dimecres, 31 d’octubre de 2012

Centenars de gràcies als centenars de protagonistes de les Festes de Tardor!

Per fer possible una Festa de Tardor amb una gran participació de la ciutadania, amb una gran diversitat d'activitats, per a tots els públics, per a totes les edats, per a tots els barris,

per llevar-vos ben d'hora o anar a dormir ben tard per oferir als vostres conciutadans i conciutadanes tres dies de vida compartida i intensa a les places i carrers que a tots ens pertanyen i enorgulleixen,

per la vostra activitat arrolladora i encomanadissa que heu sabut concentrar i compartir en tres dies, per la vostra energia inacabable, per la vostra presència intensa i extensa, per la vostra alegria

GRÀCIES, GRÀCIES, GRÀCIES A:
  • Josep Romagosa, Mocador d'Honor d'enguany, i a tots els Mocadors d'Honor que l'han precedit
  • Federació d’Entitats Tradicionals de Sant Feliu de Llobregat (FETS), 
  • Comissió de Colles (Drac de Sant Feliu, Xarxa d’Espectacles Infantils i Juvenils, Garsa, Diables Rojos i diables de la Salut, Els Cornuts, Trabucaires, Els Cremats, colla de bastoners Els Ceballuts), 
  • Castellers de Sant Feliu, la meva pròpia colla!
  • la Petita,
  • Gegants de la Ciutat (gegantó Cesc El Bandoler i nans), 
  • gegantona Espriueta de l’AMPA de l’escola Salvador Espriu, 
  • colla de Campaners, 
  • Agrupació Cultural Folklòrica (gegants, Banyetes i Rebanyuda, capgrossos, Mula, esbart titular i infantil, diables de la Garsa, turcs i cavallets, gegantó Tonet, fada Natura i grallers), 
  • Colla de Tabalers Infantils el Tronats de Sant Feliu de Llobregat, 
  • Focs i Tabals el Tro de Falguera, 
  • Els Petardons i Petardones de Can Calders, 
  • Comissió de Veïns i Veïnes del carrer de Joan Maragall, 
  • Bisbat de Sant Feliu de Llobregat, 
  • Fem Barri (oficina d’Intervenció Integral Can Calders - La Salut, Agents cíviques, Casa d’Oficis d’Animació Sociocultural)
  • les colles que han vingut de fora i compartit amb nosaltres algun dels moments de les nostres Festes
  • Arrels locals,
  • Agrupament Escolta Nostra Dona de la Salut, 
  • Centre de Normalització Lingüística Roses-Servei Local de Català, 
  • Associació CineBaix, 
  • Ateneu Santfeliuenc, 
  • Centre Parroquial, 
  • La Unió Coral, 
  • Casino Santfeliuenc, 
  • Banda Simfònica Ciutat de les Roses, 
  • Cercle de Belles Arts, 
  • Calaix de Sastre, 
  • Agrupació Fotogràfica Creació 90, 
  • Banda y Majorettes de Juventud de Sant Feliu, Club de Petanca San José, 
  • Club de Petanca La Salut, 
  • Club Petanca Jubilats de Sant Feliu, 
  • CCR Joan de Batlle, 
  • Consell Assessor de la Gent Gran, 
  • Ràdio Sant Feliu, 
  • Voluntariat de Sant Feliu, 
  • Creu Roja, 
  • Grup Amalgama,
  • Xarxa d’Intercanvis, 
  • Xarxa del barri de la Salut, 
  • Associació de Comerciants del Mas Lluí, 
  • DeBotigues. Consorci de Comerç, 
  • Mercat Municipal, 
  • protectora d’animals Help Guau,
  • Clínica Veterinària Núria Plana.
  • Club Ciclista Sant Feliu, 
  • Club Bàsquet Santfeliuenc, 
  • Penya Blanc-i-blava, 
  • Societat de Pescadors Esportius de Sant Feliu, 
  • Club de Billar de La Unió Coral, Club d’Escacs de La Unió Coral, 
  • Fondistes de Sant Feliu, 
  • Peña Bética Deportiva Cultural Recreativa Andaluza,
  • Asociación Cultural Andaluza Rosas de Sant Feliu, 
  • Peña Cultural Recreativa Luis de Córdoba,
  • Associació Juvenil Corredores de las Sombras, 
  • Associació Fora de Text, 
  • Associació Cultural Àudiovisual “Pistoleros de Edison”, 
  • Associació de Músics Joves de Sant Feliu, 
  • Gasca, La Bien Querida i Sidonie, de la mà de PopAProp i Contrabaix, i tots els músics i orquestres que van actuar als diversos escenaris de la nostra ciutat
  • I a tot el personal de l’Ajuntament que hi va col•laborar de manera especial durant aquests dies.
I als milers de ciutadans i ciutadanes que han fet possible l'èxit indubtable de la nostra Festa de Tardor!!!

Un cop més, animo a qui tingui interès a plantejar les seves propostes, comentaris, crítiques o valoracions per mitjà dels comentaris en aquest bloc o al facebook. Gràcies addicionals per les vostres aportacions a la reflexió i millora de les nostres festes principals!

diumenge, 28 d’octubre de 2012

"Riquesa, pobresa i eleccions." Editorial Butlletí 445, octubre 2012.

Vull començar aquest editorial felicitant tota la ciutadania pel desenvolupament de la Festa de Tardor d’enguany. Les festes no són simplement un parèntesi divertit durant tres dies d’octubre. Són molt més. Molt més. Són els moments en què totes i tots ens confabulem per treure al carrer i per compartir el millor de nosaltres mateixos, per sentir-nos propers i veure’ns de manera col·lectiva, de fer comunitat, de fer ciutat. En temps difícils com els que vivim, tenim la sort d’una gran riquesa: les nostres colles, associacions, peñas, clubs i entitats de tota mena que fan possible l’alegria desbordada i l’orgull de ciutat que hem pogut viure recentment amb una intenció clara: festa per a tots els públics i a tots els barris, per construir un mateix orgull i sentiment de pertinença a Sant Feliu.

