dissabte, 31 de desembre de 2011

Una mirada personal al 2011. Un desig per al 2012.

Se'n va un any dur, molt dur. Per a tothom, però sobretot per a un de cada quatre de nosaltres, les persones i famílies que viuen o són a prop de viure en la pobresa. Aquesta realitat, crua realitat, marca el regust descoratjador i encoratjador alhora amb què he viscut els primers sis mesos d'alcaldia i amb què viure amb tota certesa els propers anys.

Ha estat un any marcat, evidentment per les eleccions municipals: el vam començar amb un govern i l'acabem amb un altre. Fa un any era el cap de l'oposició i ara sóc l'alcalde. Altres eleccions han marcat un canvi radical d'escenari: gairebé en la seva totalitat, els darrers vuit anys han estat marcats per governs del PSOE i el PSC a tots els nivells. Avui, però, després de les eleccions de novembre de 2010 (Generalitat) i de 2011 (Estat), tenim el mateix escenari que fa deu anys: alcalde d'ICV, president de la Generalitat de CiU i president del Govern central del PP. Tinc el convenciment que, com fa deu anys, el PP treballarà a Sant Feliu, a Barcelona i a Madrid a favor del soterrament de les vies, com ho faran també tots els partits presents a Sant Feliu. Els obstacles que el Govern de CiU a la Generalitat va plantejar fa deu anys, estic també convençut que avui han desaparegut de manera total.

Ha estat un any de fites importants en molts àmbits: hi ha molta energia social i molta empenta col·lectiva a la nostra ciutat! No vull ni puc ser exhaustiu, i m'agradaria que diverses persones completessin la meva mirada al 2011, però sí que vull destacar algunes coses positives que ens han passat aquest 2011. Hem tingut nous veïns i veïnes als barris on abans hi havia la Hoechst i camps de darrera de la Matacàs. Hem tingut escoles reconegudes per la seva activitat, com el que es va donar a l'Escola Monmany per la seva tasca d'educació ambiental. Diversos clubs de la nostra ciutat han tingut resultats realment bons, com els equips santfeliuencs de bàsquet i de waterpolo, ambdós en competicions estatals, i altres es troben en processos francament positius, com ara la fusió del CFA i el Santfeliuenc de futbol. Sant Feliu va vibrar com mai amb el lliurament de la Medalla de la Ciutat al nostre veí Juan Carlos Navarro. En el camp de la cultura, hem reconegut amb la Rosa de la Ciutat el paper del gran intel·lectual Feliu Formosa en més de trenta anys de col·laboració amb els Premis Martí Dot de Poesia o ens han reconegut a la nostra veïna Maite Carranza amb el Premio Nacional de Literatura Juvenil. En el camp de la música, santfeliuencs com Joan Dausà o Ramon Mirabet, grups com Neurotica, Penguins, CyBee i tants altres sonen més i més, com ho han tornat a fer enguany OBK o els santfeliuencs "adoptats" d'Estopa. Hem tingut la sorpresa de l'aparició amb força de l'òpera a Sant Feliu, fins i tot a la festa de la xarxa del barri Falguera, amb una primera estrena de La Traviata i properes sorpreses que ens esperen ja als primers mesos del proper any. Hem tornat a tenir unes Festes de Tardor espectaculars, amb més gent de Sant Feliu i a tots els barris que, a més, m'han donat personalment l'oportunitat de fer realitat el meu somni de ser, encara que sigui a temps molt parcial, casteller de la meva ciutat. S'ha consolidat un nou i bon mitjà de comunicació, el Fet a Sant Feliu, i han aparegut dos nous diaris de Sant Feliu (amb i sense l'article "El" al davant). Ha estat també l'any de les mobilitzacions socials del Moviment 15-M, amb una acampada inicial a la plaça de la Vila i les mobilitzacions protagonitzades després, sobretot pel tancament de les urgències nocturnes al CAP del Pla.

Ha estat també un any d'ombres importants. Comencem justament pel tancament de les urgències nocturnes, però ha estat també un any de tancaments importants de fàbriques i de comerços de la nostra ciutat, que es poden resumir i simbolitzar amb el tancament del forn de la Puríssima o de Cal Manco, ambdós a la carretera. Una crisi econòmica que ens volen fer acceptar com a irremediable i gairebé normal està tenint un impacte brutal a les vides de moltes famílies de la classe mitjana i treballadora de la nostra ciutat. Prop de 3.500 persones a l'atur. Centenars d'homes i dones presentant-se, fa només alguns dies, a plans d'ocupació... per a 23 places, cobertes per persones en situació gairebé dramàtica. Una crisi econòmica que hem d'evitar com sigui que derivi en fractura social, quan coneixem bé les causes: l'acumulació de capital en mans d'especuladors que gairebé cap govern qüestiona... perquè són els governs de dretes que van fer possible la desregularització del sistema financer que avui escanya a milions i milions de persones arreu del món. Governs als quals una majoria legítima de ciutadanes i ciutadans han donat un clar suport: una reflexió profundíssima de l'esquerra europea és imprescindible per tornar a tenir una majoria social i política que doni la volta a aquesta dramàtica situació.

Una crisi que descoratja pel seu brutal impacte i que encoratja per la necessitat imperiosa de denunciar-ne políticament les causes i per pal·liar-ne tant com es pugui els seus efectes a la nostra ciutat. Serem molts els qui hi posarem el coll i als quals cal agrair mil i mil vegades la seva tasca: Creu Roja, Càritas, les parròquies, les ong locals, les persones, els clubs i entitats que han tornat a mostrar la seva solidaritat aquest desembre i tots els mesos de l'any.

Vull acabar aquest recorregut amb una imatge i un desig. La imatge de Sant Feliu que vam poder veure en el darrer dels bons esdeveniments de l'any que hem viscut, l'emissió del programa "Divendres", de TV3, fa unes setmanes, i la promoció que ens va fer en Joan Dausà. I un desig, reiterat desig, gairebé obsessiu, però en el que crec profundament: que sapiguem tirar tots endavant sense deixar ningú enrere. És a dir, que cap persona gran se senti absolutament sola quan en tinguem coneixement, que sapiguem detectar i corregir les situacions de pobresa infantil, que trobem la manera de trencar aquest vergonyós atur juvenil del 40%, que cap santfeliuenc nascut fora de Sant Feliu se senti foraster entre nosaltres, que no ens resignem davant la injustícia d'un sistema que només es mou per l'afany incessant d'un lucre incessant i ens volen fer creure que és l'únic sistema possible, que siguem sensibles a la desesperació de les persones amb el malson de l'atur de llarga durada, que sapiguem donar la mà ,... Que sapiguem moure'ns per ideals, cadascú pels seus, per la seva fe, per la seva ideologia, però que tornem a moure'ns pels ideals que siguin, i que sapiguem moure'ns juntes i junts respectant en tot moment els ideals dels altres.

Estic segur que aquest hauria estat l'esperit de dos grans amics que ens han deixat aquest 2011, i que resumeixen també altres ciutadans i ciutadanes morts i que eren o havien treballat per a la nostra ciutat: el tresorer de l'Ajuntament, estimant Julián Jiménez, i el company d'EUiA i veí del barri Falguera, estimat Joan Morejón.

Té: acabo de rebre una felicitació del nostre company i amic Jaume Bosch, que vull transcriure literalment i que comparteixo al 100%. "Prefereixo viure com un optimista i equivocar-me, que viure com un pessimista i tenir sempre raó".

Bon any 2012 a totes i a tots vosaltres, ciutadanes i ciutadans d'aquesta ciutat meravellosa que es diu Sant Feliu (de Llobregat, és clar!)



dimarts, 27 de desembre de 2011

Resum del ple de novembre de 2011

Representants del Consell d'Infants llegint el manifest contra la violència masclista. Foto de Marc Rius.
El ple del mes de novembre va tenir dues mocions destacades: una del Consell Municipal de les Dones amb motiu del 25 de novembre, dia internacional contra la violència masclista, i l'altra, de CiU i amb el suport d'ERC i de SI per a l'adhesió de la nostra ciutat a l'Associació de Municipis per a la Independència, que finalment no es va aprovar.

La resta de punts, es van aprovar tots per unanimitat. La major part feien referència a diversos convenis. Al final del ple, vaig donar compte de les gestions efectuades en relació al soterrament. Finalment, Francisco Romero, en representació de la Plataforma veïnal en defensa de la sanitat pública, va llegir un manifest reivindicatiu.

Podeu llegir el resum que fem mensualment des d'ICV-EUiA-ISF aquí (4 pàgines). També us podeu descarregar l'acta oficial completa del ple (41 pàgines) aquí.

dissabte, 24 de desembre de 2011

Bon Nadal!

Poder sortir endavant sense deixar ningú enrere...

Aquest és el desig que he expressat en la meva primera nadala com a alcalde de Sant Feliu.

Han passat sis mesos des que vaig tenir el privilegi, l'honor i la satisfacció de ser l'alcalde de la ciutat que em va veure néixer, de la ciutat que adoro, de la meva ciutat. Sis mesos de palpar els diversos santfelius que conviuen a Sant Feliu: els alegres, els durs, els duríssims, els lluitadors, els activistes, els que esperen molt, els que tornen de tot, els resignats, els indignats,...

