diumenge, 29 de gener de 2012

Resum del ple de desembre de 2011.


Imatge extreta de consumidors.org
El darrer ple de l'any passat em va deixar un mal regust de boca. Hi havia temes lògicament polèmics i en què la dialèctica govern-oposició és previsiblement i democràticament intensa: el més important és l'aprovació del pressupost de 2012. Però hi va haver un mal plantejament i un mal debat per part del grup socialista (aquesta és la meva opinió: en el seu bloc, la Sra. Borrell dirà la seva, suposo) en dos temes que suposen millores per a la ciutadania i als quals es van oposar frontalment.

Em refereixo a la universalització dels serveis d'atenció domiciliària (que seguiran essent gratuïts per a les famílies que no pagaven res fins ara, i que s'estendrà a tota la ciutadania, amb un preu públic variable creixent amb la renda familiar) i a l'eliminació del pagament de la plusvàlua en cas de pèrdua de l'habitatge, ja sigui per acord en la dació en pagament o per execució hipotecària.

Crec que aquest tema mereix un comentari una mica més ampli. A més de la pèrdua de la casa, les famílies que han de passar per aquest tràngol havien de pagar la plusvàlua, un impost municipal derivat d'un canvi en la propietat i pensat per a transmissions normals per compravenda, cosa que evidentment no és el cas. Mitjançant un decret que vaig signar amb caràcter d'urgència a petició d'una família en aquesta situació, vaig eliminar l'obligació de pagament de la plusvàlua. Aquest decret signat per mi s'havia de ratificar per part del ple, i jo creia que tots els grups hi estarien immediatament d'acord. Inexplicablement, Lourdes Borrell va votar en contra de l'exempció de la plusvàlua en aquests casos tan dramàtics per a les famílies afectades. No vaig entendre per què, i tant jo mateix com el regidor d'Hisenda, Sr. Manel Carrión, vam explicar reiteradament el sentit del decret i vam demanar a la Sra. Borrell que es repensés el seu vot. Suposo que per allò de "mantenerla y no enmendarla", hi va votar en contra. Greu error, des del meu punt de vista, que ja s'encarregarà ella mateixa de justificar.

En tot cas, els punts més rellevants del ple del mes de desembre van ser els següents:
  • Intervenció del representant de la Plataforma veïnal en defensa de la sanitat pública,  Sr. Francisco Jiménez.
  • Resolució anticipada del conveni amb el Departament de Salut per a la construcció del CUAP i inici del procés d'ampliació de l'ambulatori del Pla, directament per part de la Generalitat.
  • Aprovació del pressupost per al 2012.
  • Complex de piscines: aprovació del calendari i les tarifes per a l'any 2012.
  • El debat a què abans he fet esment sobre els serveis d'atenció domicialiària.
  • Convenis i subvencions a diferents entitats de Sant Feliu.
  • Petició al Servei Català de Trànsit de la creació d’un carril BUS-VAO (vehicles d’alta ocupació) a la B-23, per millorar la velocitat i la competitivitat amb els vehicles privats dels autobusos que accedeixen a Barcelona.
  • El debat a què abans he fet esment sobre l'exempció del pagament de la plusvàlua en cas de dació de l'habitatge o d'altres situacions d'execució de les hipoteques.
Com sempre, pots descarregar-te el resum que fem des d'ICV-EUiA-ISF aquí (5 pàgines). També et pots descarregar l'acta oficial completa de l'Ajuntament aquí (106 pàgines).

dijous, 26 de gener de 2012

Més Sant Feliu als materials i a les activitats educatives de Sant Feliu? Endavant!

A finals dels 80, un grup de mestres d'EGB de Sant Feliu vam crear un grup de treball amb la intenció d'incorporar en els programes educatius de les nostres escoles el màxim de referents, materials, informacions o dades de la nostra ciutat. Era el Grup Obrim. Feia poc que s'havia creat el Centre de Recursos Pedagògics i el Centre de Normalització Lingüística. Vam tenir tot el suport de l'Ajuntament, amb una decisiva implicació de l'Àngel Merino, llavors regidor de Cultura. El resultat més brillant del nostre treball va ser aquest material didàctic: "El meu llibre de Sant Feliu". S'adreçava als infants de 1r i 2n d'EGB, l'actual Primària.

Anys més tard, quan ja vaig ser regidor d'Educació (1991-1999), vam incorporar nous materials de treball de la ciutat a l'escola. Fins i tot del mateix ajuntament: material didàctic per a les visites dels escolars de 3r i 4t de Primària a la Casa de la Vila. Enguany, per primer cop, hem estès aquestes visites als nois i noies de 3r d'ESO, en el marc de l'assignatura Educació per a la Ciutadania, i amb la intenció que coneguin tan de prop com sigui possible el funcionament de la democràcia i de les institucions des de la proximitat que té el món local. Aquesta és la portada del material didàctic provisional que hem elaborat, i que s'ha d'acabar de completar amb les aportacions del professorat dels centres públics i concertats de Secundària:
Tinc la convicció que hem d'aprofundir en aquest camí, d'interrelació continuada entre la ciutat i els seus centres escolars. Amb aquesta intenció, properament tindrem una reunió del Departament d'Educació de l'Ajuntament i els Serveis Educatius de la Generalitat. Es tractarà d'actualitzar (revisar,  digitalitzar, tornar a difondre,...) materials didàctics que ja existeixen, com els dos que acabo d'esmentar i de veure què caldria aportar a les escoles i els instituts per afavorir aquest lligam més estret amb Sant Feliu, una presència més tangible i exemplificadora de les capacitats de la nostra ciutat per formar part dels currículums de les diferents etapes educatives. Facilitar materials i informació al professorat per tal de facilitar més vinculació entre els aprenentatges de l'alumnat i el seu entorn vital i social: aquest és el resum del que voldríem fer possible amb aquest treball conjunt.