Amb aquesta riquesa comunitària de la nostra ciutat, contrasten les dades recents sobre la pobresa material en què viuen milers dels nostres conciutadans i conciutadanes. La pobresa es mesura: tenir uns ingressos per sota del 60% dels ingressos mitjans de la zona en què es viu. La publicació el passat mes de setembre de l’Enquesta de condicions de vida a Catalunya l’any 2011, no dóna dades per municipi, però sí per al conjunt de la nostra província. El 21,7% de la població (i el 25,9% de les famílies amb dos fills) viuen per sota del llindar de pobresa. Sant Feliu, malauradament, no n’és una excepció. La dada encara és més escruixidora quan es veu l’enorme paper que les administracions públiques fem per pal·liar la pobresa: si descomptem els ajuts i transferències socials, el risc de pobresa arriba gairebé a la meitat de la població: el 45,8% de la ciutadania. Com a alcalde de Sant Feliu, vull reivindicar el paper de l’Ajuntament en la detecció de les situacions de pobresa i risc d’exclusió social i en el suport i acompanyament a les persones i famílies que s’hi troben. Seré molt bel·ligerant en qualsevol intent, ja sigui del Govern de l’Estat o de la Generalitat, de retallar les competències o els recursos dels ajuntaments en les seves imprescindibles polítiques socials.

Finalment, aviat tindrem eleccions al Parlament de Catalunya. La democràcia comporta que entre totes i tots decidim el nostre futur, i en aquestes eleccions el dret a decidir tindrà una importància cabdal. No només pel que fa a les relacions entre Catalunya i el conjunt de l’Estat, sinó també pel que fa a les decisions que prendrem sobre la protecció dels drets socials de la gent que viu (o hauria de viure) simplement del seu esforç i treball diari. Avui, una elevada participació a les urnes també serà, no me’n cap cap dubte, una bona mostra de la riquesa comunitària i democràtica de Sant Feliu. No oblideu la nostra cita amb el futur el proper 25 de novembre.


Aquí teniu l'enllaç directe a la versió electrònica del número 445 del Butlletí.

dimarts, 23 d’octubre de 2012

Avanç del ple d'octubre de 2012.

Foto extreta del facebook de l'Ajuntament.

El ple de demà passat abordarà, entre d'altres, els temes següents:

Converses amb ICV-EUiA-ISF: dimarts, a Can Calders.

Ahir, vam fer la primera de les quatre trobades de barris al Mas Lluí. Avui anem a l'oficina de Fem Barri a la plaça de les Roses, i ens adrecem als veïns i veïnes de Can Calders, la Salut, Can Maginàs i les Grases. Sé que és una mica forçat, ja que sempre hem fet actes a Can Calders i a la Salut, però la meva agenda ha condicionat la configuració d'aquesta trobada.

Ahir, al Mas Lluí, no hi havia gairebé ningú de Roses: un altre condicionant de la meva agenda. Hauria hagut de disposar de sis tardes sense compromisos entre el 20 d'octubre i el 20 de novembre... i només en disposo de quatre. L'any que ve, sense eleccions a la vista, tornarem al format de sis actes de barris a l'inici de curs.

Ahir, al Mas Lluí, érem poc més de vint persones. El debat va girar entorn de temes locals, més que de les properes eleccions. Vam parlar de la necessitat de més autobusos al barri (especialment als diumenges), dels preus del complex de piscines, dels usos del nou centre cívic i de la necessitat d'actuacions de manteniment. Avui, ja ho veurem.

M'agraden aquests moments de trobada i conversa amb els veïns i veïnes que vulguin enraonar amb els seus representants. Hi dono molt de valor i els vull mantenir sempre. És la cinquena edició de les converses, i crec que la seva continuïtat i distribució a tot Sant Feliu és un element "marca de la casa" i una garantia de proximitat i de fiabilitat a tots, absolutament tots, els barris i la gent de la nostra ciutat. Deu ser la convicció "Sant Feliu, un sol poble" que hem vingut mantenint des de la clandestinitat?

dilluns, 22 d’octubre de 2012

Converses amb ICV-EUiA-ISF: dilluns, a Mas Lluí.

Com a cada tardor des de 2008, ICV-EUiA comencem el nostre cicle de trobades als barris amb les persones que formen part o col·laboren amb la coalició i amb totes aquelles persones que ens vulguin acompanyar. 

A la tardor de 2008, van ser les meves primeres trobades com a portaveu. Encara me'n recordo de dues coses: una, les reticències ("només veniu als barris quan s'acosten les eleccions"), l'altra, el distanciament ("cuando el partido se olvidó de los barrios, los barrios se olvidaron del partido"). A totes dues coses em vaig proposar de fer-hi front: espero sortir-me'n! A la de 2009, vam presentar el procés de primàries que em portarien a ser el candidat de la coalició. A la de 2010, vam concretar el programa electoral de les darreres municipals. A la de 2011, ja com a alcalde, vam debatre sobre els primers 100 dies del govern de coalició que tenim amb CiU.

I a la tardor de 2012, amb unes eleccions al Parlament a la cantonada, els regidors de barri i jo mateix enraonarem sobre la situació a Sant Feliu (el contrast entre la realitat del dia a a dia i els compromisos electorals, els plans de treball,...) i sobre la situació política general (l'impacte de les retallades a Sant Feliu i la comarca, la importància de les properes eleccions, la necessària prioritat de les polítiques socials,...).

Ja ho saps: si vols parlar de Sant Feliu i de política amb la gent que et representa... només cal que vinguis, demà dilluns, al nou Centre Cívic del Mas Lluí, a la plaça Dicià.

I dimarts, a l'Oficina de la Llei de Barris, a la plaça de les Roses, a Can Calders. T'hi esperem!

diumenge, 21 d’octubre de 2012

Resum del ple de setembre de 2012.

Foto de Marc Rius al Fet a Sant Feliu.
El ple del mes de setembre va ser llarg i amb contingut d'una gran importància ciutadana i política.

Va començar amb la presentació, per part del Síndic de Greuges, Sr. Magí Boronat, del seu informe de gestió de l'any 2011. Donat que al ple del mes de gener, el ple per unanimitat va acordar prorrogar cinc anys més el seu nomenament, Magí Boronat va fer també un balanç global dels seus primers cinc anys de gestió. Per aquesta raó, diversos síndics municipals van assistir al ple, fent-li costat, com també diversos veïns i veïnes que el síndic va convidar.

