dimecres, 30 de novembre de 2011

La independència serà una opció legítima quan aconseguim l'autodeterminació. Qualsevol altra opció democràtica, també.

Quebec ha votat sobre la seva relació amb Canadà al 1980 i al 1995.
En el ple de novembre, vam debatre una moció presentada per CiU per adherir-nos a l'Associació de Municipis per a la Independència. La intenció de CiU ja era portar-la al mes passat i, donat l'ordre del dia d'aquell ple, la van posposar un mes. En aquest període, SI i ERC també van voler plantejar la moció. En el ple, van intervenir Rosa Maria Martí (CiU), Maria Rosa Rodrigo (SI) i Bernat Dausà (ERC). El resultat ja és conegut: 10 vots en contra (PSC i PP), 7 abstencions (ICV-EUiA-ISF) i 4 vots a favor (CiU). No formarem part, per tant, d'aquesta associació.

Vull exposar en el meu bloc les raons de la nostra abstenció. Com vaig explicar -em sembla que clarament-, la nostra coalició reivindica el dret a decidir les relacions que ha de tenir Catalunya amb Espanya, reivindica clarament el dret a l'autodeterminació. Si l'associació s'hagués dit "Associació de Municipis per a l'Autodeterminació", el nostre sí hauria estat clar i incontestable.

Jo vull poder votar sobre la vinculació o desvinculació entre Catalunya i Espanya. Ni més ni menys com ha fet Quebec el 1980 i el 1995 amb respecte al conjunt del Canadà o com, molt probablement, faran aviat els escocesos en relació a la Gran Bretanya. I vull poder votar en una papereta amb diferents opcions, en una papereta on sentin que serà tinguda en compte la seva veu tant les persones que estimen l'Espanya actual i la senten seva (com ahir va fer en Sergi Jiménez), com les que imaginen una Espanya federal (entre les quals m'hi compto), com les que tenen ganes de dir adéu a Espanya (com la Rosa Maria, la Maria Rosa o en Bernat).

A la nostra ciutat conviuen persones amb diferents sentirs, passions i idees respecte a aquest tema. I jo vull que totes es puguin expressar algun dia: totes les persones, totes les opcions, amb igual legitimitat, sense cap certificat de millor o pitjor catalanitat, amb l'únic requisit que siguin democràtiques i democràticament expressades. Però no em sembla correcte que l'Ajuntament com a tal, atenent a aquesta diversitat de la nostra ciutadania, expressi el seu posicionament exclusiu a favor d'una única de les opcions que en el seu dia es plantegin, es digui independència, es digui federalisme, es digui autonomisme o es digui com es digui.

Resum del ple de setembre de 2011

Foto (Butlletí Municipal) de la visita al Parlament del 02/11, fruit de la moció aprovada el ple de setembre.
Amb un retard que miraré de resoldre a partir d'ara, penjo els elements més destacats del ple del mes de... setembre.

Van ser els següents:
  • Concessió de la Medalla de la Ciutat a Juan Carlos Navarro.
  • Concessió del Mocador d'Honor de les Festes de Tardor a Bernat Ribas
  • Moció unitària de tots els grups municipals sobre el soterrament de les vies del tren amb motiu de les properes eleccions generals del 20 de novembre.
  • Altres mocions debatudes al ple: sobre la reforma de la Constitució, sobre l'escola catalana, sobre la renda mínima d'inserció (coneguda com a PIRMI) i sobre les Festes de Tardor.
  • Temes de l'organització i de la hisenda municipal: estructura directiva, compte general de 2010 i préstec per a inversions.
  • Aportació econòmica al Complex de Piscines per a la consolidació econòmica de la concessió.
  • Inauguració de l'aparcament provisional del camp de futbol de la Rambla
  • Explicació de l'actuació feta en relació a les cambres frigorífiques del Mercat municipal.
  • Explicació del programa de les properes Festes de Tardor
  • Diversos convenis i subvencions amb altres administracions i amb entitats de Sant Feliu.
Per veure el resum complet del ple que fem des d'ICV-EUiA-ISF (6 pàgines), podeu accedir aquí. Per descarregar-vos l'acta oficial completa del ple (99 pàgines), podeu accedir aquí.

dilluns, 28 de novembre de 2011

Avanç del ple de novembre de 2011

Font: A contra corrent

 El ple de novembre serà excepcionalment demà dimarts, 29 de novembre, ja que dijous que ve ja hauríem canviat de mes.