Diversos santfelius, com hi ha també diversos nadals. Parents de tots nosaltres a l'atur, parents de tots nosaltres a l'hospital, parents de tots veient com creixen feliços els seus infants, parents i amics que ja no ens acompanyaran aquests dies, parents i amics que ens ompliran un any més amb la seva presència. Molts nadals en un sol Nadal, moltes vides en cada instant de Vida, molts santfelius a Sant Feliu,... Moltes persones convivint ara i aquí, a Nadal i al nostre país, en circumstàncies enormement diverses.

Sigui quin sigui el teu Nadal, et desitjo de tot cor que el passis amb les persones que estimes i que t'estimen.

I per a Sant Feliu, doncs això: que puguem tirar endavant sense deixar ningú enrere. I que sapiguem, cadascú des del seu lloc, contribuir a fer-ho possible.

Bon Nadal i molt bon any 2012!

dimecres, 21 de desembre de 2011

Aquell setembre em vaig equivocar.

Hi ha vegades que hom no arriba a calibrar totes les conseqüències del que escriu. Hi ha vegades que hom s’equivoca. I, encara que sigui al cap d’un temps, si hom té l’oportunitat de rectificar, ha de rectificar.

Dilluns passat, vaig rebre el president de la Peña Bética, Sr. José Manuel Colmenero, per tal d’avançar en temes d’interès per a l’entitat i per a la ciutat. Abans d’entrar en matèria, José Manuel Colmenero em va fer veure un error que vaig cometre en un escrit en aquest bloc fa uns mesos i que l’afectava a ell i a l’entitat que presideix. Em va dir, i amb raó, que podia haver parlat amb ell abans d’escriure sobre coses que l’afectaven. Li vaig dir, i les va entendre, la raó i les causes de les meves preguntes a l’alcalde Vázquez sobre la realització d’unes obres a l’entitat, i a les quals el seu govern no va voler donar resposta. Aquest silenci, i no la Peña, era el que volia remarcar, però el cas és que el meu escrit hi va fer mal.

Dilluns vam tancar una etapa i vam començar-ne una altra. Em vaig equivocar en un escrit que he suprimit, i rectifico en aquest escrit que penjo avui. Aquell estil de govern que hi havia fa un any, avui ja no pren decisions que després no explica. L’estil que vull que governi Sant Feliu ha de ser sempre de mà estesa i de decisions clares, comptant amb tothom i assumint, quan n’hi hagi, els errors que es puguin cometre. Com el que exposo.

Gracias, José Manuel, por tu gesto y tu palabra. En enero volvemos a hablar: de la actividad cultural de la Peña en el barrio y en Sant Feliu, de su implicación creciente en la actividad social, deportiva y cultural de nuestra ciudad. Eso es lo que tratamos anteayer y lo que vamos a asegurar en adelante.

dimecres, 14 de desembre de 2011

Resum del ple d'octubre de 2011

24/11/2011: Lliurament de la Rosa de la Ciutat a Feliu Formosa. Foto de Marc Rius. D'esquerra a dreta: Agustí Vilar, Joana Raspall, Manel Martínez, Jordi San Jose, Feliu Formosa i Jordi Coca.
Els punts més destacats del ple del passat mes d'octubre van ser els següents:
  • Atorgament de la Rosa de la Ciutat a Feliu Formosa, que forma part del jurat dels Premis Martí Dot des de l'any 1984.
  • Moció unitària contra el tancament de les urgències nocturnes a l'ambulatori del Pla.
  • Aprovació dels impostos, taxes i preus públics municipals per a l'any 2012.
  • subvencions a comunitats de propietaris de Can Calders per aplicació de la Llei de Barris,
  • aportacions a consorcis supramunicipals: de Normalització Lingüística, de Turisme del Baix Llobregat i del Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona.
  • subvencions a diverses escoles de Sant Feliu per als seus projectes d’educació ambiental i de coneixement de l’entorn.
  • conveni amb la Generalitat per al funcionament de l’Escola Municipal de Música i de les escoles bressol municipals,
  • conveni amb el Club de Bàsquet Santfeliuenc i el F.C.Barcelona per a la utilització de les instal•lacions esportives municipals per part de la secció de bàsquet del Barça.
  • En el torn de precs i qüestions, la portaveu del grup municipal socialista va plantejar una pregunta referent a un extreballador de l'Ajuntament, que va generar una situació insòlita en el ple.
Podeu llegir el resum del ple que fem des d'ICV-EUiA-ISF aquí (4 pàgines). Podeu llegir l'acta completa i oficial del ple aquí (86 pàgines).

dimarts, 13 de desembre de 2011

Pressupost 2012 (3 de 5): 35 milions d'euros, per fer què?

En el meu escrit anterior, vaig intentar donar una explicació clara i completa de l’origen dels nostres recursos econòmics ordinaris. En aquest nou escrit, exposo la utilització o finalitat d’aquests recursos. Quedarà un quart i darrer escrit, en què plantejaré el pressupost d'inversions: quines obres i compres volem fer l'any que ve i com es financen.

En aquest quadre, resumeixo les despeses ordinàries del nostre ajuntament per a l'any que ve, espero també que d'una manera clara i completa, entenedora per a qualsevol persona o entitat que hi tingui interès:

La primera columna indica un ordre exclusivament orientatiu per al debat sobre aquest quadre. No és, com en el cas dels ingressos, una classificació formal del pressupost municipal.

Voldria explicar-lo per parts, i espero que de manera entenedora per a qui hi tingui interès. Un tema que condiciona de manera clara el conjunt del pressupost, i que cal abordar d'entrada, és el que es refereix al retorn dels préstecs signats per l'ajuntament en anys anteriors i que han servit per al finançament de les inversions municipals. Com es pot veure al quadre, constitueixen, entre interessos i amortització de capital, el 13,1% del pressupost ordinari de despeses. El concepte que més creix en aquest àmbit és el pagament d'interessos (fila 25), que puja 150.000€ respecte a l'any 2011. Això es deu a què estan vencent préstecs subscrits fa sis o set anys, amb diferencials sobre l'Euribor molt baixos (de mig o d'un sol punt), mentre que els nous préstecs subscrits en els dos darrers anys tenen diferencials d'entre 3 i 4 punts per sobre de l'Euribor.

La part més important de la despesa ordinària de tots els ajuntaments és la que correspon al seu personal. És lògic, tenint en compte la diversitat de serveis i el nombre de treballadors i treballadores que els composen (policies locals, educadores d'escola bressol, personal de manteniment i serveis, i un llarg etcètera). Com es pot veure al quadre, el 44,7% del pressupost ordinari de despeses es destinarà al pagament dels treballadors i treballadores funcionaris i laborals de l'Ajuntament i als representants de la ciutadania, els càrrecs electes. Si descomptem aquests, una mica més del 43% es destina al pagament de les nòmines dels treballadors i treballadores públics. Una xifra que està en línia de la despesa del capítol de personal en tots els ajuntaments de dimensions mitjanes com el nostre. Es pot comprovar en el darrer informe comparatiu de la gestió pressupostària dels ajuntaments de la província de Barcelona, que amb caràcter bianual elabora la Diputació de Barcelona, i que és el millor document per analitzar la nostra gestió municipal des d'una perspectiva general. Es tracta de la Memòria 2007-2008 del Servei d'Informació Econòmica Municipal, que, a partir de les dades que consten en el quadre de la pàgina 103, mostra que la despesa mitjana en personal dels municipis entre 20.000 i 100.000 habitants és del 40,21%. Durant l'any que ve, hi haurà una política de contenció en Recursos Humans: necessàriament restrictiva en noves contractacions i amb els increments salarials que estableixin els propers Pressupostos Generals de l'Estat. També en l’àmbit de l’estructura directiva, amb reducció d'eventuals i vacants que no es cobriran. Però, per contra, ni tancarem cap servei públic (com ara les ràdios municipals en alguns ajuntaments) ni reduirem o suprimirem per decisió pròpia pagues als treballadors, com ja han anunciat que aplicaran alguns ajuntaments.

Les despeses de funcionament són el segon gran bloc de despeses de tots els ajuntaments i, a Sant Feliu, es mantenen en el 34,3%, en línia de la mitjana de municipis com el nostre i d’una manera sostinguda des dels darrers anys. El pes més important d’aquest apartat són les quatre grans contractes municipals: neteja viària, neteja d’edificis, recollida d’escombraries i jardineria (files 6 a 9). En totes elles, s’ha negociat la contenció del cost per a l’any 2012, havent d’assumir tant l’increment de l’IPC (per més que les grans contractes inclouen una clàusula de revisió de preus) com algun increment de superfície en la prestació de serveis, i, en algun cas, alguna reducció de fins al 3% . En altres municipis, s’han plantejat reduccions de fins al 20% de la contracta, que necessàriament repercutirà en la prestació de serveis a la ciutadania, cosa que a Sant Feliu no ha de passar. Al llarg del mandat ens plantegem també algunes inversions importants que hauran de permetre la reducció d’aquest bloc de despeses: alguna compra de locals actualment en lloguer per rebaixar aquesta partida o inversió en tecnologies d’enllumenat més eficient que redueixin la factura de consums, per exemple.