Al novembre de 2007, vaig escriure un article sobre aquest mateix tema per a la revista educativa Guix : El currículum local, un element del projecte educatiu de poble o ciutat. Ara tindré l'oportunitat i el privilegi d'impulsar-lo a la meva pròpia ciutat!

dimecres, 25 de gener de 2012

Avanç del ple de gener de 2012.

En el primer ple de l'any destaquen dos noms propis: Magí Boronat, assegut a la plaça de la Vila, i Joan Serrano, fotografiat a la sala de plens el dia de la seva presa de possessió com a regidor.

Magí Boronat ha estat el Síndic de Greuges de la nostra ciutat des del gener de 2007. Va ser nomenat per unanimitat per a un període de cinc anys. En el ple de demà, tornarà a ser nomenat per unanimitat i per a un segon i darrer període de cinc anys. La valoració positiva de la seva tasca i l'experiència acumulada en aquests anys són dues garanties de bona feina en els anys a venir.

Joan Serrano va ser el número 2 de la llista de CiU a les darreres eleccions municipals. Advocat de professió, la seva tasca a l'Ajuntament només s'ha pogut entreveure, però jo crec que ha mostrat amb claredat la seva capacitat de treball i la seva visió i intuició del que passa i del que espera la nostra ciutat. L'acumulació de feina al seu despatx i altres qüestions de caràcter personal l'han portat a haver de renunciar al seu càrrec. En la reunió setmanal conjunta d'ICV-EUiA-ISF i CiU, jo vaig agrair al Joan les seves aportacions i vaig demanar a CiU (a risc de posar-me allà on no em demanen, a casa dels altres) que el tornés a incorporar a les seves llistes, perquè és un bon actiu de la política a Sant Feliu. Sort, Joan, i moltíssimes gràcies!!!

Els punts més importants de l'ordre del dia són els següents:
  • Moció unitària demanant la consideració del traçat del Trambaix per Esplugues, evitant la volta entre les parades de Rambla de Sant Just i pont d'Esplugues. És una moció conjunta amb l'Ajuntament de Sant Just i pretén estalviar entre 8 i 9 minuts de recorregut fins a Barcelona.
  • Moció unitària demanant la redacció del Pla especial de protecció de la Serra de Collserola, un cop ja està declarat com a Parc Natural.
  • Aprovació del reglament de subvencions de l'Àrea de Serveis Personals (que comprén educació, cultura, esports, serveis socials, joventut, dona, gent gran, solidaritat, nova ciutadania i participació)
Us podeu descarregar l'ordre del dia complet del ple aquí.

dimarts, 24 de gener de 2012

Fins sempre, amic Ascensi Martínez!

Torrevieja (Alicante) és un nom associat per moltes persones a un apartament de premi de concurs televisiu. Per a mi, no. Per a mi, Torrevieja és el lloc on va néixer Ascensio Martínez, fa 93 anys. El lloc on no va poder tornar i que sempre portava al seu cor.

L'Ascensi era el germà petit del fundador del Partido Comunista de España a Torrevieja. Ell mateix, en la darrera vegada que ens vam veure, una tarda d'agost en què la Cèlia ens va fer aquesta foto al seu carrer Girona, em va parlar novament d'aquells temps. Va recordar quan ell era un dels comissaris polítics més joves del PCE en la defensa de Madrid, va recordar la retirada i la derrota a Alacant, l'afusellament del seu germà, la vida impossible dels perdedors a Torrevieja, la fugida desesperada a Catalunya amb la seva mare, la seva arribada a Sant Feliu. Vam estar parlant de quan ell treballava a la Matacàs, de com va participar en la creació de CCOO a la fàbrica, de les diferències que tenia amb el meu pare i de com el respectava. Ell va ser, com tants altres, ànima de moltes lluites per millorar les condicions de vida de la gent treballadora. Va ser, finalment, president de la Llar de Jubilats del Centre Cívic Roses, on teníem llargues xerrades quan jo treballava al Centre de Normalització Lingüística. Va ser candidat del PSUC a les eleccions municipals de 1987. El militant més vell d'ICV, dos anys més gran que el nostre estimat Lluís Aznar, l'altre gran referent històric del nostre partit a Sant Feliu. Un lluitador nat, una persona afable, senzilla, excel·lent.

L'11 de juny passat, l'Ascensi era a primera fila quan vaig ser investit com a alcalde. Ell és la legitimitat i la lluita de què em sento continuador i hereu, i li vaig demanar que m'acompanyés. Va fer un esforç per venir, i ho vaig agrair sincerament. A l'agost, ens vam tornar a veure. Dues hores xerrant, bona conversa, recordant moments bons i no tan bons. Fa dues setmanes, va morir. M'ho va dir la Passió, la seva mà dreta els darrers anys. No vaig poder anar al seu comiat. Ara l'Ascensi descansa al costat dels seus. Ara, els seus, hem de continuar humilment el camí que ens van traçar els gegants com ell que, a poc a poc, es van retirant del viatge.

Gràcies, moltíssimes gràcies, camarada Ascensi!

dilluns, 23 de gener de 2012

Exposició "SEAT 1950-1977: l'arquitectura de la repressió". Sant Feliu té un gran deute amb el moviment obrer.

