dels municipis, els efectes de l'estafa econòmica i ideològica en què estem immersos, de la involució neoliberal que escanya els drets socials dels homes i dones que simplement viuen (o aspiren a viure) del seu treball. Els enumero d'entrada i els aniré abordant en cinc escrits al llarg de les primeres setmanes de l'any:
    1. prioritzar el treball per al que jo anomeno "les cinc garanties" dels drets socials bàsics, des del coneixement i les competències de l'Ajuntament: l'alimentació, l'habitatge, l'educació, la salut i els serveis socials, especialment a les persones i famílies en risc d'exclusió.
    2. afavorir el desenvolupament econòmic i les oportunitats de treball a Sant Feliu
    3. garantir la igualtat d'oportunitats en l'accés als serveis públics municipals.
    4. possibilitar una visió més comunitària de la convivència i el civisme
    5. aprovar la planificació a llarg termini dels equipaments que han de fer possible els serveis públics i la qualitat de vida a tota la ciutadania de Sant Feliu, sigui quin sigui el seu origen, barri, nivell de renda, edat o circumstàncies personals.
    I tot això comptant amb el principal recurs que té la nostra ciutat: les seves entitats, les persones que en són l'ànima i motor, la seva capacitat i voluntat demostrada de treballar colze a colze amb l'Ajuntament amb la mirada sempre posada en cadascun dels 44.000 habitants de Sant Feliu. L'àmbit de coordinació d'entitats i Ajuntament seran els consells sectorials, que enguany hauran de treballar de valent: la Mesa per al desenvolupament econòmic i la cohesió social,  i els consells municipals de serveis socials, educació, cultura, esports, de la gent gran i de les persones amb discapacitats.

    No serà l'únic àmbit de gestió en què enguany posarem un èmfasi especial aquest 2013. Dos grans reptes l'acompanyaran: a) la renovació de les concessions de jardineria d'una banda i de neteja viària i recollida d'escombraries, de l'altra, que s'unificaran tal com vam proposar a la campanya electoral i ratificar en l'acord de govern amb CiU, i b) un segon pla d'inversions de proximitat, consolidant el que vaig explicar en aquest escrit, i que s'ampliarà econòmicament per tal de fer més accessible, amable i segur tot l'espai públic de la nostra ciutat.

    Però el treball dels cinc punts que he esmentat abans sí que serà el més important, el que més mostrarà "el perfil" amb què volem liderar el govern de la ciutat i la pròpia ciutat. El context general en què vivim i la situació concreta de moltes de les famílies que ens envolten ho requereixen, i Sant Feliu i el seu ajuntament sabran estar, no en dubto, a l'alçada de la dificultat del moment. Aquest és el meu horitzó i el nostre compromís per a l'any que tot just acaba de començar.