dissabte, 29 de setembre de 2012

24/09/12: homenatge d'ICV-EUiA a Lluís Aznar.

Pels volts de Nadal, en Lluís Aznar farà 92 anys. És el militant de més edat d'Iniciativa i, amb la seva dona, Rosa Codinachs, sens dubte el més respectat i estimat. Per aquest motiu, en assemblea de la coalició de l'abril passat, vam decidir organitzar-los un acte públic de reconeixement i homenatge. Com a històric militant del PSUC i d'Iniciativa, però sobretot com a ciutadà d'una dilatadíssima vinculació al sindicalisme i al món de l'esport i la cultura a Sant Feliu. El seu estat de salut ens va aconsellar que, d'acord amb la seva família, canviessim un acte ciutadà en una entranyable trobada amb en Lluís i la Rosa, els seus fills i els seus néts.

En Lluís Aznar va néixer el desembre de 1920 a un poblet d'Almeria, i va venir a Catalunya només amb 3 anys. Primer al Masnou  i, ja abans de la Guerra Civil, a Sant Feliu. La seva primera feina, encara amb quinze anys, va ser de jardiner al Palau Falguera, que havia estat col·lectivitzat per la UGT i el PSUC en els primers moments de la Guerra. Al 1938, amb poc més de disset anys, el van reclutar a la Lleva del Biberó i va anar a defensar la República a la Batalla de l'Ebre. En va sortir viu, i va ser capturat com a presoner pels feixistes, i enviat al camp de concentració que hi havia on actualment hi ha el Parador de San Marcos, a Lleó, on hi va estar mig any. De tornada a Sant Feliu, ja l'esperava el seu gran amor, la Rosa. Però encara va haver de fer la mili, tres anys d'eterna condemna per als soldats que havien lluitat al bàndol vençut.

En Lluís era un home de complexió forta que, ja abans de la Guerra, havia començat a jugar a futbol. I, un cop tornat a Sant Feliu, es va incorporar a la fàbrica de teixits de la Industrial Sedera (la coneguda com a Lisa, justament a la nau restaurada de Can Bertrand).. i al Santfeliuenc FC! Eren els anys quaranta, i s'havia de jugar allà on pagaven una mica més. I així va alternar com a davanter al Santfeliuenc, al Sant Boi i a l'històric Júpiter, del Poblenou, a Barcelona. I, al 1950, es va poder casar amb la Rosa, l'amor de la seva vida, el seu gran amor d'avui i de sempre. 62 anys de casats que fan posar la pell de gallina. Amb ella, va fer una gran família, que va ser present gairebé al complet en l'homenatge que li vam retre: hi van ser el seu fill i la seva filla i els seus respectius esposa i marit, dos dels quatre néts i un dels dos besnéts.

Amb l'inici del moviment sindical a Sant Feliu, Lluís Aznar es va posar ràpidament a treballar amb Comissions Obreres. Poc després, amb el PSUC. Així que va ser legalitzat, Lluís Aznar va treballar amb el nostre partit i va ser de les persones que enllaçaven i donaven continuïtat al pensament comunista entre dues èpoques diferents, però amb la mateixa esperança. Sempre en forma física, un cop jubilat va començar a practicar natació a diari, i ha estat una persona molt estimada també al Club Natació Sant Feliu, del que era soci gairebé des del seu inici. Encara recordo el dia que, quan feia 90 anys, encara una mica abans de la seva malaltia, ens deia a la nostra seu: "noto que em faig vell perquè quan faig deu piscines em canso..."

Lluís Aznar ens ha acompanyat en molts actes i en moltes campanyes. En la darrera, li vaig demanar que tanqués la llista de 30 homes i dones que encapçalava jo mateix. Ell ho va acceptar i a mi em va fer una il·lusió personal molt gran: era la manera de fer visible el meu reconeixement, el meu agraïment i les meves arrels en la gent de la generació d'en Lluís, en els seus valors i els seus somnis.

Vull acabar aquest escrit de reconeixement polític i ciutadà amb una fotografia més personal, de la Cèlia i jo, amb en Lluís i la Rosa. Ens la vam fer a la calçotada republicana de l'any 2010. Simplement perquè, quan els veiem caminar agafats de la mà i somrient després de més de setanta anys de fer junts el mateix camí, ens fan sentir una saníssima enveja i ens marquen també el camí que a la meva dona i a mi ens agradaria també seguir.

Per tant, per tot, gràcies, gràcies, gràcies, Rosa i Lluís!


dijous, 27 de setembre de 2012

"Línia directa amb l'alcalde", a partir de l'1 d'octubre, a Ràdio Sant Feliu.

