dissabte, 28 de juliol de 2012

Coscubiela pregunta a Rato: 10 minuts molt seriosos enmig d'una farsa anunciada.



Joan Coscubiela, per si algú encara no el coneix, és, amb la Laia Ortiz i en Joan Josep Nuet, diputat d'ICV-EUiA al Congrés dels Diputats. La setmana passada, en aquella mena de farsa anunciada que va ser la compareixença en comissió d'una part dels responsables de la catàstrofe econòmica que vivim, Joan Coscubiela va ser molt clar i incisiu i, a més, va traslladar gairebé en directe les preguntes que diverses persones i entitats li havien proposat prèviament via twitter.

Us recomano sincerament el seu bloc. Us recomano també que el difongueu. La veu del Coscu és fresca, clara, conscient de la gent a qui representa i dels interessos que defensa. Gràcies, Coscu, per representar tant magníficament a la gent que viu del seu treball i no, com la gent a què interrogaves, dels seus milions.

Ple de juliol: acords presos i votacions dels grups.

dilluns, 23 de juliol de 2012

Mercat municipal: hi invertirem deu vegades més amb un 40% de recursos menys.

Foto extreta del Butlletí municipal del mes de febrer de 2012.
Per més que la meva intenció és no entrar en polèmica amb el grup municipal socialista, les seves intervencions en el ple i les seves declaracions en la seva pàgina web m’obliguen a una rèplica respectuosa, però clara i completa.

Al seu blog, la portaveu del grup majoritari de l’oposició diu que l’equip de govern ha estat incapaç de fer res al nostre mercat i, el que personalment considero més negatiu, arriba a afirmar que actuem amb prepotència amb els paradistes i utilitzem “la coacció i l’amenaça amb qui no hi estigui d’acord”.

Són acusacions molt greus que, a més de no correspondre’s amb la realitat, no es corresponen amb les responsabilitats que va tenir en els quatre anys que ha tingut responsabilitats de govern. Només vull donar dos arguments: 1) el volum de les inversions en el mercat i 2) les decisions de futur, amb ella al govern o a l’oposició.

1. Les inversions:

Sent Vázquez alcalde, Borrell regidora d’Hisenda i Burgui regidor de comerç, l’anterior equip de govern va gestionar un pressupost de gairebé 40 milions d’inversions, dels quals va destinar... 50.000€! al mercat. Tenint una oportunitat d’inversions difícilment repetible com els coneguts com a plans Zapatero, no van dedicar ni un sol euro al mercat, al contrari que en molts altres municipis, En canvi, amb Manel Carrión com a regidor d’Hisenda i Maria Cinta Daudé com a regidora de comerç, gestionant un total de 24 milions (ni dues terceres parts d’un mandat amb recursos com l’anterior i sense perspectives de plans com els abans esmentants) hi dedicarem més de mig milió d’euros, per a una remodelació que s'iniciarà amb la redacció definitiva del projecte d'obres a la propera tardor, amb un procés de licitació i d'obres que es durà a terme al llarg de l'any que ve i en un marc de diàleg amb els paradistes, donant compliment a la voluntat d'ICV-EUiA-ISF i CiU, recollit i aprovat en el Pla d'Inversions del mandat 2012-2015.

A mi em resulta francament sorprenent aquest interès sobtat de Lourdes Borrell pel mercat, molt superior al que tenia quan era la responsable del pressupost municipal en els quatre anys anteriors.


2. Les decisions sobre el futur del mercat:

L’altre tema que em resulta francament sorprenent de l’actitud del grup municipal socialista és la seva capacitat actual per proposar solucions per al futur del mercat municipal, quan havien decidit no fer-hi res fins a la construcció d’un nou mercat quan estigués fet el soterrament de les vies. Una decisió poc encertada, perquè es va prendre amb la hipòtesi que el soterrament seria immediat (eren els temps de l’”economia de champions” que deia Zapatero, successora d’aquell “España va bien” que deia Aznar) i no es van tenir en compte les greus conseqüències per al mercat de deixar-hi de fer els mínims d’inversió durant els anys que faltessin per a la nova construcció.