Els punts més rellevants del ple van ser els següents:
Els altres temes tractats els podeu consultar en el resum complet del ple (9 pàgines, una mica llarg...). Així que estigui aprovada, penjaré l'acta completa i oficial del ple de setembre.


  8

dimecres, 17 d’octubre de 2012

17 d'Octubre: Dia Internacional contra la Pobresa. Com ens ha d'implicar a l'Ajuntament?


Avui, com es veu a la foto, és el Dia Internacional per a l'Eradicació de la Pobresa, d'acord amb el que va establir l'any 1992 la mateixa Organització de les Nacions Unides. En el meu bloc, n'he parlat moltes vegades, que es poden consultar sota l'etiqueta "Cohesió social". La darrera va ser al maig, amb motiu de la Marató contra la pobresa de TV3.

En aquest escrit, vull reflectir i reflexionar sobre el compromís i les implicacions que té la lluita contra la pobresa i per la inclusió social des de l'Ajuntament i per a Sant Feliu.

En parlàvem explícitament en el Pla d'Actuació del Mandat (PAM) 2012-15, que textualment estableix com a objectiu:

2.1. Prioritzar la prevenció, detecció i atenció a les persones i famílies en situació de risc de pobresa o d’exclusió social

I com a accions fonamentals per desenvolupar aquest objectiu:
  • La lluita contra la pobresa i l’exclusió social seran la base de les actuacions municipals del contracte programa de l’Ajuntament amb el Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya.
  • Establir i fer seguiment dels indicadors socials que permetin un coneixement per part del govern local i de la ciutadania de la pobresa i de l’exclusió social.
  • Treballar conjuntament amb Creu Roja, Cáritas, confessions religioses i entitats de voluntariat per atendre les persones i famílies que ja es troben en situació de vulnerabilitat social.
  • Ajustar en tot moment la dotació pressupostària de les partides per a ajuts socials als criteris i les necessitats que s’estableixin en aquest treball conjunt entre els serveis socials municipals i les entitats abans esmentades.
Com estem, a dia d'avui, en cadascun d'aquests quatre punts, que són el nostre full de ruta i dels quals haurem de donar comptes regularment a la ciutadania?

Pel que fa al primer punt, en el ple del 28 de juny vam aprovar el contracte-programa amb la Generalitat de Catalunya per a la coordinació, cooperació i col·laboració, en matèria de serveis socials, altres programes de benestar social i polítiques d'igualtat, per al període 2012-2015. En aquest marc, les actuacions contra la pobresa tenen prioritat, i se'n farà un seguiment tècnic i ciutadà en el marc de la Mesa per al Desenvolupament Econòmic i la Cohesió Social, creada al maig d'enguany i que ben aviat, un cop completat el llarg procés de nomenament dels seus membres, començarà a funcionar.

Pel que fa al segon punt, tenim previst adoptar els indicadors de seguiment dels diversos "plans locals d'inclusió social" (conjunts amb la Generalitat, i en el marc del contracte-programa que abans he explicat)  que ja hi ha a Catalunya, i que ens han de servir de referència. Hauran de ser públics i accessibles, abastar diferents àmbits (des del fracàs escolar fins a les famílies sense cap ingrés o la gent gran que viu sola) i ser avaluats de manera periòdica per conèixer l'evolució del risc de pobresa a la nostra ciutat i la previsió de les actuacions i els recursos necessaris per prevenir-la o atenuar-la.

Pel que fa al tercer i quart punts, la coordinació entre Creu Roja, Càritas, les esglésies i les entitats locals amb els  nostres serveis socials és absolutament fluïda i prioritària. La detecció i atenció a les situacions de pobresa i risc d'exclusió social són una prioritat d'aquest govern, i em consta que també ho ha estat de tots els governs locals des de la recuperació de la democràcia. Justament, el meu primer escrit de 2012 al meu bloc va ser un agraïment i reconeixement a la seva tasca.

Sóc plenament conscient que la solució a la pobresa és en el marc de la política, en el marc de l'assoliment (avui encara imprecís pel que fa al contingut i al procediment, però absolutament imprescindible) de la democràcia econòmica i la justícia social, per a la qual cal la consolidació d'una alternativa política global capaç de mobilitzar socialment i electoralment a la majoria de la població arreu del món, com ho van ser les internacionals socialista o comunista al seu moment. Vull pensar que, en el futur, es recordarà el primer terç del segle XXI com el moment en què es va enfonsar el capitalisme salvatge, un sistema econòmic insostenible i injust i va sorgir un nou model econòmic basat en l'equitat i el bé comú, que reconeix la llibertat d'empresa però no la converteix en el seu nucli o motor, i que la sotmet plenament al control democràtic de la societat. Jo, decididament, vull col·laborar a això, a perfilar i construir aquesta alternativa política global per a la democràcia econòmica i la justícia social. Dit això, sé, evidentment, que la solució real a la pobresa va molt més enllà de la política i de les competències locals. Però també sé que l'ajuntament és l'administració no només més propera a les famílies i les persones, sinó la més sensible a les seves dificultats, la que opta prioritàriament per ser al seu costat. No per resoldre (que més voldríem tots els alcaldes i alcaldesses que tenir la vareta màgica que donés feina als milers de persones que ens en demanen...), però sí per escoltar, per detectar riscos, per atenuar drames familiars i personals, per evitar tantes caigudes com sigui possible en els pous del desànim i la desesperació.

Vull aprofitar aquest escrit, finalment, per agrair i felicitar a les persones de l'Ajuntament que fan possible aquesta tasca diària d'assessorament i d'acompanyament a tanta i tanta gent amb dificultats a la nostra ciutat. Em refereixo al conjunt de treballadors i treballadores de l'Àrea de Serveis Personals i als de Promoció Econòmica i, més en concret, a les nostres treballadores del Departament de Serveis Socials. A totes elles, i també al conjunt dels homes i dones que, treballant a l'Ajuntament treballen per Sant Feliu, el reconeixement i agraïment meu personal, també de tot el consistori i sé també que de tota la ciutat.

dimecres, 10 d’octubre de 2012

PDI 2011-2020: la planificació (incerta) del nostre transport públic.

Foto extreta d'aquesta notícia i campanya de la PTP.
L'Autoritat del Transport Metropolità (ATM) és l'òrgan que s'encarrega de la planificació del transport públic i la gestió de la mobilitat a Barcelona i la seva regió metropolitana (que arriba fins al Maresme i el Penedès). Està constituït per la Generalitat de Catalunya i representants dels ajuntaments, i hi té presència, com a observador, l'Administració de l'Estat.