Finalment, el quart gran bloc de la despesa ordinària dels ajuntaments és el de les transferències, que a Sant Feliu representa el 7,9% d’aquest tipus de despesa. Inclou tant transferències a altres administracions (com ara la que es realitza a l’Àrea Metropolitana de Barcelona per la configuració de les seves fonts de finançament, però que posteriorment reverteix al conjunt de municipis que la conformem) com, sobretot, les transferències a les entitats de Sant Feliu i els ajuts en el marc dels nostres programes socials. En el cas de les transferències per als convenis i subvencions amb entitats, es mantenen íntegrament totes les aportacions aprovades al 2011, sense reduir-ne cap en cap cas. En el cas dels ajuts socials, són una partida oberta que anirà creixent segons les necessitats provocades per l’impacte de la crisi en moltes famílies de Sant Feliu. En aquest sentit, els convenis amb Càritas i Creu Roja són una eina fonamental que tindran en tot moment la dotació que es detecti com a necessària. Encara en aquest apartat de transferències, hem introduït un canvi significatiu respecte als anys anteriors: en comptes de transferir a cada família 20€ per a llibres d’educació infantil i 25€ per a llibres d’educació primària, transferirem directament als centres la quantitat suficient per garantir que els programes de reutilització de llibres permetin un estalvi molt superior en la compra de llibres. Ens sembla una manera més eficient d’afavorir no només un estalvi familiar més efectiu, sinó un suport directe molt més clar a les famílies en situació econòmica o social més precària.

Fins aquí una lectura completa del pressupost ordinari d’ingressos i de despeses. Em queden dos escrits per exposar de manera completa el pressupost de tota la ciutadania per a l’any que ve: les inversions, i una lectura final del pressupost considerant els diversos departaments de l’Ajuntament.

dilluns, 12 de desembre de 2011

Pressupost 2012 (2 de 5): 35 milions d'euros, d'on surten?

En el meu escrit anterior, vaig situar el volum d’ingrés i de despesa ordinaris que estem en condicions de gestionar l’any que ve: 35,12 milions d’euros (gairebé sis mil milions de les antigues pessetes).

En aquest segon escrit, vull exposar l’origen d’aquests recursos. Espero que aquest quadre sigui prou entenedor:



(La numeracíó de la primera columna vol facilitar la lectura del quadre: no és cap ordenació jurídica real)
   El recurs més important de tots els ajuntaments és l’IBI (fila 1). A Sant Feliu, és el 37,3% dels nostres ingressos. Com és sabut, l’IBI depèn de dos factors: el valor cadastral i un tipus o factor multiplicador que estableix l’Ajuntament a les seves ordenances fiscals i que, segons la Llei d’Hisendes Locals (article 72) pot oscil•lar entre el 0,4% i l’1,10% del valor cadastral. A Sant Feliu, l’any que ve, el tipus serà el 0,522%. El tipus és comparativament baix, però els valors cadastrals es van revisar el 2005, en un moment d’expansió econòmica i immobiliària i, per tant, es van revisar a l’alça. Tocaria revisar-los novament al 2014, al final del mandat. M’agradaria poder-ho fer en el marc d’una anàlisi completa de la nostra fiscalitat i amb el màxim consens polític i ciutadà possible. La meva intenció és obrir un procés el mateix any que ve, a l’hora que introduïm la tarifació social en els preus públics dels serveis i equipaments municipals, amb l’objectiu de garantir la igualtat d’oportunitats de tota la ciutadania per accedir-hi.

El segon ingrés per importància és la transferència dels Pressupostos Generals de l’Estat (fila 18), que representa el 21,3% dels nostres ingressos. També ve establert per la Llei d’Hisendes Locals (article 124), determinada per una fórmula polinòmica que considera la població de cada municipi i el seu esforç fiscal, definit pel mateix articulat de la Llei. En la mesura que els ingressos estatals han disminuït des del 2008 amb motiu de la crisi, aquest ingrés també ha disminuït a l’Ajuntament. A més, pel procediment de pagament a compte d’aquesta quantitat, quan t’avancen inicialment més del que correspon a la liquidació final (cas dels anys 2008 i 2009), l’Estat reté als ajuntaments una fracció d’aquesta diferència, cosa que minva més encara els ingressos municipals.

Les transferències de la Generalitat (fila 19) s’adrecen normalment al pagament de serveis prestats pel municipi però en conveni amb el nostre Govern: escoles bressol, serveis socials, promoció econòmica, etc. Han disminuït de manera sensible de cara a l’any que ve, fruit de la política pressupostària del Govern, que ICV-EUiA hem denunciat des de la nostra oposició al Parlament de Catalunya. Per posar un exemple, fins al darrer curs, el Govern cofinançava cada plaça d’escola bressol amb 1.600e, mentre que a partir de l’any que ve traspassarà als ajuntaments 1.450e per infant.

Hem volgut que el pressupost fos un fidel reflex de les previsions d’ingrés que estem en condicions d’assolir. Per això, no hi ha consignats ingressos que és molt improbable que puguem aconseguir.

Això ens ha obligat a fer, com ha passat a tantes economies domèstiques, una menor previsió d’inversions per reforçar el pressupost ordinari. En concret, hem previst 580.000e de l’Àrea Metropolitana (fila 20) per destinar-lo a despesa ordinària (que detallaré en el proper escrit), entenent que aquesta és la prioritat que correspon a l’actual context de crisi econòmica.

Amb aquest escrit, he volgut fer una exposició informativa de l’origen dels nostres recursos: espero que, qui hi tingui interès, els entengui tots i a la primera. Sempre hi pot haver algun dubte o alguna voluntat de més informació: estic a la disposició de qualsevol persona o entitat que vulgui plantejar algun comentari en aquest escrit, i que em comprometo a respondre de manera ràpida i clara.

dilluns, 5 de desembre de 2011

Pressupost 2012 (1 de 5): marc pressupostari i dèficit ocult de 2011.

Començo amb aquest escrit un seguit de textos per fer possible, a qui li interessi, una comprensió completa i espero que totalment entenedora del pressupost de tota la ciutadania, el que gestionem des de la casa gran. Anteriorment, vaig fer un escrit explicatiu sobre els ingressos i un altre escrit sobre les despeses, ambdós de caràcter general. Amb aquesta sèrie, entro ja en matèria sobre els diners de tots per a l’any que ve.

Marc pressupostari de 2012.
La xifra total d’ingressos i de despeses del pressupost ordinari que gestionarem l’any que ve és de 35,12 milions d’euros. L’any 2011, el pressupost inicial era de 34,69M€. Tenim, doncs, un increment de l’1,24% respecte a l’any passat. Els grans conceptes econòmics del pressupost ordinari municipal són els següents:

En el proper dels meus escrits, entraré a fons en els apartats d’ingressos i de despeses. Només vull destacar un element dels ingressos i un altre de les despeses.

Pel que fa als ingressos, i tal com explicaré més endavant, hem hagut de disminuir la previsió inicial destinada a inversions per poder finançar despesa ordinària, per tal de compensar la disminució d’ingressos provinents de l’Estat i de la Generalitat (capítol 4 d’ingressos). Una mesura, d'altra banda, a la qual s'han vist abocats molts ajuntaments.

Pel que fa a les despeses, vull destacar que no hi ha cap reducció ni supressió de serveis a la nostra ciutat. Això sí, hem hagut de fer front a un augment de despeses financeres, donat l’increment de l’Euribor (capítol 3 de despeses) i l’amortització dels crèdits subscrits al 2010 un cop vençuts els períodes de carència (capítol 9 de despeses) mitjançant una contenció total de la resta de despeses. Així, el pressupost preveu que el futur Govern de l’Estat prorrogui els pressupostos generals de l’Estat amb la congelació del sou del personal al servei de totes les administracions públiques, i també la renegociació de les grans contractes de serveis per tal d’absorbir els increments de l’IPC en el darrer any.

En termes absoluts, el pressupost creix en uns 450.000€. Aproximadament, el dèficit amb què tancarem l’any 2011. Uns diners que, d’altra banda, haurien hagut de formar part del pressupost inicial d’enguany i que, per les raons que siguin, l’equip de govern anterior no va voler consignar. Forma part del dèficit ocult de 2011 que haurem de gestionar al llarg del 2012.

Dèficit ocult de 2011.
Com es veu al quadre anterior, el pressupost inicial estava formalment equilibrat: hi havia tants ingressos com despeses: 34,69M€.

Ara bé, en el pressupost de 2011 s’hi preveien ingressos que se sabia que no es cobrarien, i no s’hi preveien despeses que ja se sabia que sí que es farien.

Entre els ingressos incobrables pressupostats, el més important era la previsió d’un ingrés de 163.000€ com a cànon del complex de piscines... mentre s’estava negociant per un altre costat el no pagament d’aquesta quantitat. En el pressupost de 2012, en conseqüència, no es preveu cap ingrés del Complex. Caldria un nou criteri sobre aquest cànon: no com a un percentatge dels ingressos, sinó com a un percentatge dels beneficis quan se’n generin.

