dijous, 24 de novembre de 2011

22/11/11: tarifació social, millora de la convivència i aparcament provisional de la Rambla.

Dimarts passat, 22 de novembre, va fer sis mesos de les eleccions municipals. Mig any ja, que ha transcorregut molt de pressa. Aquell mateix dia, hi havia Junta de Govern Local (l'òrgan de govern que es reuneix setmanalment per aprovar coses que no requereixen passar pel Ple i per debatre els principals elements de gestió de la ciutat). Entre d'altres coses, vam aprovar tres elements que jo considero importants, i que marquen les nostres prioritats i maneres de fer.

En primer lloc, vam aprovar les bases per adjudicar un estudi per analitzar la rendibilitat social dels equipaments educatius i esportius municipals. És una qüestió bàsica de la qual he parlat repetidament en aquest bloc: no n'hi ha prou amb tenir escoles bressol, piscines, etc, sinó que cal que cada ciutadà o ciutadana hi pugui portar als seus infants o hi pugui accedir. Molt especialment si té un salari que se situa entorn o per sota del salari mitjà de Catalunya (darreres dades (Idescat, 2006): 1.283€ nets/mes). Volem saber quins són els públics que van als nostres equipaments i els que no hi van i, sobretot, per què no hi van. Les raons culturals, comunicatives, econòmiques, etc que fan que, equipaments que en teoria estan oberts a tothom, no puguin ser utilitzats per tothom. Els resultats d'aquest estudi seran la base a partir de la qual, en els preus públics de l'any 2013 (que debatrem a la propera tardor), s'ajustaran progressivament a les rendes disponibles de les famílies, en aplicació d'un objectiu polític prioritari que és la igualtat d'oportunitats, i la introducció d'un nou criteri de gestió conegut amb el nom de tarifació social.

En segon lloc, vam debatre les característiques i les funcions dels programes municipals de mediació i de millora de la convivència. Amb el seu responsable tècnic, vam debatre els objectius d'aquests programes: la detecció i prevenció de les situacions de conflicte potencial, l'actuació correctiva en els problemes de convivència que ja han aparegut, les campanyes futures de millora de la convivència, la participació d'associacions de veïns i d'entitats en aquestes campanyes, les possibilitats i l'abast dels treballs en servei de la comunitat com a via de reparació dels danys causats per l'incivisme, la creació progressiva de responsabilitat social entre la ciutadania,... Es tracta de dos programes que considero prioritaris a mig i llarg termini, a més d'importants per a la seva aplicació en els problemes de veïnatge que existeixen actualment: la consolidació de la cohesió social demà, es construeix i es garanteix avui.

Finalment, vam organitzar l'acte d'obertura de l'aparcament provisional de la Rambla, que tindrà lloc dissabte que ve. Hi participarà el Sr. Kiko García, comerciant del carrer Josep Ricart, en representació de les quatre entitats que van iniciar una campanya ciutadana que, finalment, demà veurà acomplert el seu objectiu: facilitar aparcament lliure i gratuït als veïns i veïnes de l'entorn de l'antic camp de futbol, i també la regidora d'Urbanisme, Lídia Muñoz, i jo mateix. Hem previst un acte modest, perquè la intervenció que hi hem fet també és modesta, en la mesura que he insistit en la seva privionalitat. Ras i curt: els dies que plogui molt, serà un fangar. I ja ho sé, en sóc conscient. Seran pocs dies, davant dels molts més dies que oferirà un servei necessari als barris del centre i de Roses-Castellbell. És un aparcament explícitament i evidentment provisional: l'any 2012 serà un any d'intensa pressió institucional i ciutadana per reivindicar el soterrament de les vies davant el nou govern que sorgirà de les eleccions de diumenge passat. És també un aparcament fruit del diàleg: vam acordar amb les entitats els criteris de funcionament, les entrades i sortides i fins i tot l'acte mateix d'obertura de l'aparcament. En mig any i quatre dies, haurem obert a la ciutadania un espai que portava anys innecessàriament tancat.

Només han transcorregut sis mesos, i les línies fonamentals del govern ja s'estan posant de manifest. És clar que amb les seves contradiccions i polèmiques, però ja es va fent evident que des de l'atenció als problemes de fons de la nostra millora com a ciutat, al funcionament quotidià dels espais i els equipaments que ens pertanyen a totes i a tots, i al diàleg com a eina fonamental per al govern de Sant Feliu. Sis mesos i n'estic francament content: només m'aclapara la impotència davant tanta gent que ens ve a veure demanant, gairebé implorant, alguna feina per poc temps que sigui, per sortir del pou en què els ha deixat l'atur, en què els ha deixat una política econòmica que no ha tingut, com a objectiu fonamental, ni la recuperació econòmica ni la creació d'ocupació. Però d'això ja en parlaré algun altre dia.