Foto extreta del facebook de Ràdio Sant Feliu.
Dimarts passat, 18/09, tercer dimarts del mes de setembre, va ser el darrer programa "Panorama Municipal" en què vaig participar. Darrer... de moment. Com vaig explicar i com demà aprovarem al ple de l'Ajuntament, prendrem tot un seguit de mesures econòmiques (amb el nom de pla de sanejament) que ens permetran fer front a les necessitats de les finances municipals en els tres propers anys sense haver de tocar cap servei directe a les persones i les famílies a la nostra ciutat. Farem petits retalls, però que no afectaran a la prestació de serveis. Un d'ells serà la supressió del programa, que té un cost per a l'Ajuntament lleugerament superior als 1.000€ cada vegada que s'emet. En la mesura que controlem l'evolució de la situació econòmica municipal, decidirem quan i com reprendre l'emissió del programa.

Com que l'equip de govern i jo mateix estem absolutament convençuts de la necessitat d'enraonar, d'escoltar i d'explicar, d'estar al costat de la ciutadania a qui simplement i temporalment representem, hem buscat ràpidament una alternativa en els propis mitjans municipals. D'aquí ha sorgit la idea del programa "Línia directa amb l'alcalde", que es començarà a emetre a partir de dilluns que ve a Ràdio Sant Feliu, la nostra ràdio, per a la qual tenim també la voluntat de convertir-la en un referent important de la vida de la ciutat.

El programa serà en dilluns, de 7 a 8 del vespre, cada quinze dies. Serà absolutament en directe, per la qual cosa podré conversar directament amb qui truqui a Ràdio Sant Feliu o respondre les preguntes que m'arribin per mitjà de la diversitat de mitjans que avui dia tenim a l'abast. En faig una llista:
No vull acabar aquest escrit sense agrair molt sincerament totes les atencions i facilitats que Esplugues TV ha tingut amb mi en aquest gairebé any i mig de la meva presència al "Panorama Municipal" de Sant Feliu de Llobregat. Molt especialment, a la seva presentadora, Magda Gómez. La seva manera de portar el programa i l'amabilitat amb què fa possible la conversa han fet que el temps se'm passés volant. Pel que em diuen les persones que seguien el programa, la Magda sabia mantenir-ne el ritme i l'interès. Molta gent em parla i em felicita sobretot pels especials d'estiu, en què fem un tomb per Sant Feliu parlant distesament de la nostra ciutat. Moltíssimes gràcies, Magda!



dimecres, 26 de setembre de 2012

Resultats a Sant Feliu de les eleccions al Parlament des de 1995.

Per a qui tingui ganes de fer anàlisi o prospectiva electoral a la nostra ciutat. Serà interessant que, si en teniu ganes, compartiu les vostres anàlisis, prospectives o simplement porres ja sigui al facebook o en els comentaris d'aquest mateix escrit. Els colors indiquen, segons la seva intensitat, els tres primers llocs a cadascuna de les eleccions.

1. Resultats globals.

2. El vot a ICV-EUiA, el meu vot de sempre i que serà novament la meva opció el proper 25 de novembre:

3. L'evolució del vot al PSC:

4. L'evolució del vot a CiU:
5. L'evolució del vot al PP:
6. I, finalment, l'evolució del vot a ERC:
Finalment, aquest és el mapa dels set districtes electorals de Sant Feliu:








dilluns, 24 de setembre de 2012

Avanç del ple de setembre de 2012

Imatge extreta del web Mobal (Mobilitat local), de la Diputació de Barcelona. La imatge és bona, el text està completament desfasat. 
El ple del mes de setembre vindrà carregat de contingut important i, en alguns casos, amb previsió de polèmica. . L'ordre del dia complet (28 punts) es pot descarregar aquí. Aquests són els punts més rellevants que s'hi debatran:

  • Presentació de l'informe 2011 del Síndic de Greuges. Atès que ha completat el primer mandat de 5 anys, farà també una valoració global de la seva feina en aquest període.
  • Mocions sobre el soterrament de les vies del tren al seu pas per Sant Feliu: demanant al Ministeri de Foment la inclusió als Pressupostos Generals de l'Estat per al 2013 i convocant a la ciutadania als dissabtes per al soterrament, els darrers dissabtes d'octubre i de novembre... si el calendari electoral que previsiblement anunciarà el President Mas no ho fa legalment impossible.
  • Moció sobre el dret d'autodeterminació de Catalunya. 
  • Cinc mocions presentades pel PSC, dues de les quals amb el suport d'ICV-EUiA-ISF
  • Pla de Sanejament 2012-2015, atenent a les raons que ja vaig explicar en aquest escrit. Aquest pla comportarà una reducció del pla d'inversions, però no reduccions de serveis a la ciutadania i de cap prestació en l'àrea de serveis personals.
  • Compromís de transparència en el conjunt de la gestió municipal, tal com vaig explicar també en aquest escrit del meu bloc i com recull de manera explícita i novedosa el punt 1.4. del Pla d'Actuació Municipal 2012-2015.
  • Designació de les festes locals de l'any 2013.
  • Concessió del Mocador d'Honor de les Festes de Tardor 2012 (aquí sí que no desvetllaré el nom de la persona que homenatjarem...)
Per fer possible més implicació de la ciutadania en els assumptes que directament li afecten, la informació no és una condició suficient, però sí que és absolutament necessària. En la meva primera entrevista al Fet a Sant Feliu, ara fa poc més d'un any, ja ho manifestava, i, com no podria ser altrament, aquest és un criteri absolutament central del meu estil de govern. Em sembla que més de 700 escrits en aquest bloc ho certifiquen!

diumenge, 23 de setembre de 2012

22/09/12, "Llibre Vermell de Montserrat": un espectacle fascinant a Sant Feliu!



