Tres raons per dir NO a la liberalització d'horaris comercials que vol imposar el Govern de l'Estat.
Comença a ser insuportable que amb l'excusa de la crisi, hi hagi gent que creu que tot s'hi val. Ara li toca el torn al comerç. I el govern de l'Estat sembla voler-se carregar el nostre model comercial de tota la vida sota l'excusa de paraules que cada cop ens creiem menys, com "llibertat de mercat", "desregulació", "liberalització",... I nosaltres hem de sortir amb claredat a defensar el nostre model de comerç: el comerç de proximitat, el de botigues de tota mena a les plantes baixes de cases o edificis, el de botigues amables amb servei amable que converteixen a cada carrer en un petit eix comercial, a cada plaça en una petit centre comercial, el de gent que saps que et respondrà en el moment de la venda i en el servei posterior a la venda.
El Govern que presideix Rajoy sembla que vol dinamitar tot això per donar satisfacció a les grans empreses de distribució i el model comercial que els interessa: el de les grans superfícies. I per això, embarcat en reformes apressades (laboral, financera, educativa,...) que no porten enlloc, ataca ara amb la reforma comercial. Amb tres mesures que agreugen situacions que, ja actualment, són clarament controvertides i ja estan amenaçant el comerç de proximitat amb què hem nascut i que volem que continuï pervivint. Aquestes són:
1. No a la llibertat gairebé total d'horaris per a les botigues de menys de 300m2.
Ja ara em passa sovint que molta gent, creient que és l'Ajuntament qui marca els horaris dels establiments comercials, em diu: "Jordi, com és que aquesta fruiteria (o perruqueria, o carnisseria, o...) no tanca fins a les deu del vespre o obre tots els diumenges a la tarda?". Responc sempre amb tres qüestions: 1) explicant que la normativa d'horaris comercials l'estableix la Generalitat i no l'Ajuntament, 2) el meu desacord amb aquesta mesura, que perjudica molt greument a les petites botigues que tenen només un treballador o una treballadora (la meitat dels comerços catalans!), i que no estan en condicions de competir amb tendes mitjanes o grans superfícies que tenen una plantilla més àmplia... i 3) que "només" afecta a establiments de menys de 150m2, inclosos magatzems o rebotigues. Doncs bé, ara el govern del PP vol imposar a totes les comunitats autònomes la norma que ja ha imposat Esperanza Aguirre a Madrid: doblar aquesta superfície i permetre la llibertat gairebé total d'horaris (només han de tancar obligatòriament 6 dels 365 dies de l'any...) a les botigues de fins a 300m2.
2. No a l'increment de les hores d'obertura de 72 a 90 hores setmanals.
En nom de la llibertat de mercat i dels drets dels consumidors, algú vol posar una soga al coll dels propietaris dels petits establiments o dels seus treballadors. La normativa vigent fins ara, ja tenia una jornada laboral clarament excessiva: 72 hores setmanals: 12 hores al dia si es treballen sis dies o 10 hores diàries si un establiment obre també els diumenges. De debò que no hi ha oferta horària suficient per qui hagi de comprar a qualsevol hora del dia??? De debò que consolidarà el comerç de proximitat incrementar un 25% l'horari d'obertura??? Una altra vegada, el PP sembla voler estendre el model Esperanza Aguirre a tota Espanya: a Madrid hi ha llibertat total d'horaris (sí, ho heu sentit bé: i encara deuran voler fardar que és "com a les pelis americanes...") i, en el camí a aquest ElDorado, pretenen allargar els horaris d'obertura a 90 hores. Doncs jo vull mirar a Europa: a Suïssa, on viu el meu germà, els dissabtes a la tarda està tancat i la gent omple museus, teatres i concerts; a Holanda, quan la meva filla Laura hi estudiava l'Erasmus, l'única tarda on es podia comprar era el dijous... i només fins a les 18:30! I són països "dictatorials", "tercermundistes" o on no funciona el comerç? Au, va, prou ja de coll....ades, si us plau!!!!