Un altre quadre reflecteix la diferència entre el mandat anterior i l’actual:

El dimarts 24 de juliol tindré la tercera reunió en poc més d’un any amb els paradistes del mercat i informarem de les decisions que ben aviat aniran prenent forma, després d’haver-les consensuat amb anterioritat. En aquest sentit, ja vaig escriure el mes de setembre passat sobre el mercat en aquest escrit.

Treballem, per tant, en un marc i un clima de cooperació, que no té res a veure amb la visió catastrofista que vol presentar la Sra. Borrell i que, no només perjudica al mercat municipal, sinó que fins i tot li pot perjudicar directament a ella, en la mesura que li resta una cosa tan important com la credibilitat.

diumenge, 22 de juliol de 2012

Municipals de 2015: segurament passarem de 21 a 15 regidors/es. Com podria afectar-nos?

El divendres 13 de juliol, el ministre Montoro va tornar a collar una mica més a les classes mitjana i treballadora del país i de l'Estat: és a dir, a la immensa majoria de la gent. Nova onada de retallades que no solucionaran res (frau fiscal, evasió de capitals, paradisos fiscals, Rato protegit, cap explicació dels responsables del desastre, etc etc etc) i que van tenir una novetat gens menyspreable: l'atac del PP a les autonomies s'adreça també als ajuntaments.

En aquesta estratègia suicida del PP (canviar-ho tot sense comptar amb ningú per acabar no arribant enlloc), el ministre Montoro va avançar que el consell de ministres ha conegut "el anteproyecto de Ley de Racionalización y Sostenibilidad de la Administración Local" i que té, entre d'altres, les característiques següents (extret de la pàgina web del Ministeri):
  • Clarificar las competencias municipales para evitar duplicidades y eliminar las "competencias impropias", lo que supondrá un ahorro de al menos 3.500 millones de euros.
  • Se suprimen las 3.725 entidades locales menores existentes.
  • Se eliminarán las mancomunidades cuya sostenibilidad financiera no esté asegurada y sus competencias pasarán a ser ejercidas por las Diputaciones provinciales, que se refuerzan.
  • Se fortalece la figura del interventor municipal, que dependerá funcionalmente de la Administración General del Estado, para dotarle de mayor independencia y objetividad, así como garantizar la legalidad y el control financiero y presupuestario.
  • Ningún alcalde ni presidente de Diputación podrá cobrar más que un ministro (68.981,88 euros) ni las retribuciones de la Corporación Municipal podrán suponer más del 0,6 por 100 del total de gastos del Presupuesto municipal.
  • En las próximas elecciones municipales se eliminarán 21.338 concejales y los municipios no podrán tener más de 35 concejales
Adjunto aquí la nota de premsa completa relativa a aquesta "racionalització(!?!?!?)" que vol aplicar el PP i que podria comportar, si s'aprova en els termes que fins ara es coneixen, la supressió de les competències municipals en educació o promoció de l'ocupació, per citar els dos casos més escandalosos.

Una de les mesures més inútils que es vol impulsar amb aquesta llei és la reducció del 30% dels càrrecs públics (es veu que la catàstrofe l'han provocada tants regidors i regidores bregant honestament a totes hores pel seu poble o ciutat, en comptes de presidents d'autonomies com Madrid, Múrcia o València o los amigos de Rato...). Pendents encara de saber com això es concretarà, en principi tot fa pensar que a Sant Feliu perdrem 6 regidors i regidores i ens quedarem amb un consistori de 15 membres.