Ahir a la nit, a la catedral vam viure un espectacle absolutament meravellós, sorprenent, preciós i intens des del primer minut fins al darrer. Un espectacle d'un nivell extraordinari en tots els seus aspectes, i que vull agrair enormement a qui va ajudar a fer-lo possible. En primer lloc, a Òmnium Baix Llobregat per haver-lo organitzat, però de manera molt concreta i especial a Montse Corregidor per haver fet possible que aquesta meravella, que només s'havia representat a l'Abadia de Montserrat, es pogués veure ahir a Sant Feliu. Gràcies també al Bisbat i a la Parròquia per la seva col·laboració entusiasta en l'acte. També als treballadors del Departament de Cultura de l'Ajuntament que van facilitar el que ens va extasiar ahir.

Jo no sabia el que anava a veure, i en la meva salutació inicial no els vaig esmentar com calia. Són els protagonistes d'ahir. Els dansaires de l'Esbart Sant Martí de l'Ateneu Torrellenc (veïns nostres senzillament magistrals!), el Cor Aulos, de Sant Cugat del Vallès (quina força van saber transmetre en tot moment!) i la música del grup Stella Splendens Rock Ensemble formada entorn dels germans Fortuny, de l'antiga Elèctrica Dharma, que va electritzar a tothom els 55 minuts clavats que dura l'espectacle. Sens dubte: 100% fascinant, 100% recomanable. M'hauré d'assabentar d'on i quan es torna a fer per, sens dubte, tornar a viure una hora d'una intensitat extraordinària. Novament milers de gràcies a qui ho va fer possible!!!

I un comentari final i al marge: després d'aquest espectacle, vaig anar a les festes del barri de Can Calders gairebé fins a les dues de la matinada. Tot i que no es poden comparar les vivències, sento que tant la plaça de la Vila com la plaça de les Roses són, per igual, el meu món, el meu Sant Feliu, la meva Catalunya. Qualsevol opció de futur per a Catalunya, la que sigui, ha de contenir i estimar totes les places de la Vila i tots els barris de Can Calders dels seus pobles i ciutats.


Aquí aniré penjant les fotos i els vídeos que vagin apareixent a la xarxa sobre l'espectacle d'ahir. Vull deixar-ne constància i crec que en el meu bloc és més fàcil de fer-ho que al facebook.

Apa, ja he dit la meva, ara, a gaudir-ho!!!!!


divendres, 21 de setembre de 2012

Inauguració del mural del túnel del carrer Montserrat.


Un ciutadà detallista de Sant Feliu, en Jordi Dam Solé, m'ha fet arribar una presentació que ha fet sobre aquest magnífic mural. Crec que li agradarà que el comparteixi amb totes i amb tots vosaltres:


20120920 presentació túnel jordi dam from Jordi San José Buenaventura

En aquest escrit vaig presentar els autors del mural (els artistes de Kaligràfics) i del primer video sobre el túnel (d'Antonio Caballero) i m'hi vaig fotografiar. Us vull presentar també en Jordi Dam, a qui veureu sovint per Sant Feliu amb la seva cadira de rodes barrinant i proposant sempre alguna cosa per fer una ciutat millor. Moltíssimes gràcies, Jordi!!!
En Jordi Dam, amb la seva germana Montserrat, la regidora Carme Mascarell i la tècnica municipal Mercè Solé, a la residència de Can Llobera, pocs dies abans que fes el powerpoint del túnel.


20/09/12, Consell Comarcal del Baix Llobregat: una presentació sobre el soterrament de les vies.



Ahir, al Consell Comarcal del Baix Llobregat, va tenir lloc el II Fòrum de la Mobilitat. Hi vam intervenir diferents representants, amb l'ordre del dia següent.

Jo hi vaig presentar el powerpoint que adjunto: deu diapositives amb deu raons que, com dic al títol, simplement reforcen i complementen una obvietat: la necessitat del soterrament de les vies a Sant Feliu.

Us demano que, si coneixeu algú en algun mitjà de comunicació o administració que no sàpiga encara la història, la importància i els arguments que avalen el soterrament, els feu arribar aquesta presentació. O simplement que la difongueu: haurem de ser molts en els propers "dissabtes pel soterrament", que tindran lloc els migdies del 27 d'octubre i el 24 de novembre al mateix pas a nivell, tal com aprovarem al ple de dijous de la setmana que ve.