Els punts més importants que hi tractarem seran:
  • Commemoració del 25-Novembre, com a dia internacional contra la violència masclista
  • Moció de CiU per a l'adhesió a l'Associació de Municipis per a la Independència
  • Moció del PSC contra l'orientació pressupostària del Govern de la Generalitat
  • Plec de clàusules per a la ubicació d'instal·lacions fotovoltaïques en dependències públiques municipals
  • Diversos convenis i subvencions
  • Retre compte de la moció aprovada per unanimitat al ple de setembre en relació al soterrament de les vies del tren
El pressupost de l'any 2012 es debatrà en el ple de desembre, que tindrà lloc el dijous 22 del mes que ve.

dijous, 24 de novembre de 2011

22/11/11: tarifació social, millora de la convivència i aparcament provisional de la Rambla.

Dimarts passat, 22 de novembre, va fer sis mesos de les eleccions municipals. Mig any ja, que ha transcorregut molt de pressa. Aquell mateix dia, hi havia Junta de Govern Local (l'òrgan de govern que es reuneix setmanalment per aprovar coses que no requereixen passar pel Ple i per debatre els principals elements de gestió de la ciutat). Entre d'altres coses, vam aprovar tres elements que jo considero importants, i que marquen les nostres prioritats i maneres de fer.

En primer lloc, vam aprovar les bases per adjudicar un estudi per analitzar la rendibilitat social dels equipaments educatius i esportius municipals. És una qüestió bàsica de la qual he parlat repetidament en aquest bloc: no n'hi ha prou amb tenir escoles bressol, piscines, etc, sinó que cal que cada ciutadà o ciutadana hi pugui portar als seus infants o hi pugui accedir. Molt especialment si té un salari que se situa entorn o per sota del salari mitjà de Catalunya (darreres dades (Idescat, 2006): 1.283€ nets/mes). Volem saber quins són els públics que van als nostres equipaments i els que no hi van i, sobretot, per què no hi van. Les raons culturals, comunicatives, econòmiques, etc que fan que, equipaments que en teoria estan oberts a tothom, no puguin ser utilitzats per tothom. Els resultats d'aquest estudi seran la base a partir de la qual, en els preus públics de l'any 2013 (que debatrem a la propera tardor), s'ajustaran progressivament a les rendes disponibles de les famílies, en aplicació d'un objectiu polític prioritari que és la igualtat d'oportunitats, i la introducció d'un nou criteri de gestió conegut amb el nom de tarifació social.

En segon lloc, vam debatre les característiques i les funcions dels programes municipals de mediació i de millora de la convivència. Amb el seu responsable tècnic, vam debatre els objectius d'aquests programes: la detecció i prevenció de les situacions de conflicte potencial, l'actuació correctiva en els problemes de convivència que ja han aparegut, les campanyes futures de millora de la convivència, la participació d'associacions de veïns i d'entitats en aquestes campanyes, les possibilitats i l'abast dels treballs en servei de la comunitat com a via de reparació dels danys causats per l'incivisme, la creació progressiva de responsabilitat social entre la ciutadania,... Es tracta de dos programes que considero prioritaris a mig i llarg termini, a més d'importants per a la seva aplicació en els problemes de veïnatge que existeixen actualment: la consolidació de la cohesió social demà, es construeix i es garanteix avui.