La planificació de l'ATM es concreta en els Plans Directors d'Infraestructures (PDI), que tenen una durada de 10 anys. El passat 13 de juliol, es va aprovar inicialment el PDI 2011-2020, que es pot consultar íntegrament en aquest enllaç. 

En aquests moments, el PDI està en exposició pública i tenim previst que, en el ple del 25 d'octubre, el ple de l'Ajuntament hi presenti algunes al·legacions. El debat en el ple és un tràmit necessari per a l'aprovació definitiva del PDI i és també una gran oportunitat per plantejar i reivindicar les nostres necessitats i les nostres expectatives en tots els àmbits del transport públic: ferrocarril, metro, tramvia i autobusos.

En aquest escrit, presentaré el que diu el PDI en cadascun d'aquests àmbits. Per no allargar-lo massa, en un segon escrit, opinaré sobre les esmenes que caldria plantejar-hi. Com és habitual en aquest bloc, obert a tots els comentaris sobre els quatre àmbits que tot seguit comento.


1. Soterrament de les vies del tren (codi XE10, pàgines 174 (descripció) i 249 (finançament))

S'incorpora explícitament com una obra que cal fer per tal que estigui acabada l'any 2020. La seva necessitat es planteja en termes de seguretat del trànsit ferroviari i de barrera urbanística a la ciutat. Té un pressupost previst de 106,8M€ (sense IVA). Es plantegen les fites següents:
  • any 2013: acabar el projecte
  • any 2015: termini màxim previst de licitació de les obres
  • any 2020: termini previst de finalització de les obres.
Pel que fa al finançament, es preveu íntegrament en el marc de les aportacions de l'Administració General de l'Estat a la Generalitat de Catalunya per al desenvolupament del Pla de Rodalies 2008-15.


2. Prolongació de la línia L3 de Metro (codi AX04: pàgines 122 i 123 (descripció) i 249 (finançament)

Es preveu que al 2020 s'hauran executat les obres entre la Zona Universitària i Esplugues Centre (de fet, és el concepte que té reserva pressupostària: 160,5M€, IVA exclòs). Pel que fa al tram que ens afecta, des d'Esplugues fins a Sant Feliu, es preveu que al 2020 estarà fet el projecte constructiu, però no iniciades les obres.

En el plànol de la pàgina 123, consta el traçat de metro que en el seu dia va donar per bo l'anterior equip de govern. En relació a aquest traçat, que en el seu dia va originar la campanya ciutadana "Volem un metro de vertitat per a tota la ciutat", a la qual ICV-EUiA va donar suport, tal com vaig explicar en aquest escrit de novembre de 2009.  En aquest sentit, el punt 4.2. de l'acord de govern que vam subscriure l'any passat amb CiU diu, textualment:

Traçat de la futura línia 3 de Metro. ICV-EUiA-ISF i CiU som conscients del moment de frenada de la inversió pública, que dificulta l’inici de les obres en el període 2011-15. Som conscients també, que es poden generar projectes o situacions que afectin a la globalitat del transport públic ferroviari (túnel específic de rodalies a l’entrada de Barcelona, prolongació L6 dels Ferrocarrils de la Generalitat,...), que podran fer-se efectius en el moment de la reactivació econòmica. Quan arribi aquest moment, ICV-EUiA-ISF i CiU demanaran a l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) una revisió global i una planificació consensuada del conjunt del sistema, en què plantejarem la possibilitat de revisar el traçat de la prolongació de la L3, per Mas Lluí, l’estació i Falguera.  ICV-EUiA-ISF i CiU assumiran el dictamen que faci l’ATM entorn aquesta possibilitat de revisió, mantenint com a prioritari que el metro arribi a la nostra ciutat.


3. Tramvia (codi XT03: pàgines 146 i 147 (descripció) i 249 (finançament)

Es preveu que al 2016 s'haurà redactat el projecte constructiu fins al centre de Sant Feliu, a la parada de la futura estació soterrada del tren. Aquesta obra està lògicament condicionada al soterrament de les vies (actuació XE10 que he comentat abans), i té una reserva pressupostària de 13,9 M€ (IVA exclòs). Es preveu també que al 2018 s'iniciarà el projecte constructiu que porti el tramvia fins a Molins de Rei i Sant Vicenç dels Horts.

D'altra banda, el PDI preveu un canvi en el recorregut de la línia T3, de manera que passi pel centre d'Esplugues i permeti un estalvi important del temps de recorregut, xifrat en uns 5 minuts (pàgines 144 i 145 del PDI), en unes obres que es preveu acabar al llarg del 2015.

Finalment, l'obra emblemàtica pel que fa al tramvia en aquest PDI és la connexió del TramBaix i el TramBesós a Barcelona, amb una ruta encara per determinar. La previsió és completar el projecte abans d'acabar l'any 2015 i completar les obres abans d'acabar l'any 2020, amb una reserva pressupostària de 168,1 M€ (IVA exclòs).

4. Autobús (codi TPC08: pàgines 218 i 219 (descripció) i 249 (finançament)

El PDI preveu la construcció d'un carril específic per a autobusos i per a vehicles d'alta ocupació (carril bus-VAO) per l'autopista B-23 des de Molins de Rei i fins a la Diagonal. Preveu que el projecte constructiu estigui acabat com a tard al 2015 i que les obres estiguin enllestides com a tard al 2020. Està prevista una inversió de 12,9 M€ sense IVA.

En conjunt, estem parlant d'una inversió que s'acosta als 13.800 milions d'euros, dels quals la Generalitat n'ha d'aportar 7.500 i l'Estat n'ha d'aportar 6.200. Una previsió d'inversió que és sensiblement inferior a la del PDI anterior: gairebé una sisena part menys, atenent a un context de restricció pressupostària en la inversió pública.

I d'aquí ve la incertesa que avançava en el títol d'aquest escrit: en els propers vuit anys, Generalitat i Estat compliran els seus compromisos en la planificació i el finançament d'aquest pla director? Jo no les tinc totes, però el que és evident és que assumirem la nostra responsabilitat d'exigir a ambdues administracions les millores que considerem imprescindibles per al transport públic que necessiten els nostres ciutadans i ciutadanes, amb una clara prioritat per al soterrament.

dimarts, 9 d’octubre de 2012

Independència? Parlem-ne. I de les altres opcions democràtiques possibles, també

He cercat "people" a Google i he triat aquesta imatge.