Sóc perfectament conscient de l'escepticisme sobre les possibilitats d'aconseguir el soterrament, i més en un context de retallades pressupostàries. Sé que el fet que siguem molta gent aquests dies no és cap garantia per aconseguir el nostre principal objectiu urbanístic. Però també sé que, quan es recuperi la inversió pública a l'Estat, s'analitzaran amb lupa les prioritats. I aquell dia, tothom als governs de Madrid i la Generalitat han d'haver sentit fins a la sopa i han d'haver interioritzat que, per les 10 raons exposades al powerpoint, el soterrament és prioritari. Hem d'anar als dissabtes pel soterrament pensant que mobilitzar-se segurament no és suficient, però que és absolutament imprescindible. Haurem de ser molta gent, en actitud festiva i reivindicativa alhora, que generem bones imatges en televisió i bons reportatges en premsa: ser contínuament presents arreu ens ajudarà, sens dubte, a avançar pel camí del soterrament. No hi poso data: no sé quan es recuperarà la capacitat inversora, però sense pausa: vull que, quan arribi el moment, Sant Feliu estigui a la pole position!

dijous, 20 de setembre de 2012

Ple de setembre de 2012: Moció d’ICV-EUiA-ISF i CiU sobre l’exercici del dret a l’autodeterminació de Catalunya.


Atès que tota comunitat nacional té dret a decidir de manera lliure la seva condició política i  aconseguir llur desenvolupament econòmic, social i cultural propi.

Atès que la realitat nacional de Catalunya, s’expressa a partir d’una llengua, una cultura i les institucions pròpies, que s’han anat desenvolupant al llarg de la seva història.

Atès que L’Estatut de Catalunya aprovat pel Parlament de Catalunya i les Corts Generals, i refrendat en referèndum per la ciutadania, en el seu preambul, defineix Catalunya com a nació. I que l’existència d’aquesta realitat nacional diferenciada ha estat reconeguda, fins i tot, a l’empara de l’article segon de la Constitució espanyola, referint-se de manera diferenciada a nacionalitats i regions, quan parla del dret a l’autonomia.

Atès que el dret a l’autodeterminació dels pobles ha estat reconegut a diferents pactes internacionals, ratificats pel propi Estat espanyol. Com per exemple el Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics de 1966 o la Declaració Dels Drets Humans de les Nacions Unides de 1970.

Atès que el dret a la lliure determinació és un dret democràtic que ha de tenir reconeguda la ciutadania, per a decidir sobre el seu present i el seu futur com a col·lectiu. Donant-se el cas que comunitats nacionals com Noruega, en el 1905, o El Quebec, en el 1980 i el 1995, ja han exercit aquest dret, o altres es plantegen convocatòries en els propers anys, com Puerto Rico, el proper mes de novembre, o Escòcia, per a finals del 2014. 

Atès que la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut d’Autonomia va representar un trencament del pacte constitucional i la vulneració de la voluntat del poble de Catalunya expressada en referèndum. D’aquesta manera el Tribunal confirmava el fracàs de la Constitució com a instrument d’encaix de Catalunya amb Espanya i l’esgotament de l’autonomisme. A aquest fet se suma el procés de recentralització de poder cap a l’Estat al que estem assistint, impulsat pel PP.

Atès que la recent manifestació a Barcelona, de l’11 de setembre de 2012, és la expressió inequívoca de la voluntat d’una part molt important de la ciutadania de Catalunya de pertinença a una realitat nacional pròpia, derrera del lema: “Catalunya nou estat d’Europa”.

Atès que el poble de Catalunya  té el dret a exercir el seu dret a l’autodeterminació i decidir com vol relacionar-se amb la resta de pobles de l’Estat, Europa i el món.

Per tot això el ple de l’Ajuntament aprova els acords següents:

Primer.-Manifestar el ple suport de l’ajuntament de Sant Feliu de Llobregat a totes aquelles iniciatives de la societat civil i institucions que fomentin la informació, el treball i la concreció de l’exercici al dret a l’autodeterminació del poble català.

Segon.- Demanar als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya que impulsin els tràmits per obrir el procés per a la celebració d’una consulta d’autodeterminació del poble català. 

Tercer.- Demanar al Govern de Catalunya que iniciï converses amb tots els grups parlamentaris , els agents socials i les entitats més representatives de la societat civil per assolir un Acord Nacional per l’exercici del dret a decidir.

Quart.- Demanar als mitjans de comunicació de titularitat pública, tant de l’Estat com de la Generalitat, l’exercici de la seva funció informativa en un marc d’estricta neutralitat i pluralitat informativa envers les diferents opcions plantejades en una futura  consulta d’autodeterminació.

Cinquè.- Trametre els presents acords al govern de la Generalitat de Catalunya, als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya i del Congrés dels Diputats, i a les entitats de Sant Feliu de Llobregat. .


dilluns, 17 de setembre de 2012

De qui és i qui ha de decidir sobre l'aigua que bevem?

