dissabte, 31 de desembre de 2011

Una mirada personal al 2011. Un desig per al 2012.

Se'n va un any dur, molt dur. Per a tothom, però sobretot per a un de cada quatre de nosaltres, les persones i famílies que viuen o són a prop de viure en la pobresa. Aquesta realitat, crua realitat, marca el regust descoratjador i encoratjador alhora amb què he viscut els primers sis mesos d'alcaldia i amb què viure amb tota certesa els propers anys.

Ha estat un any marcat, evidentment per les eleccions municipals: el vam començar amb un govern i l'acabem amb un altre. Fa un any era el cap de l'oposició i ara sóc l'alcalde. Altres eleccions han marcat un canvi radical d'escenari: gairebé en la seva totalitat, els darrers vuit anys han estat marcats per governs del PSOE i el PSC a tots els nivells. Avui, però, després de les eleccions de novembre de 2010 (Generalitat) i de 2011 (Estat), tenim el mateix escenari que fa deu anys: alcalde d'ICV, president de la Generalitat de CiU i president del Govern central del PP. Tinc el convenciment que, com fa deu anys, el PP treballarà a Sant Feliu, a Barcelona i a Madrid a favor del soterrament de les vies, com ho faran també tots els partits presents a Sant Feliu. Els obstacles que el Govern de CiU a la Generalitat va plantejar fa deu anys, estic també convençut que avui han desaparegut de manera total.

Ha estat un any de fites importants en molts àmbits: hi ha molta energia social i molta empenta col·lectiva a la nostra ciutat! No vull ni puc ser exhaustiu, i m'agradaria que diverses persones completessin la meva mirada al 2011, però sí que vull destacar algunes coses positives que ens han passat aquest 2011. Hem tingut nous veïns i veïnes als barris on abans hi havia la Hoechst i camps de darrera de la Matacàs. Hem tingut escoles reconegudes per la seva activitat, com el que es va donar a l'Escola Monmany per la seva tasca d'educació ambiental. Diversos clubs de la nostra ciutat han tingut resultats realment bons, com els equips santfeliuencs de bàsquet i de waterpolo, ambdós en competicions estatals, i altres es troben en processos francament positius, com ara la fusió del CFA i el Santfeliuenc de futbol. Sant Feliu va vibrar com mai amb el lliurament de la Medalla de la Ciutat al nostre veí Juan Carlos Navarro. En el camp de la cultura, hem reconegut amb la Rosa de la Ciutat el paper del gran intel·lectual Feliu Formosa en més de trenta anys de col·laboració amb els Premis Martí Dot de Poesia o ens han reconegut a la nostra veïna Maite Carranza amb el Premio Nacional de Literatura Juvenil. En el camp de la música, santfeliuencs com Joan Dausà o Ramon Mirabet, grups com Neurotica, Penguins, CyBee i tants altres sonen més i més, com ho han tornat a fer enguany OBK o els santfeliuencs "adoptats" d'Estopa. Hem tingut la sorpresa de l'aparició amb força de l'òpera a Sant Feliu, fins i tot a la festa de la xarxa del barri Falguera, amb una primera estrena de La Traviata i properes sorpreses que ens esperen ja als primers mesos del proper any. Hem tornat a tenir unes Festes de Tardor espectaculars, amb més gent de Sant Feliu i a tots els barris que, a més, m'han donat personalment l'oportunitat de fer realitat el meu somni de ser, encara que sigui a temps molt parcial, casteller de la meva ciutat. S'ha consolidat un nou i bon mitjà de comunicació, el Fet a Sant Feliu, i han aparegut dos nous diaris de Sant Feliu (amb i sense l'article "El" al davant). Ha estat també l'any de les mobilitzacions socials del Moviment 15-M, amb una acampada inicial a la plaça de la Vila i les mobilitzacions protagonitzades després, sobretot pel tancament de les urgències nocturnes al CAP del Pla.

Ha estat també un any d'ombres importants. Comencem justament pel tancament de les urgències nocturnes, però ha estat també un any de tancaments importants de fàbriques i de comerços de la nostra ciutat, que es poden resumir i simbolitzar amb el tancament del forn de la Puríssima o de Cal Manco, ambdós a la carretera. Una crisi econòmica que ens volen fer acceptar com a irremediable i gairebé normal està tenint un impacte brutal a les vides de moltes famílies de la classe mitjana i treballadora de la nostra ciutat. Prop de 3.500 persones a l'atur. Centenars d'homes i dones presentant-se, fa només alguns dies, a plans d'ocupació... per a 23 places, cobertes per persones en situació gairebé dramàtica. Una crisi econòmica que hem d'evitar com sigui que derivi en fractura social, quan coneixem bé les causes: l'acumulació de capital en mans d'especuladors que gairebé cap govern qüestiona... perquè són els governs de dretes que van fer possible la desregularització del sistema financer que avui escanya a milions i milions de persones arreu del món. Governs als quals una majoria legítima de ciutadanes i ciutadans han donat un clar suport: una reflexió profundíssima de l'esquerra europea és imprescindible per tornar a tenir una majoria social i política que doni la volta a aquesta dramàtica situació.

Una crisi que descoratja pel seu brutal impacte i que encoratja per la necessitat imperiosa de denunciar-ne políticament les causes i per pal·liar-ne tant com es pugui els seus efectes a la nostra ciutat. Serem molts els qui hi posarem el coll i als quals cal agrair mil i mil vegades la seva tasca: Creu Roja, Càritas, les parròquies, les ong locals, les persones, els clubs i entitats que han tornat a mostrar la seva solidaritat aquest desembre i tots els mesos de l'any.

Vull acabar aquest recorregut amb una imatge i un desig. La imatge de Sant Feliu que vam poder veure en el darrer dels bons esdeveniments de l'any que hem viscut, l'emissió del programa "Divendres", de TV3, fa unes setmanes, i la promoció que ens va fer en Joan Dausà. I un desig, reiterat desig, gairebé obsessiu, però en el que crec profundament: que sapiguem tirar tots endavant sense deixar ningú enrere. És a dir, que cap persona gran se senti absolutament sola quan en tinguem coneixement, que sapiguem detectar i corregir les situacions de pobresa infantil, que trobem la manera de trencar aquest vergonyós atur juvenil del 40%, que cap santfeliuenc nascut fora de Sant Feliu se senti foraster entre nosaltres, que no ens resignem davant la injustícia d'un sistema que només es mou per l'afany incessant d'un lucre incessant i ens volen fer creure que és l'únic sistema possible, que siguem sensibles a la desesperació de les persones amb el malson de l'atur de llarga durada, que sapiguem donar la mà ,... Que sapiguem moure'ns per ideals, cadascú pels seus, per la seva fe, per la seva ideologia, però que tornem a moure'ns pels ideals que siguin, i que sapiguem moure'ns juntes i junts respectant en tot moment els ideals dels altres.

Estic segur que aquest hauria estat l'esperit de dos grans amics que ens han deixat aquest 2011, i que resumeixen també altres ciutadans i ciutadanes morts i que eren o havien treballat per a la nostra ciutat: el tresorer de l'Ajuntament, estimant Julián Jiménez, i el company d'EUiA i veí del barri Falguera, estimat Joan Morejón.

Té: acabo de rebre una felicitació del nostre company i amic Jaume Bosch, que vull transcriure literalment i que comparteixo al 100%. "Prefereixo viure com un optimista i equivocar-me, que viure com un pessimista i tenir sempre raó".

Bon any 2012 a totes i a tots vosaltres, ciutadanes i ciutadans d'aquesta ciutat meravellosa que es diu Sant Feliu (de Llobregat, és clar!)