1. Què passaria avui si la norma s'apliqués de forma immediata?
Per si algú no sap ben bé com s'atribueixen els escons en un ajuntament, faig una mica de repàs de la Llei d'Hondt a partir dels resultats electorals del 22 de maig de l'any passat, que van ser aquests:
La Llei d'Hondt es basa en una simple divisió del nombre de vots per 2, per 3, per 4, etc i en la determinació dels quocients de cadascuna d'aquestes divisions... entre els partits i coalicions que superen el 5% dels vots (això va excloure a ERC per només 36 vots: 5% de 15.545 = 777). Finalment, com que hi ha 21 regidors i regidores, s'agafen els 21 quocients més alts. Espero que el quadre següent sigui entenedor:
Els 21 quocients més alts són els que tenen un ombrejat carbassa. El que fa 21 (amb un valor de 610) és el darrer regidor del consistori: el 4t regidor del PP. El següent és el que faria 22 (amb un valor de 602 i ombrejat en vermell) i seria el que s'ha quedat a les portes: el 7è regidor del PSC. En base a aquests quocients, els 21 regidors i regidores actuals som:

Si passéssim a 15 regidors i regidores, les persones ombrejades amb groc haurien de deixar el seu lloc al consistori... cosa que no passarà, afortunadament.

El que passaria, per tant, seria un empat en regidors: nosaltres i el PSC amb 5 regidors, CiU amb 3 i PP amb 2 (en comptes dels 7, 6, 4 i 4 actuals, respectivament). La clau l'hauria tingut, en tot cas, CiU.

2. Quines conseqüències pot comportar a les properes eleccions del 2015?
a) Més dificultat per accedir al consistori als partits amb menys vots a cada municipi. La raó és fàcil: si hi ha 21 regidors i aproximadament 15.500 votants, una simple divisió ens diu que calen entorn de 750 vots per entrar a l'ajuntament (insisteixo, sempre que s'arribi al 5% dels vots). Amb un nombre menor de regidors, el quocient ha de ser més alt: faran falta més de 1.000 vots, amb una participació similar, per entrar a l'ajuntament.

Per a mi, això és francament negatiu: treurà pluralitat al nostre consistori (ERC va quedar fora per poc... i si vol entrar al 2015 serà absolutament imprescindible anar junts amb SI) i ho posarà francament difícil per a noves candidatures, que jo considero necessàries (jo voldria veure, per exemple, com la gent -majoritàriament jove- que no creu en els actuals partits arriba a constituir un programa i una llista amb aires nous, capaç d'atraure gent que habitualment no vota o ho fa en blanc o nul)

b) Més dificultat per a les majories absolutes, més necessitat de coalicions. Amb menys regidors/es i amb un nombre de vots superiors per a cada lloc al consistori, seran necessàries diferències molt elevades en nombre de vots per distanciar-se en la representativitat de cada llista. I les diferències elevades seran també molt difícils. Als 36 anys que farà de les primeres eleccions democràtiques al 2015, la major part de municipis han vist (com Sant Feliu) diverses configuracions de govern possibles, el desgast ha afectat també a tots els partits i coalicions, i -tret de casos excepcionals lligats a personalitats molt carismàtiques- les majories absolutes (al marge de l'opinió que cadascú en tingui) seran cada cop més escasses.

Això obliga a una reflexió, que jo crec que la ciutadania agrairà: cal tenir sempre present que l'adversari d'avui pot ser el teu aliat (amb més o menys grat) de demà, i per això cal mantenir el tipus de capteniment que ICV-EUiA vam mantenir en els vuit anys que vam ser a l'oposició: discurs centrat en els temes realment importants i de fons, molt contundent en els arguments, però molt respectuós amb les persones. En aquest sentit, em sorprèn molt el tipus d'oposició del PSC, molt centrat en temes puntuals i en la desacreditació personal dels regidors i regidores dels dos grups que avui formem el govern de Sant Feliu.

c) El, per a mi, més important: afavorir injustificadament el descrèdit de la política en general, i de la política local en particular.

divendres, 20 de juliol de 2012

2013 Any Joana Raspall: el punt més important que debatrà el ple de juliol.


Imatge extreta d'un web imprescindible: http://www.joanaraspall.wikispaces.com/
 L'1 de juliol de 2012, la Sra. Raspall, la nostra estimada Joana, va fer 99 anys. En el ple immediatament posterior, prendrem per unanimitat un acord més que justificat i un reconeixement social i cultural imprescindible: la declaració de l'any 2013, l'any del seu centenari, com a Any Joana Raspall, i l'anunci de creació d'una comissió ciutadana que prepari el calendari d'activitats d'aquest any tan important. Per a mi, que vaig començar a preparar les meves primeres classes com a professor de català al menjador de casa seva, és una satisfacció enorme, un orgull impagable.