Finalment, vam organitzar l'acte d'obertura de l'aparcament provisional de la Rambla, que tindrà lloc dissabte que ve. Hi participarà el Sr. Kiko García, comerciant del carrer Josep Ricart, en representació de les quatre entitats que van iniciar una campanya ciutadana que, finalment, demà veurà acomplert el seu objectiu: facilitar aparcament lliure i gratuït als veïns i veïnes de l'entorn de l'antic camp de futbol, i també la regidora d'Urbanisme, Lídia Muñoz, i jo mateix. Hem previst un acte modest, perquè la intervenció que hi hem fet també és modesta, en la mesura que he insistit en la seva privionalitat. Ras i curt: els dies que plogui molt, serà un fangar. I ja ho sé, en sóc conscient. Seran pocs dies, davant dels molts més dies que oferirà un servei necessari als barris del centre i de Roses-Castellbell. És un aparcament explícitament i evidentment provisional: l'any 2012 serà un any d'intensa pressió institucional i ciutadana per reivindicar el soterrament de les vies davant el nou govern que sorgirà de les eleccions de diumenge passat. És també un aparcament fruit del diàleg: vam acordar amb les entitats els criteris de funcionament, les entrades i sortides i fins i tot l'acte mateix d'obertura de l'aparcament. En mig any i quatre dies, haurem obert a la ciutadania un espai que portava anys innecessàriament tancat.

Només han transcorregut sis mesos, i les línies fonamentals del govern ja s'estan posant de manifest. És clar que amb les seves contradiccions i polèmiques, però ja es va fent evident que des de l'atenció als problemes de fons de la nostra millora com a ciutat, al funcionament quotidià dels espais i els equipaments que ens pertanyen a totes i a tots, i al diàleg com a eina fonamental per al govern de Sant Feliu. Sis mesos i n'estic francament content: només m'aclapara la impotència davant tanta gent que ens ve a veure demanant, gairebé implorant, alguna feina per poc temps que sigui, per sortir del pou en què els ha deixat l'atur, en què els ha deixat una política econòmica que no ha tingut, com a objectiu fonamental, ni la recuperació econòmica ni la creació d'ocupació. Però d'això ja en parlaré algun altre dia.

dilluns, 21 de novembre de 2011

diumenge, 20 de novembre de 2011

Els resultats d'avui mateix.

Resultats a Sant Feliu, extrets del web del Ministeri de l'Interior:
Comparacions en relació a les darreres eleccions generals del 3 de març de 2008:

  • Properament, una anàlisi més aprofundida dels resultats d'avui, col·legi per col·legi.
  • Obert, com sempre, als comentaris de qui hi tingui interès!
En tot cas, uns resultats excel·lents per a ICV-EUiA a Sant Feliu. També, és evident, per a CiU i, en molta menor mesura de l'esperat, per al PP: enhorabona a tots dos pels seus resultats. Finalment, els resultats del PSC a Sant Feliu són perquè hi reflexionin a fons des d'una òptica estrictament local: a les municipals van perdre gairebé el 40% del seu electorat i a les generals han superat aquesta xifra.

Fa gairebé quatre anys...

dissabte, 19 de novembre de 2011

Joan Coscubiela: el candidat que representa més nítidament el que volem ser!


Foto extreta del diari El Periódico del dijous 17/11/11
Tot fa pensar que demà hi haurà canvi de govern a Espanya. Per raons que hi haurà temps d'analitzar, milions de bones persones dipositaran la seva confiança en polítics que socialment no els representen i que objectivament no defensaran els seus interessos.

Ho haurem d'analitzar, però simultàniament haurem d'anar construint un discurs que arribi a convèncer a aquests milions de persones que hi ha, sobretot, altres maneres de dirigir democràticament l'economia i de construir democràticament Europa. No sobre les bases de la resignació als dictats de la borsa i als moviments canviants dels especuladors segons el seu infinit afany de lucre, sinó sobre les bases amb què es va construir el contracte social europeu després de la II Guerra Mundial: reconeixement de l'economia de mercat, sí, però sota la regulació i el control d'autoritats polítiques democràticament escollides i amb l'objectiu de fer partícips de la generació de riquesa al conjunt de la ciutadania, mitjançant polítiques fiscals progressives i un bon funcionament de les administracions públiques.

Per construir aquest discurs amb la voluntat que sigui socialment majoritari, caldrà que ens plantegem una cursa de fons, en què l'articulació de forces polítiques àgils i encoratjadores i la pedagogia política des de les institucions marqui el cami pel qual proposem transitar. Una cursa de fons per reconstruir una força política que una part majoritària dels treballadors i treballadores considerin com a pròpia. Una cursa de fons per fer alguna cosa similar a la que va fer el Partit dels Treballadors de Lula al Brasil, aconseguint fer polítiques de fort contingut social i participatiu ajuntament a ajuntament, elecció a elecció.