Diumenge, tornant del ForaStocks del carrer Santa Creu, i anant cap a l’assaig del seguici a la plaça Lluís Companys, l’Alberto, un vell militant del PSUC, em preguntava. “oye, Jordi, eso de la independencia, ¿tú cómo lo ves?”. Érem a peu, al pas a nivell, esperant que passés el tren, jo feia tard a l’assaig  i li vaig dir explicar molt ràpid que és una opció que no es pot acceptar ni rebutjar sense reflexió, que és  una possibilitat que cal analitzar molt més amb el cap que amb l’estómac,  i que cal un procés democràtic i amb totes les garanties per saber què pensa la ciutadania, perquè cada ciutadà i ciutadana de Catalunya pugui pronunciar-se sobre el futur que volem per al nostre país. Dos minuts i a peu dret.

Després de saludar-nos, em vaig quedar amb les ganes d’explicar, sense presses, com ho veig. I així és, ara com ara, com ho veig. Insisteixo: ara com ara. Potser amb més informació veraç (que necessito i reclamo), podria veure-ho d’una altra manera. Som-hi.
    Veig al meu entorn (fins i tot en part de la meva família) un entusiasme sobrevingut i molt gran. Veig també al meu voltant una incomoditat continguda. Veig encès com mai el debat entre riscos i oportunitats, el debat entre el seny i la rauxa. Veig qui parla de la independència com un camí de roses i qui en parla com el camí del pedregar. Veig que molta gent en parla amb el cor o els  budells, des de les emocions, molt més que des del cap, des de la raó. Veig causes objectives en la situació que vivim (aquella maleïda i inadmissible sentència, aquella visió carpetovetònica d'una Espanya només castellana,...) i molta utilització subjectiva i interessada de qui vol tapar les seves vergonyes (=retallades) darrera la seva corresponent bandera.

    Veig més polarització econòmica i social a Catalunya (i a Espanya, a Europa i al món) amb creixement i legitimació de les desigualtats, que es pot veure acompanyada de més polarització emocional en base al lloc d'origen d'un mateix o dels pares. Veig que quan el conflicte és social, la nostra dreta (com totes) diu que la inestabilitat social perjudica la marxa de l'economia. Veig que quan el conflicte és nacional, la nostra dreta no hi veu cap perjudici per la marxa de l'economia. Veig que la nostra dreta és com totes.

    Veig que, en aquest context, cal que cada ciutadà i ciutadana es pronunciï específicament sobre el futur de Catalunya, en un referèndum que s'hauria de fer el més aviat millor, pel bé de tot i de tots, i que defensem gairebé tots. Veig que, en aquest context, no es poden plantejar les eleccions del 25 de novembre al Parlament (per als propers 4 anys) en termes de plebiscit entorn la figura del president Mas, que les utilitzarà per legitimar tots (i tots vol dir tots) els rumbs de la seva política.

    Així és com veig ara, a grans trets, les coses. Per veure-les millor i analitzar amb cap fred els temps que vénen voldria veure i entendre tres coses:

    1. Els requeriments polítics, en el marc espanyol i sobretot europeu, del procés d'autodeterminació de Catalunya.
    • Confio i desitjo que, per la seva legitimitat democràtica un cop ho demani el Parlament de Catalunya, es produirà la reforma constitucional que permeti el referèndum d'autodeterminació. Però si PP i PSOE s'hi acaben irresponsablement oposant, quines implicacions o conseqüències té la realització d'una consulta unilateral (en termes de competències, de finançament,...)? Jo crec que s'han d'assumir les conseqüències que puguin tenir... però prèviament és imprescindible que les coneguem! Jo no crec que sigui democràticament exigible a la ciutadania que confiï cegament en un rumb hipotèticament millor a mig o llarg termini sense que conegui les hipotètiques dificultats en el curt termini.
    • Què diu i què implica la legislació europea (o, si no n'hi ha, la internacional que sigui d'aplicació) sobre la incorporació d'un nou Estat procedent de la secessió d'un Estat anterior, amb dos escenaris possibles: petició acordada entre les parts (en el nostre cas, Catalunya i Espanya) o petició unilateral d'una de les parts (en el nostre cas, Catalunya?) Crec que ja ara hauríem de saber-ho: és qüestió de cinc minuts com afirma el nostre company Raül Romeva, o és impossible com afirmen altres eurodiputats espanyols?
    • ...
    2. Les decisions polítiques que comporta un procés constituent de Catalunya com a nou Estat d'Europa.
    • Quines institucions d'Estat caldria constituir: hisenda pròpia o banc nacional en un marc de construcció europea? exèrcit propi dins o fora de l'OTAN? desplegament d'ambaixades? quines altres?
    • Obriríem o no un debat sobre la conveniència de mantenir l'euro o de disposar de moneda pròpia?
    • Com seria un sistema propi de Seguretat Social i de pensions per a la població de Catalunya? Com afectaria el canvi de marc de cotització i de prestació de serveis als actuals pensionistes?
    • Quins nous serveis públics hauríem de crear?
    • Quines cessions de sobirania hauríem de fer en el marc de la Unió Europea?
    • En cas que guanyés l'opció de la independència, què implicaria la doble nacionalitat catalana i espanyola per als ciutadans i ciutadanes que volguessin acollir-s'hi?
    • ...
    3. L'anàlisi econòmica de Catalunya com a nou Estat d'Europa.
    • Des del punt de vista de l'activitat dels nostres comerços, indústries i serveis i de l'intercanvi comercial amb l'exterior, crec que està fora de tot dubte la viabilitat d'una economia catalana independent. Però la ciutadania té dret a informació veraç i completa sobre aquesta qüestió, més enllà de comentaris de tertulians o d'anàlisis parcials (és a dir, de part interessada o d'un aspecte concret de la globalitat).
    • Com afectaria el dèficit actual de l'Estat espanyol a la creació d'una nova hisenda pública catalana?
    • Quin cost tindria la creació d'institucions d'Estat que apuntava en el punt anterior? Com condicionaria el funcionament dels serveis públics existents o de nova creació?
    • Quin model de prestació de serveis públics tindríem? Sistemes públics educatius i sanitaris duals com fins ara (públics i concertats) o amb diners públics només per a serveis públics?
    • Quins marges de política econòmica, laboral, financera? Quines decisions o prioritats s'adoptarien en aquests marges?
    • ...
    Tres temes dels que ens caldria molta més informació i anàlisi serena de la que tenim fins ara. I, finalment, un requeriment que considero imprescindible: la preservació de la cohesió social a l'interior de Catalunya.

