diumenge, 31 de juliol de 2011

Gràcies per 100 anys de bon pa i de bona companyia!


Dissabte van tancar les seves portes els tres forns de la Puríssima. La Cèlia i jo vam anar al forn de la carretera, al mateix forn on els meus germans o jo anàvem cada dia a comprar el pa, al matí abans d'anar a escola, els anys de la meva infantesa i la meva adolescència. El pa de ca la Puríssima, la torna de coca de sucre que ens donava la senyora Angelina, les trenes i els cargols d'aquella coca, l'olor tan característica i tan bona de forn de poble. Eren els finals dels seixanta i els primers setanta. Era el Sant Feliu que, en temps de verema, feia olor de most premsat als Pagesos, el Sant Feliu que acabava de rebre milers de nous ciutadans en habitatges que ells mateixos s'acabaven de construir al barri de Roses Castellbell o Falguera, o en immensos blocs, nous a Sant Feliu, allà on hi havia la fàbrica de Can Güell (i ara hi ha el barri de Can Calders) o la vinya del Puntaire (i ara hi ha el barri de la Salut).

Eren també els anys del salt del Sant Feliu rural i industrial a la ciutat metropolitana i moderna. Encara recordo a casa, jo devia tenir set o vuit anys, l'arribada de la tele, del gas butà, dels mobles de fòrmica i dels cossis de plàstic, viscudes amb l'eufòria de deixar enrera definitivament el malson de la misèria i la gana. Tant que ara valoraríem aquells mobles vells de fusta massissa o els gibrells d'aram o de zenc...! En aquells anys, recordo la modernització apressada dels establiments de la carretera, a cavall també del salt de l'electricitat dels discrets 125V als brillants 220V. La farmàcia Marti, la llibreria Ossó, la pastisseria de Cal Mata i moltes altres es van reformar de dalt a baix, abraçant noves modes i nous temps. Els resultats, com ara la reforma de la Unió Coral, una mica més tard, eren sovint discutibles. Però el forn de la Puríssima no va sucumbir a aquella moda. Fins avui, fins dissabte passat mateix, el taulell era el mateix en què la senyora Angelina i/o les seves filles ens atenien, els prestatges eren els mateixos que durant dècades havien exposat barres de quart i de mig, pagesos de mig i de quilo i altres delícies a tots els qui n'érem clients, l'entrada, la rebotiga, tot igual que en els anys en què es va crear aquell forn, l'any 1911.

No entro en les causes, moltes i diverses, del tancament del forn. El dissabte anterior, vaig anar també a Cal Manco, una mica per acomiadar també una botiga emblemàtica de Sant Feliu, que va tancar per raons totalment diferents. Moltes altres botigues de la meva infantesa han desaparegut: cal Casquet, la cistelleria on havien treballat la meva mare i la meva àvia; cal Grané, segurament la primera tenda de regals de Sant Feliu, la terrisseria on tants infants anàvem a coure els nostres treballs manuals; cal Borràs, la bodega on havia anat a comprar tot Sant Feliu en aquelles dècades; cal Batalla, el barber dels meus primers dotze o tretze anys, etc. Altres subsisteixen i tiren endavant: la llibreria de ca l'Ossó, les òptiques Feliu i Sancho, cal Llumenetes (o hauríem de dir Elèctrica Molins?), la sabateria Escala, la ferreteria de cal Guasch, on havia treballat la meva tieta Maria Rosa, el forn de can Rabassa, cal Roura, i afortunadament un llarg etcètera. I moltes altres són noves. Sempre ha estat així i sempre seguirà essent així: ciutats en transformació continuada, un equilibri complex entre el que canvia i el que es manté, influències -mai tan importants i tan accelerades com avui- que condicionen inexorablement el pas del temps i l'evolució de les societats,...

Com ens deia l'Àngels el mateix dissabte, quan molta gent compra pa congelat a qualsevol racó i ha oblidat el gust pel pa acabat de coure, és molt difícil, a certes edats i amb un relleu incert, lluitar contracorrent per mantenir el negoci familiar. I ens ho deia, òbviament, amb els ulls negats, amb una emoció íntima i intensa, que d'alguna manera milers de persones estic segur que compartim. Vam brindar pels bons moments i pels bons records, i en agraïment a 100 anys de bona feina a Sant Feliu.