Pel que fa a despeses pressupostades amb una previsió insuficient, es va seguir un criteri molt discutible: pressupostar un seguit de despeses només per mig any, quan ja se sabia que correspondrien a un any sencer. Entre les despeses pressupostades només a mitges, destaquen les retribucions dels càrrecs electes o les del professorat de l’Escola de Música, o la no inclusió de la natació escolar a partir de setembre. Aquest conjunt de despeses pressupostades només per sis mesos puja a uns 400.000€.

D’altra banda, a més a més, no es va recollir el pagament d’una quota de la Seguretat Social de desembre de 2010 (uns 300.000€), que ja no es va consignar el seu dia per tancar el 2010 sense dèficit, cosa que genera una quota addicional en els pagaments a la Seguretat Social al qual caldrà fer front en els propers mesos.

L’any 2011 tenia, per tant, un dèficit ocult d’entre 800.000 i 900.000 € al qual hem hagut de fer front en els primers mesos de mandat, amb un Pla de Mesures elaborat i gestionat per la gerència i els serveis econòmics municipals, i que ha aconseguit reduir aquest dèficit a més de la meitat. Ja he demanat als seus responsables un informe tècnic complet sobre el volum i les implicacions d’aquest dèficit ocult del pressupost de 2011.

Com vaig anunciar al seu dia, no encarregarem cap auditoria sobre la gestió econòmica del nostre ajuntament des del punt de vista tècnic, però sí que cal tenir una informació completa i pública sobre les decisions polítiques que han condicionat el resultat econòmic d’enguany i el pressupost municipal de l’any que ve.

dimecres, 30 de novembre de 2011

La independència serà una opció legítima quan aconseguim l'autodeterminació. Qualsevol altra opció democràtica, també.

Quebec ha votat sobre la seva relació amb Canadà al 1980 i al 1995.
En el ple de novembre, vam debatre una moció presentada per CiU per adherir-nos a l'Associació de Municipis per a la Independència. La intenció de CiU ja era portar-la al mes passat i, donat l'ordre del dia d'aquell ple, la van posposar un mes. En aquest període, SI i ERC també van voler plantejar la moció. En el ple, van intervenir Rosa Maria Martí (CiU), Maria Rosa Rodrigo (SI) i Bernat Dausà (ERC). El resultat ja és conegut: 10 vots en contra (PSC i PP), 7 abstencions (ICV-EUiA-ISF) i 4 vots a favor (CiU). No formarem part, per tant, d'aquesta associació.

Vull exposar en el meu bloc les raons de la nostra abstenció. Com vaig explicar -em sembla que clarament-, la nostra coalició reivindica el dret a decidir les relacions que ha de tenir Catalunya amb Espanya, reivindica clarament el dret a l'autodeterminació. Si l'associació s'hagués dit "Associació de Municipis per a l'Autodeterminació", el nostre sí hauria estat clar i incontestable.

Jo vull poder votar sobre la vinculació o desvinculació entre Catalunya i Espanya. Ni més ni menys com ha fet Quebec el 1980 i el 1995 amb respecte al conjunt del Canadà o com, molt probablement, faran aviat els escocesos en relació a la Gran Bretanya. I vull poder votar en una papereta amb diferents opcions, en una papereta on sentin que serà tinguda en compte la seva veu tant les persones que estimen l'Espanya actual i la senten seva (com ahir va fer en Sergi Jiménez), com les que imaginen una Espanya federal (entre les quals m'hi compto), com les que tenen ganes de dir adéu a Espanya (com la Rosa Maria, la Maria Rosa o en Bernat).

A la nostra ciutat conviuen persones amb diferents sentirs, passions i idees respecte a aquest tema. I jo vull que totes es puguin expressar algun dia: totes les persones, totes les opcions, amb igual legitimitat, sense cap certificat de millor o pitjor catalanitat, amb l'únic requisit que siguin democràtiques i democràticament expressades. Però no em sembla correcte que l'Ajuntament com a tal, atenent a aquesta diversitat de la nostra ciutadania, expressi el seu posicionament exclusiu a favor d'una única de les opcions que en el seu dia es plantegin, es digui independència, es digui federalisme, es digui autonomisme o es digui com es digui.

Resum del ple de setembre de 2011

Foto (Butlletí Municipal) de la visita al Parlament del 02/11, fruit de la moció aprovada el ple de setembre.
Amb un retard que miraré de resoldre a partir d'ara, penjo els elements més destacats del ple del mes de... setembre.

Van ser els següents:
  • Concessió de la Medalla de la Ciutat a Juan Carlos Navarro.
  • Concessió del Mocador d'Honor de les Festes de Tardor a Bernat Ribas
  • Moció unitària de tots els grups municipals sobre el soterrament de les vies del tren amb motiu de les properes eleccions generals del 20 de novembre.
  • Altres mocions debatudes al ple: sobre la reforma de la Constitució, sobre l'escola catalana, sobre la renda mínima d'inserció (coneguda com a PIRMI) i sobre les Festes de Tardor.
  • Temes de l'organització i de la hisenda municipal: estructura directiva, compte general de 2010 i préstec per a inversions.
  • Aportació econòmica al Complex de Piscines per a la consolidació econòmica de la concessió.
  • Inauguració de l'aparcament provisional del camp de futbol de la Rambla
  • Explicació de l'actuació feta en relació a les cambres frigorífiques del Mercat municipal.
  • Explicació del programa de les properes Festes de Tardor
  • Diversos convenis i subvencions amb altres administracions i amb entitats de Sant Feliu.
Per veure el resum complet del ple que fem des d'ICV-EUiA-ISF (6 pàgines), podeu accedir aquí. Per descarregar-vos l'acta oficial completa del ple (99 pàgines), podeu accedir aquí.

dilluns, 28 de novembre de 2011

Avanç del ple de novembre de 2011

Font: A contra corrent

 El ple de novembre serà excepcionalment demà dimarts, 29 de novembre, ja que dijous que ve ja hauríem canviat de mes.

Els punts més importants que hi tractarem seran:
  • Commemoració del 25-Novembre, com a dia internacional contra la violència masclista
  • Moció de CiU per a l'adhesió a l'Associació de Municipis per a la Independència
  • Moció del PSC contra l'orientació pressupostària del Govern de la Generalitat
  • Plec de clàusules per a la ubicació d'instal·lacions fotovoltaïques en dependències públiques municipals
  • Diversos convenis i subvencions
  • Retre compte de la moció aprovada per unanimitat al ple de setembre en relació al soterrament de les vies del tren
El pressupost de l'any 2012 es debatrà en el ple de desembre, que tindrà lloc el dijous 22 del mes que ve.

dijous, 24 de novembre de 2011

22/11/11: tarifació social, millora de la convivència i aparcament provisional de la Rambla.

Dimarts passat, 22 de novembre, va fer sis mesos de les eleccions municipals. Mig any ja, que ha transcorregut molt de pressa. Aquell mateix dia, hi havia Junta de Govern Local (l'òrgan de govern que es reuneix setmanalment per aprovar coses que no requereixen passar pel Ple i per debatre els principals elements de gestió de la ciutat). Entre d'altres coses, vam aprovar tres elements que jo considero importants, i que marquen les nostres prioritats i maneres de fer.

En primer lloc, vam aprovar les bases per adjudicar un estudi per analitzar la rendibilitat social dels equipaments educatius i esportius municipals. És una qüestió bàsica de la qual he parlat repetidament en aquest bloc: no n'hi ha prou amb tenir escoles bressol, piscines, etc, sinó que cal que cada ciutadà o ciutadana hi pugui portar als seus infants o hi pugui accedir. Molt especialment si té un salari que se situa entorn o per sota del salari mitjà de Catalunya (darreres dades (Idescat, 2006): 1.283€ nets/mes). Volem saber quins són els públics que van als nostres equipaments i els que no hi van i, sobretot, per què no hi van. Les raons culturals, comunicatives, econòmiques, etc que fan que, equipaments que en teoria estan oberts a tothom, no puguin ser utilitzats per tothom. Els resultats d'aquest estudi seran la base a partir de la qual, en els preus públics de l'any 2013 (que debatrem a la propera tardor), s'ajustaran progressivament a les rendes disponibles de les famílies, en aplicació d'un objectiu polític prioritari que és la igualtat d'oportunitats, i la introducció d'un nou criteri de gestió conegut amb el nom de tarifació social.

En segon lloc, vam debatre les característiques i les funcions dels programes municipals de mediació i de millora de la convivència. Amb el seu responsable tècnic, vam debatre els objectius d'aquests programes: la detecció i prevenció de les situacions de conflicte potencial, l'actuació correctiva en els problemes de convivència que ja han aparegut, les campanyes futures de millora de la convivència, la participació d'associacions de veïns i d'entitats en aquestes campanyes, les possibilitats i l'abast dels treballs en servei de la comunitat com a via de reparació dels danys causats per l'incivisme, la creació progressiva de responsabilitat social entre la ciutadania,... Es tracta de dos programes que considero prioritaris a mig i llarg termini, a més d'importants per a la seva aplicació en els problemes de veïnatge que existeixen actualment: la consolidació de la cohesió social demà, es construeix i es garanteix avui.