Entre el que cal reivindicar dels governs d'esquerres, hi ha la "nova cultura de l'aigua" de la qual ja només ICV-EUiA en parla.
Vagi per endavant la meva resposta: l'aigua és un bé comú i un recurs estratègic per al país, que s'ha de gestionar amb criteris i prioritats públiques, considerant el conjunt dels recursos hídrics (rius, aqüífers, embassaments, canalitzacions, potabilitzadores, dessalinitzadores,...), garantint la suficiència i la qualitat del servei a la ciutadania i els agents econòmics i la sostenibilitat ecològica del conjunt de les nostres conques.

La distribució d'aigua potable als domicilis és competència dels ajuntaments. N'hi ha que tenen empresa municipal d'aigües, i n'hi ha, com la majoria de ciutats metropolitanes, que la tenim mancomunada i concedida a tercers. En el nostre cas, Aigües de Barcelona (Agbar) per concessió de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).

Ara vagi també per endavant una mica d'història. Hauria de consultar la història concreta de la distribució d'aigua a Sant Feliu (agrairé si algú em pot ajudar en aquest tema), però suposo que devia ser mitjançant pous fins a mitjans dels anys cinquanta, quan es crea la potabilitzadora de Sant Joan Despí (1954). A partir d'aleshores, el creixement desbordat de la població i de la indústria a l'àrea metropolitana de BCN requereix molta més aigua, per la qual cosa el 1967 es construeix una canalització de les aigües superficials del riu Ter fins a Barcelona i la seva corresponent planta de tractament, ubicada a Cardedeu (Agbar). Des d'aleshores, l'aigua que bevem prové majoritàriament del riu Ter. En concret, al 2011, a Sant Feliu i a l'àrea metropolitana, de cada 100 l d'aigua que consumim, 69l vénen del Ter, 23l vénen del Llobregat i 8l de les dessalinitzadores del Prat i Tordera (Memòria 2011 ATLL, pàg 102).

L'any 1982, la Generalitat es fa càrrec de les competències en la gestió de l'aigua, i crea inicialment dues juntes: la d'Aigua (per a la distribució anomenada "en alta" fins als dipòsits municipals, a partir del qual correspon als ajuntaments o a les mancomunitats que puguin crear (com l'AMB)) i la de Sanejament (per a la depuració d'aigües residuals, molt limitada fins llavors). Al 2000, s'unifiquen totes dues juntes per crear l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA). Més concretament, i pel que fa a la distribució d'aigua a la regió barcelonina, uns anys abans s'havia creat el Consorci Aigües Ter-Llobregat (ATLL).

Situo tota aquesta història per arribar a aquestes conclusions, que ara es troben clarament en perill:
  • la titularitat i la competència de les fonts d'abastament d'aigua i de les instal·lacions de subministrament "en alta" i de sanejament és pública.
  • el subministrament "en baixa" o domiciliari està majoritàriament gestionat de manera indirecta, a través d'Aigües de Barcelona.
  • les decisions sobre els recursos hídrics del país responen a una política pública d'aigües, decidida pel Govern i executada, segons els àmbits, per ATLL o per l'ACA.
Ara, però, CiU i PSC (que governen amb nosaltres i amb ERC a l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB)) han pres unilateralment (i sense que figurés al Pla d'Actuació del Mandat) la decisió d'abandonar aquest model i crear una nova societat mixta per a la gestió integral del cicle de l'aigua (subministrament en alta, en baixa i depuració d'aigües residuals), en què el capital públic serà minoritari i que serà adjudicada, sense cap concurs públic, a la companyia Agbar.

ICV-EUiA estem en contra d'aquest procés de privatització i hem presentat cinc al·legacions al ple de l'AMB contra aquest acord de CiU i PSC.
  1. L'AMB no pot disposar de competències i drets de la Generalitat i els municipis.
  2. El concepte de "cicle integral de l'aigua" no justifica el canvi de model cap a un únic operador, i més si aquest és majoritàriament privat.
  3. No s'acredita el caràcter de concessionària de servei públic de l'SGAB.
  4. Improcedència de l'adjudicació sense procés públic de licitació de la part privada majoritària en la nova societat de capital mixt.
  5. Rebuig a l'injustificable repartiment econòmic-financer entre capital públic i privat.
Estem totalment en contra que, en la gestió d'un bé públic i estratègic com l'aigua, ens dotem dels mecanismes que permetran que l'interès privat prevalgui per damunt de l'interès públic. Transcric tan sols un dels paràgrafs de la nostra al·legació: en contra que, en la gestió d'un bé públic i estratègic com l'aigua, ens dotem dels mecanismes que permetran que l'interès privat prevalgui per damunt de l'interès públic. Transcric tan sols un dels paràgrafs de la nostra segona al·legació: "la concentració i monopoli de la gestió de tot el cicle de l'aigua en un operador posa en perill l'interès públic del servei, en la mesura que queda en unes soles mans -i privades- la decisió i gestió de tot el cicle, facilitant l'allunyament entre els interessos de l'operador i els del conjunt de la societat, sense que aquesta gaudeixi de mecanismes efectius per evitar-ho".  