I tornant cap a casa, la Cèlia i jo vam passar per davant del Mercat Municipal, 125 anys al servei de Sant Feliu. Vam parlar sobre el futur del nostre mercat, però això serà, sens dubte, motiu d'una altra reflexió en algun altre moment.

Gràcies, en tot cas, per 100 anys de bon pa i de bona companyia a Sant Feliu!!!!

dimecres, 27 de juliol de 2011

Primera reunió amb els Serveis Territorials d'Ensenyament: treball conjunt per a l'èxit escolar per a tothom.

Divendres passat la regidora d'Educació, Mireia Aldana, la primera tinenta d'alcalde, Rosa Maria Martí, tècnics de la regidoria d'Ensenyament i jo mateix vam tenir una reunió als ServeisTerritorials del Departament d'Ensenyament, amb el seu director, Josep Maria Pérez i els caps tècnics dels Serveis. És una de les primeres reunions que hem volgut tenir des de l'equip de govern, atesa la prioritat que hem volgut donar als temes educatius i els temes pendents de l'agenda educativa a la nostra ciutat. Em va fer pensar molt en una reunió que, a l'agost de 1993, jo mateix vaig tenir amb el llavors director, Emili Pons.

La Mireia portava molt ben preparada la reunió i no ens vam deixar cap tema:
  • peticions d'obres pendents a la Generalitat, especialment la remodelació de l'escola Gaudí.
  • RAM (reforma, ampliació i millora), que fa dos anys que no tenim a Sant Feliu: Espriu i Monmany
  • millores imprescindibles als centres mantinguts des de la Generalitat: Nadal i Martí i Pol.
  • previsions de necessitats de Secundària a mig termini: noves línies, quantes i a on?
  • manteniment dels plans educatius d'entorn
  • escolarització equilibrada de l'alumnat entre centres públics i concertats
Vam voler destacar, però, un tema per damunt de tots: la petició d'un pla conjunt de les dues administracions per combatre el fracàs escolar i afavorir l'èxit escolar per a tothom, ja des dels centres de primària. Es tracta no només que compartim les dades sobre resultats educatius a Primària i d'acreditació a Secundària, sinó que fem una estratègia compartida de treball: objectius cicle per cicle, tasques dels serveis educatius i socials de l'Ajuntament, formació a famílies, atenció dins i fora de l'escola a alumnes i famílies en risc d'exclusió, paper de les entitats d'educació en el lleure i d'altres associacions o entitats de l'entorn social de l'alumnat, seguiment compartit de les dades... Es tracta d'una autèntica política social compartida, que necessita continuïtat (els resultats mai no són a curt termini) i prioritat per part de les dues administracions. Similar a la que, des de fa anys, Generalitat i Ajuntament fan, per exemple, a Sant Vicenç dels Horts.

Vaig veure molt predisposat l'equip dels Serveis Territorials i el seu director. Al setembre haurem de posar fil a l'agulla, tant a les tasques pròpies de la Taula Mixta de Planificació (òrgan constituït per Generalitat i Ajuntament), com en la definició d'aquest ambiciós i necessari pla per a l'èxit escolar per a tothom que vam plantejar a la reunió.

Perspectives raonablement satisfactòries, en definitiva, que s'hauran de concretar en els propers mesos amb els responsables de la Generalitat i amb la participació del conjunt de la comunitat educativa de Sant Feliu: l'objectiu, sens dubte, s'ho val!