Cal, en la meva opinió, reconstruir un discurs que, com deia el PSUC, cerqui l'aliança de les forces del treball i de la cultura... però amb molta visibilitat i potència dels treballadors i les treballadores del camp i de les indústries, de les oficines i dels serveis, del món privat i del sector públic, nascuts aquí i arreu, en defensa clara i alta dels seus drets socials i laborals, que no són més que una expressió també clara i alta dels seus drets de ciutadania.

Això és, ni més ni menys, el que representen els dos homes de la fotografia: Joan Coscubiela, que va dirigir Comissions Obreres a Catalunya, i Antonio Gutiérrez Vegara, que va dirigir Comissions Obreres a Espanya i encara és, per pocs dies, diputat del PSOE al Congrés dels Diputats i única veu crítica a les polítiques laborals i socials del grup parlamentari a què pertany.

En Coscu representa nítidament, com ningú, allò en què crec: un home valent, sorgit del poble, forjat en la defensa dels drets socials i laborals, que se sent com a casa a les fàbriques i al carrer, que sabrà portar la veu dels treballadors i les treballadores i de la classe mitjana al Parlament.

Per això, jo avui, en comptes de reflexionar sobre el dia mateix de demà, reflexiono sobre el que cal fer per fer una llarga cursa de fons i construir el Demà socialment just i democràticament més ric que vull ajudar a construir, i que és, no només allò en què crec, sinó allò que imprescindiblement, als treballadors i treballadores de tot el món, ens cal.

diumenge, 13 de novembre de 2011

Inclusió del soterrament de les vies al programa electoral d'ICV-EUiA

Ho va demanar per unanimitat el ple de l'Ajuntament el dia 29 de setembre passat, amb una moció que us podeu descarregar íntegra aquí: que tots els partits santfeliuencs incloguin al seu programa electoral a les generals de diumenge que ve el seu compromís pel soterrament de les vies. Espero que la resta dels partits hagin complert també el compromís que van assumir aquell dia a Sant Feliu

Al nostre programa electoral, a la pàgina 77, el mandat del ple municipal es recull explícitament, com no podia ser d'una altra manera. Emmarcat en un compromís també molt clar de la nostra coalició: la quotidianietat, la proximitat, l'interès de la majoria social de les classes mitjana i treballadora. Volem una Catalunya i una Espanya en què no es despilfarri, per afavorir les grans constructores, en aeroports sense avions, en AVEs sense passatgers (abans que en rodalies o en transport de mercaderies) o en autopistes sense cotxes (no a Catalunya, per descomptat, que tots sabem que aquí són trinco trinco...).

Hi ha hagut massa inversió en benefici de poquíssims, que ara es paguen en retallades en perjudici de moltíssims. Inversió amb el vist-i-plau de PP, PSOE i CiU que, com tan bé explica el nostre candidat Coscubiela, és evidentíssim que no són el mateix, però també que molt i molt sovint pensen i voten el mateix.

Per això, tu ja saps a qui votaré... i també et demano que convencis, fins a les 20:00 de diumenge que ve, convencis a tanta gent com puguis que:

1) CAL ANAR A VOTAR (el silenci, l'abstenció, no frena les retallades, no serveix per garantir els drets socials de la ciutadania)

2) CAL VOTAR ICV-EUiA, perquè

a) des d'una perspectiva catalana i espanyola, defensarem com ningú els drets i els interessos socials de les classes mitjana i treballadora, només nosaltres proposem una reforma fiscal perquè pagui més qui més té per tal de garantir els serveis públics que la dreta (embolicada en senyera o en rojigualda) ens retallarà. Els països nòrdics, amb una fiscalitat alta però que garanteix uns serveis públics gratuïts i de qualitat, estan resistint molt millor la crisi que aquells en què la cursa sense sentit per baixar impostos ens ha conduït a administracions públiques febles en un context en què haurien de ser més fortes que mai,

b) des d'una perspectiva general, sabem que estem en una llarga cursa de fons en què volem construir una majoria social i electoral que abordi els reptes de debò del món globalitzat en què vivim: institucions mundials realment democràtiques que controlin i regulin l'economia financera, que suprimeixin el secret bancari, que prohibeixin els paradisos fiscals, que prohibeixin les transaccions especulatives, etc

Una cursa de fons, una marató com les que corre el Coscu... i en què el 20-N cal sumar més i més gent corrent en aquesta direcció!

divendres, 11 de novembre de 2011

"Cal participar en les eleccions i enfortir la democràcia". Editorial Butlletí 442, novembre 2011.