I poso dos exemples clars de confrontació entre l'interès públic i el privat: la gestió de les sequeres i el cabal ecològic dels nostres rius.

Amb una visió pública de la politica d'aigua, la de la "nova cultura de l'aigua" (estalvi, reutilització, fre als transvassaments (ni Ebre ni molt menys Roïna), cabals mínims i equilibris de conca,...) els governs d'esquerres van crear les dessalinitzadores del Prat i de Tordera per fer front als períodes de sequera (com els que es va trobar el nostre company Cesc Baltasar al 2008) i garantir el subministrament d'aigua per a tothom. Tot i que tenim la capacitat tècnica per dessalar aigua i tractar-la en potabilitzadora per tal que sigui apta per al consum humà (nota al marge: en un procés certament més car que els trasvassaments i que hauria de provocar una certa reflexió sobre el preu que costa produir aigua i el cost que ha de repercutir sobre els usuaris), en l'actual procés de privatització es considera que el recurs a dessalinitzadora només podrà ser utilitzat en situacions d'emergència. A més, en situacions de sequera,  la Generalitat "compensarà" al concessionari per "l'esforç addicional" en la garantia del subministrament, ja sigui directament o ja sigui permetent un increment de tarifes. I per això es van construir dues instal·lacions, finançades en un 80% per la Unió Europea, i que permeten fer front sense repercutir a la ciutadania a qualsevol situació de necessitat d'increment d'aigua? 

També amb una visió ecològicament sostenible del conjunt dels recursos hidràulics, les dessalinitzadores del Prat i de Tordera havien de reduir el recurs a l'aigua del Ter i, així, facilitar el cabal hidrològic i la vida entorn del principal riu gironí. Un riu que, a més, està patint clarament els efectes del canvi climàtic: la manca de neu ha provocat una disminució molt important de cabal. Si temps enrera la campanya "Lo riu és vida" alertava del perill d'assecament de l'Ebre, volem que aquesta sigui la situació que espera al Ter? Qui ha de decidir sobre els nostres rius: Agbar (i els seus socis principals, "la Caixa" i la societat d'aigües francesa) o el govern del nostre país?

I, finalment, quin serà l'increment que, amb tots aquests elements, ens espera als futurs rebuts de l'aigua?  

En l'aprovació inicial de tot aquest procés que he exposat (que va tenir lloc al plenari de l'Àrea Metropolitana del passat 24 de juliol), només ICV-EUiA hi va votar en contra. PSC i CiU hi van votar a favor i ERC i PP s'hi van abstenir.

Quan ICV-EUiA insistim en situar de manera molt clara els grans debats politics del moment en l'eix dreta-esquerra, ho fem conscientment perquè situem de manera molt clara la prevalença de l'interès públic per damunt del privat, tot i la seva legitimitat. Perquè, ara que tenim tan recent l'11 de Setembre... n'hi ha prou amb reclamar sobirania nacional sense definir un model de país que sigui sobretot sobirà respecte a la lògica del lucre i els criteris i prioritats dels mercats?

dijous, 13 de setembre de 2012

Dijous, 06/09/12, 13:00, a l'Auditori: "El llegat de Joana Raspall", a càrrec de Miquel Desclot. (2/2)

Les 3 fotos de l'escrit són d'en Marc Rius al Fet a Sant Feliu.

  Ara que el curs 2012-13 acaba de començar, vull fer un esment molt destacat de la seva lliçó inaugural, el passat 6 de setembre. I donar les gràcies, per començar, a les tres persones que m'acompanyen en aquesta foto. En primer lloc, asseguda a la seva cadira, la protagonista dels 100 minuts de la trobada i dels 100 anys de la seva vida: la Joana Raspall. Al seu costat, Miquel Desclot, que va fer una lliçó inaugural esplèndida, magistral, a l'alçada de la persona a què glossava, la Joana. Una lliçó inaugural que us podeu descarregar íntegra aquí i que, si qui em llegeix es dedica a algun dels àmbits de l'educació, faria bé de tenir sempre a mà. Davant d'en Miquel i al meu costat, l'Agustí Vilar. L'Agustí té el gran mèrit, en aquest acte, d'haver-nos portat al Miquel Desclot, d'haver proposat a l'Ajuntament que hi contactéssim i li proposéssim de fer la lliçó inaugural. A més, l'Agustí ja ha plantejat altres idees per al desenvolupament de 2013 Any Joana Raspall i serà una persona molt important per a l'èxit d'aquest any ple de la figura i l'obra de la Joana.

