dimarts, 13 de desembre de 2011

Pressupost 2012 (3 de 5): 35 milions d'euros, per fer què?

En el meu escrit anterior, vaig intentar donar una explicació clara i completa de l’origen dels nostres recursos econòmics ordinaris. En aquest nou escrit, exposo la utilització o finalitat d’aquests recursos. Quedarà un quart i darrer escrit, en què plantejaré el pressupost d'inversions: quines obres i compres volem fer l'any que ve i com es financen.

En aquest quadre, resumeixo les despeses ordinàries del nostre ajuntament per a l'any que ve, espero també que d'una manera clara i completa, entenedora per a qualsevol persona o entitat que hi tingui interès:

La primera columna indica un ordre exclusivament orientatiu per al debat sobre aquest quadre. No és, com en el cas dels ingressos, una classificació formal del pressupost municipal.

Voldria explicar-lo per parts, i espero que de manera entenedora per a qui hi tingui interès. Un tema que condiciona de manera clara el conjunt del pressupost, i que cal abordar d'entrada, és el que es refereix al retorn dels préstecs signats per l'ajuntament en anys anteriors i que han servit per al finançament de les inversions municipals. Com es pot veure al quadre, constitueixen, entre interessos i amortització de capital, el 13,1% del pressupost ordinari de despeses. El concepte que més creix en aquest àmbit és el pagament d'interessos (fila 25), que puja 150.000€ respecte a l'any 2011. Això es deu a què estan vencent préstecs subscrits fa sis o set anys, amb diferencials sobre l'Euribor molt baixos (de mig o d'un sol punt), mentre que els nous préstecs subscrits en els dos darrers anys tenen diferencials d'entre 3 i 4 punts per sobre de l'Euribor.

La part més important de la despesa ordinària de tots els ajuntaments és la que correspon al seu personal. És lògic, tenint en compte la diversitat de serveis i el nombre de treballadors i treballadores que els composen (policies locals, educadores d'escola bressol, personal de manteniment i serveis, i un llarg etcètera). Com es pot veure al quadre, el 44,7% del pressupost ordinari de despeses es destinarà al pagament dels treballadors i treballadores funcionaris i laborals de l'Ajuntament i als representants de la ciutadania, els càrrecs electes. Si descomptem aquests, una mica més del 43% es destina al pagament de les nòmines dels treballadors i treballadores públics. Una xifra que està en línia de la despesa del capítol de personal en tots els ajuntaments de dimensions mitjanes com el nostre. Es pot comprovar en el darrer informe comparatiu de la gestió pressupostària dels ajuntaments de la província de Barcelona, que amb caràcter bianual elabora la Diputació de Barcelona, i que és el millor document per analitzar la nostra gestió municipal des d'una perspectiva general. Es tracta de la Memòria 2007-2008 del Servei d'Informació Econòmica Municipal, que, a partir de les dades que consten en el quadre de la pàgina 103, mostra que la despesa mitjana en personal dels municipis entre 20.000 i 100.000 habitants és del 40,21%. Durant l'any que ve, hi haurà una política de contenció en Recursos Humans: necessàriament restrictiva en noves contractacions i amb els increments salarials que estableixin els propers Pressupostos Generals de l'Estat. També en l’àmbit de l’estructura directiva, amb reducció d'eventuals i vacants que no es cobriran. Però, per contra, ni tancarem cap servei públic (com ara les ràdios municipals en alguns ajuntaments) ni reduirem o suprimirem per decisió pròpia pagues als treballadors, com ja han anunciat que aplicaran alguns ajuntaments.

Les despeses de funcionament són el segon gran bloc de despeses de tots els ajuntaments i, a Sant Feliu, es mantenen en el 34,3%, en línia de la mitjana de municipis com el nostre i d’una manera sostinguda des dels darrers anys. El pes més important d’aquest apartat són les quatre grans contractes municipals: neteja viària, neteja d’edificis, recollida d’escombraries i jardineria (files 6 a 9). En totes elles, s’ha negociat la contenció del cost per a l’any 2012, havent d’assumir tant l’increment de l’IPC (per més que les grans contractes inclouen una clàusula de revisió de preus) com algun increment de superfície en la prestació de serveis, i, en algun cas, alguna reducció de fins al 3% . En altres municipis, s’han plantejat reduccions de fins al 20% de la contracta, que necessàriament repercutirà en la prestació de serveis a la ciutadania, cosa que a Sant Feliu no ha de passar. Al llarg del mandat ens plantegem també algunes inversions importants que hauran de permetre la reducció d’aquest bloc de despeses: alguna compra de locals actualment en lloguer per rebaixar aquesta partida o inversió en tecnologies d’enllumenat més eficient que redueixin la factura de consums, per exemple.

Finalment, el quart gran bloc de la despesa ordinària dels ajuntaments és el de les transferències, que a Sant Feliu representa el 7,9% d’aquest tipus de despesa. Inclou tant transferències a altres administracions (com ara la que es realitza a l’Àrea Metropolitana de Barcelona per la configuració de les seves fonts de finançament, però que posteriorment reverteix al conjunt de municipis que la conformem) com, sobretot, les transferències a les entitats de Sant Feliu i els ajuts en el marc dels nostres programes socials. En el cas de les transferències per als convenis i subvencions amb entitats, es mantenen íntegrament totes les aportacions aprovades al 2011, sense reduir-ne cap en cap cas. En el cas dels ajuts socials, són una partida oberta que anirà creixent segons les necessitats provocades per l’impacte de la crisi en moltes famílies de Sant Feliu. En aquest sentit, els convenis amb Càritas i Creu Roja són una eina fonamental que tindran en tot moment la dotació que es detecti com a necessària. Encara en aquest apartat de transferències, hem introduït un canvi significatiu respecte als anys anteriors: en comptes de transferir a cada família 20€ per a llibres d’educació infantil i 25€ per a llibres d’educació primària, transferirem directament als centres la quantitat suficient per garantir que els programes de reutilització de llibres permetin un estalvi molt superior en la compra de llibres. Ens sembla una manera més eficient d’afavorir no només un estalvi familiar més efectiu, sinó un suport directe molt més clar a les famílies en situació econòmica o social més precària.

Fins aquí una lectura completa del pressupost ordinari d’ingressos i de despeses. Em queden dos escrits per exposar de manera completa el pressupost de tota la ciutadania per a l’any que ve: les inversions, i una lectura final del pressupost considerant els diversos departaments de l’Ajuntament.