En les darreres setmanes estem vivint algunes situacions a nivell local i general que vull destacar.

En primer lloc, Sant Feliu s’ha bolcat en les seves Festes de Tardor, fent possible que la nostra ciutat tingui tot el dinamisme i l’activitat de la seva gent i les seves entitats. Vull donar les gràcies als milers d’homes i dones, infants i persones grans que hi han participat i que ens han fet sentir amb alegria de què som capaços quan ens unim per viure conjuntament en espais i temps compartits i públics.

L’altra cara de la moneda l’hem viscuda a Sant Feliu amb la supressió del servei nocturn d’urgències. Més enllà d’aquest fet concret, vull remarcar la importància en aquests moments de la defensa dels serveis públics, accessibles a tota la població i garantia de la qualitat de vida de totes les persones i de la cohesió social de la nostra ciutat i, més enllà, del nostre país. L’educació, la sanitat, la cultura, els serveis socials han d’estar a l’abast de tothom, i només un paper fort de les administracions públiques és garantia d’això: no podem deixar aquests serveis en mans “del mercat” i amb l’objectiu del lucre econòmic i no de la justícia social.

Pel que fa al nivell general, sé que parlo en nom de tot Sant Feliu per celebrar el final de l’activitat d’ETA. Molts ciutadans i ciutadanes s’han manifestat any rera any a la plaça de la Vila i als nostres carrers per mostrar la seva solidaritat amb les víctimes d’un dolor que ens resistíem a considerar inacabable i que ja ha arribat a la seva fi. Vull transmetre la meva felicitació i solidaritat a la ciutadania i les institucions d’Euskadi.

L’ús ciutadà de l’espai públic, els serveis a l’abast de tothom, la pau són factors que enforteixen la convivència i la democràcia. Però la màxima expressió de la democràcia, de la veu de la ciutadania, és l’exercici del dret a votar, d’escollir els propis representants. Li demano sincerament que el proper 20 de novembre vagi a votar, esculli el govern que vol per a l’Estat. Algunes persones pensen que votar no serveix, o que és millor la lluita diària de cada persona en les entitats, els moviments socials. Una cosa no treu l’altra: per al progrés col•lectiu dels pobles, el vot segurament no és suficient, però és absolutament necessari. Entre d’altres coses, les polítiques socials o d’ocupació, el dret a la sanitat o a l’habitatge, depenen del proper resultat electoral. Cal enfortir la democràcia, és a dir, el poder del poble, i per això cal participar en totes les eleccions i, de manera immediata, en les del 20 de novembre.

Ens veiem el proper dia 20 a les urnes!

Nocions bàsiques per entendre elpressupost municipal: LES DESPESES (2/2)

Segona i darrera part de l'explicació del contingut del pressupost, abans d'entrar a fons en l'explicació i debat amb les entitats i la ciutadania del pressupost de l'any 2012. Ara és el torn de les nocions bàsiques sobre el pressupost municipal de despeses, que també es divideixen en despeses ordinàries i d'inversions.

3. DESPESES ORDINÀRIES (34,6 M€ al 2011)

Capítol 1: Personal. És el total de les retribucions, per tots els conceptes (inclosa Seguretat Social, antiguitat, etc) de tot el personal polític, tècnic, administratiu i operatiu (ja siguin funcionaris o laborals) de l’Ajuntament. En el pressupost de 2011, estem parlant de 15,3M€ i una plantilla de 354 persones (exclosos els càrrecs electes). És el 44,3% del pressupost ordinari de despeses.