dimarts, 26 de juliol de 2011

Avanç del ple de juliol de 2011

Aquests són els temes més destacats que, tret de qüestions sobrevingudes, viurem al ple de l'ajuntament dìjous que ve:
  • Presa de possessió d'una nova regidora del PSC, la Sra. Margarita Llongueras.
  • Presentació de l'informe 2010 del Síndic de Greuges, per part del mateix Sr. Magí Boronat.
  • Intervenció de la regidora Lourdes Borrell per denunciar la violència masclista
  • Nomenament dels representants de l'Ajuntament en diferents organismes (per exemple, els consells escolars de centre, consorcis i organismes diversos, etc)
  • Moció de l'Alcaldia en relació al tancament de l'empresa Ipsen
  • Moció de tots els grups en solidaritat amb el poble de Noruega
  • Moció del PSC sobre l'increment del rebut de l'aigua
  • Designació de les festes locals de l'any 2012
  • Aprovar els canvis pressupostaris que permetran inversions a fer aquest mateix 2011, com ara l'aparcament provisional al camp de futbol de la Rambla, la renovació de les cambres frigorífiques del mercat, diverses millores en equipaments esportius i culturals, actuacions en la via pública (com ara la millora dels passos sota la via del tren, com ja vaig anunciar a l'editorial del darrer butlletí), etc. Es tracta d'inversions de proximitat, basades en el diàleg amb entitats i amb la ciutadania, molt orientades a la millora de la vida quotidiana dels santfeliuencs i les santfeliuenques.
  • Setmana de la mobilitat sostenible i segura a Sant Feliu (del 25 al 30 de setembre)
  • Convenis i subvencions amb diverses entitats de Sant Feliu.
  • Conveni de col·laboració amb l'Assemblea Local de la Creu Roja
  • Revisió del Pla d'actuació municipal contra incendis forestals.

Resum del ple de juny de 2011

El primer ple del mandat 2011-2015 va tenir, com tots els plens següents a la constitució de qualsevol institució, un fort caràcter organitzatiu. Els punts principals que s'hi van tractar van ser els següents:
  • MIREIA ALDANA (ICV-EUiA-ISF) SIMBOLITZA LA UNIÓ DE TOT EL PLE CONTRA LA VIOLÈNCIA MASCLISTA.
  • ORGANITZACIÓ DE L’EQUIP DE GOVERN I DELS ÒRGANS DE PARTICIPACIÓ DELS QUATRE GRUPS MUNICIPALS.
  • RETRIBUCIONS DELS REGIDORS I REGIDORES.
  • CREACIÓ DE LA FIGURA DEL REGIDOR/A DE BARRI.
  • PRIMERES PASSES DEL CONSELL ASSESSOR D’URBANISME
  • MOCIÓ CONTRA EL TANCAMENT D’URGÈNCIES A L’AMBULATORI DEL PLA.
  • MOCIONS DEL PSC: SISENA HORA I FELIP PUIG.
  • RENÚNCIA DE LA REGIDORA MARIA TOBELLA (PSC)
Si he de dir la veritat, em pensava que el tema central que destacaria el PSC en el ple seria la petició de dimissió de Felip Puig. No perquè s'ho creguin (no l'han demanada al Parlament de Catalunya, que és allà on pertoca), sinó perquè buscaven des del primer dia una confrontació d'ICV-EUiA-ISF amb CiU. No em pensava (vaig amb el lliri a la mà?) que tota la càrrega la posarien en les retribucions dels regidors i regidores. Un tema que, com és sabut, segueixen explotant (el ventilador! máquina!) però que ben aviat se'ls girarà totalment en contra seva.
Em sap greu que hagin començat així: magnificant fins a l'extrem una reestructuració de salaris (renunciant a triennis i reduint lleugerament els sous dels tinents d'alcalde per incrementar retribucions (i funcions!) dels regidors a dedicació completa i parcial)... que fa una suma total pràcticament equivalent a la del mandat anterior. Tant de soroll per res... o no?

Lourdes Borrell continua amb la tònica que ja va mostrar al procés de negociació: portes obertes d'ICV-EUiA-ISF... i porta als morros del PSC. Després de perdre el 40% dels seus vots al 2011... potser somia en majoria absoluta el 2015? Santa innocència!

dimarts, 19 de juliol de 2011

Divuits de juliols.........

