dimarts, 24 de gener de 2012

Fins sempre, amic Ascensi Martínez!

Torrevieja (Alicante) és un nom associat per moltes persones a un apartament de premi de concurs televisiu. Per a mi, no. Per a mi, Torrevieja és el lloc on va néixer Ascensio Martínez, fa 93 anys. El lloc on no va poder tornar i que sempre portava al seu cor.

L'Ascensi era el germà petit del fundador del Partido Comunista de España a Torrevieja. Ell mateix, en la darrera vegada que ens vam veure, una tarda d'agost en què la Cèlia ens va fer aquesta foto al seu carrer Girona, em va parlar novament d'aquells temps. Va recordar quan ell era un dels comissaris polítics més joves del PCE en la defensa de Madrid, va recordar la retirada i la derrota a Alacant, l'afusellament del seu germà, la vida impossible dels perdedors a Torrevieja, la fugida desesperada a Catalunya amb la seva mare, la seva arribada a Sant Feliu. Vam estar parlant de quan ell treballava a la Matacàs, de com va participar en la creació de CCOO a la fàbrica, de les diferències que tenia amb el meu pare i de com el respectava. Ell va ser, com tants altres, ànima de moltes lluites per millorar les condicions de vida de la gent treballadora. Va ser, finalment, president de la Llar de Jubilats del Centre Cívic Roses, on teníem llargues xerrades quan jo treballava al Centre de Normalització Lingüística. Va ser candidat del PSUC a les eleccions municipals de 1987. El militant més vell d'ICV, dos anys més gran que el nostre estimat Lluís Aznar, l'altre gran referent històric del nostre partit a Sant Feliu. Un lluitador nat, una persona afable, senzilla, excel·lent.

L'11 de juny passat, l'Ascensi era a primera fila quan vaig ser investit com a alcalde. Ell és la legitimitat i la lluita de què em sento continuador i hereu, i li vaig demanar que m'acompanyés. Va fer un esforç per venir, i ho vaig agrair sincerament. A l'agost, ens vam tornar a veure. Dues hores xerrant, bona conversa, recordant moments bons i no tan bons. Fa dues setmanes, va morir. M'ho va dir la Passió, la seva mà dreta els darrers anys. No vaig poder anar al seu comiat. Ara l'Ascensi descansa al costat dels seus. Ara, els seus, hem de continuar humilment el camí que ens van traçar els gegants com ell que, a poc a poc, es van retirant del viatge.

Gràcies, moltíssimes gràcies, camarada Ascensi!