dimecres, 30 de juny de 2010

Valors i procediments.

En el darrer curs d’estiu que vaig fer a Rosa Sensat (juliol de 2007), va sortir de manera repetida una idea que de seguida vaig fer meva: quan la informació és a l’abast de tothom i a l’instant (televisió i, sobretot, internet), la formació que cal donar als centres passa sobretot pels valors (aprendre a ser) i pels procediments (aprendre a aprendre, a fer). Valors i procediments que et permeten interpretar, discernir, integrar, fer teus, els coneixements que, òbviament, són a la base de l’activitat docent.

Potser perquè ni puc ni vull oblidar la meva professió de mestre, molt sovint trasllado reflexions i pràctiques de l’àmbit docent a la política municipal. I no només perquè intento ser molt pedagògic, com sovint em diuen, en els debats al ple o a la ciutat o en aquest mateix bloc, sinó perquè trobo moltes similituds entre el creixement com a persones de l’alumnat que any rera any tens davant teu, i el creixement social i col•lectiu de la ciutat de què formes part.

En això he tingut bons mestres: per exemple, l’Àngels Prats, fundadora i educadora de les escoles bressol municipals i primera responsable de la xarxa d’atenció a la infància de Sant Feliu, per la qual vam obtenir el Premi Catalunya d’Educació l’any 2002. Als principis de treballar junts, sovint “em renyava” perquè jo no considerava suficientment el “com s’han de fer les coses” i posava massa l’accent en “quines coses s’han de fer”. I vaig acabar aprenent que tan important és el què com el com i el per què. Resumint i tornant a l’inici: procediments i valors. Tant a l’acció política com a l’activitat docent.

Estic segur que els valors i els procediments han de ser la clau d’una manera més propera i més atractiva de fer política. Valors i procediments que, com abans exposava en relació als coneixements acadèmics, han de permetre interpretar, integrar, fer teus, els serveis públics i les relacions ciutadanes que, òbviament, són a la base de la política local.

Aquest llarg preàmbul em serveix per valorar un acord pres pel ple municipal de juny en relació a l’ordenança de civisme, de la qual ja he parlat en altres escrits.

Cal una ordenança de civisme? Òbviament. Que no en teníem, de regulació sobre el tema? És clar que n’hi havia! Calia actualitzar-la, revisar-la, adaptar-la a noves circumstàncies? Segurament que sí, no ho dubto. Però... amb quins valors i amb quins procediments s’ha elaborat l’ordenança que ahir es va aprovar?

Tal com va destacar el mateix alcalde, la nova normativa té dos punts fonamentals: la regulació d’un ús indegut creixent de la via pública i l’increment de les sancions per desincentivar aquest ús indegut. I va destacar també que l’ordenança s’havia fet escoltant a “la gent”des de feia aproximadament cinc anys.

No vull transcriure el ple ni les explicacions posteriors que van donar els portaveus al resum informatiu de Llobregat Televisió. Però sí que no em puc estar de comentar que, tancant els ulls i sentint-los, els representants del PSC, CiU i PP van fer exactament els mateixos exemples i el mateix discurs (botellons, gent pixant pels carrers, calen càstigs exemplars,...). És aquesta la imatge que cal destacar del jovent de Sant Feliu? Perquè aquesta imatge tòpica i injusta del jovent és la que inclou el tríptic sobre l'ordenança del civisme que ha editat l'ajuntament . Que potser insinuen que ser jove és incívic?


Per part del nostre grup, Manel Martínez en el ple i jo mateix per a la televisió, vam fer un discurs centrat en els valors i els procediments: una ordenança de civisme ha de servir, en primer lloc, per ajudar a construir ciutadania, i això només es pot fer amb la participació de la ciutadania.

Una participació que ha de ser organitzada i coneguda, oberta a les aportacions de tothom, no limitada a qui els responsables del moment considerin en exclusiva com els seus interlocutors. Perquè la convivència cívica i la construcció d’una ciutadania més conscient i responsable necessita del coneixement compartit de les diverses realitats socials que convivim a Sant Feliu, especialment de les seves expressions puntualment conflictives. I això només es pot fer amb uns valors que facilitin el diàleg i la cohesió social i uns procediments que facilitin la participació de totes les entitats del municipi.

I és clar que hi ha d’haver sancions en una ordenança de civisme... però no n’haurien de ser l’element més destacat ni el seu discurs de fons! La força d’una ordenança hauria de ser en el seu caràcter compartit, en les complicitats que hauria de generar per explicitar i fer viure al carrer valors i procediments que facilitin la consciència i l’exercici dels drets de ciutadania, i també de les limitacions que imposa lògicament la convivència i la proximitat en poc menys de quatre quilòmetres quadrats de més de quaranta-tres mil persones.

Per completar la informació: ICV-EUiA ens vam abstenir. A més, tal com va dir en Manel, ens vam comprometre a revisar aquesta ordenança si en el proper mandat hi ha un govern presidit per ICV-EUiA, amb la participació de tothom en el marc del nou Consell Assessor de Polítiques Socials que proposarem en el nostre programa electoral.

Un Consell que donarà tota la importància als valors i procediments que han de permetre’ns una ciutat on tothom s’hi senti a gust i de la qual ningú se senti apartat, llunyà, a banda. Per fer una ciutat millor, per fer una ciutadania millor.