3. No a l'increment de 8 a 10 diumenges oberts.
Aquesta ampliació (o fins i tot un increment major en temporades altes) podria semblar lògica en zones turístiques com ara la Costa Brava o les Rambles de Barcelona. Però crec que és inassumible estendre-ho al conjunt del comerç català, com pretén la reforma comercial del PP, emmirallant-se novament amb el model comercial que ha impulsat Esperanza Aguirre a Madrid... on s'admet l'obertura tots els dies de l'any. Això ha portat, en la pràctica, a la concentració del comerç potent en àrees comercials perifèriques i a la paulatina desaparició del comerç tradicional de barri, dins la trama urbana, formant part de l'espai públic quotidià, substituït en el millor dels casos per nous comerços familiars d'origen estranger on la família treballa gairebé en règim d'autoexplotació laboral.
Una reforma com la plantejada pel Govern de l'Estat no es pot fer sense dues condicions fonamentals: 1) l'acord amb els representants del comerç i 2) l'acord amb el Govern de Catalunya. I, en aquests moments, no es dóna ni l'una ni l'altra. Per tant, crec que ens hi hem de posicionar en contra, que l'Ajuntament s'hi ha de posicionar en contra.
En aquest sentit, farem consultes des de l'Ajuntament al Consorci de Comerç i al conjunt d'associacions de comerciants de Sant Feliu i valorarem la conveniència de mostrar i aprovar el nostre rebuig al proper Ple municipal del mes de juliol. Estic plenament convençut que no podem restar impassibles davant la voluntat de desmantellar el model de societat que incipientment començàvem a gaudir: diem no al desmantellament de serveis públics i diem no també al desmantellament de la xarxa propera i amable del petit comerç de proximitat. I també estic plenament convençut que, si algú s'equivoca, no som pas nosaltres.
El Govern que presideix Rajoy sembla que vol dinamitar tot això per donar satisfacció a les grans empreses de distribució i el model comercial que els interessa: el de les grans superfícies. I per això, embarcat en reformes apressades (laboral, financera, educativa,...) que no porten enlloc, ataca ara amb la reforma comercial. Amb tres mesures que agreugen situacions que, ja actualment, són clarament controvertides i ja estan amenaçant el comerç de proximitat amb què hem nascut i que volem que continuï pervivint. Aquestes són:
1. No a la llibertat gairebé total d'horaris per a les botigues de menys de 300m2.
Ja ara em passa sovint que molta gent, creient que és l'Ajuntament qui marca els horaris dels establiments comercials, em diu: "Jordi, com és que aquesta fruiteria (o perruqueria, o carnisseria, o...) no tanca fins a les deu del vespre o obre tots els diumenges a la tarda?". Responc sempre amb tres qüestions: 1) explicant que la normativa d'horaris comercials l'estableix la Generalitat i no l'Ajuntament, 2) el meu desacord amb aquesta mesura, que perjudica molt greument a les petites botigues que tenen només un treballador o una treballadora (la meitat dels comerços catalans!), i que no estan en condicions de competir amb tendes mitjanes o grans superfícies que tenen una plantilla més àmplia... i 3) que "només" afecta a establiments de menys de 150m2, inclosos magatzems o rebotigues. Doncs bé, ara el govern del PP vol imposar a totes les comunitats autònomes la norma que ja ha imposat Esperanza Aguirre a Madrid: doblar aquesta superfície i permetre la llibertat gairebé total d'horaris (només han de tancar obligatòriament 6 dels 365 dies de l'any...) a les botigues de fins a 300m2.
2. No a l'increment de les hores d'obertura de 72 a 90 hores setmanals.
En nom de la llibertat de mercat i dels drets dels consumidors, algú vol posar una soga al coll dels propietaris dels petits establiments o dels seus treballadors. La normativa vigent fins ara, ja tenia una jornada laboral clarament excessiva: 72 hores setmanals: 12 hores al dia si es treballen sis dies o 10 hores diàries si un establiment obre també els diumenges. De debò que no hi ha oferta horària suficient per qui hagi de comprar a qualsevol hora del dia??? De debò que consolidarà el comerç de proximitat incrementar un 25% l'horari d'obertura??? Una altra vegada, el PP sembla voler estendre el model Esperanza Aguirre a tota Espanya: a Madrid hi ha llibertat total d'horaris (sí, ho heu sentit bé: i encara deuran voler fardar que és "com a les pelis americanes...") i, en el camí a aquest ElDorado, pretenen allargar els horaris d'obertura a 90 hores. Doncs jo vull mirar a Europa: a Suïssa, on viu el meu germà, els dissabtes a la tarda està tancat i la gent omple museus, teatres i concerts; a Holanda, quan la meva filla Laura hi estudiava l'Erasmus, l'única tarda on es podia comprar era el dijous... i només fins a les 18:30! I són països "dictatorials", "tercermundistes" o on no funciona el comerç? Au, va, prou ja de coll....ades, si us plau!!!!