Corria l'any 1966. Jo tenia 8 anys i anava als Padres. Només teníem un llibre de text: l'Enciclopedia Álvarez. Eren anys en què el dilluns al matí cantàvem l'himne de Pemán al pati de l'escola i el tornàvem a cantar el dissabte al migdia, abans d'anar a casa. En el meu llibre de text de Perfeccionamento 2º B, així es parlava del 18 de juliol:

Quan Sant Feliu era San Feliu i la plaça de la Vila era la plaza de los mártires, el 18 de juliol "relucía más que el sol". En Marc Rius m'ha fet arribar un programa de celebració del 35è aniversari de la vergonya, en aquella ciutat de 1971 que es debatia entre la mediocritat de la dictadura i l'esperançada lluita per la cultura, el civisme i la democràcia:


dilluns, 18 de juliol de 2011

Ple de juny de 2011: acords presos i votacions dels grups.

Properament, com és habitual, penjaré el resum del desenvolupament del ple.

"43.810 ciutadans i ciutadanes iguals en drets, deures i oportunitats". Editorial Butlletí 441, juliol 2011

En el meu primer editorial com a alcalde de Sant Feliu, i com si fos una carta de presentació, vull explicitar dues conviccions personals molt profundes.

La primera, des d’una perspectiva individual. Citant la Declaració Universal dels Drets Humans, les 43.810 persones que convivim a Sant Feliu a 1 de juliol som totes lliures i iguals. Amb independència de gènere, edat, origen geogràfic o cultural, creences o ideologies, capacitats personals i situació econòmica o laboral. La igualtat de drets, deures i oportunitats en què crec és, alhora, punt de partida i objectiu prioritari i permanent de l’equip de govern que presideixo i que dirigirà la ciutat els propera quatre anys.

La segona, des d’una perspectiva comunitària. Sant Feliu ha de ser el lloc comú en els cors i en les vides de tots els seus 43.810 habitants. Cal fer tot el possible per fer créixer i per consolidar el sentit de pertinença a la nostra ciutat, la importància dels espais i els temps que compartim, la força dels valors democràtics, la consciència que la comunitat i la ciutadania s’han de fer de manera conjunta i dia a dia. Tenim reptes urbanístics importants, però tenim reptes socials més importants encara: pal•liar els efectes de la crisi, garantir la nostra cohesió social present i futura, atendre com cal a la nostra infància, el nostre jovent, les famílies, la gent gran. L’ajuntament ha de dissenyar i dur a terme polítiques públiques per a la cohesió social, és un protagonista privilegiat per fer-la possible, però no és l’únic: totes les entitats juguen un paper extraordinari en aquest sentit, i la ciutadania hi té sempre un paper fonamental. Sant Feliu, per tant, l’hem de fer comptant amb tothom. Fer Sant Feliu amb la gent, al costat de la gent, serà el criteri bàsic del govern de la nostra ciutat.

Caldrà concretar aquestes conviccions profundes en el dia a dia i a tots els barris, atenent prioritàriament el que és proper i comú. En aquest sentit, hem donat les instruccions perquè aquest estiu s’abordin dues qüestions alhora petites i rellevants: la substitució dels bancs en places i avingudes que no són adequats per al repòs o l’estada de la gent gran, i una millora en profunditat dels dos passos sota la via al carrer Montserrat i el túnel entre la plaça de l’Estació i el carrer Roses. Aquesta serà, com aviat es podrà comprovar, la tònica i l’estil de l’equip de govern.

I, a punt de començar l’estiu, em plau desitjar-vos bones vacances i una magnífica Festa Major de Sant Llorenç.

(Podeu accedir aquí al Butlletí complet de juliol de 2011 (número 441))

diumenge, 17 de juliol de 2011

"Les raons d'un acord de govern amb CiU". Entorn, 81. Juliol 2011.

L’11 de juny vaig ser escollit alcalde de Sant Feliu. Vull començar donant les gràcies als milers de persones que van votar ICV-EUiA-ISF. No els defraudarem. Com tampoc defraudarem al conjunt de la ciutadania, que trobarà en mi i en el govern que hem format amb CiU un ajuntament obert, eficaç i dialogant.

Sé que l’acord de govern amb CiU pot ser polèmic. Sé que molta gent pensarà que és difícil d’entendre un pacte a Sant Feliu amb el partit de les retallades a la Generalitat. En som plenament conscients i sabem que cal explicar-ho molt bé: properament, des d’ICV-EUiA farem diferents actes informatius sobre les raons d’aquest acord de govern.

