dimarts, 12 d’abril de 2011

Anàlisi i conclusions a partir de les municipals de 1991 i 2007: cal recuperar vot d'esquerres i mantenir homogeneïtat a tots els barris.

A les eleccions municipals, el PSUC primer i Iniciativa després, hem obtingut un volt molt homogeni als diferents districtes electorals de Sant Feliu. Estic convençut que no podria ser d'una altra manera. Ja des de la clandestinitat i als inicis de la transició, hem treballat sempre per fer de Sant Feliu un sol poble, una sola ciutat, construïda sobre la base del moviment obrer a cavall de les immigracions dels anys vint i dels anys seixanta, amb un únic discurs de defensa dels drets socials i de la millora de les condicions de vida dels treballadors i les treballadores. Un discurs que ha permès que tinguem la mateixa acollida a diversos barris i diversos sectors de la nostra ciutat. Una acollida majoritària fins a les darreres eleccions de 2007 i que estem convençuts que tornarà a ser-ho a partir de les eleccions del proper 22 de maig.


He volgut començar aquesta anàlisi amb un mapa dels set districtes electorals de Sant Feliu i el nombre d'electors i electores que en formaven part a les darreres eleccions municipals de fa quatre anys. Llavors teníem un cens electoral total de 32.395 persones, que no variarà gaire de cara al proper mes de maig.

Mirem unes primeres dades de les eleccions de 1991, fa vint anys. He triat aquesta data per no anar massa enrera i que les comparacions siguin més versemblants amb les del 2007. Llavors Sant Feliu no tenia encara el Mas Lluí (districte 7). En color carbassa fosc el partit que va quedar primer a cada districte, en carbassa clar el que va quedar segon i en groc clar el que va quedar tercer. El 1991, vam guanyar a tots els districtes menys al centre, on va guanyar CiU. El que m'interessa destacar, i apareix a la darrera línia, és la raó matemàtica entre el districte on cada partit va tenir el millor resultat i aquell en què va tenir el pitjor resultat. Una xifra baixa indica un resultat proper entre el millor i el pitjor, i assenyala homogeneïtat de vot: comportament electoral similar a tot Sant Feliu, en definitiva.
Al 1991, amb en Cesc Baltasar al capdavant, vam tenir un resultat no només bo en el seu conjunt, sinó homogeni en la seva distribució: el districte millor només va tenir un resultat 1,56 vegades millor que el pitjor. En l'altre extrem, hi havia CiU, on en el districte 6 va obtenir gairebé 8 vegades menys vots que en el primer. Les distàncies entre el vot a cada districte es poden veure millor en aquest gràfic:
Setze anys després, al 2007, les dades són diferents. Per primer cop des de 1979, el PSC va guanyar les eleccions, després de 28 anys de victòries consecutives i del lògic desgast que això comporta. Però la victòria del PSC s'ha traduït en una majoria fràgil que, en la meva opinió i per diverses raons, no ha sabut consolidar, ni interiorment en el partit (només cal veure la seva candidatura) ni generant complicitats i suports majoritaris a la ciutat. Vaig fer algunes reflexions sobre aquest tema en aquest escrit. En vuit anys, des de 2003, el PSC sembla tenir fins i tot més desgast que el que nosaltres havíem tingut en el triple de temps. El cas és, però, que al 2007 hi va haver un desplaçament de vot cap al PSC, cap al PP i cap a ERC que es reflecteix en el quadre següent:

El PSC va guanyar en cinc dels set districtes i va guanyar moltíssim en homogeneïtat de vot, sobretot pel fet de doblar la seva representació al barri centre. El PP va ser, per primer cop, tercera força política en tres districtes, i va tenir un resultat molt homogeni a tots els barris, inclosos el centre i Mas Lluí, on va tenir el seu millor resultat. CiU i ERC van tenir una enorme dispersió de vot: per a ells, sembla que hi hagi dos Sant Felius, i farien bé de fer una lectura a fons sobre aquest tema.


Mirant aquests gràfics, es veuen algunes coses amb tota claredat. En primer lloc, que com diu la revista local Fet a Sant Feliu, les eleccions del 22 de maig seran cosa de dos: PSC o ICV-EUiA-Independents per Sant Feliu. En segon lloc, que Sant Feliu té ànima d'esquerra plural: entre socialistes i nosaltres concentrem les dues terceres parts del vot i dels regidors i regidores. El PSC faria bé de tenir en compte aquesta realitat per a la seva futura política d'aliances. En tercer lloc, que per recuperar l'alcaldia hem de fer un esforç prioritari per recuperar vot que, al 2003 i al 2007, va passar d'Iniciativa al PSC. Estic convençut que els i les votants d'esquerres que van voler donar una oportunitat als socialistes en les dues darreres eleccions, hauran vist amb preocupació l'estil de govern de Vázquez i Borrell i la seva obsessió per acostar-se a CiU i fins i tot al PP per no haver d'entendre's amb ICV-EUiA, passant molt per damunt dels interessos de la nostra ciutat. El que va passar al darrer ple del mes de març és tristament revelador d'aquesta situació.

A 40 dies de les eleccions municipals, la situació és més oberta que mai. Sant Feliu només pot tenir dos alcaldes: o Lourdes Borrell o Jordi San José. Dues formes totalment confrontades de concebre la ciutat i el seu govern: la imposició de decisions al marge de la gent que han practicat PSC i CiU, o la cerca d'acords i de participació que proposem des de la nostra coalició. D'aquí a 40 dies, sabrem què és el que vol Sant Feliu. I de la feina de la coalició i de les voluntats que aconseguim sumar, dependrà una victòria amplíssima i històrica per fer de Sant Feliu una ciutat ben planificada, ben gestionada, dialogant, viva i equitativa.