Finalment, vam organitzar l'acte d'obertura de l'aparcament provisional de la Rambla, que tindrà lloc dissabte que ve. Hi participarà el Sr. Kiko García, comerciant del carrer Josep Ricart, en representació de les quatre entitats que van iniciar una campanya ciutadana que, finalment, demà veurà acomplert el seu objectiu: facilitar aparcament lliure i gratuït als veïns i veïnes de l'entorn de l'antic camp de futbol, i també la regidora d'Urbanisme, Lídia Muñoz, i jo mateix. Hem previst un acte modest, perquè la intervenció que hi hem fet també és modesta, en la mesura que he insistit en la seva privionalitat. Ras i curt: els dies que plogui molt, serà un fangar. I ja ho sé, en sóc conscient. Seran pocs dies, davant dels molts més dies que oferirà un servei necessari als barris del centre i de Roses-Castellbell. És un aparcament explícitament i evidentment provisional: l'any 2012 serà un any d'intensa pressió institucional i ciutadana per reivindicar el soterrament de les vies davant el nou govern que sorgirà de les eleccions de diumenge passat. És també un aparcament fruit del diàleg: vam acordar amb les entitats els criteris de funcionament, les entrades i sortides i fins i tot l'acte mateix d'obertura de l'aparcament. En mig any i quatre dies, haurem obert a la ciutadania un espai que portava anys innecessàriament tancat.

Només han transcorregut sis mesos, i les línies fonamentals del govern ja s'estan posant de manifest. És clar que amb les seves contradiccions i polèmiques, però ja es va fent evident que des de l'atenció als problemes de fons de la nostra millora com a ciutat, al funcionament quotidià dels espais i els equipaments que ens pertanyen a totes i a tots, i al diàleg com a eina fonamental per al govern de Sant Feliu. Sis mesos i n'estic francament content: només m'aclapara la impotència davant tanta gent que ens ve a veure demanant, gairebé implorant, alguna feina per poc temps que sigui, per sortir del pou en què els ha deixat l'atur, en què els ha deixat una política econòmica que no ha tingut, com a objectiu fonamental, ni la recuperació econòmica ni la creació d'ocupació. Però d'això ja en parlaré algun altre dia.

dilluns, 21 de novembre de 2011

diumenge, 20 de novembre de 2011

Els resultats d'avui mateix.

Resultats a Sant Feliu, extrets del web del Ministeri de l'Interior:
Comparacions en relació a les darreres eleccions generals del 3 de març de 2008:

  • Properament, una anàlisi més aprofundida dels resultats d'avui, col·legi per col·legi.
  • Obert, com sempre, als comentaris de qui hi tingui interès!
En tot cas, uns resultats excel·lents per a ICV-EUiA a Sant Feliu. També, és evident, per a CiU i, en molta menor mesura de l'esperat, per al PP: enhorabona a tots dos pels seus resultats. Finalment, els resultats del PSC a Sant Feliu són perquè hi reflexionin a fons des d'una òptica estrictament local: a les municipals van perdre gairebé el 40% del seu electorat i a les generals han superat aquesta xifra.

Fa gairebé quatre anys...

dissabte, 19 de novembre de 2011

Joan Coscubiela: el candidat que representa més nítidament el que volem ser!


Foto extreta del diari El Periódico del dijous 17/11/11
Tot fa pensar que demà hi haurà canvi de govern a Espanya. Per raons que hi haurà temps d'analitzar, milions de bones persones dipositaran la seva confiança en polítics que socialment no els representen i que objectivament no defensaran els seus interessos.

Ho haurem d'analitzar, però simultàniament haurem d'anar construint un discurs que arribi a convèncer a aquests milions de persones que hi ha, sobretot, altres maneres de dirigir democràticament l'economia i de construir democràticament Europa. No sobre les bases de la resignació als dictats de la borsa i als moviments canviants dels especuladors segons el seu infinit afany de lucre, sinó sobre les bases amb què es va construir el contracte social europeu després de la II Guerra Mundial: reconeixement de l'economia de mercat, sí, però sota la regulació i el control d'autoritats polítiques democràticament escollides i amb l'objectiu de fer partícips de la generació de riquesa al conjunt de la ciutadania, mitjançant polítiques fiscals progressives i un bon funcionament de les administracions públiques.

Per construir aquest discurs amb la voluntat que sigui socialment majoritari, caldrà que ens plantegem una cursa de fons, en què l'articulació de forces polítiques àgils i encoratjadores i la pedagogia política des de les institucions marqui el cami pel qual proposem transitar. Una cursa de fons per reconstruir una força política que una part majoritària dels treballadors i treballadores considerin com a pròpia. Una cursa de fons per fer alguna cosa similar a la que va fer el Partit dels Treballadors de Lula al Brasil, aconseguint fer polítiques de fort contingut social i participatiu ajuntament a ajuntament, elecció a elecció.

Cal, en la meva opinió, reconstruir un discurs que, com deia el PSUC, cerqui l'aliança de les forces del treball i de la cultura... però amb molta visibilitat i potència dels treballadors i les treballadores del camp i de les indústries, de les oficines i dels serveis, del món privat i del sector públic, nascuts aquí i arreu, en defensa clara i alta dels seus drets socials i laborals, que no són més que una expressió també clara i alta dels seus drets de ciutadania.

Això és, ni més ni menys, el que representen els dos homes de la fotografia: Joan Coscubiela, que va dirigir Comissions Obreres a Catalunya, i Antonio Gutiérrez Vegara, que va dirigir Comissions Obreres a Espanya i encara és, per pocs dies, diputat del PSOE al Congrés dels Diputats i única veu crítica a les polítiques laborals i socials del grup parlamentari a què pertany.

En Coscu representa nítidament, com ningú, allò en què crec: un home valent, sorgit del poble, forjat en la defensa dels drets socials i laborals, que se sent com a casa a les fàbriques i al carrer, que sabrà portar la veu dels treballadors i les treballadores i de la classe mitjana al Parlament.

Per això, jo avui, en comptes de reflexionar sobre el dia mateix de demà, reflexiono sobre el que cal fer per fer una llarga cursa de fons i construir el Demà socialment just i democràticament més ric que vull ajudar a construir, i que és, no només allò en què crec, sinó allò que imprescindiblement, als treballadors i treballadores de tot el món, ens cal.

diumenge, 13 de novembre de 2011

Inclusió del soterrament de les vies al programa electoral d'ICV-EUiA

Ho va demanar per unanimitat el ple de l'Ajuntament el dia 29 de setembre passat, amb una moció que us podeu descarregar íntegra aquí: que tots els partits santfeliuencs incloguin al seu programa electoral a les generals de diumenge que ve el seu compromís pel soterrament de les vies. Espero que la resta dels partits hagin complert també el compromís que van assumir aquell dia a Sant Feliu

Al nostre programa electoral, a la pàgina 77, el mandat del ple municipal es recull explícitament, com no podia ser d'una altra manera. Emmarcat en un compromís també molt clar de la nostra coalició: la quotidianietat, la proximitat, l'interès de la majoria social de les classes mitjana i treballadora. Volem una Catalunya i una Espanya en què no es despilfarri, per afavorir les grans constructores, en aeroports sense avions, en AVEs sense passatgers (abans que en rodalies o en transport de mercaderies) o en autopistes sense cotxes (no a Catalunya, per descomptat, que tots sabem que aquí són trinco trinco...).

Hi ha hagut massa inversió en benefici de poquíssims, que ara es paguen en retallades en perjudici de moltíssims. Inversió amb el vist-i-plau de PP, PSOE i CiU que, com tan bé explica el nostre candidat Coscubiela, és evidentíssim que no són el mateix, però també que molt i molt sovint pensen i voten el mateix.

Per això, tu ja saps a qui votaré... i també et demano que convencis, fins a les 20:00 de diumenge que ve, convencis a tanta gent com puguis que:

1) CAL ANAR A VOTAR (el silenci, l'abstenció, no frena les retallades, no serveix per garantir els drets socials de la ciutadania)

2) CAL VOTAR ICV-EUiA, perquè

a) des d'una perspectiva catalana i espanyola, defensarem com ningú els drets i els interessos socials de les classes mitjana i treballadora, només nosaltres proposem una reforma fiscal perquè pagui més qui més té per tal de garantir els serveis públics que la dreta (embolicada en senyera o en rojigualda) ens retallarà. Els països nòrdics, amb una fiscalitat alta però que garanteix uns serveis públics gratuïts i de qualitat, estan resistint molt millor la crisi que aquells en què la cursa sense sentit per baixar impostos ens ha conduït a administracions públiques febles en un context en què haurien de ser més fortes que mai,

b) des d'una perspectiva general, sabem que estem en una llarga cursa de fons en què volem construir una majoria social i electoral que abordi els reptes de debò del món globalitzat en què vivim: institucions mundials realment democràtiques que controlin i regulin l'economia financera, que suprimeixin el secret bancari, que prohibeixin els paradisos fiscals, que prohibeixin les transaccions especulatives, etc

Una cursa de fons, una marató com les que corre el Coscu... i en què el 20-N cal sumar més i més gent corrent en aquesta direcció!

divendres, 11 de novembre de 2011

"Cal participar en les eleccions i enfortir la democràcia". Editorial Butlletí 442, novembre 2011.


En les darreres setmanes estem vivint algunes situacions a nivell local i general que vull destacar.