    D'entrada, confio i desitjo que (al contrari del que passa ara) tant els mitjans de comunicació catalans com els espanyols siguin enormement respectuosos amb cadascuna de les legítimes opcions democràtiques de futur de la societat catalana, de manera que apel·lin molt més al debat racional que no a la visceralitat primària de la gent. En aquest sentit, considero imprescindible que el Parlament que sorgeixi de les properes eleccions del 25 de novembre estableixi un procés i un calendari cap al referèndum d'autodeterminació que sigui respectuós amb els diferents sentiments i opcions de la ciutadania de Catalunya. No vull ni imaginar que l'actual desafecció o distanciament entre una part de Catalunya i una part d'Espanya, s'instal·li i es quedi a l'interior mateix de la societat catalana, sigui quin sigui el resultat de la consulta.

    I, per acabar, no puc deixar de veure i viure tot aquest procés amb un punt de sentiment personal agredolç. Tinc la impressió, absolutament personal, de tenir el pas canviat respecte a algunes coses. No és que m’importi: estic acostumat a anar a la meva i restar en minoria, sóc de mena un “lliurepensador” en el millor sentit de la paraula, i així és com sóc arreu i a Iniciativa. Però tinc la sensació que m’han canviat el guió i no tinc la seguretat que sigui per a bé. En la línia de fons de la meva trajectòria política, he buscat sempre anar a l’arrel dels problemes socials de la classe treballadora (la d’aquí i la d’arreu) per causa de la desigualtat econòmica i aspirant a col·laborar en la construcció d’un model econòmic just i igualitari. La meva idea de transició era... al socialisme. I ara el discurs dominant és a una transició... a un nou estat liderat previsiblement per una ideologia clarament neoliberal. En les meves conviccions personals, no considero foraster a ningú, no em sento estranger enlloc, em sobren totes les fronteres, la lluita per la transformació social és necessàriament global, m’emociono molt més amb “La Internacional” que amb cap altre himne. I em sento un pèl més orfe que fa un temps en aquesta percepció del món i de la història.

    Però sobre res agredolç no construirem cap futur que valgui la pena. Així que ara és temps de cap fred, d’escoltar molt, d’analitzar molt. Temps d’enraonar, temps de confiança profunda en la democràcia. Independència? Parlem-ne. I de les altres opcions democràtiques possibles, també.

    dilluns, 8 d’octubre de 2012

    La plaça és de tothom. Millorem la convivència.

    Aquests dies, en algunes places de Sant Feliu estem col·locant plaques com la que apareix a la imatge, a la Plaça de la Vila.

    L'origen d'aquestes plaques el trobem en la necessitat de regular mínimament els usos diversos de l'espai que pertany a tothom, de l'espai públic, de les nostres places i els nostres carrers. Gent de totes les edats i amb tots els propòsits s'hi mou i l'hem de compartir sense que ningú s'hi senti incòmode.

    Ens cal (i ja n'he parlat en algun altre escrit) una reflexió i un gran acord ciutadà sobre la millora de la convivència al nostre espai públic i del civisme en el conjunt de la vida de la ciutat. Amb aquest objectiu, l'Ajuntament ha creat el Programa de Convivència i Civisme, amb la participació de tots els serveis municipals implicats en aquests àmbits i sota la meva direcció política directa, donat que és un dels temes estratègics que vull coordinar directament. A partir de la convicció que la immensa majoria de la ciutadania és conscient i actua amb el respecte que és imprescindible com a norma de convivència, i que cal detectar i corregir les actuacions d'una minsa minoria que es veu que li costa entendre el que és tan obvi.

    A la plaça de la Vila, algunes persones grans ens han fet saber algun incident amb pilotes de futbol que els han anat al cap i fins i tot tirat a terra. A mi mateix, un cop de pilota al cap em va fer caure les ulleres a terra. A la plaça de la Vinya del Puntaire o a la del Consell dels Infants, cops de pilota massa al costat dels blocs de pisos generen molèsties als veïns i veïnes de les plantes baixes. Però al costat d'aquestes constatacions, hi ha també la constatació i la voluntat que els nens i les nenes han de poder continuar jugant al carrer i a les places, com tots i totes hem pogut fer quan érem petits. Algunes persones ens demanen que prohibim totalment el joc amb pilota a les places. Altres persones ens diuen que no hi posem límits fins que hi posem algunes alternatives. Alternatives en què, d'altra banda, ja estem treballant, com ara el plantejament de patis oberts a algunes escoles de Sant Feliu, per a infants i joves més grans amb pilotes de reglament.

    Després d'algunes reunions amb entitats i veïns d'algunes places i carrers, en la darrera reunió interna del Programa de Convivència i Civisme, vam acordar que no posaríem simplement plaques de prohibició de jugar a pilota (alguna en posarem, en zones molt estretes i de pas, com ara al carrer Falguera), sinó plaques que remarquin el caràcter comunitari de l'espai públic i limitin als infants més petits el joc amb pilotes toves, que no puguin en cap cas fer mal a ningú.

    Aquesta va ser una de les conclusions de la reunió que esmento. Hi vaig plantejar, però, una cosa que considero d'una gran importància i que ja vaig anunciar a les associacions de veïns que voldria debatre públicament: la revisió de l'ordenança de civisme. I amb un criteri que considero absolutament fonamental: el criteri bàsic de compliment de les sancions per incivisme no ha de ser, d'entrada, una sanció econòmica sinó la realització de treballs en benefici de la comunitat. No hi ha d'haver una funció recaptatòria, sinó de construcció de civisme, de consciència de comunitat, d'aprenentatge de valors. Això no treu que es mantingui, com a segona opció, la sanció econòmica com a alternativa als treballs en benefici de la comunitat: però com a segona opció, hi insisteixo. Hem encarregat, per tant, al responsable del programa i al conjunt de tècnics municipals la viabilitat i els requeriments d'un canvi tan radical de criteri. Amb els informes tècnics corresponents i amb un procés de reflexió i valoració ciutadana sobre l'ordenança (amb un calendari que properament concretarem i anunciarem), aquesta norma bàsica de convivència s'aprovarà a la primavera de 2013, espero que amb un alt consens polític i sobretot social a la nostra ciutat.

    diumenge, 7 d’octubre de 2012

    Eixugar un dèficit acumulat de 1,66M€ sense tocar cap servei a la ciutadania.