La clau d’aquest pacte és, justament, Sant Feliu i l’actitud i plantejaments dels grups municipals del PSC i de CiU durant la negociació per a la formació de govern. Mentre que el PSC era la nostra primera opció, per al grup municipal socialista nosaltres érem la seva última opció. I així és molt difícil arribar a acords: dos no es barallen o no s’entenen si un no vol. Hi havia l’oportunitat de superar divisions dins l’esquerra local, però no ha pogut ser. Des del govern, mantindrem la mà estesa al PSC i no desacreditarem la seva tasca de govern dels darrers 8 anys.

Per contra, el grup municipal de CiU va respectar molt aviat el principi de suport a la llista més votada. A la nostra ciutat, governarem amb quatre persones de Sant Feliu i per a Sant Feliu en els àmbits de la política i la gestió locals.
Ens hem entès per a un govern de 4 anys, posant per davant l’estabilitat del govern municipal, i una manera de fer més dialogant i participativa des de l’Ajuntament. El pacte, per tant, era necessari i és positiu. Estic segur que el temps donarà la raó a les persones que hi han dipositat tota la seva confiança.

(Aquí podeu accedir al text complet del número 81 de l'Entorn)

dissabte, 9 de juliol de 2011

05/07/11: entrevista a "El Punt"

ICV torna a dirigir la capital del Baix Llobregat després de vuit anys a l'oposició

El nou equip de govern, format per ICV i CiU, té com a principal objectiu treballar per afavorir la cohesió social

05/07/11 00:00 - Sant Feliu de Llobregat - Sandra Pérez


Foto: JOSEP LOSADA.1



Arriba a l'entrevista a corre-cuita. La reunió amb treballadors de l'Ajuntament s'ha allargat. Jordi San José, el nou alcalde ecosocialista de Sant Feliu de Llobregat, s'està trobant amb els empleats de la casa per presentar-los el projecte del nou equip de govern, format per ICV-EUiA-Independents per Sant Feliu i CiU.

Creu que la ciutadania ha entès el pacte ICV-EUIA-IFS i CiU?

Vist des de fora de Sant Feliu és complicat. Vist des de dintre, molta gent ens ha felicitat i ens ha dit que és un bon acord en clau local. És evident, i així ho vam fer constar en l'acord de govern amb CiU, que tindrem un perfil propi en els temes que no són de política local.

Els resultats electorals (7 regidors per a ICV i 6 per al PSC) obrien el camí dels pactes.

Només eren possibles dos governs: ICV i el PSC o ICV i CiU.

Per què no ha estat possible pactar amb el PSC?

La mateixa nit electoral, en declaracions a fetasantfeliu.cat, sabent que no sumava, la candidata del PSC va dir que la seva opció era governar amb CiU, la qual cosa exigia, poc o molt, el suport del PP. En comptes de treballar per un acord amb la força de l'esquerra més votada, van fer-ho en primer lloc per la possibilitat PSC més CiU, i després per un govern PSC, CiU i ICV. En tot el procés, CiU va reconèixer el principi de suport a la llista més votada i es va comprometre amb la negociació, la qual cosa no vam veure al PSC.

Les diferències entre el PSC i ICV en la darrera legislatura feien difícil el pacte.

Era complicat, però també era el moment de superar-ho.

Se senten còmodes amb CiU?

Sí, hi ha un grau d'entesa molt bo. Estem fonamentant una manera de treballar en què els 11 regidors tinguin atribuïdes molt clarament les seves responsabilitats, però que, a la vegada, estiguin informats de tot.

Quines són les primeres mesures que ha engegat?

El cartipàs, la primera. També hem traslladat al Departament de Sanitat les reivindicacions que afecten l'ambulatori del Pla. Hi havia la possibilitat de retallades en els serveis de pediatria i urgències, però finalment seran reduccions al juliol i l'agost. Hem posat les bases del consell assessor d'urbanisme i hem programat reunions amb les associacions veïnals per poder posar en servei els regidors de barri. Fins ara eren actors secundaris, però han de ser un recurs.

