divendres, 4 de maig de 2012

Més de 550 motius per a l'orgull i l'esperança.


Foto: Ruth Tormo.
Aquesta nena tan riallera és la Laura Torregrossa Aguilera, i fa 3r a l'Escola Gaudí. L'he triada com a imatge dels més de cinc-cents cinquanta nens i nenes que han passat per l'Ajuntament entre gener i abril d'enguany. Vaig ser mestre del seu pare i de cinc tiets seus, dos per part de pare i tres per part de mare. Entre el 76 i el 81, vaig ser mestre de català de tres Torregrossa i de tres Aguilera, al Gaudí, la primera escola on vaig treballar. I aqui em teniu una Laura, amb tot el futur per davant i amb aquesta mirada tan clara.

Vull donar un agraïment sincer, públic i enorme a tot el professorat de Sant Feliu, als mestres i a les mestres de totes les Laures de Sant Feliu. En els darrers quatre mesos, han visitat l'Ajuntament els nens i nenes de 3r de Primària de totes les escoles de primària: al gener, el Bon Salvador; al febrer, Mercedàries, Espriu, Gaudí i Martí i Pol; al març, Falguera, Monmany, Mestral, Pau Vila i Nadal, i a l'abril, els Padres. També van venir a l'Ajuntament els nois i noies de 3r d'ESO de l'Olorda (al gener) i els nois i noies de l'Escola Tramuntana (a l'abril). I el que he vist i viscut amb aquests més de 550 santfeliuencs i santfeliuenques de nova fornada m'ha omplert d'orgull i d'esperança. I voldria transmetre, malgrat "la que està caient", i sobretot per "la que està caient", aquest orgull i aquesta esperança.

En primer lloc, orgull i esperança pel bon domini i ús del català. La gran majoria d'aquests nens i nenes no tenen el català com a llengua familiar, però tots ells s'hi van expressar amb tota la naturalitat i espontaneïtat del món. Em trec el barret davant el professorat que està fent possible la normalització del català a les nostres escoles i instituts. En aquest escrit de 2009, explicava la primera resposta que em va donar un nen de l'Escola Gaudí quan hi vaig entrar per primer cop un 15 o 16 de setembre de 1976. Només 35 anys després, aquesta i totes les escoles són plenament catalanes en llengua i continguts, fan possible que cada nen i cada nena que en surt s'expressi correctament tant en català com en castellà. Jo, que vaig ser primer professor de català, després mestre d'EGB  i més tard encara director del Centre de Normalització Lingüística, no puc sinó expressar mil i una vegades el meu reconeixement i agraïment a qui ha fet possible aquesta magnífica tasca: des del consens social i polític per a la recuperació de la nostra llengua, fins al professorat que dia a dia ha sabut concretar aquest consens en acció pedagògica i atenció a cadascuna de les persones al seu càrrec.

En segon lloc, orgull i esperança per la cohesió social. Som un país que no només hem sabut construir-nos fonent successivament les aportacions de cada onada migratòria del darrer segle (als anys vint i sobretot als anys cinquanta i seixanta), sinó que estem sabent acollir i incorporar la forta onada immigratòria de la primera dècada del segle XXI. I, especialment en aquesta darrera onada més recent, el paper de l'escola ha estat extraordinàriament positiu. Sense una escola acollidora i inclusiva, els milers d'infants que han arribat a Catalunya amb desenes de llengües familiars diferents haurien constituït un possible focus de segregació. I no ha estat així. I ho he vist aquests quatre mesos. Han alçat la mà i parlat a la sala de plens nens i nenes de Sant Feliu de nom àrab, sudamericà, romanès, africà, xinès, alemany,... Noms que ja també són nostres, infants tan sanfeliuencs com qualsevol altre: espero que tothom tingui consciència del mèrit enorme que han jugat en aquest camp els mestres i professors de Catalunya, de Sant Feliu. I també han alçat la mà i participat infants amb alguna discapacitat, mostrant també el caràcter inclusiu dels nostres centres escolars.

En tercer i darrer lloc, orgull i esperança per l'actitud i la formació dels nostres infants. En totes les visites (25 en total) hi ha hagut la simulació d'un ple municipal, amb els infants i els adolescents asseguts al lloc dels regidors i regidores i debatent temes que han estat objecte real de debat en el ple. Com els deia, per a les escoles i instituts és una visita a l'Ajuntament, però jo les he volgut transformar en aprenentatge vivencial de democràcia. La resposta de tots ells, de totes elles, ha estat extraordinària. A cada sessió, un nen o una nena, un noi o una noia feia d'alcalde o alcaldessa. Dirigint els debats, sintetitzant els arguments, ordenant les votacions: chapeau per a tots ells! En els llocs dels regidors, centenars de nois i noies han agafat els nostres micros i han expressat idees i les han argumentat de manera sorprenent. Hi ha hagut dos casos (especialment una nena del Martí i Pol i un nen del Pau Vila) que m'han deixat de pasta de boniato: per la manera d'expressar-se, pel rigor i la profunditat dels arguments, per la capacitat de rèplica i contrarrèplica,... els veurem al consistori d'aquí a vint anys? Ja m'agradaria! No he hagut de cridar l'atenció a cap nen o nena: ni a un de sol! Tots han sabut respectar torns, mantenir el to de veu i l'actitud adequada, assumir la responsabilitat que per durant aquell moment tenien... Felicitats novament als mestres, professors i professores que ho fan possible!!!

Enmig de tants motius per al desànim, he volgut explicar i donar tot el valor que es mereix a la feina que estan fent totes les nostres escoles i instituts, he volgut dir alt i clar que tenim molts motius també per a l'esperança, i per donar gràcies explícites i sinceres a tots els professionals de la docència de Sant Feliu, per la seva tasca en la formació dels nostres conciutadans més joves i en la construcció d'una ciutat millor.