Centenars de santfeliuencs i santfeliuenques són o han estat treballadors de SEAT. L'empresa més gran de Catalunya és també una de les empreses en què més veïns i veïnes de Sant Feliu han treballat. Una empresa que acaba de fer 60 anys i que tots hem de fer el possible perquè en duri 60 més.

Foto de Marc Rius al Fet a Sant Feliu.
Aquests dies, a l'Ateneu, hi ha una magnífica exposició sobre els primers anys de SEAT, des de la seva creació el 1950 fins a les primeres eleccions democràtiques de 1977. Els anys en què tot va canviar. Els anys en què Sant Feliu va deixar enrera el seu equilibri econòmic i social entre el camp i la fàbrica per esdevenir rotundament industrial. Els anys en què vam passar de la cartilla de racionament a una certa abundància. Els anys en què vam passar de 9.000 a 40.000. Els anys en què es va trencar el silenci de la dictadura i es va crear el clam per la democràcia. Els anys en què es van posar els fonaments del que som avui: de la consciència política de molts dels càrrecs públics actuals i de la nostra pròpia arquitectura institucional i democràtica. Tot això ho podeu veure fins al 9 de febrer a l'Ateneu. Una exposició 100% recomanable, unes activitats que sens dubte donaran a parlar a Sant Feliu.

No vull parlar de l'exposició ni de SEAT: aneu a l'Ateneu, que val molt la pena. Un gran encert de la USLA per muntar-la i una gran exposició de l'Associació Memorial Democràtic dels Treballadors de SEAT. Sí que vull dues coses: una breu menció personal i, sobretot, un reconeixement enorme com a alcalde de Sant Feliu als treballadors i les treballadores de SEAT de la nostra ciutat, i al moviment obrer en general.

SEAT em va marcar familiarment i personalment en dues dates: 1969 i 1971. L'any 69, el meu pare es va comprar el primer cotxe: un 600, vermell com una mala cosa, de vuitena mà i matrícula B-204.049. Com per a tantes famílies espanyoles, tenir el sis-cents va significar deixar enrere definitivament la vella dita d'"allà on no hi ha farina, tot és amoïna". Jo tenia dotze anys i era també "el meu" primer cotxe. Hi anàvem els caps de setmana a visitar la família o amb la nevera i la taules i les cadires plegables: la meva àvia i el meu pare al davant, i la meva mare i els tres germans embotits al darrera, amb una baca gairebé tan gran com el cotxe. Però ja teníem cotxe! L'any 71, va ser tota una altra cosa. Un dissabte de finals d'octubre, quan va acabar la missa de vuit a què jo solia anar, el llavors vicari de Sant Feliu, Mn. Jesús Sanz, va convidar a les persones que vulguessin a quedar-se per sentir un manifest que diversos capellans havien redactat en solidaritat amb la lluita dels treballadors de SEAT i en condemna per la mort del treballador Antonio Ruiz Villalba, assassinat per les bales de la policia del règim franquista. No ens vam quedar gaires persones, però el que va dir mossèn Jesús sobre les circumstàncies i les causes de la mort d'un obrer de SEAT i la forma com ho va dir, potser em va marcar per sempre. Com explico en aquest escrit, poc després, als Padres, un capellà francès  parlava com no havia sentit mai del compromís polític dels comunistes francesos. Des de llavors, les meves conviccions polítiques i religioses han format part indisoluble de mi, són jo mateix. Dos anys després, vaig entrar en contacte amb la Joventut Comunista de Catalunya i el PSUC a Sant Feliu i amb Cristians pel Socialisme una mica més tard. I així fins ara.

Però a part d'aquesta nota personal, el que vull destacar és la gran aportació dels treballadors i les treballadores de SEAT a la nostra ciutat, la vàlua enorme de l'aportació de la seva lluita política i sindical a la ciutat on vivien, als seus barris. Com vaig destacar reiteradament en el meu discurs a l'obertura de l'exposició, centenars de lluitadors obrers van transferir la seva actitud de lluita als barris on vivien, creant les primeres associacions de veïns, i a les escoles on portaven als seus fills i filles, creant les primeres associacions de pares d'alumnes, per posar dos exemples enormement aclaridors i significatius. Les nostres ciutats no es podrien entendre sense la mobilització social contínua que van protagonitzar els seus treballadors i treballadores per la millora d'unes condicions de vida que el franquisme els havia negat. La lluita obrera per l'espai públic i pels serveis públics, conjuntament amb la lluita obrera per la recuperació de la democràcia i, una mica més tard, per la normalització lingüística i la reconstrucció nacional de Catalunya, són la base sobre la qual s'ha construït la nostra ciutat i, per extensió, la nostra nació. Els treballadors i les treballadores de SEAT, i també els de l'Alumini, la Matacàs, la KD i tantes altres empreses, i a qui devem en gran mesura ser el que som. Sant Feliu deu molt, moltíssim, als homes i les dones del moviment obrer. I així ho vaig voler expressar solemnement, institucionalment, personalment, davant de molts d'ells.

A risc d'ometre molts noms, vull destacar tres persones que van ser destacats dirigents a la fàbrica i al sindicat, i que van ser i encara són destacats dirigents en diferents àmbits a la nostra ciutat. Amb Cesc Baltasar i Jaume Bosch, el nostre regidor més veterà ha estat l'amic Juan Sánchez, veí del barri de la Salut, membre actiu de l'AVV de la Salut i de l'APA del Mestre Esteve, hores i hores, dies i dies, anys i anys de treball per la nostra ciutat, regidor del PSUC i d'ICV. Quan jo treballava al Gaudí, vaig treballar colze a colze amb Manuel Guerra, home generós com pocs, també treballador de SEAT, llavors president de l'APA del Gaudí i avui encara president de l'AVV la Salut, durant molts anys regidor del PSC de Sant Feliu. Silvestre Gilaberte, fortament represaliat aquells anys, va ser també regidor durant uns anys, va formar part de l'APA del Nadal i avui és el president de l'AVV Roses-Castellbell.