Com volen afavorir la participació i la cohesió social?

En la primera part del mandat volem fer el llibre blanc de l'educació, l'esport i la cultura per afavorir la construcció de la ciutadania. Després, un bon pla de treball per als serveis socials. Considerem que la cohesió social, l'objectiu del govern, es guanya amb més implicació en la vida comunitària i amb més atenció a les persones en risc.

Existeix algun indici de fractura social a Sant Feliu?

No, no hi ha cap problema. En una situació de crisi com la que vivim, si no fem els deures ara, no podem saber cap a on evolucionarà tot. No és perquè sigui Sant Feliu, és una situació més global. Treballarem per detectar, prevenir i combatre qualsevol risc d'exclusió social.

L'aposta del mandat no són, doncs, les grans infraestructures, sinó l'atenció a la gent.

La societat té barreres invisibles. No n'hi ha prou de tenir escoles bressol o estadis d'atletisme–val a dir que en projectarem, en un pla d'equipaments–, si hi ha sectors que no hi poden accedir. A la pràctica, a partir del segon any de mandat, s'hauran de modificar els preus públics dels equipaments municipals per fer-los accessibles a tothom i revisar la política fiscal amb consens polític i social.

A l'acord de govern es va pactar crear espais d'estudi i debat per prendre decisions sobre temes polèmics, com el projecte a Mas Lluí i la coberta de les vies. Això podria endarrerir-ho tot?

El que endarrereix les coses és la crisi econòmica. No perdem temps: hem d'aprofitar la situació per guanyar consens polític i social i per millorar projectes. Si el govern espanyol no treu a licitació el cobriment de les vies és per falta de diners, no perquè ens discutim pel projecte.

Confia que es pugui dur a terme el cobriment de les vies?

Se'n farà el cobriment en aquest mandat. No tinc una bola de vidre, però existeixen tots els elements perquè les obres es treguin a licitació.

Ha allargat la mà a l'oposició: al PSC i el PP.

Poso un exemple: m'agradaria que a la primera reunió a Madrid per tornar a demanar que les obres de cobriment de les vies es posin a licitació hi anéssim els quatre portaveus dels grups municipals.





dijous, 7 de juliol de 2011

Aclariments sobre les retribucions dels regidors i regidores de l’Ajuntament.

Llegeixo en el bloc de Lourdes Borrell: "En el primer Ple municipal, aquest dijous dia 30 de juny, el nou equip de govern  format per ICV-EUA i CIU van decidir augmentar els salaris, entre un 20-25%."

No vull polemitzar amb el segon grup municipal de l'ajuntament. Menys encara si aquest grup és del Partit Socialista, amb qui vull tenir sempre la mà estesa i amb qui desitjo recuperar algun dia (i més aviat que tard) una relació de cooperació i de confiança. Qui em coneix, sap que jo no vull fer política de desprestigi de l'adversari, sinó de generació de confiança en les pròpies conviccions i propostes. Però no puc passar per alt les desafortunades paraules de qui em va precedir a l'alcaldia.

Diverses persones m’han demanat, a més a més, explicacions sobre aquest tema, sobre el qual no vull deixar cap aspecte sense aclarir, cap tema sota la més mínima ombra del dubte. M’explicaré comparant les retribucions de l’equip de govern en diversos moments des de la constitució del govern anterior.

Quadre 1: Retribucions que vam aprovar al ple de dijous passat, 30 de juny, a l’inici d’aquest mandat:

Tots aquests sous són bruts i per catorze pagues. A part, s’ha de comptar el cost empresarial de la Seguretat Social. En el ple, vaig comparar aquests sous amb els equivalents fa quatre anys, a l’inici del mandat anterior:


Quadre 2: Retribucions a l’inici del mandat anterior:

Com en el quadre anterior, parlem de sous bruts i catorze pagues. Les diferències entre els tinents d’alcalde es deuen a triennis acumulats.