En aquest punt no hi haurà debat, com tampoc no n'hi haurà en la majoria de punts del ple. Sí que n'hi pot haver en l'únic punt polèmic de temàtica local al ple: el debat i votació del compte general de 2011, que recull la totalitat dels comptes municipals tant de l'any passat com dels anys anteriors. En la mesura que presentarà un resultat acumulat negatiu d'1,66M€, obligarà a la presentació d'un pla de sanejament que s'haurà de debatre i aprovar, al seu torn, al ple de setembre.

El darrer ple abans de l'estiu tindrà múltiples mocions de caràcter general: des de la solidaritat amb els miners asturians, aragonesos i lleonesos fins al debat del Pacte Fiscal, passant pel debat de les mesures adoptades pel govern de l'Estat la setmana passada (horaris comercials, noves retallades a la funció pública,...) i la defensa de l'autonomia local.

Podeu consultar l'ordre del dia complet del ple aquí.

dimecres, 18 de juliol de 2012

Resum del ple de juny de 2012.

Targetes vermelles demanant la meva dimissió. Foto del Fet a Sant Feliu. Atenció al comentari del Piolin: ho clava!
El ple del mes de juny es recordarà per aquesta imatge i pel fet d'haver-lo acabat a porta tancada. Les raons s'expliquen a bastament en el resum del ple, que es pot descarregar aquí. Els punts més destacats van ser:
  • bases reguladores dels ajuts a famílies amb dificultats socioeconòmiques per a l'accés als serveis educatius municipals
  • canvis en la renda mínima d'inserció
  • declaració de l'any 2013 com a Any del Riu Llobregat
  • contracte programa sobre els serveis socials amb la Generalitat, per al període 2012-2015
  • diversos convenis i subvencions.
Ja vaig parlar de les dues interrupcions del ple i del desenvolupament final a porta tancada en aquest escrit. Ja he dit també que el resum del ple (3 pàgines) es pot descarregar aquí i que l'acta completa del ple (oficial i aprovada per tots els partits, de 39 pàgines) es pot descarregar aquí.

dimecres, 11 de juliol de 2012

Santa Bárbara bendita.

Des d'Astúries, Palència, Lleó i Terol, milers de miners en defensa dels seus llocs de treball, de la indústria a les seves comarques, del seu futur i el de les seves comarques.

Ahir hauria volgut ser a Madrid, en la impressionant manifestació nocturna en què milers de treballadores i treballadors de la capital de l'Estat els van mostrar la seva solidaritat. Avui el govern els ha disolt a garrotades.

He demanat a la direcció comarcal de CCOO que faci arribar a la direcció del sindicat la proposta de concentracions immediates a les places de les viles en solidaritat amb els miners i en rebuig a la violència policial.

Més enllà de la protesta, hi ha el que em suggereix aquesta imatge de Mieres, inundada de treballadores i treballadors i de banderes roges. Alguna cosa hem fet molt malament perquè no hi hagi un referent polític clar (desenganyem-nos: aquí, encara no som el que va ser el PSUC (i ho hem de tornar a ser!) i a la resta de l'Estat estem sempre presoners de les eternes lluites de matisos dins IU). Alguna cosa estem fent també malament quan equivoquem (és la meva opinió, no espero unanimitats, evidentment) l'anàlisi de les causes de la situació que vivim: la confrontació principal no és entre Catalunya / Espanya i d'abast local, sinó entre els que es beneficien d'un model econòmic opressor i injust i els que en som víctimes, la confrontació és per raons de desigualtat econòmica i d'injustícia social, la confrontació és en l'eix dreta / esquerra i té un abast internacional.