El moviment obrer va marcar també els primers anys del segle XX i de la República a Sant Feliu. Algun dia m'agradaria que s'escrivís la història de l'anarquisme a la nostra ciutat, amb ombres violentes, però amb molts més episodis brillants. Una història tan viva que va fer que, per exemple, Quico Sabaté, el darrer maqui català, s'amagués sovint a la nostra ciutat. O la història dels partits d'esquerres a Sant Feliu: algú s'explica la història dels setantes i vuitantes de Sant Feliu sense els comunistes, des del PSUC fins a l'OIC? Sant Feliu, ciutat obrera, internacionalista i proletària als segles XIX i XX, encara el segle XXI amb el bagatge i l'herència impagable de les lluites dels seus treballadors i treballadores. Ara cal que tot aquell bagatge de lluita per la democràcia i la llibertat política, els seus hereus i hereves el sapiguem transformar en un nou i gran moviment de lluita per la democràcia econòmica, la justícia social i els valors humanistes que, contínuament, qüestiona i posa en perill una nova, cruel i inesperada dictadura: la dels especuladors.

En tot cas, i novament, lluitadors i lluitadores de SEAT i de tantes i tantes fàbriques, homes i dones de la classe treballadora i el moviment obrer, GRÀCIES, GRÀCIES, GRÀCIES!!!

dijous, 19 de gener de 2012

Quan la crisi és un fet, l'acció municipal per l'equitat és una obligació.


Pel meu correu privat, un ciutadà de Sant Feliu m'ha enviat aquest enllaç, amb dades de l'Agència Tributària sobre la distribució dels salaris a Espanya durant l'any 2010. El quadre següent és brutal i exigeix una lectura atenta i una anàlisi aprofundida.
El salari mig declarat a Espanya l'any 2010 va ser de 19.113€ anuals, aproximadament 2,2 vegades el salari mínim interprofessional (8.866,20€/any´, 633,30€ de llavors o els 641,40€ de l'any 2011, que el govern del PP ha congelat per a aquest 2012). Si mirem el quadre precedent, prop de 2 milions de persones de tot l'Estat cobren entorn del salari mig espanyol. Per sobre del salari mig, cobren 5,6 milions de persones. Per sota, gairebé el doble: 10,4 milions de persones. D'aquestes, 7,8 milions de persones guanyen fins a 11.157€/any, menys de 1.000€/mes. No arriben ni a mileuristes. Moltes del primer grup, segurament per treballs a temps parcial o contractes de curta durada.

En coneixem la causa: la que coneixem com a "crisi" (i que no és altra cosa que l'acumulació en mans dels especuladors dels capitals que haurien de fluir possibilitant la creació de treball i de riquesa) implica atur i salaris cada cop més baixos. "Quan la injustícia és un fet, la rebeldia és una obligació!" deia una pintada que recordo haver vist fa molts anys a Barcelona.

Però no és d'això del que vull parlar. No vull parlar de les causes i de l'actitud davant la crisi, des d'una perspectiva econòmica o política global. Vull parlar de com aquesta situació ens afecta: de famílies que treuen els seus infants de les escoles bressol, que es donen de baixa del menjador de l'escola o del complex de piscines, que gairebé no poden sortir de casa. De com aquesta situació ha de fer reconsiderar moltes coses a l'Ajuntament, i ha de situar com a primer dels nostres criteris de treball que, en la proporció que ens toqui, hem de saber respondre de manera equitativa i justa a tothom, però de manera especial a aquesta immensa majoria social que té salaris declarats iguals o inferiors al salari mig anual. Adaptant la pintada que abans recordava, "Allà on la crisi és un fet, l'acció municipal per l'equitat és una obligació".

Properament, reprendrem els treballs i ampliarem la composició de la Mesa contra la crisi que es va constituir en el mandat anterior. Estem treballant també en el Pacte per a l'Ocupació, que es plantejarà els camins possibles des del món local per a la lluita contra l'atur i la progressiva recuperació econòmica i creació de llocs de treball. Aquesta és, sens dubte, una prioritat compartida pels quatre grups municipals i en què volem acollir, coordinar i impulsar un pla de treball compartit.

Però avui vull parlar de l'equitat en l'accés als equipaments i serveis que depenen de l'Ajuntament. Vull parlar de la igualtat d'oportunitats perquè cada família, cada persona, tingui la renda que tingui en el quadre que acompanya aquest escrit, pugui accedir als nostres equipaments i serveis. Vull, com deia en un escrit de fa dos anys, que cada treballador o treballadora pugui anar a la piscina i portar els seus fills a l'escola bressol municipal. Vull que els nostres espais i programes d'esports, educació i cultura siguin no només sostenibles econòmicament (que ho han de ser, és clar que sí!) però que sobretot compleixin la seva funció social. Accessibles rotundament, per tant, a qui no cobra ni mil euros al mes!

El primer pas per assegurar-nos que els nostres equipaments i serveis compleixen la seva funció social és, simplement.... saber-ho. Ens cal una anàlisi de públics, com deia fa un anys, de les nostres escoles bressol, de l'escola de música, dels equipaments esportius, dels casals d'estiu. Ens cal saber qui hi va i qui no hi va, i per què no hi va. I ens cal posar-hi solucions, progressivament, consensuadament, però cal posar-hi solucions.