Capítol 2: Béns corrents i serveis. És el cost dels serveis municipals (l'enllumenat públic, els consums d'aigua o gas d'escoles o pavellons, per exemple), del funcionament de la ciutat, tant si el presta directament l'ajuntament (manteniment de la via pública, per exemple) com si ho té en concessió amb empreses externes (com ara la recollida d'escombraries o la jardineria). L'any 2011 ha tingut un pressupost total de 12,3 M€, que és el 35,5% de la despesa ordinària de l'Ajuntament. Els conceptes més importants són:
  • la recollida d'escombraries, 1,4M€,
  • la neteja dels edificis municipals i les escoles públiques, 1,4M€,
  • la neteja dels carrers, 1,5M€,
  • el servei de jardineria, 1,3M€,
  • el total de consums d'electricitat, aigua i combustible de via pública i edificis municipals, 1,3M€.
Capítol 3: Despeses financeres. Són els interessos dels préstecs que té signats l'Ajuntament. També inclou conceptes menors, com ara les cancel·lacions anticipades, els interessos de demora,... Segueix, com en els préstecs hipotecaris, l'evolució de l'Euribor: al 2008 va ser d'1 M€, al 2010 de 380.000 € i al 2011 de 530.000 €, l'1,8% del pressupost ordinari de despeses.

 Capítol 9: Passius financers. Em salto l'ordre per adjuntar al capítol 3 (interessos) el capítol 9 (amortització de capitals). El capítol 9 preveu, per tant, el pagament de retorn o amortització de préstecs bancaris que s'han utilitzat durant anys anteriors per pagar inversions. L'any 2011 ha tingut un import de 3,7M€, el 10,8% del pressupost ordinari de despeses.

Capítol 4: Transferències corrents. Són els diners que l'Ajuntament lliura a altres administracions pels compromisos que hi té contrets, a les entitats de Sant Feliu per mitjà dels convenis o subvencions, i a les famílies mitjançant beques o altres formes d'ajuts. La seva finalitat no és la inversió, sinó la despesa de les seves activitats ordinàries. En el nostre pressupost, té un import de 2,7M€, un 7,9% del pressupost ordinari de despeses. La partida més important és la que transferim a l'Àrea Metropolitana de Barcelona: 1,2M€, que financen els serveis que tenim mancomunats (des del sanejament de l'aigua fins al tractament dels residus). Al 2011 ha inclòs una partida de 160.000€ per atendre situacions personals o familiars de precarietat, amb l'informe dels serveis socials municipals. Entorn de 320.000€ van a entitats locals culturals i esportives. 


4. DESPESES D'INVERSIONS (1,4 M€ al pressupost de 2011)

Capítol 6: Inversions. Al 2011, inicialment s'havien previst només 1,3 M€, corresponents al pagament del trasllat de l'Escola Bressol Fàbregas a la seva nova ubicació al barri de Can Bertrand. Posteriorment, al juliol, es va fer una modificació de crèdit per atendre les anomenades "inversions de proximitat", com ja vaig explicar en aquest escrit.

Capítol 7: Transferències de capital. Es tracta de transferències per a inversions (a altres administracions, entitats o famílies, però no per a despesa d'activitat ordinària),  Al 2011 no hi havia previsió en aquest capítol.

Capítol 8: Actius financers. És una partida de poc contingut econòmic en un ajuntament. Es tracta de les bestretes que es concedeixen als treballadors municipals. Puja 86.500€ l'any 2011.

FINALMENT, LA NOCIÓ D'"EQUILIBRI PRESSUPOSTARI".

El pressupost de 2011, en el moment en què es va aprovar, tenia un import exactament igual als ingressos que les despeses (35.995.083 € en tots dos casos). Estava, per tant, equilibrat, que és una exigència legal.

Els pressupostos són això: previsions abans de començar un any. Quan es tanquen, parlem de les liquidacions, que poden ser amb dèficit o amb superàvit. En els darrers anys, s'ha tancat amb superàvit, important quan el moment econòmic era bo (de 2004 a 2008) i lleuger amb l'esclat de la crisi, a partir de 2008. Com serà la liquidació de 2011? Aquest serà, justament, el punt d'inici dels propers escrits en què abordaré l'elaboració del pressupost de l'any 2012.