Potser Santa Bàrbara, encara que només ens en recordem quan trona, ens obligarà a millorar la perspectiva de la nostra anàlisi i la proposta política que ens permeti donar la volta a l'actual estat de les coses.

dimecres, 4 de juliol de 2012

Tres raons per dir NO a la liberalització d'horaris comercials que vol imposar el Govern de l'Estat.

Comença a ser insuportable que amb l'excusa de la crisi, hi hagi gent que creu que tot s'hi val. Ara li toca el torn al comerç. I el govern de l'Estat sembla voler-se carregar el nostre model comercial de tota la vida sota l'excusa de paraules que cada cop ens creiem menys, com "llibertat de mercat", "desregulació", "liberalització",... I nosaltres hem de sortir amb claredat a defensar el nostre model de comerç: el comerç de proximitat, el de botigues de tota mena a les plantes baixes de cases o edificis, el de botigues amables amb servei amable que converteixen a cada carrer en un petit eix comercial, a cada plaça en una petit centre comercial, el de gent que saps que et respondrà en el moment de la venda i en el servei posterior a la venda.

El Govern que presideix Rajoy sembla que vol dinamitar tot això per donar satisfacció a les grans empreses de distribució i el model comercial que els interessa: el de les grans superfícies. I per això, embarcat en reformes apressades (laboral, financera, educativa,...) que no porten enlloc, ataca ara amb la reforma comercial. Amb tres mesures que agreugen situacions que, ja actualment, són clarament controvertides i ja estan amenaçant el comerç de proximitat amb què hem nascut i que volem que continuï pervivint. Aquestes són:

1. No a la llibertat gairebé total d'horaris per a les botigues de menys de 300m2.
Ja ara em passa sovint que molta gent, creient que és l'Ajuntament qui marca els horaris dels establiments comercials, em diu: "Jordi, com és que aquesta fruiteria (o perruqueria, o carnisseria, o...) no tanca fins a les deu del vespre o obre tots els diumenges a la tarda?". Responc sempre amb tres qüestions: 1) explicant que la normativa d'horaris comercials l'estableix la Generalitat i no l'Ajuntament, 2) el meu desacord amb aquesta mesura, que perjudica molt greument a les petites botigues que tenen només un treballador o una treballadora (la meitat dels comerços catalans!), i que no estan en condicions de competir amb tendes mitjanes o grans superfícies que tenen una plantilla més àmplia... i 3) que "només" afecta a establiments de menys de 150m2, inclosos magatzems o rebotigues. Doncs bé, ara el govern del PP vol imposar a totes les comunitats autònomes la norma que ja ha imposat Esperanza Aguirre a Madrid: doblar aquesta superfície i permetre la llibertat gairebé total d'horaris (només han de tancar obligatòriament 6 dels 365 dies de l'any...) a les botigues de fins a 300m2.

2. No a l'increment de les hores d'obertura de 72 a 90 hores setmanals.
En nom de la llibertat de mercat i dels drets dels consumidors, algú vol posar una soga al coll dels propietaris dels petits establiments o dels seus treballadors. La normativa vigent fins ara, ja tenia una jornada laboral clarament excessiva: 72 hores setmanals: 12 hores al dia si es treballen sis dies o 10 hores diàries si un establiment obre també els diumenges. De debò que no hi ha oferta horària suficient per qui hagi de comprar a qualsevol hora del dia??? De debò que consolidarà el comerç de proximitat incrementar un 25% l'horari d'obertura??? Una altra vegada, el PP sembla voler estendre el model Esperanza Aguirre a tota Espanya: a Madrid hi ha llibertat total d'horaris (sí, ho heu sentit bé: i encara deuran voler fardar que és "com a les pelis americanes...") i, en el camí a aquest ElDorado, pretenen allargar els horaris d'obertura a 90 hores. Doncs jo vull mirar a Europa: a Suïssa, on viu el meu germà, els dissabtes a la tarda està tancat i la gent omple museus, teatres i concerts; a Holanda, quan la meva filla Laura hi estudiava l'Erasmus, l'única tarda on es podia comprar era el dijous... i només fins a les 18:30! I són països "dictatorials", "tercermundistes" o on no funciona el comerç? Au, va, prou ja de coll....ades, si us plau!!!!

