dimecres, 6 d’abril de 2011

Dimecres, 6 d'abril: presentació del programa a la Salut i Can Maginàs.

Comencem el cicle de presentació del programa als diferents barris de Sant Feliu. Sempre tindrà el mateix format: parada a la plaça del barri un parell d'hores abans de començar l'acte, i posteriorment trobada amb els candidats del barri i amb mi mateix. Dos temes centrals per a les converses: les prioritats generals per a Sant Feliu, i les propostes concretes per al barri.

A la Salut, comptarem amb la presència d'Isabel Calvo i de José Antonio Moreira. Em fa una il·lusió especial fer un acte electoral a la Salut amb el José Antonio, que va ser alumne meu a l'Escola Gaudí en els anys que hi vaig treballar (de setembre de 1976 a juny de 1981). I ser al costat de la Isabel té un valor també especial per a mi, ja que m'ha facilitat una gran part d'una bona xarxa de relacions amb persones, comerços i entitats del seu barri. Un barri que, d'altra banda, ha donat a la nostra ciutat un excel·lent regidor, que va servir a la nostra ciutat durant sis legislatures, des de 1979 fins a 2003: el nostre company i gran amic Juan Sánchez Carreño. I, amb ell, altres grans regidors dels barris de la Salut i de Can Maginàs o que hi han nascut: Paco Romero Laguna, Alejandro Huerga Barquín i Ferran López Albiol. I també persones que han format part de les nostres candidatures des de la recuperació de la democràcia local: Paquita Cano, Luis Gómez, Carmen Alonso, Teresa Larios, Yolanda Romero o els ja desapareguts Fernando Pintado i Máximo Vargas. Vull destacar, finalment, la presència dins la nostra candidatura per al mes de maig, de persones que coneixen molt bé el barri pel seu treball i les seves responsabilitats, com ara la Mireia Aldana, la Cinta Daudé, la Susana Joaquín o l'Aurora Huerga.

Grans persones i bones propostes per fer reviure Sant Feliu, per fer reviure la Salut i Can Maginàs!

2 comentaris:

Daniel ha dit...

Hola,

torneu a fer cartells en bilingüe i a més discriminant segons el barri...

Per què al centre en català i a la Salut en castellà? Cal contribuir a mantenir una doble realitat sociolingüística reforçant el castellà al barri i el català al centre com si tinguessim 2 santfelius?

Per últim, com justifiqueu que l'administració local, l'escola, el govern de la generalitat, etc. han de tenir el català com a llengua vehicular però vosaltres com a partit no ho feu? Per què allò que enteneu que ha de ser a les institucions no es correspon a la vostra pràctica de partit? És electoralisme?

Jordi San José i Buenaventura. ha dit...

Hola, Daniel,

No sé si et sabré convèncer, però per descomptat que ho provaré: ho faig amb tots els comentaris que es deixen en aquest bloc!

El primer que m’interessa remarcar és el fet que cap partit com ICV ha treballat per tenir un mateix llenguatge, una mateixa proposta i una mateixa presència i activitat a tots els barris de Sant Feliu, des de la clandestinitat fins ara. Si algú té al cap la idea d’un sol poble, d’un sol Sant Feliu, és sens dubte el vell i estimat PSUC, les actuals Iniciativa i Esquerra Unida.

Per què fem cartells només en català a alguns barris i en català i castellà a altres? Bàsicament per dues raons. En primer lloc, hi ha una realitat demogràfica (més que sociolingüística) a barris com la Salut i Can Calders: són barris amb una mitjana d’edat alta i pràcticament tota de llengua materna castellana. Altres barris tenen població majoritàriament de llengua materna castellana (de fet, tots menys el districte 1, el centre), però la mitjana d’edat és més baixa i el català hi és plenament habitual. En segon lloc, hi ha un factor d’identificació personal, més emotiu que racional, que va més enllà del missatge que s’expressa. De forma majoritària, per exemple a la Salut, la llengua relacional és el castellà i el que fa que algú senti a l’interlocutor o l’orador com a proper és tant per la llengua d’expressió com pel contingut que s’expressa, en el nostre cas sempre en termes de drets socials i de millora de les condicions de vida de la classe treballadora.

La consideració contrària ens porta al fet que, per no utilitzar el castellà, hi ha diversos partits polítics de Sant Feliu que no fan cap activitat o fan activitat merament simbòlica a barris on viuen molts dels nostres conciutadans, com si no fossin tan santfeliuencs com qualsevol altre. Més encara, deixaria l’ús del castellà a PSC i PP, reforçant uns atributs polítics a la llengua castellana que jo rebutjo totalment.

Daniel, que tu diguis que el nostre partit no té com a llengua vehicular el català només es pot dir a partir del desconeixement o de l’interès que et pugui moure a dir-ho. La nostra pràctica de partit (de fet, l’única pràctica continuada de partit a Sant Feliu en el temps i a tots els barris) s’expressa tant en els mitjans tradicionals (actes, revista,...) com en els nous (web, blogs,...) en català, fent ús del castellà en les persones que el tenen com a llengua habitual o en els barris en què, per les raons que t’he expressat, facilita la complicitat amb els i les nostres militants, electors i electores.

Cordialment,

Jordi San José