    Un dels punts més destacats del ple de setembre fa ser l'aprovació d'un pla de sanejament econòmic per als anys 2012-2015. Aquest pla és conseqüència de la situació econòmica de l'Ajuntament que vam exposar al ple de juliol i que ja vaig explicar en aquest escrit, i que ja començava "avisant": "Sé que parlar de diners és feixuc i avorrit... però són els diners de tothom i se n'ha de donar compte, en volem donar compte. Fins a l'últim cèntim. Amb transparència total". Intentaré explicar el més clarament possible què és un pla de sanejament i com afectarà a l'Ajuntament i, en conseqüència, al conjunt de serveis a la ciutadania de Sant Feliu.

    1) Què és un Pla de Sanejament?
    Un Pla de Sanejament és un pla de treball en l'àmbit de la gestió pressupostària d'una administració pública per tal de "sanejar" (d'aquí el nom) la seva situació econòmica. Un pla de sanejament per a un ajuntament és obligatori quan, com és el nostre cas en presentar els comptes de l'any 2011, es tanca amb dèficit acumulat negatiu (en la terminologia actual de les administracions públiques, amb un "romanent de tresoreria" negatiu). Un Pla de Sanejament l'ha d'aprovar el ple municipal i s'ha de presentar, per a la seva aprovació definitiva, tant a la Generalitat de Catalunya com al govern central.

    2) Per què s’ha de fer un Pla de Sanejament 2012-2015? 
    Com ja vaig explicar al juliol i vaig reiterar el setembre, perquè tenim un dèficit acumulat en els anys 2011 i anteriors, per un total de 1,66 milions d’euros. 
    Aquest dèficit té tres grans causes: 
    • el tancament negatiu del 2011 (351.000€), que el regidor d'Hisenda, Manel Carrión, va explicar sobradament al ple de juliol, després d'aprovar i aplicar un pla de mesures d'urgència dins el mateix 2011 que va reduir un dèficit previsible d'entorn de 800.000€ al resultat que finalment vam tenir,
    • la comptabilització com a ingressos pendents de tres subvencions ja cobrades per un import aproximat de 615.000€ (1) de la Generalitat de Catalunya de l'any 2003 per a la construcció de l'Escola Bressol Tambor per un import de 148.771€, 2)  de la Diputació de BCN de l’any 2006  per a la construcció de l’EB Ginesta per un import de 239.800€ , 3) de la Generalitat de Catalunya de l'any 2010 per a l’ampliació de l’EB Patufet per un import de 225.000€)
    • la comptabilització com a ingressos pendents de cobrament de diners clarament incobrables vinculats al cessament de l’activitat econòmica, per un import aproximat de 700.000€. 
    La incorporació com a pendents de cobrament d’aquests ingressos clarament incobrables generava, en els anys anteriors, una comptabilització inflada dels ingressos i un equilibri pressupostari que ara hem comprovat que no existeix. Ens trobem, per tant, davant d'una situació econòmica negativa que l’actual equip de govern no ha provocat, però que ha de corregir.

    3) Quins són els objectius del Pla de Sanejament? 
    L'objectiu principal i obligatori és obvi: s’ha de fer per eixugar aquest dèficit de 1,66M€ en els poc més de dos anys i mig que queden de mandat. 
    Hi ha dos objectius addicionals importants: 
    • primer i més important, garantir la prestació dels serveis públics a la ciutadania, fins i tot incrementant allà on és necessari (serveis socials i educació, sobretot, però també esports i cultura); 
    • segon: complir totes les lleis estatals, en termes d’estabilitat pressupostària i, sobretot, de supressió de la morositat, ja que ens situarem ben aviat en el termini legal de pagament a 30 dies a tots els proveïdors.

    4) En què consisteix el Pla de Sanejament? 
    Tota planificació econòmica ha de considerar els ingressos i les despeses. El Pla considera de manera absolutament realista tots els ingressos i totes les despeses previsibles en els propers 3 anys, això sí, amb les dades actuals, de setembre de 2012 (que l’Estat pot modificar en cadascun dels seus pressupostos).

    5) Quines previsions pel que fa als ingressos
    El Pla de Sanejament només pot decidir sobre l’àmbit dels impostos, taxes i preus públics que cada any aprova l’Ajuntament a les ordenances fiscals. El Pla conté dues grans decisions en aquest àmbit:
    • La decisió global  que totes les taxes i preus públics s’actualitzin anualment segons l’IPC.  
    • Pel que fa a l’IBI, l’Ajuntament mantindrà el tipus impositiu en el seu valor actual (0,522% del valor cadastral) sense incrementar-lo ni reduir-lo. Així doncs, l’IBI augmentarà en la mesura que ho faci el valor cadastral dels habitatges, a resultes de l'increment de valor cadastral derivat de la revisió de 2005. Com a mitjana, l’increment de l’IBI a Sant Feliu l’any 2013 serà, d'entorn d'un 6%.
    Complementàriament, tot i que previsiblement sense impacte econòmic global que calgui considerar en una programació a tres anys, durant la propera primavera s'aprovaran les primeres ordenances fiscals amb tarifació social en els àmbits d'educació (escoles bressol i de música) i d'esports. Es tracta, atenent a un compromís electoral central d'ICV-EUiA-ISF en la campanya electoral i recollit en l'acord de govern amb CiU, de facilitar l'accés de totes les persones i famílies als equipaments i serveis municipals, adaptant el preu públic al nivell de renda familiar i evitant que el preu dels serveis municipals sigui una barrera d'accés per a les persones i famílies de rendes mitjanes i baixes. És, a més, una de les meves dèries personals en què més he parlat en aquest bloc: entre d'altres, en parlo -espero que amb claredat- en aquest escrit.