L'acte va ser tot ell molt emotiu. El va presentar i conduir la regidora d'Educació, Mireia Aldana, a l'esquerra de la foto, que va fer una glossa del valor de l'educació i de la tasca dels i de les mestres a la nostra societat. Atès que la lliçó inaugural és un acte conjunt de l'Ajuntament i la Generalitat, tot seguit va intervenir la inspectora de la nostra ciutat, Maria Dolors Martínez, en representació del delegat territorial del Departament d'Ensenyament, Josep Maria Pérez. Tot seguit, va venir l'autèntic plat fort de la convocatòria, la magistral intervenció de Miquel Desclot. Vull destacar les seves propostes d'edició d'una selecció dels seus poemes i també de la seva obra completa. Va reconèixer que l'administració local no ho pot fer, però ens va demanar que l'Ajuntament fos "espurna i energia" per fer-ho possible.

Per acabar, vaig voler dir només tres coses: 1) el sentit de l'Any Joana Raspall, com a reconeixement i orgull de la ciutat i com a projecció, com a millor poetessa infantil catalana, arreu del país, 2) un toc i agraïment personal: la meva vinculació personal amb la Joana, quan ella, l'Agustí Vilar, en Jordi Giol i jo mateix vam començar les primeres classes de català a les escoles públiques de Sant Feliu, allà al setembre de 1976, o quan em va lliurar el Primer Accèssit al Premi Martí Dot de poesia, l'any 1975, en què el va guanyar Vicenç Villatoro i 3) agraïment enorme a la trajectòria literària i cívica de la Joana, agraïment a Miquel Desclot per la seva grandíssima lliçó inaugural (i recull de la seva petició de ser espurna i energia per facilitar la publicació i difusió de l'obra de la Joana) i, sobretot, agraïment als mestres i professors per la seva dedicació als nostres infants i adolescents i nous ànims per incorporar l'obra de la Joana Raspall a la seva tasca docent, especialment en l'any del seu centenari.

Gràcies, finalment, a tota la comunitat educativa de Sant Feliu, a tota la gent del món de la cultura que ens ajudarà, per mitjà de les comissions que aviat es constituiran a difondre el seu llegat i la seva trajectòria i, sobretot, sobretot, sobretot i per tot:
GRÀCIES, JOANA RASPALL!!!

dimarts, 11 de setembre de 2012

11 de Setembre: protagonistes del nostre futur.

Foto extreta del Fet a Sant Feliu
A l'ofrena floral d'avui al passeig Onze de Setembre, avui hi havia també potser més gent que mai. I amb més expectatives que mai: la importància de la manifestació de la tarda planava en l'ambient.

Després de les ofrenes de les entitats (esportives, culturals, veïnals, empresarials, partits,...) i just abans que els saxos de Sax Feliu de Llobregat interpretessin (fantàsticament, per cert! I moltes gràcies!) Els Segadors i en Joaquim Udina (gràcies també, Joaquim!) clogués l'acte, m'he adreçat breument als ciutadans i ciutadanes de Sant Feliu que eren al passeig. Per dir només dues coses: un agraïment i una convicció.

Un agraïment per la seva presència i participació a les persones i entitats presents. Les persones que hi eren, i també les persones que no hi eren, són i seran, en la meva opinió, els protagonistes del nostre futur. I una convicció: Catalunya serà el que els catalans i les catalanes voldrem que sigui, per mitjà de l'exercici del dret a l'autodeterminació, del dret inherent a totes les nacions a decidir el seu futur.

La veu de les 7,5 milions de persones que vivim i treballem (o hauríem de treballar) a Catalunya serà qui decidirà el nostre futur, sigui quina sigui l'actitud que tinguin els governs i les opinions públiques de l'Estat. La veu de totes i tots: les veus de les persones que han anat avui a la manifestació de Barcelona i les veus de les persones que no hi hem anat; les veus dels que legítimament vulguin decidir anar-se'n d'Espanya i les dels que també legítimament vulguin decidir quedar-s'hi, ja sigui en les condicions actuals o en unes de diferents. Tinc la convicció que l'exercici del dret a decidir, que un referèndum sobre el nostre futur (i més en un context en què Escòcia serà un argument difícil d'eludir per part del govern del PP) serà una realitat més aviat del que potser molts pensen. I llavors, allò que surti d'aquesta votació democràtica, haurà de ser respectat escrupolosament per tothom.

Mentrestant, haurem de seguir molt de prop què passa a partir de demà i quines passes fan les persones amb més responsabilitat política. I també d'algunes persones que haurien de tenir més respecte per la política: començo a tenir el pap ple de la gent que diu que "el poble" aconseguirà allò que no són capaços d'aconseguir "els polítics": que potser els càrrecs electes (fins i tot als qui ens oposem!) ens els han enviat de Mart? Quan, com tot fa pensar, hi hagi eleccions anticipades a primers o meitat de l'any que ve, que qui vulgui la independència ho digui clarament en els seus programes, i qui vulgui tenir representativitat democràtica i capacitat de proposar i liderar un futur per a la nostra societat, que s'hi presenti amb un programa i una candidatura perquè tota la ciutadania (i no només els membres de la seva pròpia assemblea) es pronunciï amb el seu vot. Perquè, en democràcia, res no és més efectiu i més poderòs que la voluntat lliurement expressada de cada persona amb el seu vot: així és com, principalment, cada poble construeix el seu futur. Principalment... i, gràcies a la lluita de molts democràtes que ens han precedit, afortunadament!