Per a mi és una satisfacció molt gran haver donat, valgui la redundància, el primer pas d'aquest primer pas. Haver començat a caminar cap a un Sant Feliu més inclusiu i equitatiu. En la reunió de govern que vam tenir abans-d'ahir, 17 de gener, vam aprovar l'adjudicació d'un Estudi sobre la rendibilitat social dels serveis i equipaments públics de titularitat municipal, que ens ha de permetre una anàlisi i reconsideració a fons de la nostra política de prestació de serveis i el seu ajustament a la capacitat econòmica del conjunt de persones i famílies de Sant Feliu, que cada persona o família contribueixi al finançament dels serveis en funció de la seva capacitat econòmica, mitjançant els mecanismes de gestió corresponents que puguin verificar-la. Insisteixo: vull dir equitat, no vull dir "caritat". No vull que les famílies hagin de demostrar el que antigament es deia "pobresa vergonyant" per rebre ajuts municipals: vull que l'aportació econòmica de les families s'ajusti a la seva capacitat econòmica, sense haver de justificar les seves dificultats extremes davant de ningú.

Només és el primer pas, però qualsevol quilòmetre es recorre sempre metre a metre. L'important, l'importantíssim, és tenir clar el rumb d'aquest quilòmetre. I el meu rumb el tinc clar, claríssim: cap a un Sant Feliu ben planejat, bonic, dialogant, viu i EQUITATIU.

Sé que el meu partit comparteix al 100% aquest rumb amb mi. Espero que moltes persones i entitats de Sant Feliu comparteixin amb mi i amb el meu partit aquesta convicció que avui, potser més que mai, l'acció institucional i ciutadana per l'equitat és la nostra primera i gran prioritat.

dilluns, 16 de gener de 2012

Una instal·lació polèmica per la ubicació, però totalment segura per a la salut.

En el darrer programa de "Panorama municipal" a Esplugues TV, abans de festes, diversos veïns del carrer Lluís Rius i Sagrament van trucar per posar novament de manifest la seva disconformitat amb la ubicació de dues estacions transformadores (ET) a la Riera de la Salut, prop de casa seva, al costat de l'accés a l'aparcament subterrani en el solar on hi havia la coneguda com a "fàbrica de les tovalloles".


La disconformitat amb aquestes estacions transformadores no és d'ara: ja es va manifestar amb l'anterior consistori, en els seus mesos finals, quan es va ubicar la primera de les estacions. Jo mateix em vaig reunir el 22 de setembre amb una representació del veïnat, conjuntament amb la regidora responsable de Llei de Barris, Rosa Maria Martí, la regidora d'urbanisme, Lídia Muñoz, i diversos tècnics municipals. En aquella reunió, els veïns i veïnes van lliurar una instància que va respondre formalment la Lídia Muñoz a primers de desembre.

La preocupació dels veïns i veïnes estava molt relacionada, lògicament, amb la salut de les persones que viuen a l'entorn. I això és el que van manifestar principalment en la reunió esmentada i en les anteriors reunions amb el llavors regidor d'urbanisme, Sr. Xavier Alegre. Tal com vam explicar en la reunió del setembre, hi ha debat en la comunitat científica sobre els efectes de les ones electromagnètiques en la salut de les persones quan parlem de transport d'energia elèctrica a alta tensió i de la posterior transformació d'alta tensió a mitja tensió, previ a la transformació final (a baixa tensió) apta per al seu ús en domicilis, indústries i serveis públics. Aquest no és el cas d'aquestes dues estacions transformadores, ni de les 106 estacions similars que hi ha a la nostra ciutat, que transformen l'electricitat de mitja tensió a la tensió de 220V que es fa servir als nostres domicilis, tallers i comerços, i l'enllumenat públic. A Sant Feliu tenim desenes d'ET així en els baixos dels edificis encastats a les parets, o en subterranis o aparcaments de comunitats, o a distàncies similars o inferiors a les de la fotografia. Com vaig dir als veïns i veïnes, no em provoquen cap dubte o neguit pel que fa a la salut de les persones. Voldria transmetre a tothom aquesta seguretat en relació al subministrament elèctric: altrament, estaria en qüestió tota la xarxa de distribució elèctrica a totes les aglomeracions urbanes del món, que necessiten prop dels domicilis ET de mitja a baixa tensió.

Una altra cosa és si hi hauria hagut alternativa a la seva ubicació. I aquí la resposta és clara: sí. En la mesura que també dóna servei elèctric a l'aparcament, un emplaçament alternatiu hauria estat possible de dues maneres: o bé perquè el pàrking s'hagués situat en un altre indret, o bé perquè les estacions estiguessin soterrades dins del pàrking, o bé traslladant-les a un indret proper.

Pel que fa a la ubicació, cal recordar que es va decidir fer l'aparcament a l'antiga fàbrica amb un projecte que l'any 2006 va aprovar l'equip de govern liderat al seu dia pel PSC, i al qual el nostre grup va mostrar en tot moment la seva oposició per considerar que hi havia una opció més barata i de més capacitat: al costat del cementiri, en un solar que l'ajuntament va comprar l'any 2000 amb aquest objectiu. El cas és que, com és evident, l'aparcament està fet i convé posar-lo ben aviat en servei, al marge de l'opinió que provoqui.