En primer lloc, Sant Feliu s’ha bolcat en les seves Festes de Tardor, fent possible que la nostra ciutat tingui tot el dinamisme i l’activitat de la seva gent i les seves entitats. Vull donar les gràcies als milers d’homes i dones, infants i persones grans que hi han participat i que ens han fet sentir amb alegria de què som capaços quan ens unim per viure conjuntament en espais i temps compartits i públics.

L’altra cara de la moneda l’hem viscuda a Sant Feliu amb la supressió del servei nocturn d’urgències. Més enllà d’aquest fet concret, vull remarcar la importància en aquests moments de la defensa dels serveis públics, accessibles a tota la població i garantia de la qualitat de vida de totes les persones i de la cohesió social de la nostra ciutat i, més enllà, del nostre país. L’educació, la sanitat, la cultura, els serveis socials han d’estar a l’abast de tothom, i només un paper fort de les administracions públiques és garantia d’això: no podem deixar aquests serveis en mans “del mercat” i amb l’objectiu del lucre econòmic i no de la justícia social.

Pel que fa al nivell general, sé que parlo en nom de tot Sant Feliu per celebrar el final de l’activitat d’ETA. Molts ciutadans i ciutadanes s’han manifestat any rera any a la plaça de la Vila i als nostres carrers per mostrar la seva solidaritat amb les víctimes d’un dolor que ens resistíem a considerar inacabable i que ja ha arribat a la seva fi. Vull transmetre la meva felicitació i solidaritat a la ciutadania i les institucions d’Euskadi.

L’ús ciutadà de l’espai públic, els serveis a l’abast de tothom, la pau són factors que enforteixen la convivència i la democràcia. Però la màxima expressió de la democràcia, de la veu de la ciutadania, és l’exercici del dret a votar, d’escollir els propis representants. Li demano sincerament que el proper 20 de novembre vagi a votar, esculli el govern que vol per a l’Estat. Algunes persones pensen que votar no serveix, o que és millor la lluita diària de cada persona en les entitats, els moviments socials. Una cosa no treu l’altra: per al progrés col•lectiu dels pobles, el vot segurament no és suficient, però és absolutament necessari. Entre d’altres coses, les polítiques socials o d’ocupació, el dret a la sanitat o a l’habitatge, depenen del proper resultat electoral. Cal enfortir la democràcia, és a dir, el poder del poble, i per això cal participar en totes les eleccions i, de manera immediata, en les del 20 de novembre.

Ens veiem el proper dia 20 a les urnes!

Nocions bàsiques per entendre el pressupost municipal: LES DESPESES (2/2)

En el primer d'aquests dos escrits de nocions bàsiques, vaig intentar explicar el conjunt dels ingressos municipals. Ara és el torn de les nocions bàsiques sobre el pressupost municipal de despeses, que també es divideixen en despeses ordinàries i d'inversions.


Les despeses ordinàries o corrents.

Capítol 1: Personal. 
És el total de les retribucions, per tots els conceptes (inclosa Seguretat Social, antiguitat, etc) de tot el personal polític, tècnic, administratiu i operatiu (ja siguin funcionaris o laborals) de l’Ajuntament. És, en la major part d'ajuntaments, la despesa més important.
En el pressupost de 2011, estem parlant de 15,3M€ i una plantilla de 354 persones (exclosos els càrrecs electes). És el 44,3% del pressupost ordinari de despeses.

Capítol 2: Béns corrents i serveis. 
És el cost dels serveis municipals (l'enllumenat públic, els consums d'aigua o gas d'escoles o pavellons, per exemple), del funcionament de la ciutat, tant si el presta directament l'ajuntament (manteniment de la via pública, per exemple) com si ho té en concessió amb empreses externes (com ara la recollida d'escombraries o la jardineria).
A Sant Feliu, l'any 2011 ha tingut un pressupost total de 12,3 M€, que és el 35,5% de la despesa ordinària de l'Ajuntament. Els conceptes més importants són:
  • la recollida d'escombraries, 1,4M€,
  • la neteja dels edificis municipals i les escoles públiques, 1,4M€,
  • la neteja dels carrers, 1,5M€,
  • el servei de jardineria, 1,3M€,
  • el total de consums d'electricitat, aigua i combustible de via pública i edificis municipals, 1,3M€.
Capítol 3: Despeses financeres. 
Són els interessos dels préstecs que té signats l'Ajuntament. També inclou conceptes menors, com ara les cancel·lacions anticipades, els interessos de demora,... Segueix, com en els préstecs hipotecaris, l'evolució de l'Euribor: al 2008 va ser d'1 M€, al 2010 de 380.000 € i al 2011 de 530.000 €, l'1,8% del pressupost ordinari de despeses.

Capítol 9: Passius financers. 
Em salto l'ordre per adjuntar al capítol 3 (interessos) el capítol 9 (amortització de capitals). El capítol 9 preveu, per tant, el pagament de retorn o amortització de préstecs bancaris que s'han utilitzat durant anys anteriors per pagar inversions. L'any 2011 ha tingut un import de 3,7M€, el 10,8% del pressupost ordinari de despeses.

Capítol 4: Transferències corrents. 
Són els diners que l'Ajuntament lliura o transfereix:

  • a altres administracions pels serveis mancomunats o els compromisos que hi té contrets, 
  • a les entitats de Sant Feliu per mitjà dels convenis o subvencions, i 
  • a les famílies mitjançant beques o altres formes d'ajuts. 
La seva finalitat no és la inversió, sinó la despesa de les seves activitats ordinàries. En el nostre pressupost, té un import de 2,7M€, un 7,9% del pressupost ordinari de despeses. La partida més important és la que transferim a l'Àrea Metropolitana de Barcelona: 1,2M€, que financen els serveis que tenim mancomunats (des del sanejament de l'aigua fins al tractament dels residus o el dèficit del bus urbà). Al 2011 ha inclòs una partida de 160.000€ per atendre situacions personals o familiars de precarietat, amb l'informe dels serveis socials municipals. Entorn de 320.000€ van a entitats locals culturals, esportives, socials, etc. 

Les despeses d'inversions.


Capítol 6: Inversions. 
Es tracta, bàsicament, d'obres i de compres. Les obres han de ser, òbviament, en l'espai públic o en equipaments municipals. Les compres han de ser també necessàries per al funcionament de l'espai públic (bancs o fanals, per exemple) i, sobretot, dels serveis municipals (des de vehicles fins a programes informàtics o equips de so o qualsevol instal·lació necessària per als equipaments munciipals). És un capítol molt variable, depenent de la capacitat inversora de cada ajuntament en cada any concret. A Sant Feliu, és un capítol oscil·lant, segons les possibilitats.
Al 2011, inicialment s'havien previst només 1,3 M€, corresponents al pagament del trasllat de l'Escola Bressol Fàbregas a la seva nova ubicació al barri de Can Bertrand. Posteriorment, al juliol, es va fer una modificació de crèdit per atendre les anomenades "inversions de proximitat", com ja vaig explicar en aquest escrit.

Capítol 7: Transferències de capital.

Es tracta de transferències per a inversions (a altres administracions, entitats o famílies, però no per a despesa d'activitat ordinària). Un exemple seria, per exemple, una inversió en el Parc de Collserola, a la qual hauríem d'aportar la nostra part corresponent, ja que no és municipal, però formem part del Consorci que el gestiona.
Al 2011 no hi havia previsió en aquest capítol.

Capítol 8: Actius financers. 
És una partida de poc contingut econòmic en un ajuntament. Es tracta de les bestretes que es concedeixen als treballadors municipals. Puja 86.500€ l'any 2011.


FINALMENT, LA NOCIÓ D'"EQUILIBRI PRESSUPOSTARI".

El pressupost de 2011, en el moment en què es va aprovar, tenia un import exactament igual als ingressos que les despeses (35.995.083 € en tots dos casos). Estava, per tant, equilibrat, que és una exigència legal.

Els pressupostos són això: previsions abans de començar un any. Quan es tanquen, parlem de les liquidacions, que poden ser amb dèficit o amb superàvit. En els darrers anys, s'ha tancat amb superàvit, important quan el moment econòmic era bo (de 2004 a 2008) i lleuger amb l'esclat de la crisi, a partir de 2008. Com serà la liquidació de 2011? Aquest serà, justament, el punt d'inici dels propers escrits en què abordaré l'elaboració del pressupost de l'any 2012.

Nocions bàsiques per entendre el pressupost municipal: ELS INGRESSOS (1/2)

Cada any, normalment en els mes de setembre o d'octubre, es debat el pressupost de l'Ajuntament. De fet, es debaten els pressupostos de totes les administracions públiques, que és sens dubte elmoment més important per definir i per valorar les prioritats i les accions de qualsevol govern.

En aquest escrit, m'agradaria explicar (espero que de manera entenedora) quin és el contingut del pressupost municipal, el de tothom, el que afecta a tothom. Donar, com si diguéssim, unes nocions bàsiques sobre la gestió dels diners que usem en representació de la ciutadania.

