dijous, 20 d’octubre de 2011

Un brindis excepcional!

Avui a la tarda he estat convidat al comiat del senyor Emiliano Gimeno (amb corbata blava) com a encarregat d'obrir i tancar i fer algunes gestions al Casal de la Gent Gran del barri de la Salut. L'han acompanyat la seva dona, la senyora Epifanía, i molts dels seus amics i amigues del casal i del barri. Poca broma: té 92 anys i ha complert fins al darrer dia les seves tasques al Casal: durant 29 anys!!! Li he donat una placa com a recordatori i li hem ofert un vermut.

A l'esquerra de la imatge, el senyor Pablo Rodríguez li ha adreçat unes paraules personals molt emotives i, finalment, ha fet un brindis de caràcter més general. Als seus 93 anys ha fet un brindis ple d'optimisme i d'esperança, que més o menys ha dit així: "Brindemos para que salgamos pronto de esta crisis, porque estoy convencido que vamos a salir. Hicimos la guerra, vivimos la postguerra, el hambre en nuestros pueblos, nos vinimos aquí y empezamos de cero, y, juntos y con nuestro esfuerzo, siempre hemos salido adelante. Aquí estamos, rodeados de gente que nos quiere, y con ánimos para salir adelante y superar esta crisis, como tantas otras que hemos superado". Més o menys així... però amb 93 anys!!!

Després hi he estat parlant, en una conversa que se m'ha fet molt curta i molt interessant. Va ser alcalde del seu poble: Narros, a la província de Sòria, entre 1963 i 1975. Curiosament, dilluns al vespre, a TVE1, en el programa "Destino España" van fer un reportatge sobre un londinenc que ara hi viu... en un poble que té deu residents. Per més casualitat, resulta que li vaig fer classes al seu nét Óscar quan anava al Monmany, cap a l'any 1985. Molta saviesa acumulada, en un estat de forma física i mental més que envejable.

A Sant Feliu, tenim una gent gran fantàstica, i uns serveis municipals que saben estar sempre al seu costat. Avui ens acompanyaven la Carme Parent, la Rosa Torralbo i la Patrícia. En molts altres moments, el conjunt dels nostres serveis adreçats a la gent gran. I és que estic convençut que és justament aquí, en el funcionament dels serveis del dia a dia i en la proximitat a les persones i les entitats, que es construeixen ciutats amables per a tothom, obertes a tothom, on treballar perquè ningú no en quedi al marge. Una mica com, en una altra conversa molt i molt interessant, vaig aprendre de la ciutat sueca de Södertälje.

¡Muchísimas gracias, Emiliano, y también Epifanía y Ramón! Y también a Luis Gómez, presidente del Casal y a todos los que habéis hecho posible este acto tan y tan entrañable.