Pel que fa al fet que les ET estiguessin soterrades dins del pàrking, aquest és un requeriment que hauria hagut d'incorporar el projecte aprovat el 2006, cosa que no va preveia. El projecte, per tant, es va aprovar amb les condicions que ara són plenament visibles. Qualsevol imposició de canvi d'ubicació de les ET, en la mesura que no hi ha hagut cap incompliment de projecte, s'haurien hagut de fer a càrrec del pressupost municipal i amb indemnització al propietari de l'aparcament. És una via que, partint de la total seguretat en relació a la salut del veïnat, com abans comentava, hem decidit descartar.

Pel que fa al trasllat a un indret proper, cal dir que la ubicació actual de les ET havia estat ja acordada amb les empreses subministradores i ja havien efectuat els seus propis projectes d'enginyeria, aprovats també al seu dia pel consistori anterior. Per tant, com en el cas anterior, el trasllat també s'hauria hagut de fer a càrrec del pressupost municipal, ja que no hi havia responsabilitat per part de l'empresa subministradora. És una via que, per la mateixa raó que en el cas anterior, hem decidit descartar.

En quina situació ens trobem, per tant? En una situació de total tranquil·litat pel que fa als efectes de les ET sobre la salut, però de desgrat pel que fa al seu impacte visual. I el que tocarà ara és minimitzar aquest impacte visual. Aquest ha estat un dels criteris principals de valoració del projecte de remodelació de la Riera de la Salut, aprovat per aquest govern, del qual actualment s’estan licitant les obres. Cal considerar, a més, que abans de l’aprovació del projecte de reurbanització de Riera, es va convocar una reunió amb les persones integrants de tots els espais de participació del Projecte Fem Barri, a la que van assistir prop de quaranta persones. En aquesta reunió es va mostrar a aquests veïns i veïnes com les seves aportacions i suggerències sobre com havia de ser la Riera s’havien plasmat al projecte que s’executarà.

Les obres de remodelació de la Riera seran també la inversió més important del pressupost de 2012 que acabem d'aprovar, i que compta també amb finançament de la Generalitat, encara de la Llei de Barris aprovada per l'anterior govern tripartit.

Avanço una de les imatges presentades als diversos espais de participació sobre la urbanització de la Riera, i que va en la línia d'integrar les ET en la nova imatge que tindrà aquest importantíssim espai públic:

divendres, 13 de gener de 2012

Rèplica a Lourdes Borrell (primera i desitjo que última)

Aquest és el 638è escrit meu en 5 anys. Temps més que suficient per haver comprovat que en aquest bloc, m'interessa exclusivament parlar de Sant Feliu i les seves necessitats, els seus projectes, la seva gent.  La meva intenció no és, en cap cas, utilitzar aquest blog per entrar en polèmiques personals amb Lourdes Borrell ni amb ningú, però crec que hi ha qüestions que, en interès de la ciutadania, s’han de respondre per aclarir. Si no digués res, es podria interpretar com que "el que calla, otorga", i no en tinc cap ganes. Tot i això, sé que a molta gent això li cansa, i espero per tant que aquest sigui el primer i darrer escrit de rèplica a la sra. Borrell.

En un escrit de data 12/01/12, diu la sra. Borrell que molts ciutadans i ciutadanes l'aturen pel carrer per preguntar-li com és que no hi ha un govern d'esquerres a Sant Feliu. Diu, textualment, coses així: "el PSC no tuvo ninguna opción de formar gobierno con ICV", "el PSC planteó como primera opción, como decisión más sensata un Pacto de Ciudad (PSC-ICV-CiU)", "el Sr. San José no es capaz de dejar de mirar al pasado" i altres afirmacions per l'estil. No deu recordar ni un mot del que va declarar a Fet a Sant Feliu la mateixa nit electoral: Lourdes Borrell ha assegurat que “un pacte amb ICV és complicat”, ja que proposen models de ciutat antagònics. Finalment, ha avançat que “la primera opció per formar govern continua sent amb CiU”. Però si no podia...! Per aconseguir-ho com fos, però, i com que li mancava un vot per poder sortir alcaldessa, va intentar de totes totes el suport d'un regidor o regidora del PP a la seva investidura, intent que es va frustar quan el PP va reclamar el mateix tractament que CiU, donat que tots dos partits havien obtingut els mateixos quatre regidors. Abans amb el PP que amb Iniciativa!?!? Més encara: destacats membres de la seva candidatura van proposar a CiU una tàctica que m'esborrona: 1) negar tot suport a ICV-EUiA-ISF, 2) que jo sortís com a alcalde només amb els set vots del meu grup, i 3) plantejar una moció de censura al cap de pocs mesos perquè Lourdes Borrell tornés a ser alcaldessa de Sant Feliu. CiU, amb un clar sentit de responsabilitat i amb visió de ciutat, s'hi va negar i va optar finalment per un acord amb nosaltres. Lourdes Borrell va plantejar una estratègia de negociació pèssima per al PSC i en cap cas positiva per assentar les bases d’un acord amb nosaltres. Que ara m'acusi a mi de no voler fer un govern d'esquerres és una passa més en el seu camí no se sap cap a on.