3. No a l'increment de 8 a 10 diumenges oberts.
Aquesta ampliació (o fins i tot un increment major en temporades altes) podria semblar lògica en zones turístiques com ara la Costa Brava o les Rambles de Barcelona. Però crec que és inassumible estendre-ho al conjunt del comerç català, com pretén la reforma comercial del PP, emmirallant-se novament amb el model comercial que ha impulsat Esperanza Aguirre a Madrid... on s'admet l'obertura tots els dies de l'any. Això ha portat, en la pràctica, a la concentració del comerç potent en àrees comercials perifèriques i a la paulatina desaparició del comerç tradicional de barri, dins la trama urbana, formant part de l'espai públic quotidià, substituït en el millor dels casos per nous comerços familiars d'origen estranger on la família treballa gairebé en règim d'autoexplotació laboral.
Una reforma com la plantejada pel Govern de l'Estat no es pot fer sense dues condicions fonamentals: 1) l'acord amb els representants del comerç i 2) l'acord amb el Govern de Catalunya. I, en aquests moments, no es dóna ni l'una ni l'altra. Per tant, crec que ens hi hem de posicionar en contra, que l'Ajuntament s'hi ha de posicionar en contra.
En aquest sentit, farem consultes des de l'Ajuntament al Consorci de Comerç i al conjunt d'associacions de comerciants de Sant Feliu i valorarem la conveniència de mostrar i aprovar el nostre rebuig al proper Ple municipal del mes de juliol. Estic plenament convençut que no podem restar impassibles davant la voluntat de desmantellar el model de societat que incipientment començàvem a gaudir: diem no al desmantellament de serveis públics i diem no també al desmantellament de la xarxa propera i amable del petit comerç de proximitat. I també estic plenament convençut que, si algú s'equivoca, no som pas nosaltres.
Comentaris
Com a president de SANT FELIU COMERÇ y membre del Consorci de Comerç DeBotigues, Jo també estic en contra de la liberalització que ja feia temps ens veiem venir.
Si el que vol el Govern de Espanya i espero que no ho vulgui també el Govern de la Generalitat es obrir 24 h. tots els establiments comercials (encara que de moment parlin de els llocs turístics) per que es pugui comprar a qualsevol hora, també demano que sobrin totes las administracions Públicas, Correos, Hisenda, La S.S. tots, tots, llavors es necessitarà mes personal i l’atur baixarà si es això el que es pretén (que no ho es).
Estem o no estem a Europa? Jo quan i viatjat a Paris (França), Suiza, Itàlia, Alemanya, etc. I no has fet las teves compres avanç de las 6 de la tarda, ja pots plegar i marxar al Hotel que no las faràs fens l’endemà i vigila que et passin les 13h. i no hagis dinat a un restaurant... que et pots quedar sense. Som mes papistes que el Papa?
Però es que ja fa un temps que tenim benzineres que venen de tot i c qualssevol hora, a immigrants que veus que han muntat un negoci de alimentació i tenen obert fens las 2 de la matinada... es que no en tenim prous?. Al final no deixaran viure a cap que es en el fons el que es pretén.
Fa uns quans anys que a França i altres països veïns es van a donar que obrir centres comercials i a totes hores, el que feia es eliminar el comerç de proximitat, per una vegada enfonsat marcar ells el ritme de preus, de productes etc. Amb les conseqüències que això comporta ( carrers buits, poc il•luminats, predisposició a que tinguis algun entrebanc, la gent gran poc atesa perquè les seves necessitats per volum de compres, no son las mateixes que una família que es pot desplaçar, etc.)
No parlem ja de la conciliació familiar que seria amb els negocis familiars impossible.
No us deixeu enganyar si als països motors de Europa no ho fan... per que serà? Ho es que us penseu que els que ho volen aconseguir es per un be per tots....
KIKO