divendres, 18 de març de 2011

DA3.

(Foto extreta de Fet a Sant Feliu. D'esquerra a dreta: Sergi Jiménez, jo mateix, Xavier Alegre, Damià Calvet (secretari de Territori i Mobilitat de la Generalitat) i Lourdes Borrell. La mà que se serveis un got d'aigua és de Víctor Morlán (secretari d'Estat d'Infraescrtuctures)).

No, no juguem als barquets: parlem del finançament del soterrament de les vies a Sant Feliu. Parlem del lent avanç de la lògica competencial i de la lògica del seny: una obra ferroviària s’ha de pagar per les administracions que tenen responsabilitat sobre el servei ferroviari.

Seran 120,8 milions d’euros, com van dir a Sant Feliu els números 2 dels departaments d’obra pública de l’Estat (Víctor Morlán) i de la Generalitat (Damià Calvet). L’any 2006, quan es va signar el conveni entre l’Estat, la Generalitat i l’Ajuntament per al soterrament, el cost estimat era d’uns 50M€, dels quals la Generalitat i l’ajuntament havíem de pagar conjuntament el 50% i l’Estat l’altre 50%. Això implicaria per al nostre ajuntament una xifra d’entorn de 25-30M€, que s’han d’obtenir mitjançant la construcció de 660 habitatges en l’indret que avui travessen les vies.

Però, com vaig exposar als senyors Morlán i Calvet, al 2011 cal aplicar els criteris i la realitat del 2011. Tenim un Estatut nou, que estableix el traspàs de rodalies a la Generalitat i el desenvolupament d’un pla d’inversions de l’Estat a Catalunya, regulat pel que es coneix com a Disposició Addicional Tercera de l’Estatut (la DA3). Aquesta realitat planteja un escenari totalment diferent al de 2006: la part que correspondria a Generalitat i ajuntament, s’ha de pagar amb requalificacions urbanístiques (escenari 2006) o en el marc de les inversions a Catalunya que han d’acordar Estat i Generalitat a càrrec de la DA3 (escenari 2011)?

Iniciativa i Esquerra Unida de Sant Feliu ho hem tingut molt clar des de l’aprovació de l’Estatut de 2006: vam votar el nou Estatut, i no té sentit reivindicar i defensar textos legals perquè després no s’apliquin en les seves implicacions quotidianes. Per això, vaig demanar als senyors Morlán i Calvet el següent finançament del soterrament: el 50% de l’Estat a càrrec dels seus pressupostos generals, el 50% de la Generalitat i l’Ajuntament a càrrec de la DA3. I també hem plantejat una moció al ple municipal amb aquest mateix objectiu.

Aquest escenari tindria un factor favorable fonamental: el temps. En la mesura que el projecte ferroviari ja està acabat i que ja estan negociant la destinació dels recursos de la DA3 per als anys 2011 i 2012, una decisió política en aquest sentit de la Generalitat i l’Estat permetria una licitació molt ràpida de les obres del soterrament. Aquest és, sens dubte, l’objectiu del treball dels darrers anys d’ICV-EUiA a la nostra ciutat.