Nocions bàsiques per entendre elpressupost municipal: ELS INGRESSOS(1/2)

Ara que s'acosta el moment d'elaboració i debat del pressupost de l'Ajuntament, m'agradaria explicar (espero que de manera entenedora) quin és el contingut del pressupost municipal, el de tothom, el que afecta a tothom. Donar, com si diguéssim, unes nocions bàsiques sobre la gestió dels diners que usem en representació de la ciutadania.

Tres explicacions inicials. En primer lloc, el pressupost té lògicament dos apartats: ingressos i despeses. En segon lloc, té també dues grans divisions, tant en ingressos com en despeses: ordinari i d'inversions. El pressupost ordinari inclou els conceptes periòdics i regulars, que tenen lloc de manera continuada i previsible a la nostra ciutat, normalment no inventariables. El d'inversions inclou les obres o les compres que es fan amb caràcter puntual o inventariable. En tercer lloc, els diferents apartats de qualsevol pressupost de qualsevol ajuntament s'han d'ajustar a la Llei reguladora de les Hisendes Locals. 

Anem, doncs, a explicar-ho el millor possible.

1. INGRESSOS ORDINARIS (34,6M€ pressupostats al 2011) 

Té cinc gran apartats o capítols:

Capítol 1: Impostos municipals directes.  És el capítol més important dels ingressos de qualsevol ajuntament. Són impostos que recapta directament l'ajuntament amb caràcter regular, cada any. . Són quatre: IBI, circulació, IAE i plusvàlua (per compravenda d'habitatges). Els tres primers tenen un padró municipal, amb la relació de domicilis i vehicles, en els dos primers casos, i d'empreses que han de tributar, en el cas de l'IAE. Són ingressos fixos. La plusvàlua no té padrons: es genera en cada acte de compravenda. És un ingrés variable. Els imports totals de l'any que acabem han estat els següents:
  • IBI: 12,5 M€, 36,1% de l'ordinari d'ingressos.
  • Circulació: 2,4 M€, 6,8% de l'ordinari d'ingressos
  • IAE: 2,2 M€, 6,5%
  • Plusvàlues: 900.000 €, 2,6%.

Capítol 2: Impostos municipals indirectes. És l'impost d'obres, lligat de manera molt directa a la construcció. Al 2011, el pressupost era de 600.000€, cosa que representa el 1,7% dels ingressos ordinaris. Això era una previsió que, per la crisi de la construcció, s'acomplirà en menys d'una tercera part.

Capítol 3: Taxes i preus públics dels serveis municipals. És el conjunt de taxes i preus pels serveis de tota mena que presta l'Ajuntament. Les taxes van lligades a la prestació d'un servei obligatori per a tot el veïnat i que no té competència en el sector privat: un exemple és la taxa de recollida de residus o de guals. Els preus públics estan lligats a serveis voluntaris de l'ajuntament i que poden tenir competència en el sector privat: des de les quotes de l'escola de música o les escoles bressol, fins a les quotes de la piscina d'estiu. Estem parlant de 4,8 M€ per a l'any 2011, cosa que representa el 14% dels ingressos ordinaris d'enguany.

Capítol 4: Transferències corrents. Són els diners que transfereixen les altres administracions per finançar els serveis municipals (no les inversions). Al 2011, el pressupost ha estat el següent:
  • Transferències de l'Estat: 7,4 M€, el 21,3% dels nostres ingressos ordinaris (és la participació municipal en els ingressos que recapta l'Estat (IRPF, Societats,...)). És el segon ingrés més important de la major part dels ajuntaments, després de l'IBI. Sant Feliu no és una excepció en aquest sentit.
  • Transferències de la Generalitat: 2,6 M€, el 7,6% (són els convenis per a la gestió de competències en educació (escoles bressol i de música), serveis socials, plans d'ocupació, etc) A l'any 2012 ja ha anunciat la Generalitat que es retallaran algunes, com ara les d'educació.
  • Transferències de Diputació i Consell Comarcal: 435.000 €, l'1,3 de l'ordinari d'ingressos.
Capítol 5: Ingressos patrimonials. Són els diners que deriven de l'aprofitament del patrimoni municipal, ja sigui financer (interessos en caixes o bancs...  o per les concessions de tota mena que ha cedit a un tercer: zona blava, aparcaments, tanatori,.. )  Han estat 701.000€ a l'any 2011, el 2% dels ingressos ordinaris.

