dijous, 7 d’abril de 2011

Per què tanta gent treballadora vota en contra dels seus interessos?

Espero que Michael Moore no em busqui les pessigolles. Per si de cas, aquest és el cartell original de la pel·lícula "Capitalisme: una història d'amor":


Jo diria que no calen més comentaris: la foto és prou explícita. La llàstima és que no aprenem de les conseqüències que se'n deriven.

Per exemple, en una versió més nostrada:

El nostre govern, que va obtenir el suport majoritari de la gent treballadora de Catalunya, acaba de suprimir un impost de successions que ja només afectava a uns pocs centenars de famílies enormement riques de Catalunya. El nostre president diu que perquè no hi hagi greuge comparatiu amb València i Madrid: Camps i Aguirre com a referència (ells només han de fer, com jo he fet al Paint, canviar el color de la bandereta). Després diu que hem d'entendre les retallades de drets socials... per culpa dels d'abans o per culpa de Madrid. El mateix dia que evita el pagament d'un impost a les grans fortunes hauria estat bé que ens digués quants llits hospitalaris no caldria suprimir o quants mestres es podrien contractar amb aquests diners. Però CiU no ho fa: branda la bandera perquè sap molt bé que molta gent li compra aquesta pel·lícula. Perquè molta gent vota emocionalment, fins i tot quan racionalment ho fa en contra dels seus interessos.

I mentrestant, des d'una part de l'esquerra, uns quants posant l'accent també en la bandera: jugant en el seu terreny, vam perdre les eleccions del 28 de novembre. Per benefici dels representants d'aquests pocs centenars de famílies, i amb el suport de milers i milers de persones de bona fe que, a hores d'ara, potser es fan creus de la situació que han fet possible.