dimecres, 5 de setembre de 2012

Dijous, 06/09/12, 13:00, a l'Auditori: "El llegat de Joana Raspall", a càrrec de Miquel Desclot. (1/2)

El curs escolar 2012-2013 ja ha començat. Mestres de Primària i professors i professores de Secundària ja són al seu lloc de treball, els pares i les mares de les AMPA ja estan també a punt d'acollir les famílies, el personal no docent ja està també al peu del canó a l'espera que dimecres que ve els nostres infants i adolescents comencin el nou curs.

Un curs que estarà caracteritzat per l'acord unànime del consistori de declarar l'any 2013 com a Any Joana Raspall. I que començarà, seguint el camí marcat per aquest acord unànime, amb una lliçó inaugural molt especial, que commemorarà com cal aquest any i que comptarà amb la presència de la Joana: la glossa de la persona i, sobretot, de l'obra, de Joana Raspall, a càrrec del poeta Miquel Desclot, que també té una obra important adreçada al públic infantil i juvenil.

Serà aquest dijous a la una del migdia. Normalment és un acte adreçat a la comunitat educativa, organitzat conjuntament per l'Ajuntament i els Serveis Territorials del Departament d'Ensenyament. Però enguany està obert a tot el públic, a totes les persones que estimen la Joana i valoren el seu incansable treball en favor de la cultura catalana i el conjunt de la seva producció literària.

Us hi esperem!!!

dimarts, 4 de setembre de 2012

02/09/12: Antonio de Oses ens deixa prematurament, però la seva obra queda per sempre.

Antonio de Oses amb la seva dona, Marisa. Les fotos en color me les ha facilitat la seva germana Montse. L'Antonio ha tingut, en tot moment, tota la seva família al seu costat.


Aquesta foto pertany al programa electoral del PSUC a les eleccions de 1979. Avui, al funeral, tant l'Alejandro com en Cesc han estat també al costat de l'Antonio i de tota la seva família.

"Si hubiera un paraíso para los no creyentes, seguro que ahí estarías tú, jugando con la hoz y el martillo, jugando con todos los que hubieran luchado por la justicia y por la igualdad". A la cerimònia de comiat que avui ha tingut lloc al tanatori de les Corts, aquestes paraules pronunciades per la seva dona, Marisa, són el resum de la trajectòria vital d'Antonio de Oses Leiva.

Ha mort massa jove, als 57 anys, i després d'una llarguíssima malaltia que el va apartar ja fa gairebé quinze anys de la vida política i de la seva activitat social. Una intensa i profitosa activitat política i social, que el va portar de tenir responsabilitats a la junta directiva de l'Associació de Veïns Roses-Castellbell (vivia als edificis de la Cooperativa Sant Jordi, on la señora Ana i el señor Antonio, els seus pares, tenien un petit colmado) fins a la primera candidatura del PSUC, a les eleccions de 1979, amb només 23 anys.

I amb aquella edat, va ser el primer regidor d'Ensenyament de la democràcia recuperada. Una responsabilitat enorme pels dèficits que el franquisme havia deixat en educació i per les expectatives que la recuperació de la democràcia comportava, en un context econòmic, a més, també molt difícil. I l'Antonio, i tot aquell equip del PSUC (el de Cesc Baltasar, Felip Alcántara, Maria Comellas, Jaume Bosch, Juan Sánchez, Vicenç París, Alejandro Huerga, Paco Romero, Mercè Fernández, Salvador Bertran,...) se'n van sortir. I tant que se'n van sortir!

L'Antonio de Oses és el regidor d'Ensenyament que va ser al capdavant de les primeres mobilitzacions per aconseguir els mestres que ens faltaven (aquell curs 1979-80 va ser quan el vaig conèixer, quan jo era professor de català a l'Escola Gaudí), era el regidor que va negociar i aconseguir la construcció de les escoles Salvador Espriu, Pau Vila i Gegant del Pi, formava part de l'equip de govern que va crear el primer Equip d'Assessorament Psicopedagògic, les primeres comissions d'escolarització, que va impulsar el treball amb les APA o els primers materials escolars locals (com ara "El meu llibre de Sant Feliu" o tots els materials sobre la recuperació de les festes, al costat de l'Àngel Merino, llavors regidor de Cultura), la creació de l'Escola de Persones Adultes o la contractació de professorat d'educació física,... I tantes altres coses més.

Sant Feliu té molt a agrair i reconèixer a l'Antonio de Oses i a centenars de persones com ell. Malauradament, prematurament, injustament, l'Antonio ens ha deixat. Però la seva obra queda per sempre.