Cinc explicacions inicials. 
  • En primer lloc, el pressupost té lògicament dos apartats: ingressos i despeses
  • En segon lloc, té també dues grans divisions, tant en ingressos com en despeses: ordinari i d'inversions. El pressupost ordinari inclou els conceptes periòdics i regulars, que tenen lloc de manera continuada i previsible a la nostra ciutat, normalment no inventariables. El d'inversions inclou les obres o les compres que es fan amb caràcter puntual o inventariable. 
  • En tercer lloc, els diferents apartats de qualsevol pressupost de qualsevol ajuntament s'han d'ajustar obligatòriament, lògicament, a la Llei reguladora de les Hisendes Locals. 
  • En quart lloc, els pressupostos sempre s'han de presentar equilibrats. Ho diu la llei... i ho diu la lògica. Cap pressupost pot tenir més despesa que ingrés: generaria un dèficit que, si es consolida, obliga a dures mesures per recuperar l'equilibri pressupostari.
  • En cinquè i darrer lloc, el pressupost s'aprova a l'octubre o novembre de l'any anterior, i dels resultats de la seva aplicació se'n dóna compte en el ple de març de l'any posterior.
Aquest quadre resumeix tant com he pogut tots els conceptes d'un pressupost municipal, tant d'ingressos com de despeses, tant ordinari com d'inversions:


Anem, doncs, a explicar el millor possible el conjunt dels ingressos municipals.

Els ingressos ordinaris.

Estan formats per cinc gran apartats o, com es diu en l'administració pública, capítols:

Capítol 1: Impostos municipals directes.  
És el capítol més important dels ingressos de qualsevol ajuntament. Són impostos que recapta directament l'ajuntament amb caràcter regular, cada any. . Són quatre:

  • IBI, per la propietat d'un immoble (habitatge, comerç, terreny, plaça d'aparcament, etc)
  • Circulació, per la propietat d'un vehicle
  • IAE, que grava a les activitats econòmiques de grans indústries o àrees comercials,
  • Plusvàlua, lligat a la compravenda d'habitatges, terrenys, indústries, etc.

Els tres primers tenen un padró municipal, amb la relació de domicilis i vehicles, en els dos primers casos, i d'empreses que han de tributar, en el cas de l'IAE. Són ingressos fixos, que l'ajuntament ingressa regularment cada any. La plusvàlua no té padrons: es genera en cada acte de compravenda. És un ingrés variable.

Per posar un exemple de la seva importància, exposo aquí els imports totals de l'any 2011, que estem acabant:
  • IBI: 12,5 M€, 36,1% de l'ordinari d'ingressos.
  • Circulació: 2,4 M€, 6,8% de l'ordinari d'ingressos
  • IAE: 2,2 M€, 6,5%
  • Plusvàlues: 900.000 €, 2,6%.

Capítol 2: Impostos municipals indirectes. 
És l'impost d'obres, lligat de manera molt directa a la construcció. Cada obra que es fa en una ciutat, ha de pagar un impost al seu ajuntament: un percentatge fix que s'estableix en les ordenances fiscals de cada municipi. A Sant Feliu, és un 3,2% del pressupost de l'obra.
Al 2011, el pressupost era de 600.000€, cosa que representa el 1,7% dels ingressos ordinaris. Això era una previsió que, per la crisi de la construcció, s'acomplirà en menys d'una tercera part.

Capítol 3: Taxes i preus públics dels serveis municipals. 
És el conjunt d'imports que cobren els ajutaments per la prestació de serveis a la ciutadania

  • Les taxes van lligades a la prestació de serveis obligatoris per a tot el veïnat i que no té competència en el sector privat: un exemple és la taxa de recollida de residus o de guals. 
  • Els preus públics estan lligats a serveis voluntaris de l'ajuntament i que poden tenir competència en el sector privat: des de les quotes de l'escola de música o les escoles bressol, fins a les quotes de la piscina d'estiu. 
És un capítol important dels ingressos municipals. Per posar un exemple, a Sant Feliu estem parlant de 4,8 M€ per a l'any 2011, cosa que representa el 14% dels ingressos ordinaris d'enguany.

Capítol 4: Transferències corrents. 
Són els diners que transfereixen les altres administracions per finançar els serveis municipals (no les inversions). Al 2011, el pressupost ha estat el següent:
  • Transferències de l'Estat: 7,4 M€, el 21,3% dels nostres ingressos ordinaris aquest 2011. És la participació municipal en els ingressos que recapta l'Estat (IRPF, Societats,...)). És el segon ingrés més important de la major part dels ajuntaments, després de l'IBI. Sant Feliu no és una excepció en aquest sentit.
  • Transferències de la Generalitat: 2,6 M€, el 7,6% aquest 2011. Són els convenis per a la gestió de competències en educació (escoles bressol i de música), serveis socials, plans d'ocupació, etc) A l'any 2012 ja ha anunciat la Generalitat que es retallaran algunes, com ara les d'educació.
  • Transferències de l'Àrea Metropolitana, de la Diputació i Consell Comarcal: 435.000 €, l'1,3 de l'ordinari d'ingressos d'aquest 2011.
Capítol 5: Ingressos patrimonials. 
Són els diners que deriven de l'aprofitament del patrimoni municipal, ja sigui financer (interessos en caixes o bancs...  o per les concessions de tota mena que ha cedit a un tercer: zona blava, aparcaments, tanatori,.. )  Han estat 701.000€ a l'any 2011, el 2% dels ingressos ordinaris.


Els ingressos per a inversions.

Capítol 6: Alienació d'inversions reals. 
Són diners que provenen de les vendes de patrimoni municipal: o bé terrenys o bé propietats immobles. No n'hi ha hagut al 2011.

Capítol 7: Transferència de capitals. 
Són diners que vénen de les altres administracions (com el capítol 4) però que no financen despesa ordinària, sinó les inversions per a les quals s'han demanat expressament (les obres, però també els projectes per fer-les). Al 2011, han estat 1,3 M€: 800.000 de l'Àrea Metropolitana i 500.000 de la Diputació.

Capitol 8: Actius financers. 
En un ajuntament, és un capítol insignificant. Es correspon amb el retorn de les bestretes concedides al propi personal. Estem parlant de 86.500€ al 2011.

Capítol 9: Passius financers. 
Són els préstecs que es demanen a les entitats bancàries per finançar una part de les inversions (la que no es finança amb els capítols 6 i 7 anteriors o amb el possible estalvi del pressupost ordinari). Inicialment, no es va preveure demanar préstecs, i en el ple de setembre vam aprovar una operació per valor de 5M€.

Aquests són, en definitiva, els tipus i els orígens dels ingressos imprescindibles per fer funcionar l'administració municipal i els serveis que en depenen. Elaborar un pressupost municipal (i de qualsevol organització... o família) comença sempre per establir la seva capacitat d'ingressos. Després, quan sabem "les garrofes" que tenim (i no les que ens agradaria tenir....), estem en condicions de fixar les despeses.

Per a Sant Feliu i aquest 2011: 34,6M€ de pressupost ordinari al 2011 i 1,4M€ d'inversions per a l'any que s'acaba. El proper escrit ja serà, com pertoca, per informar i debatre a què es destinen aquests ingressos en l'any que s'acosta.


dissabte, 5 de novembre de 2011

Pel control democràtic de l'economia i la reforma fiscal, jo votaré Joan Coscubiela, jo votaré ICV-EUiA.

Foto de Pedro Gómez Jordán, a l'acte d'inici de campanya al Prat.
El meu primer escrit de novembre ha d'anar d'eleccions generals i ha de demanar necessàriament el vot per al Joan Coscubiela. Aquest advocat i sindicalista, membre d'aquesta subrogació del PSUC que es diu Iniciativa des de molt abans que jo, orgullós de ser un xava de la Barceloneta que sap distingir un valent de veritat d'un simple xulo, corredor de maratons, que parla com corre, directe i clar, sense embuts. Que se sap i es reclama com a fill de la classe obrera i vol portar la veu del món obrer al Congrés dels Diputats. Que sap que l'enemic ho és de classe i per les polítiques socials de dretes que fa, es vesteixi de senyera o de rojigualda. Que diu que no a les retallades i a la reforma constitucional que diu que primer és pagar el deute als bancs que garantir la qualitat de la sanitat, les prestacions socials o l'educació. Que reivindica la dignificació de la política i no la seva desqualificació (encara que vingui del 15-M), que vol que la política. Que diu que contra una dreta global sotmesa als mercats, cal una esquerra global que parli clarament del retorn al control democràtic del sistema financer (sí, allò que Reagan i Tatcher es van carregar als setanta-vuitanta i l'esquerra europea no va saber evitar...) i la necessitat imperiosa d'una reforma fiscal, que més enllà del fals debat de "pujar/baixar impostos", ens situï en el camí dels països nòrdics que tan bé estan resistint a la crisi: serveis públics accessibles a tothom i de qualitat, finançats amb una fiscalitat alta i molt ben gestionada.

M'agrada el Coscu. Molt. Ho diu molt clar, adreçant-se a la gent que fa temps que ha perdut l'interès en votar: "L'abstenció no frena les retallades". Ho diu molt clar i per a tothom, en el seu bloc de candidat: us el recomano, aquí us el deixo.

L'alternativa no és em sotmeto amb més o menys ganes al tàndem Merkel-Sarkozy i el que representen. No és Rajoy/Rubalcaba en versió MAD o Chacón/Duran en versió BCN. L'alternativa és una política radicalment diferent, un sistema que no tingui el lucre insaciable com al primer dels seus afanys. Per això, el 20-N, jo no tinc cap dubte: votaré Joan Coscubiela

dilluns, 31 d’octubre de 2011

24/10/2011. Participació en el debat "Les hisendes municipals: gestió i actuació davant la crisi".

