diumenge, 22 de juliol de 2012

Municipals de 2015: segurament passarem de 21 a 15 regidors/es. Com podria afectar-nos?

El divendres 13 de juliol, el ministre Montoro va tornar a collar una mica més a les classes mitjana i treballadora del país i de l'Estat: és a dir, a la immensa majoria de la gent. Nova onada de retallades que no solucionaran res (frau fiscal, evasió de capitals, paradisos fiscals, Rato protegit, cap explicació dels responsables del desastre, etc etc etc) i que van tenir una novetat gens menyspreable: l'atac del PP a les autonomies s'adreça també als ajuntaments.

En aquesta estratègia suicida del PP (canviar-ho tot sense comptar amb ningú per acabar no arribant enlloc), el ministre Montoro va avançar que el consell de ministres ha conegut "el anteproyecto de Ley de Racionalización y Sostenibilidad de la Administración Local" i que té, entre d'altres, les característiques següents (extret de la pàgina web del Ministeri):
  • Clarificar las competencias municipales para evitar duplicidades y eliminar las "competencias impropias", lo que supondrá un ahorro de al menos 3.500 millones de euros.
  • Se suprimen las 3.725 entidades locales menores existentes.
  • Se eliminarán las mancomunidades cuya sostenibilidad financiera no esté asegurada y sus competencias pasarán a ser ejercidas por las Diputaciones provinciales, que se refuerzan.
  • Se fortalece la figura del interventor municipal, que dependerá funcionalmente de la Administración General del Estado, para dotarle de mayor independencia y objetividad, así como garantizar la legalidad y el control financiero y presupuestario.
  • Ningún alcalde ni presidente de Diputación podrá cobrar más que un ministro (68.981,88 euros) ni las retribuciones de la Corporación Municipal podrán suponer más del 0,6 por 100 del total de gastos del Presupuesto municipal.
  • En las próximas elecciones municipales se eliminarán 21.338 concejales y los municipios no podrán tener más de 35 concejales
Adjunto aquí la nota de premsa completa relativa a aquesta "racionalització(!?!?!?)" que vol aplicar el PP i que podria comportar, si s'aprova en els termes que fins ara es coneixen, la supressió de les competències municipals en educació o promoció de l'ocupació, per citar els dos casos més escandalosos.

Una de les mesures més inútils que es vol impulsar amb aquesta llei és la reducció del 30% dels càrrecs públics (es veu que la catàstrofe l'han provocada tants regidors i regidores bregant honestament a totes hores pel seu poble o ciutat, en comptes de presidents d'autonomies com Madrid, Múrcia o València o los amigos de Rato...). Pendents encara de saber com això es concretarà, en principi tot fa pensar que a Sant Feliu perdrem 6 regidors i regidores i ens quedarem amb un consistori de 15 membres.


1. Què passaria avui si la norma s'apliqués de forma immediata?
Per si algú no sap ben bé com s'atribueixen els escons en un ajuntament, faig una mica de repàs de la Llei d'Hondt a partir dels resultats electorals del 22 de maig de l'any passat, que van ser aquests:
La Llei d'Hondt es basa en una simple divisió del nombre de vots per 2, per 3, per 4, etc i en la determinació dels quocients de cadascuna d'aquestes divisions... entre els partits i coalicions que superen el 5% dels vots (això va excloure a ERC per només 36 vots: 5% de 15.545 = 777). Finalment, com que hi ha 21 regidors i regidores, s'agafen els 21 quocients més alts. Espero que el quadre següent sigui entenedor:
Els 21 quocients més alts són els que tenen un ombrejat carbassa. El que fa 21 (amb un valor de 610) és el darrer regidor del consistori: el 4t regidor del PP. El següent és el que faria 22 (amb un valor de 602 i ombrejat en vermell) i seria el que s'ha quedat a les portes: el 7è regidor del PSC. En base a aquests quocients, els 21 regidors i regidores actuals som:

Si passéssim a 15 regidors i regidores, les persones ombrejades amb groc haurien de deixar el seu lloc al consistori... cosa que no passarà, afortunadament.

El que passaria, per tant, seria un empat en regidors: nosaltres i el PSC amb 5 regidors, CiU amb 3 i PP amb 2 (en comptes dels 7, 6, 4 i 4 actuals, respectivament). La clau l'hauria tingut, en tot cas, CiU.

2. Quines conseqüències pot comportar a les properes eleccions del 2015?
a) Més dificultat per accedir al consistori als partits amb menys vots a cada municipi. La raó és fàcil: si hi ha 21 regidors i aproximadament 15.500 votants, una simple divisió ens diu que calen entorn de 750 vots per entrar a l'ajuntament (insisteixo, sempre que s'arribi al 5% dels vots). Amb un nombre menor de regidors, el quocient ha de ser més alt: faran falta més de 1.000 vots, amb una participació similar, per entrar a l'ajuntament.

Per a mi, això és francament negatiu: treurà pluralitat al nostre consistori (ERC va quedar fora per poc... i si vol entrar al 2015 serà absolutament imprescindible anar junts amb SI) i ho posarà francament difícil per a noves candidatures, que jo considero necessàries (jo voldria veure, per exemple, com la gent -majoritàriament jove- que no creu en els actuals partits arriba a constituir un programa i una llista amb aires nous, capaç d'atraure gent que habitualment no vota o ho fa en blanc o nul)

b) Més dificultat per a les majories absolutes, més necessitat de coalicions. Amb menys regidors/es i amb un nombre de vots superiors per a cada lloc al consistori, seran necessàries diferències molt elevades en nombre de vots per distanciar-se en la representativitat de cada llista. I les diferències elevades seran també molt difícils. Als 36 anys que farà de les primeres eleccions democràtiques al 2015, la major part de municipis han vist (com Sant Feliu) diverses configuracions de govern possibles, el desgast ha afectat també a tots els partits i coalicions, i -tret de casos excepcionals lligats a personalitats molt carismàtiques- les majories absolutes (al marge de l'opinió que cadascú en tingui) seran cada cop més escasses.

Això obliga a una reflexió, que jo crec que la ciutadania agrairà: cal tenir sempre present que l'adversari d'avui pot ser el teu aliat (amb més o menys grat) de demà, i per això cal mantenir el tipus de capteniment que ICV-EUiA vam mantenir en els vuit anys que vam ser a l'oposició: discurs centrat en els temes realment importants i de fons, molt contundent en els arguments, però molt respectuós amb les persones. En aquest sentit, em sorprèn molt el tipus d'oposició del PSC, molt centrat en temes puntuals i en la desacreditació personal dels regidors i regidores dels dos grups que avui formem el govern de Sant Feliu.

c) El, per a mi, més important: afavorir injustificadament el descrèdit de la política en general, i de la política local en particular.