En els tres primers anys del mandat anterior, va haver-hi canvis significatius al govern: ERC va passar a l’oposició, Josep Maria Rañé va anar al Consell de Treball, Econòmic i Social, etc. Al maig de 2010, el cost econòmic de l’equip de govern era el següent:

Quadre 3: retribucions a maig de 2010

El 12 de maig de 2010, el president Rodríguez Zapatero va comparèixer al Parlament per anunciar el duríssim pla de retallades que li van imposar les autoritats monetàries i el directori de la Unió Europea. Entre aquelles mesures, l’obligació de reduir el sou de funcionaris i càrrecs públics. En compliment d’aquesta instrucció del Govern de l’Estat, l’11 de juny de 2010 es van aprovar reduccions salarials que, en el cas del nostre ajuntament, van comportar les següents retribucions:

Quadre 4: retribucions després de les retallades dels sous del personal al servei de les administracions públiques decretades pel Govern de l’Estat

El darrer i més important canvi del mandat anterior és la dimissió de Vázquez i la presa de possessió de Lourdes Borrell, a desembre de l’any passat. Molt al final del mandat, el PSC opta perquè Borrell mantingui alhora l’alcaldia i les regidories de Cultura i Hisenda, amb la qual cosa es produeix un estalvi conjuntural d’un salari. El mandat anterior va acabar, doncs, amb aquest retrat salarial:

Quadre 5: retribucions a finals del mandat 2007-2011:

Tot i que en el ple del 30 de juny vaig fer la comparativa entre els quadres 1 i 2, he de donar la raó a Lourdes Borrell en el sentit que la comparativa s’hauria de fer després de les retallades de maig de l’any passat. No li he de donar, però, la raó en dir que s’hauria de comparar amb el final de mandat, ja que l’estalvi produït per la concentració de tres responsabilitats (alcaldia i regidories de cultura i d'hisenda) que s'ha d'entendre com a provisional de quatre mesos, ja que no va respondre a una decisió planificada i acordada prèviament, sinó a la situació final sobrevinguda per la renúncia de Vázquez.

Per tant, la comparativa correcta és entre juny de 2011 i juny de 2010, i ens diu el següent:


Es tracta d’una reestructuració dins d’un ordre de magnitud pràcticament equivalent. Com vaig explicar al ple, es redueix una diferència de més de 1000€ entre tinents d’alcalde i regidors a dedicació completa, quan la tasca és absolutament equivalent, tret d’una major disponibilitat per a la substitució o representació de l’alcalde. Per aconseguir-ho, als tinents d’alcalde se’ls aplica una reducció de 100€ i als regidors al 100% de dedicació se’ls fa un increment de 650€. Això implica un altre petit canvi en el percentatge de les dedicacions parcials, ja que es modifica la base sobre la qual s’aplica el còmput. Aquest és tot el canvi econòmic introduït a l’inici d’aquest mandat! 909,11€ al mes, un increment del 3,37% respecte a fa un any. El canvi realment rellevant, però, és que se’l guanyaran dia a dia i al llarg de tot el mandat, i que la ciutadania ho percebrà amb claredat!


Em veig obligat a tornar a la desafortunada nota de la senyora Borrell, on amaga la informació completa que acabo d'exposar i fa i difon afirmacions que, com ja li vaig dir al mateix ple, ni són veritat (com espero haver acabat de demostrar) ni aporten res a ningú... tret que possiblement es giraran contra ella mateixa.

En conseqüència, i pels motius següents:
1) per respecte a la institució que ha presidit,
2) per respecte a la ciutadania de Sant Feliu, i
3) per no enterbolir innecessàriament les relacions entre les dues forces d’esquerra que representem,

estic convençut que seria convenient que la regidora Lourdes Borrell argumentés, amb el mateix detall que jo he fet, les seves afirmacions segons les quals “el nou equip de govern va decidir augmentar els seus salaris entre un 20 i un 25%”.

Per la meva part, no donaré ales a una polèmica que només interessa al sector del PSC que ni va saber llegir els resultats del 22 de maig ni ara sap trobar el seu paper. No respondré, doncs, a la senyora Borrell i em dedicaré, com espera la ciutadania, a exposar i sotmetre a debat les nostres propostes per a Sant Feliu. Al capdavall, aquesta és no només la nostra feina, sinó, sobretot, la nostra passió.