3. No a l'increment de 8 a 10 diumenges oberts.
Aquesta ampliació (o fins i tot un increment major en temporades altes) podria semblar lògica en zones turístiques com ara la Costa Brava o les Rambles de Barcelona. Però crec que és inassumible estendre-ho al conjunt del comerç català, com pretén la reforma comercial del PP, emmirallant-se novament amb el model comercial que ha impulsat Esperanza Aguirre a Madrid... on s'admet l'obertura tots els dies de l'any. Això ha portat, en la pràctica, a la concentració del comerç potent en àrees comercials perifèriques i a la paulatina desaparició del comerç tradicional de barri, dins la trama urbana, formant part de l'espai públic quotidià, substituït en el millor dels casos per nous comerços familiars d'origen estranger on la família treballa gairebé en règim d'autoexplotació laboral.

Una reforma com la plantejada pel Govern de l'Estat no es pot fer sense dues condicions fonamentals: 1) l'acord amb els representants del comerç i 2) l'acord amb el Govern de Catalunya. I, en aquests moments, no es dóna ni l'una ni l'altra. Per tant, crec que ens hi hem de posicionar en contra, que l'Ajuntament s'hi ha de posicionar en contra.

En aquest sentit, farem consultes des de l'Ajuntament al Consorci de Comerç i al conjunt d'associacions de comerciants de Sant Feliu i valorarem la conveniència de mostrar i aprovar el nostre rebuig al proper Ple municipal del mes de juliol. Estic plenament convençut que no podem restar impassibles davant la voluntat de desmantellar el model de societat que incipientment començàvem a gaudir: diem no al desmantellament de serveis públics i diem no també al desmantellament de la xarxa propera i amable del petit comerç de proximitat. I també estic plenament convençut que, si algú s'equivoca, no som pas nosaltres.

diumenge, 1 de juliol de 2012

Documents i notícies del ple de juny de 2012

1) Vídeo fet i editat per la secció local d'ERC (gràcies per facilitar-ne la difusió!). Coincideixo amb la seva conclusió final: Sant Feliu no hi guanya res amb situacions així.


2) el reportatge que Fet a Sant Feliu va publicar la mateixa nit de dijous, i en què es fa ressò per primer cop de la persona i els fets objecte d'expedient, després que, com es veu al video anterior, saltés pels aires la discreció necessària que crec que ha d'acompanyar el cas

3) La notícia al diari digital d'Esplugues TV (en penjaré el vídeo quan estigui disponible)

4) El Diari de Sant Feliu núm 9, en la línia d'opinió que marca el seu consell de redacció, encapçalat per Juan Antonio Vázquez.

5) La notícia al diari digital La Malla.

Recolliré aquí totes les notícies que es vagin generant sobre la qüestió, atesa la seva importància. No abordaré, com vaig fer en el ple, cap qüestió relativa al contingut dels expedients que s'estan tramitant, amb totes les garanties, als serveis jurídics de l'Ajuntament.

Com sempre, obert a tota mena d'aportacions i comentaris sense cap filtre previ. Això sí: suprimiré qualsevol comentari que faci referència a les persones i als fets, fins que l'expedient completi el seu recorregut. Com que considero un greu error que ja se n'hagi donat publicitat i ja hi hagi una certa polèmica, no tinc cap intenció de contribuir-hi.

Notícies aparegudes amb posterioritat:

6) La notícia a El Far. (3 de juliol de 2012)