En un altre escrit de data 30/12/11, la sra. Borrell també s'adreça contínuament i directament a mi (no corregeixo les faltes d'ortografia): "Senyor San José, dona per perdut durant la seva legislatura el soterrament?", "en el últim ple vostè va presentar una moció d’alcaldia per renuncia al CUAP (centre d’urgències) i per instaurar el copagament en determinats serveis com el SAD (servei d’atenció domiciliaria) i teleassistència", "Senyor San José li està sortint molt cara a aquesta ciutat el que vostè sigui l’alcalde", "Això senyor San José es fer-li trampes a la ciutat que vostè tant s’estima", "és el moment de les idees, de la sensibilitat social i de mirar el futur amb valentia, senyor San José" i un enigmàtic final " Desprès de la tempesta sempre ve la calma, que esperem que sigui aviat". Quina calma arribarà aviat? Què voldrà dir la sra. Borrell? Com a les pel·lícules: continuarà? Jo sí que continuaré: en el nostre resum del ple de desembre donaré resposta a totes aquestes afirmacions. Però ja avanço dues de les coses concretes que hi diré: evidentment que no hem renunciat al soterrament, però sí que hem renunciat a pagar-ne la part que ens correspongui amb edificis de 14 plantes;  evidentment que els serveis d'atenció domiciliària seguiran essent gratuïts per a les persones de rendes baixes, però és que a més s'amplien a les persones de rendes mitjanes i altes,que fins ara no podien acollir-s'hi i que participaran en el seu cost segons el seu nivell de renda.

Se'm fa molt difícil entendre el sentit d'aquests escrits de la portaveu del PSC, com se'm fa molt difícil entendre també les seves intervencions en el ple, enfrontada asprament amb tothom (amb nosaltres, amb CiU (especialment amb CiU), fins i tot amb el PP), com si no comprengués l'abast del que diu i del que vota (em va semblar inconcebible que fos l'únic partit en rebutjar l'exempció de l'impost municipal de la plusvàlua en cas que una persona hagi de renunciar al seu habitatge per execució hipotecària o dació en pagament). Tinc tota la impressió d'un vaixell sense nord, i això no és bo ni per a la política municipal ni per al propi projecte socialista.

Francament, no n'entenc ni un borrall!

dissabte, 7 de gener de 2012

Què cal mantenir i què cal canviar del Nadal i els Reis a Sant Feliu?

Foto de Marc Rius al Fet a Sant Feliu
Ja han passat les festes de Nadal, Cap d'Any i Reis. Un cop més, moltes famílies han accentuat el goig d'estar junts i altres han patit amb més intensitat els seus problemes o les seves absències. Ahir, milers d'infants van viure amb intensitat la il·lusió dels Reis d'Orient (l'única mon(tri)arquia que m'apassiona!) i demà passat la tornada a l'escola marcarà definitivament la fi d'uns dies especials. D'uns dies que, espero i desitjo, han de continuar sent especials per anys i més anys.

De com ajudar-hi des de Sant Feliu és del que vull parlar en aquest escrit. A l'espera de la revisió que de les festes faci el Consell de Cultura que properament s'ha de constituir i la Comissió de Festes que espero que se'n derivi, m'agradaria enraonar amb qui hi tingui interès sobre alguns dels aspectes merament locals de les celebracions nadalenques.

Et demano l'opinió, si és que t'agrada la idea d'enraonar amb altra gent sobre aquests temes, sobre les qüestions que organitza l'Ajuntament, directament o en col·laboració amb altres entitats. És a dir, sobre l'enllumenat nadalenc, les festes de la Nit de Cap d'Any, el campament del Patge Shelin, la Cavalcada i el lliurament de cartes als Reis, la programació d'activitats en aquestes dates, etc.

M'agradaria no enraonar amb anònims, tot i que no els eliminaré (mai no ho faig). Les opinions són molt més consistents amb noms i cognoms, i em comprometo a respondre i a mantenir la conversa amb qui els doni.

Gràcies per endavant a qui vulgui aportar la seva visió sobre aquestes festes que acaben de passar!

dimecres, 4 de gener de 2012

Gràcies, Creu Roja, Càritas i Voluntariat de Sant Feliu!

Primer escrit de l'any 2012. Hauríem de fer possible que no sigui un any tan dolent com ens els pinten. I això no es fa amb els braços creuats, simplement esperant que les coses passin soles. Plantar cara a l'adversitat amb una actitud alhora combativa i positiva és avui absolutament necessari. I això ho saben prou els voluntaris i les voluntàries de Càritas, Creu Roja, Voluntariat i altres entitats a Sant Feliu. Homes i dones amb una doble actitud i perspectiva: la denúncia de les causes de l'exclusió i la pobresa, i l'atenció quotidiana a les persones que les pateixen. 

Recollida de joguines a la plaça de la Vila (28/12/2011). Foto de Pedro Gómez.
Vaig tenir la satisfacció de ser al sopar anual de la Creu Roja de Sant Feliu ara fa justament un mes. Hi havia desenes de voluntaris i voluntàries i la direcció local i nacional de Creu Roja, i la Rosa Maria Martí i jo. Vaig tenir l'oportunitat de conèixer de prop la seva feina a la nostra ciutat, i vull compartir-la amb totes les persones que llegiu aquest bloc. Feina que molt sovint es fa amb Càritas i amb un conveni de col·laboració amb l'Ajuntament, a través dels nostres serveis socials. Feina amb seny: Creu Roja no té un servei propi de lliurament dels seus kits alimentaris, sinó que el canalitza a través dels dos bancs d'aliments de Càritas a les dues parròquies de Sant Feliu (les parròquies de Sant Llorenç i de Sant Joan Baptista). Així garanteix l'alimentació a prop de 250 persones de la nostra ciutat, en cooperació amb Càritas i l'Ajuntament. A més, també amb l'Ajuntament, durant l'any 2011 ha repartit més de 2.000 kg d'aliments a persones més grans de 65 anys o famílies que han identificat de manera conjunta. Durant l'any que hem començat, tenen previst repartir-ne més de 3.000.