El dia 24 d'octubre vaig participar en una taula rodona d'alcaldes entorn l'impacte de la crisi en les hisendes municipals. La taula rodona la va organitzar la Fundació Ernest Lluch i en podeu trobar aquí un resum complet. Com vam destacar totes les persones que hi vam intervenir, feia una emoció especial parlar a la Fundació tan pocs dies després de l'anunci d'ETA de cessament de la seva "activitat armada", objectiu al qual va dedicar tants i tants esforços, i que li va costar la vida.

Hi vaig participar al costat dels alcaldes de Granollers, Barberà, Vilassar de Mar i Moià. El moderador, Manel Mas, antic alcalde de Mataró i diputat al Congrés, ens va demanar una intervenció "que no anés per les branques" i fugís de generalitats. Jo hi vaig fer una aportació que, més enllà de la necessària revisió de les competències locals i el finançament que els hauria de correspondre, planteja la necessitat de reforçar la funció social dels nostres equipaments públics per tal de fer-los efectivament accessibles a tothom, un recurs central per assolir els criteris d'equitat i igualtat d'oportunitats que vull impulsar des del govern municipal.

Deixo aquí la presentació en powerpoint que vaig projectar, que vaig explicar també en debatre les ordenances fiscals de l'any que ve al ple municipal i de la qual, amb més temps, parlarem en molts moments, en molts àmbits i amb moltes persones al llarg dels propers mesos.

diumenge, 30 d’octubre de 2011

Gràcies, Bernat Ribas i Juan Carlos Navarro!


Hi ha moments que són impagables. Moments en què sents que tota la joia de molta gent es concentra en les teves mans i en les teves paraules: privilegi de ser alcalde! Moments en què la teva veu és la veu de molta gent, i el teu gest és el gest que voldrien fer infants, joves, grans, homes i dones de totes les edats que se senten intensament units a persones que són grans en les seves tasques i són, alhora, grans com a això, com a persones.

A les Festes de Tardor vaig tenir, en primer lloc, la satisfacció de posar el Mocador d'Honor al Bernat Ribas. El conec gairebé des que va néixer. El Mocador es concedeix per acord de les colles festives i tradicionals de Sant Feliu, i en Bernat és ben clar que n'és mereixedor. El seu discurs a la sala de plens (que reproduiré properament) va reflectir el que és estar al capdavant d'una colla i al capdavant d'unes festes tan intenses com les nostres a mitjan octubre. Any rera any, les colles homenatgen un dels seus homes o dones capdavanters i això és, sens dubte, el millor inici possible de les nostre festes.

En segon lloc, vaig tenir la satisfacció de posar la Medalla de la Ciutat a Juan Carlos Navarro, el nostre esportista més universal. La Medalla és concedida pel ple de l'Ajuntament, i se'n sol concedir una o màxim dues en cada mandat de quatre anys. Vaig tenir l'oportunitat i la sort de fer un breu discurs, però l'autèntica intensitat de l'acte es va viure en la gentada que omplia la plaça de la Vila.

Dos moments vibrants i diferents al mateix escenari, per a dues persones de móns també molt diferents, però units per la mateixa passió per les seves feines i per la seva ciutat. I un mateix gest per part meva, al voltant dels seus colls, ben a prop dels seus cors, d'amor i d'agraïment d'aquesta ciutat que tinc l'honor de representar. Realment, hi ha moments impagables!

dissabte, 29 d’octubre de 2011

Efecte boomerang.

Jo considero molt greu que el primer partit de l'oposició em consideri còmplice d'una decisió que, com a tot Catalunya, se'ns ha imposat als municipis en què la Generalitat ha retallat el servei nocturn d'urgències. Consideren que els seus companys alcaldes (començant per Molins) són també còmplices de la Generalitat?

Jo considero molt necessari que algú, en el PSC de Sant Feliu, hi posi una mica de seny. Quan passin les eleccions, quan passi el seu congrés, quan sigui... però una mica de seny. I una mica de pont. Només això. Si us plau.

dijous, 27 d’octubre de 2011

Avanç del ple d'octubre de 2011.

Aquests són els punts més destacats de l'ordre del dia del ple que tindrà lloc avui mateix:
  • Concessió de la Rosa de la Ciutat a l'escriptor Feliu Formosa (a la fotografia), per la seva vinculació a la vida cultural santfeliuenca i molt especialment per la seva implicació i impuls al Premi de Poesia Martí Dot (en dibuix del nostre conciutada Joan Torras Viver).
  • Moció de rebuig al tancament de les urgències nocturnes a l'ambulatori del Pla.
  • Mocions del PSC sobre ajuts a llibres de text i les subvencions de la Generalitat per a escoles bressol i de música
  • Ordenances fiscals i preus públics per a l'any 2012, amb una nova proposta de finançament dels serveis d'atenció domiciliària.
  • Diversos convenis i subvencions, moltes d'elles amb contingut educatiu i mediambiental.

dijous, 20 d’octubre de 2011

Un brindis excepcional!

Avui a la tarda he estat convidat al comiat del senyor Emiliano Gimeno (amb corbata blava) com a encarregat d'obrir i tancar i fer algunes gestions al Casal de la Gent Gran del barri de la Salut. L'han acompanyat la seva dona, la senyora Epifanía, i molts dels seus amics i amigues del casal i del barri. Poca broma: té 92 anys i ha complert fins al darrer dia les seves tasques al Casal: durant 29 anys!!! Li he donat una placa com a recordatori i li hem ofert un vermut.

A l'esquerra de la imatge, el senyor Pablo Rodríguez li ha adreçat unes paraules personals molt emotives i, finalment, ha fet un brindis de caràcter més general. Als seus 93 anys ha fet un brindis ple d'optimisme i d'esperança, que més o menys ha dit així: "Brindemos para que salgamos pronto de esta crisis, porque estoy convencido que vamos a salir. Hicimos la guerra, vivimos la postguerra, el hambre en nuestros pueblos, nos vinimos aquí y empezamos de cero, y, juntos y con nuestro esfuerzo, siempre hemos salido adelante. Aquí estamos, rodeados de gente que nos quiere, y con ánimos para salir adelante y superar esta crisis, como tantas otras que hemos superado". Més o menys així... però amb 93 anys!!!

Després hi he estat parlant, en una conversa que se m'ha fet molt curta i molt interessant. Va ser alcalde del seu poble: Narros, a la província de Sòria, entre 1963 i 1975. Curiosament, dilluns al vespre, a TVE1, en el programa "Destino España" van fer un reportatge sobre un londinenc que ara hi viu... en un poble que té deu residents. Per més casualitat, resulta que li vaig fer classes al seu nét Óscar quan anava al Monmany, cap a l'any 1985. Molta saviesa acumulada, en un estat de forma física i mental més que envejable.

A Sant Feliu, tenim una gent gran fantàstica, i uns serveis municipals que saben estar sempre al seu costat. Avui ens acompanyaven la Carme Parent, la Rosa Torralbo i la Patrícia. En molts altres moments, el conjunt dels nostres serveis adreçats a la gent gran. I és que estic convençut que és justament aquí, en el funcionament dels serveis del dia a dia i en la proximitat a les persones i les entitats, que es construeixen ciutats amables per a tothom, obertes a tothom, on treballar perquè ningú no en quedi al marge. Una mica com, en una altra conversa molt i molt interessant, vaig aprendre de la ciutat sueca de Södertälje.

¡Muchísimas gracias, Emiliano, y también Epifanía y Ramón! Y también a Luis Gómez, presidente del Casal y a todos los que habéis hecho posible este acto tan y tan entrañable.

dimecres, 19 d’octubre de 2011

Contra l'estigma, per la normalitat.


M'agradaria que miressis cara a cara aquesta escultura. I les pintures que l'acompanyen. I els textos que ho expliquen tot. M'agradaria que sabessis que els seus autors i autores han trobat en l'art i en el fet de compartir l'art un estímul per a la serva recuperació.

Perquè les persones que han fet unes obres que ahir a la tarda em van impressionar són homes i dones que pateixen algun tipus de malaltia mental, i que són acompanyats en el seu procés de recuperació a través de l'art per les educadores del centre de dia de Pins d'Or. Han constituït una associació que es diu "Grup d'Art Ciutadans a la Vila" i ahir a la tarda, a la Torre del Roser, van fer la seva primera exposició.

Els professionals que els atenen (sanitaris i educadors) i ells mateixos van reivindicar una vegada i una altra la normalitat amb què volen ser tractats i considerats. "Si estiguéssim de baixa per dolor crònic al braç o a la cama, ningú no ens miraria amb pena o amb desconfiança: volem ser tractats igual!" Tots coneixem algun familiar o amic que, en algun moment de la seva vida, ha travessat el llarg desert de la malaltia mental. I tots sabem la dificultat i la durada del procés de recuperació. Però tenim recursos sanitaris i socials (insuficients si voleu, però hi són, i d'una gran qualitat professional i humana) que ajuden en aquesta difícil travessia.

Us convido sincerament a visitar l'exposició: a la Torre del Roser, fins al 23 d'octubre.