divendres, 23 de novembre de 2012

23/11/12. Najat el Hachmi: "Herrera, l'esperança d'un present digne".


Abono la candidatura de Joan Herrera perquè em sembla l'opció més sensata i la que conjumina ideològicament tots els aspectes que considero fonamentals.
Agraeixo a Iniciativa que hagi evitat de caure en la crispació, la demagògia i la histèria durant la campanya electoral i que no hagi insultat la intel·ligència dels ciutadans. Em decideixo per Joan Herrera perquè en el seu programa la qüestió social és la prioritat principal, encara que no en defuig una de tan important com la del dret de decidir.
Diumenge votaré pensant en una realitat que m’indigna, m’entristeix i em porta a posicionar-me: la de la creixent pobresa de sectors nombrosos i importants de la població i sobretot, sobretot, la de la pobresa infantil. Quan es parla de retallades crec que molts dels qui les fan només entenen aquesta paraula, 'pobresa', en abstracte, perquè és una realitat que els queda molt lluny, però quan coneixes gent de prop que ha de calcular al mil·límetre cada cèntim que necessita per viure, quan coneixes famílies que es plantegen no escolaritzar els fills pel cost que els representa, quan veus com es va ampliant la distància entre els qui més tenen i els qui menys és impossible de concebre la pobresa com un dany col·lateral de la situació econòmica.
Votaré per Joan Herrera perquè en ell diposito l’esperança no pas d’un futur millor, sinó d’un present mínimament digne.