Però la tasca de Creu Roja va molt més enllà del lliurament regular de kits alimentaris d'urgència. Protegeix, mitjançant el control del sistema d'alarmes, a gairebé vint dones de la nostra ciutat amb ordres d'allunyament dels seus ex-companys per risc de violència masclista. També amb coordinació amb Mossos i Policia local. Dóna seguretat, també mitjançant telealarmes, a prop de vuitanta persones grans que viuen soles a la nostra ciutat, en coordinació amb els nostres serveis socials. Mitjançant el seu programa d'ajut als refugiats polítics, dóna acolliment i facilita la integració a una mitjana de quinze o divuit persones que fugen de situacions de perill de mort als seus països d'origen. Creu Roja és una peça clau de protecció civil a Sant Feliu i garanteix la seguretat i l'atenció sanitària en tots els esdeveniments públics de la nostra ciutat, des de la Cavalcada que viurem demà fins a la seguretat en les Festes de Tardor, per posar només dos exemples.

M'agradaria que coneguessis millor Creu Roja i la feina dels seus voluntaris i voluntàries. Aquesta és la pàgina web de Creu Roja Catalunya i aquí pots accedir al bloc de Creu Roja Sant Feliu.

Càritas Diocesana és l'altre protagonista de l'assistència quotidiana a les persones i famílies de Sant Feliu en risc d'exclusió o que viuen en la pobresa. Com he dit, en un treball conjunt amb Creu Roja i amb els serveis socials de l'Ajuntament. Càritas té dos grans àmbits d'actuació: els bancs d'aliments i el rober. Els bancs d'aliments garanteixen l'alimentació de més de 700 persones de Sant Feliu, i es nodreix dels productes que facilita Creu Roja, dels que compra Càritas amb les aportacions de l'Ajuntament i dels que aporten moltes persones de la nostra ciutat en les campanyes permanents o puntuals que es duen a terme. Poca broma: centenars de persones mengen a Sant Feliu gràcies a Càritas, en un treball coordinat -insisteixo- amb Creu Roja i Ajuntament. El rober, inaugurat no fa gaires mesos al barri de Can Calders, garanteix roba i calçat a més de 150 famílies de Sant Feliu, i també té un espai infantil. Homes i dones que mai no haurien pensat en haver de recórrer a la caritat, són atesos avui pels voluntaris i les voluntàries de Càritas. Càritas també té un servei de reforç escolar. L'Església Evangèlica de Sant Feliu també té banc d'aliments i rober, però encara no en conec les dades. Solidaritat tangible i quotidiana a Sant Feliu.

Per conèixer també Càritas, aquesta és l'adreça de la seva pàgina web.

He insistit al llarg de l'escrit en la meritòria tasca de Creu Roja i Càritas en coordinació amb els serveis socials municipals. Aquesta tercera pota de l'atenció a les situacions de vulnerabilitat social a Sant Feliu és sovint poc coneguda i reconeguda: vull donar també, en aquest primer escrit de 2012, el meu agraïment a les treballadores socials del nostre ajuntament, sense les quals l'atenció no seria global i orientada amb tota claredat a la inclusió i a la promoció social de les persones i les famílies que atenen.

Vull agrair també la tasca que fa l'associació Voluntariat de Sant Feliu de Llobregat, sempre presents en les activitats públiques a la nostra ciutat, garantint ja sigui la informació o el muntatge, donant suport a les entitats organitzadores, acompanyant gent gran o persones amb mobilitat reduïda,... O muntant, com fa brillantment cada any, el festival "Cap nen sense joguina", que va tenir lloc a la Sala Ibèria el 18 de desembre passat. Aquí teniu accés al facebook del Voluntariat de Sant Feliu.

I també, com no, la tasca de moltes altres persones voluntàries en moltes altres entitats de la nostra ciutat: de suport a malalts, a persones amb discapacitat (quina gran associació Asprodis!), a la difusió cultural (què me'n dieu dels Voluntaris per la Llengua, per exemple?), a l'acollida i solidaritat internacional (AFAP més de 25 anys de feina més que positiva!) etc. He volgut, però, resumir en aquestes tres l'enorme tasca de suport social que es duu a terme a la nostra ciutat. Valgui aquest escrit per agrair també el seu esforç i la dedicació del seu temps a totes les persones que col·laboren voluntàriament en tasques al servei de la comunitat, al servei d'un Sant Feliu millor, que treballen dia a dia perquè ningú quedi exclòs, ningú quedi enrere.

Sé que algú dirà que pal·liar els efectes de la crisi mitjançant les accions que acabo d'exposar no fa sinó dilatar en el temps la construcció d'una alternativa política que solucioni les seves causes. Com més es deteriori la situació -hi ha qui ho diu-, més veurem l'autèntic rostre del capitalisme salvatge en què vivim. Jo ho entenc, però no ho comparteixo. Hem de saber explicar efectivament que la crisi, la pobresa i l'exclusió social tenen la seva causa en el capitalisme desbocat que vivim, en un sistema que, com dic sovint, es basa en l'afany incessant d'un lucre incessant per a una ínfima minoria, i no en la solució de les necessitats vitals de totes les persones que compartim el planeta. Però també cal atendre l'ara i aquí, el dia a dia, dels nostres veïns i veïnes que no poden esperar un canvi de sistema econòmic per continuar, simplement, portant un plat a taula cada dia a casa seva.

A tothom que fa possible aquesta immensa tasca, als voluntaris i voluntàries de Creu Roja, a Càritas, del Voluntariat de Sant Feliu, en qualsevol altra entitat, i als treballadors i treballadores del mateix ajuntament, de tot cor, sincerament: GRÀCIES, GRÀCIES, GRÀCIES!