    6) Quines previsions pel que fa a les despeses? 
    En aquest camp, el Pla de Sanejament preveu tres actuacions fonamentals: 
    • la reducció de les inversions previstesque passaran de la previsió de 23,8M€ aprovada al mes d'abril passat a una altra de 22M€. Això implica una rebaixa de 1,7M€ d’inversions que passaran al mandat següent, i que, en síntesi, són les següents: ajornament de l'ampliació de l'escola bressol Tambor, de la  urbanització del solar adjacent al CentreServeis el Pla i minoracions de les inversions previstes en alguns equipaments, sense que afectin a la principal prioritat inversora d'aquest equip de govern: les inversions de manteniment i reposició a la via pública i els equipaments.
    • la reducció de despesa ordinària sense afectar als serveis a la ciutadania, una reducció que se situa entorn d’un 1% anual i que no afectarà als serveis socials, educació, cultura i esports ni tampoc a la recollida d’escombraries, neteja viària i d’edificis ni jardineria, sinó a despesa considerada no essencial en aquests moments. Algunes "retallades" a nivell d'exemple: la limitació de les cobertures per jubilacions a les que són imprescindibles (policia, educadores i serveis socials, bàsicament), la suspensió temporal del programa d'Esplugues Televisió en què jo intervenia, forçar l'encesa de l'enllumenat públic una mica més tard (conscients que genera uns moments d'una certa foscor) i l'apagada quan encara és una mica fosc, supressió de lloguers i reorganització d'espais de treball municipals, etc. 
    • la renegociació de la despesa financera. a partir d'una millor gestió dels préstecs amb les entitats bancàries i de l’accés a algunes facilitats per part de l’Estat. Aix permetrà condicions més favorables per al pagament dels préstecs amb què l’Ajuntament ha finançat inversions.
    Després de l'aprovació en el ple de setembre, aquest Pla de Sanejament haurà de ser supervisat pel Departament d'Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya, en l'exercici de la seva funció de supervisió de la gestió econòmica dels ajuntaments. I, finalment, haurà de ser conegut i validat per l'Estat, condició sine qua non per a l'accés als plans de finançament que eventualment pugui acordar el Govern central.

    Finalment, vull remarcar la voluntat ja expressada públicament que, posteriorment a la liquidació de l'any 2014, l'equip de govern encarregarà una auditoria externa sobre la situació econòmica de l'Ajuntament, amb el doble objectiu de:

    • fer explícit i donar a conèixer a tota la ciutadania i amb tota transparència el resultat de la nostra gestió, 
    • donar a totes les candidatures que es presentin a les eleccions de maig de 2015 tota la informació necessària per poder fer programes electorals i de govern amb totes les condicions de fiabilitat.



    dijous, 4 d’octubre de 2012

    Un gran cartell per a les Festes de Tardor d'enguany!

    Enguany, els dissenyadors gràfics d'OPAC ens proposen un cartell trencador per a la nostra Festa de Tardor: el rostre d'una ciutadana, que ens mira serena i sàvia envoltada al coll pel Mocador d'Honor de la nostra ciutat. Si algú es mereix figurar amb nom propi en els cartells i els programes de la Festa que ja s'anuncia aquest cap de setmana és, sens dubte, Joana Raspall. Volem que a cada casa hi hagi el coneixement i l'estima per a la Joana, que l'esperit de 2013 Any Joana Raspall sigui conegut i compartit per tots els santfeliuencs i santfeliuenques.



    Una Festa de Tardor especial i amb nom propi, Joana Raspall.

    Enguany tindrem unes Festes de Tardor especials, a les portes d’unes eleccions al Parlament i en un ambient electoral. Un ambient que condiciona el propi desenvolupament de les Festes, ja que per raons legals fa impossible la inauguració de dos espais culturals que es posaran en marxa justament en aquests dies: una nova sala d’exposicions al Palau Falguera i el Centre Cívic del Mas Lluí.

    Però l’important és que aquests nous espais s’obren i, sobretot, que la ciutat, que Sant Feliu, s’obre a tota la ciutadania perquè tothom la pugui gaudir i en pugui ser protagonista. Són els dies de l’any en què Sant Feliu es mostra més viva i activa, gràcies sobretot a les seves entitats, als homes i dones que comparteixen i dediquen bona part del seu temps lliure a les seves passions personals (culturals, artístiques, esportives,...) per construir aquesta gran passió col•lectiva que és la nostra ciutat. El programa de Festes està ple d’activitats a tots els barris i per a totes les edats que, més enllà del suport econòmic i organitzatiu de l’Ajuntament, són possibles i són intenses per la tasca de totes les nostres associacions, colles, peñas i entitats. A totes elles, d’entrada, l’agraïment del consistori i de la ciutat per la seva tasca.

    Enguany, un nom propi, una passió personal enorme i dilatada en el temps i en l’espai, protagonitza de manera especial les Festes. Es tracta de la nostra estimada Joana Raspall, a qui, a punt de fer els 100 anys, la ciutat dedica el curs escolar 2012-13 i el mateix any 2013 com a Any Joana Raspall, i a qui hem dedicat també el cartell de les Festes, en què llueix amb orgull el mocador que les simbolitza. Gràcies també a tu, Joana, per tant, per tot.

    Totes i tots serem protagonistes del temps intens que compartirem al carrer i als nostres equipaments. Vull destacar, però, la importància i el valor d’un dels moments més intensos que gaudirem plegats: el concert que ens oferiran Sidonie, La Bien Querida i Gasca el dissabte 13 a la Lluís Companys. Artistes que són de Sant Feliu o hi estan vinculats que ja formen part dels grans circuits musicals i que, conjuntament amb la mostra de joves músics locals del dia anterior, mostren tant la potència de la nostra música com de la nostra ciutat.

    Continuen sent temps d’austeritat econòmica i d’intens debat polític i social sobre les seves causes i les seves sortides. Però també són dies de fer ciutat i construir ciutadania mitjançant el coneixement i la implicació del que es fa i viu a Sant Feliu, a la nostra ciutat. Aprofitem-los! Visca les Festes de Tardor! Visca Sant Feliu!

    (Aquest és el text original de la meva presentació al programa de festes. Després, per raó d'extensió, aquest text s'ha vist retallat... però no en el seu sentit essencial!)