2. INGRESSOS PER A INVERSIONS (1,4 M€ al pressupost de 2011).

Capítol 6: Alienació d'inversions reals. Són diners que provenen de les vendes de patrimoni municipal: o bé terrenys o bé propietats immobles. No n'hi ha hagut al 2011.

Capítol 7: Transferència de capitals. Són diners que vénen de les altres administracions (com el capítol 4) però que no financen despesa ordinària, sinó les inversions per a les quals s'han demanat expressament (les obres, però també els projectes per fer-les). Al 2011, han estat 1,3 M€: 800.000 de l'Àrea Metropolitana i 500.000 de la Diputació.

Capitol 8: Actius financers. En un ajuntament, és un capítol insignificant. Es correspon amb el retorn de les bestretes concedides al propi personal. Estem parlant de 86.500€ al 2011.

Capítol 9: Passius financers. Són els préstecs que es demanen a les entitats bancàries per finançar una part de les inversions (la que no es finança amb els capítols 6 i 7 anteriors o amb el possible estalvi del pressupost ordinari). Inicialment, no es va preveure demanar préstecs, i en el ple de setembre vam aprovar una operació per valor de 5M€.

Aquests són, en definitiva, els recursos per fer funcionar l'administració municipal i els serveis que en depenen. En síntesi, doncs: 34,6M€ de pressupost ordinari al 2011 i 1,4M€ d'inversions per a l'any que s'acaba. El proper escrit ja serà, com pertoca, per informar i debatre a què es destinen aquests ingressos en l'any que s'acosta.


dissabte, 5 de novembre de 2011

Pel control democràtic de l'economia i la reforma fiscal, jo votaré Joan Coscubiela, jo votaré ICV-EUiA.

Foto de Pedro Gómez Jordán, a l'acte d'inici de campanya al Prat.
El meu primer escrit de novembre ha d'anar d'eleccions generals i ha de demanar necessàriament el vot per al Joan Coscubiela. Aquest advocat i sindicalista, membre d'aquesta subrogació del PSUC que es diu Iniciativa des de molt abans que jo, orgullós de ser un xava de la Barceloneta que sap distingir un valent de veritat d'un simple xulo, corredor de maratons, que parla com corre, directe i clar, sense embuts. Que se sap i es reclama com a fill de la classe obrera i vol portar la veu del món obrer al Congrés dels Diputats. Que sap que l'enemic ho és de classe i per les polítiques socials de dretes que fa, es vesteixi de senyera o de rojigualda. Que diu que no a les retallades i a la reforma constitucional que diu que primer és pagar el deute als bancs que garantir la qualitat de la sanitat, les prestacions socials o l'educació. Que reivindica la dignificació de la política i no la seva desqualificació (encara que vingui del 15-M), que vol que la política. Que diu que contra una dreta global sotmesa als mercats, cal una esquerra global que parli clarament del retorn al control democràtic del sistema financer (sí, allò que Reagan i Tatcher es van carregar als setanta-vuitanta i l'esquerra europea no va saber evitar...) i la necessitat imperiosa d'una reforma fiscal, que més enllà del fals debat de "pujar/baixar impostos", ens situï en el camí dels països nòrdics que tan bé estan resistint a la crisi: serveis públics accessibles a tothom i de qualitat, finançats amb una fiscalitat alta i molt ben gestionada.

M'agrada el Coscu. Molt. Ho diu molt clar, adreçant-se a la gent que fa temps que ha perdut l'interès en votar: "L'abstenció no frena les retallades". Ho diu molt clar i per a tothom, en el seu bloc de candidat: us el recomano, aquí us el deixo.

L'alternativa no és em sotmeto amb més o menys ganes al tàndem Merkel-Sarkozy i el que representen. No és Rajoy/Rubalcaba en versió MAD o Chacón/Duran en versió BCN. L'alternativa és una política radicalment diferent, un sistema que no tingui el lucre insaciable com al primer dels seus afanys. Per això, el 20-N, jo no tinc cap dubte: votaré Joan Coscubiela